[Esborrany]<\/p>\n
Selecci\u00f3<\/a><\/p>\n Obres religioses<\/a> \u00a0 | \u00a0 Experi\u00e8ncies contemplatives<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Arts<\/a><\/p>\n la religi\u00f3 com la creaci\u00f3 d’una narraci\u00f3 que d\u00f3na sentit, igual que emergeix un jo de l’autonarraci\u00f3, emergeix un d\u00e9u, igual que la narraci\u00f3 del jo, pot tenir biaixos positius o negatius, WIlliam James, Karen amrmstrong. Igual que el jo acaba essent mn\u00e9 so menys real amb una causalitat top down, la divinitat tamb\u00e9.<\/p>\n antropologia religiosa<\/a>, antropologia<\/p>\n Tipus de post: Propostes religioses, cites d’obres, biografies, fets religiosos en la hist\u00f2ria, rituals de les societats [categories: hist\u00f2ria> fets puntuals> fets religiosos<\/a> per a fets puntuals\u00a0 |\u00a0\u00a0 cultura > sagrat religi\u00f3<\/a>, per a continguts, llibres sagrats, obres teologia\u00a0 |\u00a0 persones > fenomenologia<\/a> + tag m\u00edstic per a experi\u00e8ncies personals\u00a0 |\u00a0 Societats > activitats de grups socials<\/a> + tag religi\u00f3 per rituals i pr\u00e0ctiques religioses\u00a0 |\u00a0\u00a0 Societats > grups socials > Organitzacions religioses<\/a> per a religions com cristianisme, hinduisme …<\/p>\n <\/p>\n Pendent: els ritus a les diferents religions, Intel\u00b7lig\u00e8ncia Preverbal<\/a> : joc, somni, ritu, dibuix\u00a0 \/\/ s\u00edmbols i mites<\/p>\n de la inroducci\u00f3 als mites grecs gr\u00e8cia 2005: Els interrogants sobre com va comen\u00e7ar tot, com acabar\u00e0, qui controla les forces de la naturalesa porten a “descobrir” [oer revelaci\u00f3] o “inventar”, o les dues coses alhora, les diferents divinitats.<\/p>\n \u00c0ngels<\/a> i Dimonis<\/a><\/p>\n <\/p>\n Explorar la religi\u00f3 del punt de vista de la imaginaci\u00f3 po\u00e8tica seguint a Wallace Stevens, quin geni creador hum\u00e0 ha pogut imaginar els d\u00e9us i despr\u00e9s creure-se’ls?<\/p>\n Itinerari 1: Reconstrucci\u00f3 de les propostes religioses, en termes de pregunte si respostes<\/p>\n Itinerari 2: Panorama actual, qu\u00e8 hi ha i entendre com hem arribat aqui<\/p>\n itinerari 3: evoluci\u00f3 personal<\/p>\n Discussi\u00f3: la religi\u00f3 com a creaci\u00f3 d’una ficci\u00f3, valoraci\u00f3 en termes de veritat po\u00e8tica, extrapolacions inadequades i beneficis<\/p>\n altres: els quakers, religi\u00f3 sense mediaci\u00f3 \/\/ 2024 comunitats espirituals sense D\u00e9u.<\/p>\n Liverpool: the retiurn of the Gods, com van comen\u00e7ar les religions, com les creem?<\/p>\n museu: una avinguda amb els temples i les ofertes d’espiritualitat<\/p>\n TIPUS de POST:<\/p>\n (1) Propostes religioses, la idea del m\u00f3n, del div\u00ed i de com s’ha de viure, qu\u00e8 hi ha despr\u00e9s de la mort, proposat per les diferents religions. [C : obres religio]<\/p>\n Budisme, Cristianisme, Hinduisme, Islam, Judaisme, Shikkisme<\/p>\n (2) Textos religiosos, cites: C: obres religi\u00f3, JOb, benaurances, Eclesiast\u00e8s<\/p>\n (3) Biografies, Crist, Buda, vides de sants FETS Hist\u00f2ria tag biografia, religi\u00f3<\/p>\n (4) Fets d’hist\u00f2ria de la religi\u00f3, concilis, guerres FETS Hist\u00f2ria<\/p>\n (5) Rituals SISTMES Societat [activitats? superestructura?] peregrinatges, bateigs, asc\u00e8si. Rituals i pr\u00e0ctiques: la vida religiosa, els laics, els monjos, els sacerdots: sistemes societats superestructura tag religi\u00f3 (exemple: http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ritus-funeraris\/ )<\/p>\n (6) ALTRES<\/p>\n