Plaques d’argila, cera, pergam\u00ed, papirus<\/p>\n
( tauleta sumeria de la bugada<\/a> )<\/p>\n Paper: Inventat a la Xina. Era obtingut a for\u00e7a de canya de bamb\u00fa, palla d’arr\u00f2s, fibra de morera, etc. El coneixement de la seva exist\u00e8ncia va arribar als \u00e0rabs, passant pr\u00e8viament per Corea i Jap\u00f3. Aquests el van fabricar gaireb\u00e9 exclusivament amb draps de cot\u00f3 obtenint, aix\u00ed, paper de gran qualitat<\/p>\n Xilografia, estampaci\u00f3 de plaques de fusta gravada sobre teles o paper.<\/p>\n Rotlles<\/p>\n C\u00f3dexs: llibre de fulls (paper, pergam\u00ed (vitel\u00b7la, pell) relligats, manuscrits, contraposat als llibres impresos.<\/p>\n La pell m\u00e9s valorada era la de vedells joves d’on ve el nom vellum). La d’ovelles i cabres era m\u00e9s gruixuda. EN algunes regions es feien servir c\u00e9rvols. Per una B\u00edblia o un llibre lit\u00fargic podrien arribar a necessitar entre 100 i 500 animals. Als monestirs amb scriptoria actius hi havia grans ramats per poder atendre aquesta demanda.<\/p>\n Un vedell o una vaca podien costar uns 250 kg de blat, que a preu actual serien uns 50\u20ac. Aix\u00ed, una B\u00edblia que requeria 500 animls costaria entre 10m i 25m\u20ac de material. La feina de preparaci\u00f3 del pergam\u00ed ho podria multiplicar per 10, arribant a uns 200m \u20ac. Pel Codex Amiatinus (s. VIII) es van fer servir 1.500 vedells.<\/p>\n col\u00b7lecci\u00f3 manuscrits medievals de Fran\u00e7a i Anglaterra<\/a><\/p>\n 1440 Invenci\u00f3 de la impremta (car\u00e0cters met\u00e0l\u00b7lics m\u00f2bils)<\/p>\n Una B\u00edblia de Gutenberg en paper es venia per 30 florins (tres anys de sou d’un treballador qualificat), en pergam\u00ed 50-70 florins.<\/p>\n Es denominen incunables els llibres impresos abans de 1501.<\/p>\n La primera edici\u00f3 impresa d’una obra, contraposada als manuscrits, es coneix com editio princeps<\/a>.<\/p>\n Evoluci\u00f3 dels preus:<\/p>\n c. 1455, B\u00edblia de Gutenberg (paper), 30 florins (\u2248 7.500 \u20ac), Esgl\u00e9sies, nobles Mides de papers<\/p>\n La s\u00e8rie A es va consolidar al s.XX definint A0 com un paper que tenia una \u00e0rea d’un metre quadrat i els costats en la proporci\u00f3 \u221a2<\/span> . Aix\u00f2 permetia que en dividir-lo per la meitat, els fulls resultants seguien mantenint la mateixa proporci\u00f3:<\/p>\n La s\u00e8rie B [\u00e9s la que trobo en els papers de Raima], 100×70, 70×50<\/p>\n Fonts.com<\/a> \u00a0 Fonts.net<\/a><\/p>\n Serif (amb terminacions als extrems):;<\/p>\n Sans serif o de pal sec, Introdu\u00eft a Anglaterra per a etiquetes, embalatges i titulars al segle XIX.<\/p>\n Edward Johnston, sans serif pel metro de Londres (1913)<\/p>\n<\/li>\n Plaques d’argila, cera, pergam\u00ed, papirus ( tauleta sumeria de la bugada ) Paper: Inventat a la Xina. Era obtingut a for\u00e7a de canya de bamb\u00fa, palla d’arr\u00f2s, fibra de morera, etc. El coneixement de la seva exist\u00e8ncia va arribar als \u00e0rabs, passant pr\u00e8viament per Corea i Jap\u00f3. Aquests el van fabricar gaireb\u00e9 exclusivament amb draps … <\/p>\n
\nEscrit a m\u00e0<\/h2>\n
\nImpremta<\/h2>\n
\n1623, First Folio de Shakespeare, 1 lliura (\u2248 2.300 \u20ac) 2.000\u20132.500 \u20ac, Aristocr\u00e0cia, teatrers
\n1815, “Emma” de Jane Austen, 18 x\u00edlings (\u2248 90 \u20ac) 70\u201390 \u20ac, burgesia educada
\n2024, novel\u00b7la en tapa dura, 20 \u20ac<\/p>\n
\nMides de llibres<\/h2>\n
\n
\n\n
\nTipus<\/a><\/h2>\n
\n
\n