El m\u00f3n que tenim al voltant sembla una gran superf\u00edcie plana, amb muntanyes, boscos i camps, rius. Insectes, ocells al cel. Pobles i ciutats, carreteres. Granges amb animals.
\nEl dia i la nit, el sol que s’allarga o escur\u00e7a al llarg de l’any, la lluna, que creix i minva cada 28 dies. Les estacions, la pluja, el vent.
\nComptem coses. Comparem longituds, superf\u00edcies i volums, pesos.
\nRespirem, tenim fred o calor, suem, mengem, orinem, defequem, tenim 5 sentits, ens batega el cor i circula la sang, caminem, ens cansem, descansem, dormim.
\nSabem fer foc (amb mistos, o amb pedra foguera i fregant pals), serrar, clavar [en el m\u00f3n especialitzat d’avui, no sabem fer gaires coses, tot ho comprem al Servei Estaci\u00f3] [en el m\u00f3n antic tindr\u00edem eines de pedra, tecnologia b\u00e0sica de la metal\u00b7l\u00fargia, coure fang, teixir fibres][fores animistes o, partitn de la situaci\u00f3 actual, imitar els altres en les modes]<\/p>\n
[La terra \u00e9s rodona. Coneixem i tenim mapes dels pa\u00efsos al voltant del mediterr\u00e0 que hem navegat. Sabem on trobar els tels, el sol la lluna i els planetes amb el model geoc\u00e8ntric de Ptolomeu. Matem\u00e0tica fins a equacions de segon grau. Anotem les esp\u00e8cies, Arist\u00f2til i Plini el Vell. Pr\u00e0ctiques de medecina. For\u00e7a de sang, metal\u00b7l\u00fargia, roda, palanca, politja.] [D\u00e9u grecs en un univers immutable. Un m\u00f3n hist\u00f2ric amb la fi dels temps a l’horitz\u00f3, un m\u00f3n creat i ordenat per D\u00e9u que tamb\u00e9 \u00e9s intel\u00b7ligible, partim de la B\u00edblia i mirem d’adaptar-hi la ra\u00f3]<\/p>\n
Especulacions dels grecs sobre la naturalesa de les coses, combinacions dels quatre elements, aigua, terra, aire, foc, idees plat\u00f2niques, Arist\u00f2til, mat\u00e8ria i forma, acte i pot\u00e8ncia, causa eficient i final.<\/p>\n
Cosmologia Biologia i medecina.<\/p>\n <\/p>\n Alqu\u00edmia<\/p>\n Matem\u00e0tica Tecnologia La ci\u00e8ncia matem\u00e0tica i experimental (1500-1700)<\/p>\n [Comencem a entendre la naturalesa en termes de lleis matem\u00e0tiques. Ja no hi ha autoritats sin\u00f3 evid\u00e8ncies. Univers helioc\u00e8ntric, terra explorada. Naturalesa = F\u00edsica? home m\u00e0quina? Dissecci\u00f3 i observaci\u00f3. Classificaci\u00f3 sistem\u00e0tica d’animals i plantes ][“l’extensi\u00f3 del m\u00f3n” \u00e9s m\u00e9s o menys la mateixa per\u00f2 comencem a entendre’l d’una altra manera. Hi comptem m\u00e9s estrelles i m\u00e9s esp\u00e8cies. Encara la for\u00e7a de sang ]<\/p>\n El cel. Cop\u00e8rnic, que \u00e9s estrany que les estrelles girin tan de pressa, potser \u00e9s la terra que gira al voltant del sol. Tycho Brahe t\u00e9 per deixeble Kepler que establir\u00e0 les \u00f2rbites el\u00edptiques. Galileu fabrica telescopis.<\/p>\n F\u00edsica. Galileu. P\u00e8ndol, caiguda dels cossos a la torre de pisa. Gilbert. De Magnete (Pedra iman, la br\u00fajula). Hooke i la molla. Experiments amb el buit, hemisferis de Magdeburg. Torricelli i la columna de mercuri. Zoologia i bot\u00e0nica. Fuchs De Historia Stirpium. El microscopi de Leeuwenhoek. Linneus proposa un sistema de classificaci\u00f3 de les esp\u00e8cies, a les esp\u00e8cies plantarum es llistaven les 6000 esp\u00e8cies de plantes conegudes a EUropa (s’estima que n’hi ha 400.000). Matem\u00e0tica Tecnologia:<\/p>\n [Els fen\u00f2mens del m\u00f3n natural, \u00f3ptica, el\u00f1ectricitat, comencen a incorporar-se a la F\u00edsica. M\u00e0quines de vapor, calor i termodin\u00e0mica. La geologia ens comen\u00e7a a dir que la terra \u00e9s m\u00e9s antiga del que pens\u00e0vem. Mesurem la dist\u00e0ncia a una estrella, i de sobte l’univers \u00e9s 206mil vegades m\u00e9s gran, i molt m\u00e9s antic. La mat\u00e8ria \u00e9s feta d’\u00e0toms. Concebim que les esp\u00e8cies han anat evolucionat en lloc que D\u00e9u les hagi posat al comen\u00e7ament tal qual. Comencem a entendre la mec\u00e0nica qu\u00edmica dels processos de la vida].