Emocions: por,culpa, penediment, alliberament, integraci\u00f3, injust\u00edcia [sistemes, fenomenologia, tag religi\u00f3]<\/p>\n Art: esgl\u00e9sies, temples, iconografia, m\u00fasica: [obres art m\u00fasica tag religi\u00f3. una llista de la iconografia cristiana: naixement i adoraci\u00f3 dels reis fugida a egipte i paisatge, crucifixi\u00f3, piet\u00e0, sant jeroni al desert, les temptacions de sant antoni<\/p>\n Hist\u00f2ries: aventures de Sants, Crist. Mahoma, Buda, mites grecs, mites hind\u00fas obres religi\u00f3 [com distingeixo entre la teologia i les aventures de sants i dimonis?][o poso copm a literatura amb tag religi\u00f3?]<\/p>\n <\/p>\n Biografies: vides de sants, hist\u00f2ria, tags biografia, religio<\/p>\n Llocs amb una for\u00e7a especial -> meditaci\u00f3: >>NIKKO. Espai privilegiat (com Delfos, la pla\u00e7a de Solius) [el lloc t\u00e9 una for\u00e7a i , xiprers, temple Rinnoji, \u00a0 Contemplaci\u00f3 a la natura<\/a> \u00a0 Casti\u00f1eira santuaris evernote<\/p>\n els dimonis [foto Jap\u00f3, simillitud arreu del m\u00f3n], B\u00edblia, el problema del mal, llegendes populars , diccionari de m\u00f2nic, conjunt d’imatges del xantatge cristi\u00e0 judici final Bosch, hans memling, nota esgl\u00e9sia sat\u00e0nica moderna.<\/p>\n ITINERARI 1<\/p>\n Reconstrucci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la religi\u00f3<\/p>\n (1.1) les preguntes i emocions b\u00e0siques, hist\u00f2riques i actuals, punts de partida<\/p>\n (1.2) Les respostes religioses, evoluci\u00f3 de la idea de D\u00e9u, Karen Armstrong, Mircea Eliade, William James<\/p>\n (1.3) debat, noves preguntes<\/p>\n [ el rebuig a la religi\u00f3, el temple de satan BBC<\/a><\/p>\n ITINERARI 2 el panorama actual, entendre com hem arribat aqu\u00ed<\/p>\n (2a) al visitant en particular, que es demani ell mateix sobre (a PERSONAL, la meva experi\u00e8ncia):<\/p>\n la religi\u00f3 heretada dels pares (la tradici\u00f3 cat\u00f2lica franciscana) -> la meva vida<\/p>\n quines de les preguntes esbossades abans li ressonen, o li resulten estranyes, creu que existeix D\u00e9u, que hi ha misteri? vida despr\u00e9s de la mort? com comen\u00e7a tot? el mal \u00e9s castigat?<\/p>\n (2b) qu\u00e8 fa la resta del m\u00f3n<\/p>\n les creences que t\u00e9 la societat (estad\u00edstiques), el supermercat espiritual, el llegat art\u00edstic religi\u00f3s [ FET hist\u00f2ria weltanschauung]<\/p>\n la hist\u00f2ria que reconstruim a partir dels textos, temples, megalits, art [obres\u00a0 tag religi\u00f3] [Itinerari 1]<\/p>\n PERSONAL [en qu\u00e8 crec jo, qu\u00e8 he deixat de creure] \u00a0el meu itinerari<\/p>\n (Les meves experi\u00e8ncies contemplatives, religioses i filos\u00f2fiques<\/a> )<\/p>\n la tradici\u00f3 familiar, cataquesi<\/p>\n la meva evoluci\u00f3<\/p>\n les meves preguntes, el que he estudiat, regli\u00f3 pragmatisme<\/p>\n exper\u00e8ncies contemplatives, amb qu\u00e8 em quedo de cada religi\u00f3 (sant francesc, els claustres, els jardins zen) El meu m\u00f3n, contemplaci\u00f3<\/a><\/p>\n D\u00e9u com a abs\u00e8ncia, D\u00e9u som nosaltres, com els reis<\/p>\n El meu m\u00f3n, contemplaci\u00f3<\/a><\/p>\n El jard\u00ed contemplatiu: Entrada<\/a>, ara i aqu\u00ed<\/a>, les sis contemplacions<\/a><\/p>\n Les meves experi\u00e8ncies contemplatives, religioses i filos\u00f2fiques<\/a><\/p>\n Els meus llocs i experi\u00e8ncies<\/a> |\u00a0 El meu treball d\u2019estudi<\/a> | Les meves notes<\/a><\/p>\n <\/p>\n [ esborrany cr\u00edtica: Hi ha una part de l’experi\u00e8ncia religiosa que ens fa viure m\u00e9s plenament i profunda, m\u00e9s connectats amb tot, amb els altres pels que tenim compassi\u00f3, i ens fa millors. