[ pendent, esborrany]<\/p>\n
Tenim teatre a totes les cultures, Gr\u00e8cia i Roma. A Occident, trag\u00e8dia, com\u00e8dia i teatre psicol\u00f2gic. A la \u00edndia, mites, dansa-teatre i espiritualitat. A la Xina, simbolisme, \u00f2pera i narrativa hist\u00f2rica. Al m\u00f3n isl\u00e0mic, component religi\u00f3s o sat\u00edric.<\/p>\n
Antiguitat Occidental (Gr\u00e8cia i Roma)
\nGr\u00e8cia (s. V aC): Mecenatge c\u00edvic: Les obres es representaven en festivals religiosos (com les Dion\u00edsies), finan\u00e7ades per coregs (ciutadans rics que pagaven com a servei p\u00fablic). Els espectadors no pagaven entrada (en \u00e8poques democr\u00e0tiques), per\u00f2 l\u2019elit patrocinava els festivals. \u00c8squil (“Oresteia”, “Prometeu Encadenat”).S\u00f2focles (“Edip Rei”, “Ant\u00edgona”). Eur\u00edpides (“Medea”, “Les Troianes”). Arist\u00f2fanes (“Lis\u00edstrata”, “Les N\u00favols”).
\nRoma (s. III aC \u2013 V dC): Mecenatge aristocr\u00e0tic: Els ludi scaenici (jocs teatrals) eren pagats per magistrats o emperadors (com August, mecenes d\u2019Horaci i Virgili). Tamb\u00e9 hi havia companyies ambulants que cobraven entrades en amfiteatres, per\u00f2 depenien de l\u2019elit. S\u00e8neca (“Medea”, “Fedra”). Plaute (“Aulularia”, “Miles Gloriosus”). Terenci (“Els Germans”, “L\u2019Eunuc”) \u2013 Com\u00e8dia humanitzada.
\nCultura \u00cdndia: Teatre s\u00e0nscrit (s. IV aC\u2013XII dC), Bharata Muni (“N\u0101\u1e6dya \u015a\u0101stra” \u2013 tractat teatral), K\u0101lid\u0101sa (“Abhij\u00f1\u0101na\u015b\u0101kuntalam” \u2013 “El reconeixement de Sak\u00fantala”), Bhasa (“Svapnavasavadattam”). Teatre folkl\u00f2ric, Kathakali (Kerala, dansa-teatre), Ramlila (representaci\u00f3 del “Ramayana”).<\/p>\n
Edat Mitjana (s. V\u2013XV)
\nEuropa: Misteris i Moralitats (teatre religi\u00f3s, s. XII\u2013XV) representats en esgl\u00e9sies o places, pagats per confraries o ajuntaments. Els jJoglars i trobadors itinerants vivien de donatius del p\u00fablic o del patrocini de nobles.
\n\u00cdndia, Teatre s\u00e0nscrit (s. IV\u2013XII) amb mecenatge reial, obres com el “M\u1e5bcchaka\u1e6dika” es representaven en corts, finan\u00e7ades per reis.
\nJap\u00f3, teatre N\u014d (s. XIV) els sh\u014dguns finan\u00e7aven els actors (com Zeami).
\nIslam: Teatre cl\u00e0ssic \u00e0rab (segles VIII\u2013XIII), barreja de tradicions gregues (sobretot despr\u00e9s de les traduccions d\u2019Arist\u00f2til i els textos hel\u00b7len\u00edstics), perses i folkl\u00f2riques. Teatre d’ombres (Khayal al-zill) originari de l\u2019Egipte fatimita, popularitzat a S\u00edria i Turquia, “The Epics of the Heroes” (adaptacions de “Les Mil i Una Nits”). Narraci\u00f3 performativa (Maqamat), prosa rimada amb elements teatrals, com les obres d\u2019Al-Hariri de Bagdad (s. XI que es representava en corts califals (com Bagdad o C\u00f2rdova) i espais urbans (souks, caf\u00e8s). Teatre religi\u00f3s (Ta\u2019ziyeh a P\u00e8rsia\/Iran, des del s. X), drama xi\u00efta que representa la mort de l\u2019imam Hussein a Karbala, amb gran impacte emocional, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, \u00fas de carrosses i espais oberts, amb actors no professionals. Teatre d’ombres sat\u00edric (Karag\u00f6z, Turquia\/Imperi Otom\u00e0, s. XVI\u2013XIX), amb personatges com Karag\u00f6z (el trapella) i Hacivat (l\u2019erudit).<\/p>\n
Renaixement i Edat Moderna (s. XVI\u2013XVIII)
\nAnglaterra, s. XVI\u2013XVII: teatre isabel\u00ed amb model comercial. Teatres com “The Globe” (Shakespeare) cobraven entrades (1 penny per dempeus, m\u00e9s per seients) a banda de mecenatge parcial de protectors. Shakespeare. Espanya, Lope de Vega, “Fuenteovejuna”, “El cavaller d\u2019Olmedo”. Fran\u00e7a, s-XVII, Moli\u00e8re (Fran\u00e7a, s. XVII): “Tartuf”, “El malalt imaginari”. [representacions per la noblesa i el rei]. A It\u00e0lia (s XVI) la Commedia dell\u2019arte era itinerant i comercial, els actors vivien de les entrades en places o corts (els nobles pagaven funcions privades).
\nJap\u00f3 sXVII, teatre Kabuki, amb finan\u00e7ament comercial, les sales com Nakamura-za venien entrades a mercaders i urbans.