<\/p>\n L’univers. El 1801 Lalande t\u00e9 catalogades 47.390 estrelles. Laplace, mec\u00e0nica celeste. El 1831 Bessel mesura la primera dist\u00e0ncia a una estrella, 1 parsec = 3.26 light years = 206264.8 AU = 3.086 x 1013 km ]. F\u00edsica. Coulomb i experiment electricitat est\u00e0tica. Volta, pila, Ohm i les lleis dels circuits. Electromagnetisme, lleis de Maxwell. El motor el\u00e8ctric. Faraday, Inducci\u00f3. Kelvin, Clausius i la termodin\u00e0mica. Biologia. Estudi de com el polen fecunda les plantes, dues generacions en les falgueres i molses (espores, masculins i femenins), el paper de l’aigua i el CO2 en el creixement de les plantes). en les molses. Schwann: la c\u00e8l\u00b7lula. La conducta animal. Matem\u00e0tica. Fermat. Probabilitat ie stad\u00edstica.<\/p>\n Medecina. prova de la vacuna. La digesti\u00f3. Galvani i el sistema nervi\u00f3s. EL cervell, els m\u00fasculs. Control d’epid\u00e8mies, Pasteur. La regulaci\u00f3 hormonal del cos.<\/p>\n Tecnologia. 1712 M\u00e0quina de vapor. [el tren i les f\u00e0briques]. Rellotges per a la medici\u00f3 precisa del temps [amb el sextant,havien de permetre la navegaci\u00f3]. Generaci\u00f3 d’electricitat. Diesel i el motor de combusti\u00f3 interna. Comunicacions, el tel\u00e8graf i el tel\u00e8fon. La Fotografia. La bombilla, el fon\u00f2graf i l’enregistrament sonor. La r\u00e0dio.<\/p>\n [Descobrim gal\u00e0xies exteriors a la via l\u00e0ctea, i estimem l’edat de l’univers. Descomposem l’\u00e0tom. L’univers \u00e9s molt m\u00e9s gran i molt m\u00e9s antic, i les seves peces molt m\u00e9s petites. La mec\u00e0ncia qu\u00e0ntica no s’ent\u00e9n per\u00f2 amb la mec\u00e0nica estad\u00edstica donem ra\u00f3 de tota la f\u00edsica macrosc\u00f2pica. Al mateix temps s’obren noves inc\u00f2gnites. La vida s’electrifica , palstifica i s’informatitza. La biologia s’ent\u00e9n en etrmes de qu\u00edmica. L’home es comen\u00e7a a pensar com a robot]<\/p>\n L’univers F\u00edsica. La Mat\u00e8ria. Biologia. Divisi\u00f3 de les c\u00e8l\u00b7lules Weisman. Morgan cromosomes. Ecosistemes. 1953 Watson i Crick, etsructura del DNA. Enginyeria gen\u00e8tica, t\u00e8cniques CRISP.<\/p>\n Medecina. Fleming i la penicilina [l’aigua potable]<\/p>\n Tecnologia. la hist\u00f2ria de la tecnologia:<\/p>\n
\nEl m\u00f3n. Arist\u00f2til va notar que si en viatjar al sud veiem estrelles que abans estaven a l’horitz\u00f3, la terra deu ser rodona. Eratostenes<\/a> va fer una estimaci\u00f3 de la mida de la terra, mesurant la inclilnaci\u00f3 del sol al solstici d’estiu a Alexandria i Cirena. Aristarc<\/a> calcula la dist\u00e0ncia a la lluna i el sol i les seves mides. (la dist\u00e0ncia a la lluna mesurant el temps que tarda en travessar l’ombra de la terra durant un eclipsi, i de l’angle amb el sol quan la lluna est\u00e0 a la meitat, la dist\u00e0ncia al sol<\/a>) [Durant for\u00e7a temps la idea del m\u00f3n era b\u00e0sicament, les costes del mediterr\u00e0 amb un oce\u00e0 desconegut al voltant. A partir del 1500 es completa l’exploraci\u00f3 del m\u00f3n. Mapes antics<\/a>.