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una part fosc. Les religions Abr\u00e0miques amb la creen\u00e7a en el m\u00e9s enll\u00e0 han funcionat com uns xantatgistes que asseguren que ens convencen de l’amena\u00e7a de la condemna eterna i exigeixen un rescat ja que tenen el\u00a0 monopoli de la salvaci\u00f3; o com uns estafadors que ens venen uns t\u00edtols falsos per una estada a una ciutat de vacances futura. Les religions d\u00e0rmiques ens convencen de l’amena\u00e7a d’un cicle etern de reencarnacions del qual no en sortirem mai sense unes t\u00e8cniques de meditaci\u00f3 que ens ha d’aportar un guia espiritual. Aqu\u00ed no hi ha tant un monopoli com una estafa piramidal. Hi ha guies amb molt prestigi, que s\u00f3n seguits per altres guies, que a la seva vegada busquen tenir m\u00e9s deixebles. Potser em quedo amb Epicur i Confuci, o els jueus]<\/p>\n introducci\u00f3 als d\u00e9us grecs per la TEresa i la Maria 2005<\/p>\n tota creaci\u00f3 cutlural , una concepci\u00f3 religiosa, art, literatura, \u00e9s una resposta a una necessitat, una inquietud. I quan mirem o llegim les respostes fora del seu context \u00e9s com silleg\u00edssim un di\u00e0leg de preguntes i respostes del qual se n’han amagat les preguntes.<\/p>\n La percepci\u00f3 d’alguna cosa que ens depassa i trascendeix, el m\u00e9s evident, la percepci\u00f3 de la immensitat de l’univers, de com en s\u00f3n de remots els seus origens, de com seguir\u00e0 despr\u00e9s que siguem morts. Si hi pensem, resulta que el m\u00f3n ens depassa abans, despr\u00e9s i al voltant de la nostra vida. Ens depassa abans, i aix\u00f2 ens du a buscar explicacions sobre l’origen de tot (cosmogonia).<\/p>\n Ens depassa despr\u00e9s, ja que morirem i ens interroguem sobre si aix\u00f2 ser\u00e0 el final de tot per nosaltres o no, i si tindr\u00e0 a veure amb el nostre comportament aqu\u00ed.. I ens depassa al voltant, per la immensitat de l’univers, per totes les forces que no controlem, i intentem imaginar si hi ha un ordre, o un sentit. Aquesta situaci\u00f3 pot anar des d’un sentiment de plenitud en percebre que estem en harmonia amb tot l’univers com formant part d’un tot; a l’altre extrem, la sensaci\u00f3 d’una solitud horrorosa perduts enmig d’un nores immens absurd, fins a l’entremig, que seria no encaparrar-s’hi gaire i viure cada dia.<\/p>\n mysterium tremens i mysterium fascinans katrhyn schulz<\/p>\n ========== far as I know, it has no name in our language, although it is close to what the Portuguese call saudade and the Japanese call mono no aware. It is the feeling of registering, on the basis of some slight exposure, our existential condition: how lovely life is, and how fragile, and how fleeting. Although this feeling is partly a response to our place in the universe, it is not quite the same as awe, because it has too much of the everyday in it, and too much sorrow, too. For the same reason, it is also not the feeling the Romantics identified as the sublime\u2014a mingling of admiration and dread, evoked by the vast impersonal grandeur of the physical world. This feeling I am talking about has none of that splendor or terror in it. This radical discrepancy between the scale of our own lives and the scale of the rest of existence can leave us feeling two different ways. One of them, akin to the feeling of losing something, is that the universe is dauntingly large and we are terrifyingly insignificant. The other, akin to the feeling of finding, is that the universe is dauntingly large and yet here we are, unimaginably unlikely and therefore precious beyond measure. As with so many other contrasting feelings, most of us will experience both of these eventually. It is easy to feel small and powerless; easy, too, to feel amazed and fortunate to be here.