\nXina: Teatre cl\u00e0ssic, Guan Hanqing (“L\u2019injust\u00edcia contra Dou E” \u2013 s. XIII), Tang Xianzu (“El pavell\u00f3 de les pe\u00f2nies” \u2013 s. XVI, equivalent xin\u00e8s de Shakespeare).<\/p>\n
Segle XIX
\nEuropa i EUA, teatre burg\u00e8s d’empresaris privats, sales com “La Scala” (Mil\u00e0) o “Broadway” (Nova York) depenien de les entrades. Alguns teatres reials com la “Com\u00e9die-Fran\u00e7aise” rebien subvencions estatals. A principis de segle, les \u00f2peres depenien de corts, com Wagner i el rei Llu\u00eds II de Baviera per\u00f2 a finals del XIX, les \u00f2peres de Verdi o Puccini es finan\u00e7aven amb abonaments i entrades. Goethe, “Faust”. Ibsen, “Casa de nines”, Tx\u00e8khov, “El jard\u00ed dels cirerers”.
\n\u00cdndia: Rabindranath Tagore, “Chitra” (teatre simb\u00f2lic), Girish Karnad, “Hayavadana”.
\nXina Teatre de l\u2019\u00d2pera de Pequ\u00edn (s. XVIII\u2013XIX), obres basades en hist\u00f2ries tradicionals com “La venjan\u00e7a del pr\u00edncep Orfan”.<\/p>\n
Segle XX i XXI
\nHi ha teatre comercial com Broadway, West End o companyies independents viuen de vendes. A Europa hi ha molts teatres subvencionats, com el “Liceu” o el TNC. Tamb\u00e9 hi ha fundacions privades. Bertolt Brecht, “L\u2019\u00f2pera dels tres rals” (teatre \u00e8pic). Samuel Beckett, “Esperant Godot”. Tennessee Williams, “Un tramvia anomenat Desig”.
\nXina: Lao She (“La casa de te” \u2013 cr\u00edtica social), Cao Yu (“L\u2019abisme” \u2013 influ\u00e8ncia occidental).
\n\u00c0frica t\u00e9 una tradici\u00f3 de teatre ritual com les cerim\u00f2nies yoruba (Nig\u00e8ria), o narratiu com el griot (\u00c0frica Occidental). Autors moderns: Wole Soyinka (Nig\u00e8ria, Nobel 1986): “La mort i el cavaller del rei”. Athol Fugard (Sud-\u00e0frica): “Master Harold\u2026 and the Boys” (contra l\u2019apartheid).
\nCal assenyalar tamb\u00e9 que l’exist\u00e8ncia de teatre a l’Am\u00e8rica precolombina amb teatre maia com El “Rabinal Ach\u00ed” (drama de guerra del s. XV) encara es representa a Guatemala i teatre quechua, “Ollantay” (trag\u00e8dia inca adaptada al s. XVIII).
\nIslam: Arriba la influ\u00e8ncia d’occident. Tawfiq al-Hakim (Egipte, s. XX), “El poble dorm”. Saadallah Wannous (S\u00edria), “Soiree for the 5th of June”. The Arab Apocalypse (drama contemporani de El\u00edas Khoury), Al-Hallaj (obra sobre el m\u00edstic executat, popular al teatre suf\u00ed).<\/p>\n
—<\/p>\n
l o l\u2019her\u00e8ncia andalus\u00ed), dime-ho i ampl\u00edo!<\/p>\n
https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2020\/05\/18\/the-first-great-original-play-of-quarantine<\/p>\n
<\/p>\n
There\u2019s been ample time, during the past few endless weeks, for a person who misses theatre to think about what theatre gives us that\u2019s different from what we get from other kinds of art and performance. We have television to entertain us, movies and books to sustain us. What can plays do? When in doubt, it never hurts to consult Hamlet. \u201cThe purpose of playing,\u201d the Danish prince tells us, \u201cwas and is to hold, as \u2019twere, the mirror up to nature, to show virtue her own feature, scorn her own image, and the very age and body of the time his form and pressure.\u201dThere\u2019s been ample time, during the past few endless weeks, for a person who misses theatre to think about what theatre gives us that\u2019s different from what we get from other kinds of art and performance. We have television to entertain us, movies and books to sustain us. What can plays do? When in doubt, it never hurts to consult Hamlet. \u201cThe purpose of playing,\u201d the Danish prince tells us, \u201cwas and is to hold, as \u2019twere, the mirror up to nature, to show virtue her own feature, scorn her own image, and the very age and body of the time his form and pressure.\u201d<\/p>\n
Moltes vegades el teatre i els musicals tenen com a tema el mateix teatre. Aix\u00f2 \u00e9s dut a l’extrem al film Synecdoque New York<\/a> de 2008. Un experiment interessant sobre la paradoxa de viure i alhora observar-nos, un director de teatre que munta una obra de teatre sobre ell mateix dirigint una obra de teatre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [ pendent, esborrany] Tenim teatre a totes les cultures, Gr\u00e8cia i Roma. A Occident, trag\u00e8dia, com\u00e8dia i teatre psicol\u00f2gic. A la \u00edndia, mites, dansa-teatre i espiritualitat. A la Xina, simbolisme, \u00f2pera i narrativa hist\u00f2rica. Al m\u00f3n isl\u00e0mic, component religi\u00f3s o sat\u00edric. Antiguitat Occidental (Gr\u00e8cia i Roma) Gr\u00e8cia (s. V aC): Mecenatge c\u00edvic: Les obres es … <\/p>\n