When the Present has latched its postern behind my tremulous stay
\nAnd the May month flaps its glad green leaves like wings,
\nDelicate-filmed as new-spun silk, will the neighbours say,
\n‘He was a man who used to notice such things’?<\/p>\n
If it be in the dusk when, like an eyelid’s silent blink,
\nThe dewfall-hawk comes crossing the shades to alight
\nUpon the wind-warped upland thorn, a gazer may think,
\n‘To him this must have been a familiar sight.’<\/p>\n
If I pass during some nocturnal blackness, mothy and warm,
\nWhen the hedgehog travels furtively over the lawn,
\nOne may say, ‘He strove that such innocent creatures should come to no harm,
\nBut he could do little for them; and now is gone.’<\/p>\n
If, when hearing that I have been stilled at last, they stand at the door,
\nWatching the full-starred heavens that winter sees,
\nWill this thought rise on those who will meet my face no more,
\n‘He was one who had an eye for such mysteries’?<\/p>\n
And will any say when my bell of quittance is heard in the gloom,
\nAnd a crossing breeze cuts a pause in its outrollings,
\nTill they rise again, as they were a new bell’s boom,
\n‘He hears it not now, but used to notice such things’?<\/p>\n
Versi\u00f3 de Mari\u00e0 Manent, “Poesia anglesa i Nordamericana”
\nEd. Alpha, 1955<\/p>\n
Quan el temps hagi clos el portal del meu estatge insegur,
\ni les fulloles de maig, brillants i fresques de saba,
\nbatin com ales de seda, \u00bfdir\u00e0, potser, alg\u00fa:
\n“D’aquestes coses b\u00e9 prou s’adonava”?<\/p>\n
I si fos cap al tard, quan, lleument com un esguard que es mig clou,
\nalgun falc\u00f3 de la nit, travessant l’ombra, venia
\ndamunt l’ar\u00e7 ventejat, pensar\u00e0 alg\u00fa: “Ell b\u00e9 prou
\nque l’haur\u00e0 vist cada dia!”<\/p>\n
Si el trasp\u00e0s f\u00f3s al cor d’una nit negra, amb un aire calent,
\nquan, tot esquiu, l’eri\u00e7\u00f3 s’esmuny enll\u00e0 de la prada,
\n“Perqu\u00e8 ning\u00fa no els f\u00e9s mal, prou pos\u00e0 for\u00e7a esment,
\ni ara ja \u00e9s mort, dir\u00e0 alg\u00fa, tal vegada”.<\/p>\n
Si, sabent que a la fi em ve el rep\u00f2s, s\u00f3n a la porta, esguardant
\nla gran celistia d’hivern, que la nit fa ampla i pia,
\npensaran cor endins, els qui mai m\u00e9s no em veuran:
\n“Aquests misteris b\u00e9 prou que els sabia!”<\/p>\n
I si escolten el toc de l’ad\u00e9u, al m\u00e9s pregon de la nit,
\nquan el vent trenca aquell solent, i pensen que s’acaba,
\nper\u00f2 torna m\u00e9s fort, \u00bfdiran amb cor encongit:
\n“D’aquestes coses b\u00e9 prou s’adonava”?<\/p>\n
Versi\u00f3 de Josep M Jaum\u00e0<\/p>\n
Quan el Present haur\u00e0 passat la balda rere el meu tr\u00e8mol viure
\ni el mes de maig batr\u00e0, content, com ales, les seves fulles
\ndelicades com seda noufilada, \u00bfdiran els meus ve\u00efns:
\n“Era un home que parava atenci\u00f3 en coses aix\u00ed”?<\/p>\n
Si \u00e9s al capvespree quan, com un silent aclucar de parpelles,
\nve el falc\u00f3, com rosada, entre l’ombra, a posar
\nals ar\u00e7os alts vinclats pel vent, potser pensar\u00e0 qui ho miri:
\n“Aix\u00f2 devia ser-li una visi\u00f3 familiar.”<\/p>\n
Si em moro una nit negra, plena d’insectes, c\u00e0lida,
\nquan l’eri\u00e7\u00f3 s’escorre furtivament pel gesp,
\npotser dir\u00e0 alg\u00fa: “Mald\u00e0 perqu\u00e8 aquestes bestioles no sofrissin,
\nper\u00f2 poc pogu\u00e9 fer per elles; i ara ja no hi \u00e9s.”<\/p>\n
Si, en sentir que per fi he estat aturat, drets a la porta
\nguaiten el cel d’hivern estelat, g\u00e8lid,
\n\u00bfse’ls acudir\u00e0 de pensar, als qui no em veuran m\u00e9s el rostre:
\n“Era dels qui s’adonaven d’aquests misteris”?<\/p>\n
\u00bfI dir\u00e0 alg\u00fa, en sentir el meu toc de comiat en la fosc\u00faria,
\nsi el travessa la brisa fent una pausa en el repic
\nfins que resorgeix amb so com de campana nova:
\n“Ara no ho sent, per\u00f2 se solia fixar en coses aix\u00ed”?<\/p>\n