{"id":849,"date":"2018-11-16T11:56:19","date_gmt":"2018-11-16T11:56:19","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?page_id=849"},"modified":"2026-04-08T17:55:54","modified_gmt":"2026-04-08T17:55:54","slug":"421-art","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/","title":{"rendered":"421 Art"},"content":{"rendered":"

[ esnorrany ] Les meves experi\u00e8ncies en art<\/a>\u00a0 (la meva manera de viure’l)\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 La hist\u00f2ria de l’art\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 La meva col\u00b7lecci\u00f3<\/p>\n

421 Pintura<\/a> \u00a0 |\u00a0 421 Escultura<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 421 Simbolisme<\/a>\u00a0 |<\/p>\n

ARQUITECTURA<\/a> 421 Arquitectura<\/a>\u00a0 \u00a0 Urbanisme<\/a>\u00a0 |\u00a0 421 Jardins<\/a>\u00a0 | Hist\u00f2ria dels\u00a0 jardins<\/a><\/p>\n

421 Fotografia<\/a>\u00a0 |\u00a0 421v V\u00eddeo Art<\/a><\/p>\n

Arts decoratives: Mobles<\/a><\/p>\n

\n

ARTISTES<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 Arxiu postals:\u00a0 Artistes<\/strong> alfab\u00e8tic<\/a>, data<\/a> \u00a0 , Museus<\/a><\/p>\n

Galeries museus: MNAC<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0La contemplaci\u00f3 de l’art<\/a>\u00a0 \u00a0\u00a0Est\u00e8tica<\/a><\/p>\n

Museus i exposicions<\/a>\u00a0 Els visitants als museus<\/a>. (Aquella nena que Can Framis li deia a la seva mare, “Mama, \u00bfa ti te gusta?”)<\/p>\n

Museu Obres perdudes<\/a><\/p>\n

Actualitat ArtReview Future Greats<\/a><\/p>\n

el mercat de l’art<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0experimentem l’obra o la narraci\u00f3, artista rompantic vs artesa\u00a0 l’artista, l’obra, l’experi\u00e8ncia<\/a> (veiem l’obra objectiva,ment o veiem el relat com en Van Gogh)<\/p>\n

Art en brut<\/a><\/p>\n

[Com tenir una visi\u00f3 general? equivalent al museu de la terra i la vida, o la hist\u00f2ria? B\u00e0sicament seria la hist\u00f2ria dels estils, amb les individualitats, art com a conversa i context\u00a0 (emic epic, antropologia cultural). El que jo experimento com a art en un marc i context d’un museu, per un altre era una imatge divina. Un concert de BAch es vivia d’una manera entre els convidats a la cort de C\u00f6then, d’una altra al Palau de la m\u00fasica, i d’una altra ajagut al sof\u00e0, escoltant un disc, o caminant amb un mp3.<\/p>\n

Quins s\u00f3n els grans universos ic\u00f2nics hi ha? grec + renaixement i neocl\u00e0ssic \/ religi\u00f3 cristiana \/ xina i jap\u00f3 \/ hindu. Despr\u00e9s els paisatges i les escenes d’interior vs els paisatges xinesos. La pintura neocl\u00e0ssica i rom\u00e0ntica il\u00b7lustrant noves hist\u00f2ries. Els nous paisatges impressionistes i escenes d’interior. cubisme, abstracci\u00f3.<\/p>\n

\n

TEMES<\/p>\n

la figura humana<\/a> PENDENT de fer una galeria\u00a0 Oskar Schlemmer<\/a>, el cos i les idees<\/p>\n

> els pintors del silenci Vermeer, Hopper, Wannershoi<\/p>\n

i surten a la galeria\u00a0 tinc foto de la visita + kunstmuseumbasel + uffizzi, galeria ufizzi i basel, completar] galeria<\/a> compleyat amb louvre i dijon \/\/ >ecole fontainebleau postal Louvre, gabrielle d’estrees \/, https:\/\/musees.dijon.fr\/artworks\/dame-a-sa-toilette\/\/<\/p><\/blockquote>\n

El paisatge i la naturalesa<\/a>\u00a0 \u00a0 \/\u00a0 \u00a0 el bodeg\u00f3 i el detall\u00a0 \u00a0\/\u00a0 \u00a0 els interiors de les cambres de la mare de D\u00e9u, Vermeer i Hammershoi<\/p>\n