<\/p>\n 2025 Potser hi ha una aspiraci\u00f3 com\u00fa en H\u00f6lderlin i Wallace Stevens, els dos volien crear una nova religi\u00f3, H\u00f6lderlin una religi\u00f3 que puguem trobar bella<\/a>, Stevens<\/a>, una ficci\u00f3 suprema en la que puguem creure tot i sabent que \u00e9s una ficci\u00f3.<\/p>\n COM SI<\/p>\n Una xarxa o un model LLM pot actuar com si segu\u00eds unes regles de sintaxi sense que s’ahgin introdu\u00eft expl\u00edcitament. Una experi\u00e8ncia humana o pr\u00e0ctica d’una comunitat podria o actuar com si cregu\u00e9s en un D\u00e9u o un sagrat. Viure COM SI alg\u00fa ens estigu\u00e9s observant i cada acte que fem fos valorat, COM SI formessim part d’un pla.<\/p>\n WS d\u00e9u com all\u00f2 que voldr\u00edem que exist\u00eds, que trobem a faltar. Karen Amstrong a una historia de Dios, pels pobles, William James per la psicologia individual. [igual que Freud va generalitzar una psicologia que corresponia a la seva experi\u00e8ncia, st Pau i els primers cristians van generalitzar una exeri\u00e8ncia religiosa masoquista, de martiri i rebuig a la vida. I cadascu troba a faltar un tipus de d\u00e9u diferent, el de guanyar batalles, el de la bellesa [un d\u00e9u tamb\u00e9 del rtiure?). <\/p>\n Barnes The bit of Jules Renard that did for him was his heart. He was diagnosed with emphysema and arteriosclerosis, and began his last year au lit et au lait (bed and milk\u2014two and a half litres a day). He said: \u201cNow that I am ill, I find I want to make some profound and historic utterances, which my friends will subsequently repeat; but then I get too over-excited.\u201d He teasingly gave his sister responsibility for having his bust erected in the little square in Chitry-les-Mines. He said that writers had a better, truer sense of reality than doctors. He felt his heart was behaving like a buried miner, knocking at irregular intervals to signal that it was still alive. He felt that parts of his brain were being blown away like a dandelion clock. He said: \u201cDon\u2019t worry! Those of us who fear death always try to die as stylishly as possible.\u201d He said: \u201cParadise does not exist, but we must nonetheless strive to be worthy of it.\u201d The end came in Paris, on 22 May 1910; he was buried at Chitry four days later, without benefit of clergy, like his father and brother before him. At his writerly request, no words were spoken over his body. poemes de rebeli\u00f3: llibre de job, cants de Maldoror, Prometeu de Goethe<\/p>\n <\/p>\n —<\/p>\n <\/p>\n supersticic\u00f3<\/p>\n supersticic\u00f3 <\/p>\n Religi\u00f3, la podem menystenir per\u00f2 ha estat molt important en la hist\u00f2ria i experi\u00e8ncies. – fenomenologia, l’experi\u00e8ncia del misterium tremens i fascinans + el que recull W.James inicialment seguim el que heretem, despr\u00e9s la mantenim o ens convertim a una altra cosa (i per convertir ente —<\/p>\n From 1912 to his death in 1954, Schmidt published his 12-volume work\u00a0Der Ursprung der Gottesidee<\/i>\u00a0(The Origin of the Idea of God<\/i>).