\nEl cel. Es van catalogant<\/a> estrelles. Ptolomeu llista 1022 estrelles visibles des d’Alexandria ). En el model geoc\u00e8ntric<\/a> ), els 5 planetes (Mercuri, Venus, Mart, J\u00fapiter, Saturn), es desplacen al llarg de les deferents al voltant de la terra i, sobre les deferents, giren pels epicicles (aix\u00ed expliquem que a vegades vagin m\u00e9s endavant o enrera). [no s\u00e9 si estimaven el sol molt m\u00e9s lluny que les estrelles, per\u00f2 durant molts anys, l’estimaci\u00f3 de la dist\u00e0ncia al sol era de mitja ua, una ua 149.5 milions km, i l’antiguetat ?]<\/p>\n
\nOperant amb n\u00fameros. Els naturals parells, senars, primers (criba d’Erat\u00f2stenes), teorema de Pit\u00e0gores, c\u00e0lcul de pi per pol\u00edgons inscrits (Arqu\u00edmedes) els enters, raons, n\u00fameros irracionals, problemes de primer i segon grau en \u00e0lgebra. Seccions c\u00f2niques. El p\u00e8ndol.<\/p>\n
\nAgricultura i ramaderia. Rec. Filats, teixits i tenyits. Cer\u00e0mica. Metal\u00b7l\u00fargia (Coure (https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Copper_extraction calcopirita, estany (casiterita), bronze de coure i estany, Ferro (limonita) 1200 quan els ferrers Hitites es desperdiguen. Eines de palanca: tisores, politja. Construcci\u00f3, arcs, aquaductes, nau rom\u00e0nica, la c\u00fapula. Molins, rodes hidr\u00e0uliques, for\u00e7a de sang. Navegaci\u00f3. P\u00f2lvora (salitre nitrat de postasi, sofre i carb\u00f3). La impremta.<\/p>\n
\n
\nNEWTON i la gravetat que atrapa la lluna per que no s’escapi amb la for\u00e7a centr\u00edfuga. f=ma, acci\u00f3 i reacci\u00f3, gravetat. L‘experiment de Cavendish<\/a> permet cacular la constant de gravetat, i a partir d’aqu\u00ed, la masa de la terra. Llum, hip\u00f2tesi ondulat\u00f2ria, lents, refracci\u00f3 i reflexi\u00f3.
\nQu\u00edmica. Boyle i Gay-Lussac, experiments amb gasos.<\/p>\n
\nMedecina: Paracelsus. Anatomia Carpi amb il\u00b7lusreacions basades en diseccions. Vesalio, de Humani Corporis Fabrica.<\/p>\n
\nNapier, taules de logaritmes.[els algoritmes s\u00f3n poc clars, es pot fer aproximat arrels quadrades, 2>10^1\/4, i mercator va trobar la s\u00e8rie ln(1+x)=1-x^2\/2+x^3\/3] Regla de c\u00e0lcul. Fermat i Descartes uneixen \u00e0lgebra i geometria amb les coordenades.<\/p>\n
\nLa revoluci\u00f3 industrial (1700-1890)<\/h3>\n
\nLa terra. James Hutton i la teoria que les roques v\u00e9nen de les erupcions dels volcans. El registre f\u00f2ssil, el 1880 ja estaven identificats la majoria dels estrats i per\u00edodes. Charles Lyell estimava l’edat de la terra en milions d’anys. [les estimacions segons la B\u00edblia eren de 6.000 anys, Kelvin, seguint la hip\u00f2tesi de com s’havia refredat va pensar en 40 milions d’anys. Com es forma el relleu per erosi\u00f3 Agassiz i les glaceres. Moviments atomosf\u00e8rics. estructura de l’atmosfera i els oceans. Els grans cicles del carboni i dels nitrogen.<\/p>\n
\nQu\u00edmica. Dalton i la hip\u00f2tesi at\u00f2mica, llei de les proporcions m\u00faltiples [com pesaven els gasos? com sabien quan tenien una subst\u00e0ncia pura i quan una composta?]. La taula at\u00f2mica de Mendeleiev. Arrhenius, tipusd e reaccions qu\u00edmiques, s\u00edntesi, descomposici\u00f3, Le Chatelier, \u00e0cids i bases.<\/p>\n
\nDARWIN<\/strong>: teoria de l’evoluci\u00f3 (influ\u00e8ncia de Malthus). Mendel lleis de l’her\u00e8ncia.<\/p>\n
\nL’\u00e0tom (1890 – 2000)<\/h3>\n
\nLa terra. el 1955 Clair Patterson aplica la dataci\u00f3 radiom\u00e8trica a un meteorit i estima l’edat de la terra en 4.550 milions d’anys. El correment al roig, Hoyle, Hubble, teoria del Big bang. La fusi\u00f3 nuclear a les estrelles. Que hi ha altres gal\u00e0xies. Vera Rubin, forats negres, la mat\u00e8ria fosca.
\nLa Terra. Estructura dela terra, plaques tect\u00f2niques.<\/p>\n
\nThomson i Rutherford desintegren l’\u00e0tom. Raigs X, radioactivitat Becquerel. Einstein i la relativitat, [la mesura de sistemes en moviment, la mesura de sistemes amb massa relativitat general]. Planck i la quantificaci\u00f3. Bohr. Heisenberg. Schr\u00f6dinger. Feynman i l’electrodin\u00e0mica qu\u00e0ntica. Part\u00edcules subat\u00f2miques.<\/p>\n
\nTransport. L’aviaci\u00f3. L’autom\u00f2bil. Materials. Els pl\u00e0stics. El l\u00e0ser. La microelectr\u00f2nica. Sat\u00e8lits artificials, exploraci\u00f3 de l’espai, la lluna. 1990 INTERNET. Intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i robots. Nanotecnologia.<\/p>\n
\n