 <\/p>\n

Art a Xina<\/a><\/p>\n

Escultura<\/a> cl\u00e0ssica. Arquitectura<\/a> cl\u00e0ssica\u00a0 Museo Archeologico Nazionale Napoli<\/a><\/p>\n

421 La contemplaci\u00f3 del sublim<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 421 Arquitectura fant\u00e0stica<\/a>\u00a0 |\u00a0 Horitzons<\/a>\u00a0 | El buit<\/a>\u00a0 | La malenconia<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Volant<\/a><\/p>\n

galeria online<\/a>\u00a0, amb cerca per tema mitol\u00f2gic o sants<\/p>\n

Galeries del Palau de la mem\u00f2ria<\/a><\/p>\n

\n

Les meves experi\u00e8ncies en art<\/a><\/p>\n

V40 Infantesa: postals del pare, quadres de casa
\nV40 Adolesc\u00e8ncia: ARC, dibuixos, impressionistes i avantguada
\nAdult 1 Castellar: museus viatges, exercicis de dibuix, escultura, l\u00e0mpara
\nAdult 2: Dibuixos \u00e0lbums viatges, tinta xina, Poussin, Lorraine
\nAdult 3: sistem\u00e0tic museus, Bosch, Prado, MNAC, Sketchcrawls<\/p>\n

\n

La hist\u00f2ria de l’art<\/a><\/p>\n

Pobles prehist\u00f2rics i primitius<\/p>\n

Art per la religi\u00f3: Egipte, Mesopot\u00e0mia, Creta, Gr\u00e8cia, Roma, Orient, Europa [ pintura antiga, frescos de POmpeia, https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Fayum_mummy_portraits. Igual que ara els m\u00fasics fan versions de temes d’\u00e8xit, a l’antiguetat es feien c\u00f2pies d’escultures notables. Per exemple, algun escultor grec feia una esculture, segurament en bronze, que recollia una idea inspirada i despr\u00e9s tindrem desenes de c\u00f2pies en marbre, gregues i romanes.<\/p>\n

Escultura cl\u00e0ssica<\/a><\/p>\n

Arquitectura cl\u00e0ssica<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

medieval<\/p>\n

L’ideal de l’home, la conquesta de la realitat, l’el\u00b7laboracio barroca i manierista<\/p>\n

Manierisme. des de 1520 els artistes van comen\u00e7ar a experimentar, amb noves formes d’expressio, deixent l’equilibri<\/p>\n

Ruptura, sXIX, avantguarda sXX \/ El sublim\u00a0 burke turner caspar friedrich<\/p>\n

sezession, berlin lieberman, viena klimmt, munic f v stuck<\/p>\n

Post-War Movements<\/p>\n

Pop Art.
\nAbstract Expressionism.
\nMinimalism.
\nNew American Color Photography.
\nModern Masters
\nFauvism.
\nSurrealism.
\nBauhaus.
\nGerman Expressionism<\/p>\n

One of the De Goncourts said that nothing in the world hears as many silly things said as a picture in a museum; and in thinking about that remark one has to bear in mind that in the days of the De Goncourts there was no such thing as a museum of modern art. (Wallace Stevens necessary angel)<\/p>\n

Ce qui entend le plus de b\u00eatises dans le monde est peut-\u00eatre un tableau de mus\u00e9e. \u00a0Journal des Goncourt (M\u00e9moires de la vie litt\u00e9raire),\u00a0ann\u00e9e 1866.<\/p>\n

\n

La meva col\u00b7lecci\u00f3<\/p>\n

Arquitectura: Pir\u00e0mides, Delfos, el Pante\u00f3 a Roma, Agya Sofia, Santa Maria del Mar [mezquita cordoba]<\/p>\n

Hyeronimus Bosch<\/p>\n

D\u00fcrer: Melencholia I, l’aquarela de les herbes<\/p>\n

Caspar Friedrich, monch am meer, Wanderer \u00fcber Nebelmeer. Mar a la lluna<\/p>\n

Hammershoi: Dust Motes Dancing in Sunlight<\/p>\n

Escher<\/p>\n

Magritte<\/a><\/p>\n

Ferdinand Hodler: El llac L\u00e9man, Odette agonitzant<\/p>\n

Arnold B\u00f6cklin: TotenInsel<\/p>\n

(Torn\u00e9 Esquius: tra\u00e7 net, interiors de pau)<\/p>\n

JAP\u00d3: Escultures barroques japoneses, els jardins Zen, els paisatges a tinta, la caligrafia<\/p>\n