[<\/span>4]<\/span><\/a><\/sup>\u00a0In it he explained his theory of\u00a0primitive monotheism<\/a>: the belief that\u00a0primitive religion<\/a>\u00a0among almost all\u00a0tribal peoples<\/a>\u00a0began with an essentially monotheistic concept of a high god \u2014 usually a\u00a0sky god<\/a>\u00a0\u2014 who was a benevolent\u00a0creator<\/a>. Schmidt theorized that human beings believed in a God who was the First Cause of all things and Ruler of Heaven and Earth before men and women began to worship a number of gods<\/p>\n les religions comparades<\/a>\u00a0 esborrany<\/p>\n Les geografies del sagrat<\/p>\n <\/p>\n els grecs,<\/p>\n \u00c9s una pregunta fascinant sobre la cartografia de l’ultram\u00f3n en la tradici\u00f3 cristiana. Aqu\u00ed et presento un panorama ampli d’aquestes “geografies del sagrat”:La tradici\u00f3 cristiana \u00e9s extraordin\u00e0riament rica en aquest sentit. Podem distingir diverses grans fam\u00edlies de “geografies del sagrat”:<\/p>\n Els textos can\u00f2nics fundadors<\/strong><\/p>\n L’Apocalipsi de Joan<\/em> \u00e9s la gran refer\u00e8ncia: la Nova Jerusalem baixant del cel com una n\u00favia adornada, amb les seves dotze portes de perles, els seus fonaments de pedres precioses, el riu de vida que en brolla i l’abs\u00e8ncia de temple (perqu\u00e8 D\u00e9u mateix n’\u00e9s el temple). Per\u00f2 Ezequiel ja havia inaugurat aquesta cartografia amb el seu carro de D\u00e9u (Merkav\u00e0<\/em>) i la visi\u00f3 detallada d’un temple celestial que va generar tota una tradici\u00f3 m\u00edstica jueva \u2014la literatura de la Merkav\u00e0<\/em> i l’Hekhalot<\/em>\u2014 que el cristianisme heret\u00e0 i transform\u00e0.<\/p>\n L’explosi\u00f3 apocal\u00edptica ap\u00f2crifa (segles I\u2013V)<\/strong><\/p>\n L’Apocalipsi de Pere<\/em> (s. II) \u00e9s potser el text que m\u00e9s directament anticipa Dante: descriu un infern amb penes espec\u00edfiques per a cada pecat \u2014blasfems penjats per la llengua, ad\u00falters penjats pels cabells sobre una flamarada\u2014 i un Parad\u00eds d’una lluminositat intensa. La Visio Pauli<\/em> (o Apocalipsi de Pau<\/em>) va tenir una difusi\u00f3 enorme a l’Edat Mitjana i \u00e9s una font directa de Dante: detalla els set cels, els punts cardinals de l’infern, i fins i tot un descans dominical de les penes. L’Apocalipsi de la Verge Maria<\/em> segueix el model del descensus ad inferos<\/em> per\u00f2 des d’una perspectiva mariana d’intercressi\u00f3.<\/p>\n Les visions medievals llatines<\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed hi ha una tradici\u00f3 quasi ininterrompuda. Beda el Venerable, a la seva Historia Ecclesiastica<\/em>, recull la visi\u00f3 de Dryhthelm (s. VII\u2013VIII): un cam\u00ed entre flames i gel, un camp de flors arom\u00e0tiques, i finalment una llum que supera el sol. La Visio Tnugdali<\/em> (1149) \u00e9s especialment v\u00edvida: un cavaller irland\u00e8s visita un infern de bestiari fant\u00e0stic \u2014b\u00e8sties que engoleixen \u00e0nimes i les tornen a vomitar\u2014 i un parad\u00eds jerarquitzat. El Purgatori de Sant Patrici<\/em>, centrat en una cova a l’illa d’Irlanda, va generar tot un fenomen de peregrinaci\u00f3 real al lloc descrit.<\/p>\n Hildegarda de Bingen (Scivias<\/em>, s. XII) aporta una dimensi\u00f3 cosmol\u00f2gica i visual extraordin\u00e0ria: les seves visions descriuen \u2014i ella mateixa les il\u00b7lustra\u2014 l’estructura de l’univers com un ou c\u00f2smic, amb l’\u00e0nima humana situada entre forces celestes i infernals.