De
Caspe a Flix: 16
15 14 13 12. De Mequinensa a Riba-roja (1)
km 156.4 - km 136 PDF
| 11
10 |
|
Cap
al Matarranya |
El traçat
d'avui sortint del Segre
serà una gran "m" fins a trobar una llarga recta que dura fins al riu
Matarranya i l'antic poble de Faió. Després, un darrer tram recte
fins a la punta de Badia Tucana i el Camping de Riba-roja.
Són 38.1 km
dels quals uns 11
corresponen al riu Matarranya, 2 al Segre i 25 a l'Ebre. Qui vulgui es
pot saltar el Matarranya i seguir per l'Ebre fins al càmping, quedant
una etapa de 27km. Una
altra opció més tranquil·la si es vol fer el Matarranya, seria
dormir al càmping de Faió, fent una etapa de 24 km, i deixar per
demà la resta del Matarranya, fer la presa i anar a dormir a
Riba-roja o seguir fins a Flix.
|
|
Amunt a les
5h30, neteja personal, recollir la tenda, prendre el te i les
galetes,
recollir l'equipatge i a les 7h35 a l'aigua. A aquesta hora el Segre
està tranquil i jo estic relativament descansat, quina diferència
amb el dia abans! Tinc alguna butllofa a les mans i al començament em
fa mal tot. Però al cap d'una estona ja remo a gust tot i que fa una
mica d'aire. |
|
Veig un mur mig
submergit i penso si
estic passant sobre les cases de l'antiga Mequinensa, que m'evoca el
llibre de Jesús Moncada.
|
|
|
|
Arribo a l'Ebre
i deixo enrera el
castell de Mequinensa, penso en l'època que aquesta
era una zona fronterera, al segle XII, amb el castell de Miravet. |
|
Aviat
desapareix la suau brisa que
arrissava l'aigua i els núvols s'hi reflecteixen. Per la riba dreta
tot són canyes i a l'esquerra bosc de pins.
El riu torna a
quedar quiet, com callat i amable, i torno a tenir la sensació d'estar
remant amb el cel a sota.
|
|
Una platgeta
per si es vol parar, km 152 |
|
Canyes i
conreus
És
estrany
perquè no noto aire, però
si paro de remar, el caiac se'n va enrera
|
|
|
|
|
M'aturo a
descansar al mig
de la “m”, paro a les 10, he fet uns 10km. No surto del
riu, amarro el caiac a un tronc que surt de l'aigua, estiro les cames,
esmorzo, i llegeixo. En marxa a les 10h44.
Seguiré fins
les 14h35, una tirada
massa llarga, és millor parar més sovint.
|
|
|
|
Hi ha diverses platgetes on parar |
|
|
|
A la
dreta es veuen
embarcadors i uns turons que formen com tres piràmides seguides
|
|
A punt d'acabar
la "m", arribo al tram
recte més llarg que he tingut fins ara. Al final de tot es veu la
silueta de l'ermita de Faió.
|
|
La xemeneia
d'una antiga fàbrica,
submergida, km 141.4
|
|
1.5 km més
avall hi ha una
entrada del riu amb les
aigües encalmades, alguns troncs d'arbres morts sortint del riu,
algues. Hi entro una estona. Gairebé hi podria haver trobat l'Ofèlia de
John Everett Millais. Es
veien peixos sota el verd daurat i vaig intentar fer fotos amb la
càmera submergible, però no els vaig captar.
|
|
|
|
Ophelia, John Everett Millais, Tate
Gallery |
|
Epífites
|
|
El
campanar de l'antiga
església de Faió, amb el rellotge que marca prop de les dues. Em
pregunto si funciona amb només 10 minuts de retard ja que ara són
les 14h05.
|
|
Ja fa estona
que una brisa no gaire
forta empeny enrera, 1 m/s. Just quan el Matarranya troba l'Ebre hi
ha l'edifici abandonat del que van ser les vivendes dels treballadors
de la Renfe que construïen la línia de tren Zaragoza - Barcelona. |
|
|
|
inici |