Temes
\nESPAIS BUITS: Rothko murals Seagram, Mir\u00f3 “Pintura sobre fons blanc per a la cel\u00b7la d’un solitari”, Gerhard Richter Cage (1)<\/p>\n

[els simbolistes, veure p\u00e0gina, Odilon redon]
\n[els perversos]: Fuselli, Rops, Khnopff, Jean Delville, Valloton, Giger (Des Esseintes, el protagonista de la novel\u00b7la de Huysmans t\u00e9 gravats de les persecucions religioses de Jan Luyken)<\/p>\n

[Mark Dion, espais ficticis, arquitectura imagin\u00e0ria, despatx recerca surrealisme a Manchester, sala professor a Jerusalemn]<\/p>\n

[<\/p>\n

reflexions,<\/p>\n

Kelingrove<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s bonic? qu\u00e8 \u00e9s lleig?
\nManeres de presentar paisatge retrat natura morta [tags en l’antologia]<\/p>\n

 <\/p>\n

presentar les obres en el seu context opriginal: un retaule en una capella renaixentista [veure capella al MNAC]<\/p>\n

\n

post \/ p\u00e0gina sobre disseny<\/p>\n

Raymond Loewy: https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Raymond_Loewy#Design_Philosophy<\/p>\n

 <\/p>\n

Dieter Rams<\/p>\n

https:\/\/readymag.com\/shuffle\/dieter-rams\/<\/p>\n

Syd MEad: http:\/\/sydmead.com\/<\/p>\n

https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Frankfurt_kitchen<\/p>\n

\n

Arquitectura \/ la meva col\u00b7lecci\u00f3:\u00a0 les cases particulars que he visitat, Alvar Aalto, Villa Tugendhat, Casa de Mil\u00e0 (Villa del Misteri)<\/p>\n

\n

les obres a sistemes > obres<\/p>\n

moviments art\u00edstics a sistemes moviments art\u00edstics<\/p>\n

hist\u00f2ria: hist\u00f2ria de la cultura + tag<\/p>\n

\n

Exposicions possibles<\/p>\n

per veure el cel: el pante\u00f3, James Turrell
\nComparativa: Botero i Giacometti<\/p>\n

\n

Semblances: Van Gogh, Ferdinand Hodler, Harald Sohlberg<\/p>\n

\u00c9s una observaci\u00f3 molt perspica\u00e7 i intel\u00b7lectualment honesta, perqu\u00e8 q\u00fcestiona un dels mites m\u00e9s s\u00f2lidament constru\u00efts de la hist\u00f2ria de l’art modern. I s\u00ed, hi ha qui ho ha remarcat, encara que no \u00e9s la narrativa dominant.La teva observaci\u00f3 \u00e9s molt ben fonamentada, i la recerca confirma que hi ha tot un debat historiogr\u00e0fic al voltant d’aquesta q\u00fcesti\u00f3. Anem a desgranar-ho.La tesi dominant i els seus problemes
\nLa narrativa habitual \u00e9s la que assenyalen les fonts trobades: Van Gogh com a “pare de l’expressionisme”, el trailblazer de l’art modern que va donar als expressionistes un nou llenguatge pictorial per anar m\u00e9s enll\u00e0 de l’aparen\u00e7a superficial i penetrar en veritats essencials m\u00e9s profundes.
\nPer\u00f2 aquesta narrativa t\u00e9 un problema cronol\u00f2gic i geogr\u00e0fic evident: si Van Gogh era pr\u00e0cticament desconegut en vida i van passar gaireb\u00e9 deu anys despr\u00e9s de la seva mort el 1890 fins que la seva obra va comen\u00e7ar a emergir de l’obscuritat, com explicar que pintors com Hodler o Sohlberg, que treballaven simult\u00e0niament o poc despr\u00e9s, mostressin trets tan similars?
\nEl cas de Ferdinand Hodler. En la historiografia, hi ha dues maneres d’abordar Hodler: o b\u00e9 es veu com un gran expressionista que va cr\u00e9ixer a partir del retrat de Van Gogh i els paisatges de C\u00e9zanne, o b\u00e9 com una figura simbolista major la contribuci\u00f3 de la qual s’alimenta de corrents dins del moviment simbolista. Aix\u00f2 \u00e9s precisament el que tu insinues: la semblan\u00e7a amb Van Gogh pot ser converg\u00e8ncia, no derivaci\u00f3. Tots dos beuen de les mateixes fonts \u2014el postimpressionisme franc\u00e8s, Gauguin, el simbolisme\u2014 i arriben a solucions pict\u00f2riques similars per camins independents.<\/p>\n