<\/p>\n La representaci\u00f3 pict\u00f2rica<\/strong><\/p>\n L’art medieval elabora una aut\u00e8ntica iconografia del cosmos sagrat<\/em>:<\/p>\n La m\u00edstica com a geografia interior<\/strong><\/p>\n Teresa d’\u00c0vila converteix la met\u00e0fora espacial en arquitectura espiritual: el Castillo Interior<\/em> (1577) \u00e9s un edifici de set morades conc\u00e8ntriques on l’\u00e0nima avan\u00e7a cap al centre, on habita D\u00e9u. Aqu\u00ed la “geografia del sagrat” s’ha interioritzat completament: el cel i l’infern han passat a ser topografies de l’experi\u00e8ncia m\u00edstica.<\/p>\n William Blake<\/strong>, ja en la modernitat, construeix una cosmologia vision\u00e0ria pr\u00f2pia on Jerusalem, Albion, el Parad\u00eds i l’Infern es tornen a desplegar en la tradici\u00f3 prof\u00e8tica, per\u00f2 ara com a geografia de la psique humana i la imaginaci\u00f3 creadora.<\/p>\n El que uneix totes aquestes tradicions \u00e9s un mateix impuls: fer visible all\u00f2 que es troba per definici\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la visi\u00f3, donar forma i lloc a all\u00f2 que desborda qualsevol lloc.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [Esborrany] Selecci\u00f3 Obres religioses \u00a0 | \u00a0 Experi\u00e8ncies contemplatives\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Arts la religi\u00f3 com la creaci\u00f3 d’una narraci\u00f3 que d\u00f3na sentit, igual que emergeix un jo de l’autonarraci\u00f3, emergeix un d\u00e9u, igual que la narraci\u00f3 del jo, pot tenir biaixos positius o negatius, WIlliam James, Karen amrmstrong. Igual que el jo acaba essent mn\u00e9 so … <\/p>\n
\n\n
\n
\n
\n\n
\n
\n
\n
\n
\nEls dos plantejaments poden promoure una actitud de vida malaltissa, de negar el valor la vida quotidiana afirmant que nom\u00e9s \u00e9s bona la vida eterna. Ho trobem en Sant Pau, en Joan de la creu, o en els himnes tibetans del llibre dels morts. Les dues religions s\u00f3n un seguit lamentable de casos d’ab\u00fas de poder, extorsi\u00f3 monet\u00e0ria amb les indulg\u00e8ncies, abusos sexuals, i de lluites ferotges per aconseguir una posici\u00f3 dominant.<\/p>\n
\n
\n
\npage 183 | location 2803-2808 | Added on Friday, 8 September 2023 14:44:01<\/p>\n
\n==========
\npage 192 | location 2942-2946 | Added on Tuesday, 12 September 2023 15:00:21<\/p>\n
\n
\n
\nUn cop imaginem que existeix el d\u00e9u que volem, comencem a viure COM SI exist\u00eds, i elaborem explciacions epr quan ens falla, per exemple, que l’hem decebut.<\/p>\n
\nJules Renard: el parad\u00eds no existeix per\u00f2 hem de viure com si ens n’haguessim de fer dignes
\n– p 200 | location 3053-3053 | Added on Sunday, 19 March 2017 16:37:39<\/p>\n
\nHe said: \u201cParadise does not exist, but we must nonetheless strive to be worthy of it.\u201d<\/p>\n
\n
\nhttps:\/\/www.bbc.com\/news\/articles\/cdjx121w2yxo
\nporten un noi\u00b4malalt a ser curat per uns curanderos. El noi moirir\u00e0 i el pare i una turba cremen vius els membres de la fam\u00edlia acusada de bruixeria<\/p>\n
\nSi la veiem de fora, \u00e9s a dir com una creaci\u00f3 humana, la pregunta \u00e9s qu\u00e8 ho causa? qu\u00e8 determina un determinat tipus de mite, conjunt de creences o rituals?<\/p>\n
\n– el que volen els individus o els pobles, el d\u00e9u per la naci\u00f3 anticn testament \/ got mit uns
\n– la necessitat de sentit, les angoixes existencials, els rituals de naixement i mort
\n– l’\u00fas manipulatiu per part del poder<\/p>\n
\nseguim el que tenim, i despr\u00e9s la deixem o ens convertim a una altra cosa [i si ets molt creatiu de la inventes wallace stevens]els reis<\/p>\n
\n\n
\n
\n