El cas de Harald Sohlberg. Aqu\u00ed la teva intu\u00efci\u00f3 \u00e9s especialment convincent. Sohlberg va repudiar al llarg de tota la seva carrera els suggeriments que estava sota la influ\u00e8ncia d’Edvard Munch, i mentre tots dos embracaven els principis del *stemning* o “pintura d’estat d’\u00e0nim” caracter\u00edstic de l’art n\u00f2rdic de principis del segle XX, les pintures de Sohlberg tenen menys component psicol\u00f2gic que les de Munch. I el m\u00e9s significatiu: com el seu contemporani Munch, Sohlberg va negar categ\u00f2ricament la influ\u00e8ncia d’altres artistes contemporanis, remetent els or\u00edgens del seu despertar art\u00edstic a la seva pr\u00f2pia psique i als paisatges i mitologies de Noruega. Pel que fa a la t\u00e8cnica, Sohlberg utilitzava la t\u00e8cnica antiga del velat, construint cuidadosament capes fines de pintura gaireb\u00e9 transparent sobre capes de color subjacents, i podia trigar dos anys en un quadre \u2014tot el contrari de la pinzellada furiosa de Van Gogh. La similitud en la intensitat del color, doncs, s’obt\u00e9 per camins t\u00e8cnics completament oposats. Les seves influ\u00e8ncies declarades eren Gauguin i el seu aplanament de l’espai i l’\u00fas antinatural del color, aix\u00ed com els patrons r\u00edtmics sint\u00e8tics \u2014les mateixes fonts que Van Gogh, per\u00f2 sense la mediaci\u00f3 de Van Gogh.<\/p>\n

El que la recerca suggereix \u00e9s que la teva hip\u00f2tesi \u00e9s essencialment correcta: hi havia a Europa de finals del XIX una pressi\u00f3 est\u00e8tica compartida que empenyia molts pintors simult\u00e0niament en la mateixa direcci\u00f3, cadascun des del seu context nacional: A Fran\u00e7a: Van Gogh, Gauguin, els fauves.
\n– A Su\u00efssa: Hodler, des del simbolisme i C\u00e9zanne.
\n– A Noruega: Sohlberg i Munch, des del neo-romanticisme n\u00f2rdic i Gauguin.
\n– A Alemanya i \u00c0ustria: els expressionistes de Die Br\u00fccke i Der Blaue Reiter.<\/p>\n

Tots compartien la mateixa insatisfacci\u00f3 amb el naturalisme, el mateix inter\u00e8s pel color com a vehicle d’expressi\u00f3 interior, i la mateixa influ\u00e8ncia dels postimpressionistes francesos \u2014especialment Gauguin. Van Gogh era un d’aquests nodes de converg\u00e8ncia, no necess\u00e0riament l’origen de tots els altres.<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

nota sobre l’impressionisme (Claude):Hi ha quelcom filos\u00f2ficament molt interessant en la genealogia que proposes. En el fons, el que els impressionistes van fer \u2014potser sense saber-ho\u2014 \u00e9s una reducci\u00f3 fenomenol\u00f2gica avant la lettre: van suspendre la pregunta per l’objecte representat i van atendre a l’experi\u00e8ncia perceptiva pura, a la llum tal com apareix a la consci\u00e8ncia abans que la identifiquem com a cosa concreta. Aix\u00f2 connecta amb Husserl \u2014contemporani exacte d’aquest proc\u00e9s pict\u00f2ric\u2014 i la seva idea de tornar a les coses mateixes, a l’experi\u00e8ncia pura anterior a les categories conceptuals. L’art abstracte seria, en aquest sentit, la fenomenologia feta pintura: l’exploraci\u00f3 de l’experi\u00e8ncia visual en si mateixa, depurada de tot contingut representacional. \u00c9s una converg\u00e8ncia entre filosofia i art que rarament s’assenyala per\u00f2 que t\u00e9 una coher\u00e8ncia profunda. [i Gestalt]<\/p>\n

i de l’impressionisme a l’abstracci\u00f3 (jo independent i Greenberg)<\/p>\n

—<\/p>\n

ART a CTALUNAY<\/p>\n

Angalada Camarasa (poques obres al MNAC)<\/p>\n

Rusi\u00f1ol i CAsas van fer un viatge en carro de Malleu a st.Felius de Guixols, amb articles a la Vanguardia<\/p>\n

Hermenegildo Anglada Camarasa<\/a><\/p><\/blockquote>\n