{"id":1044,"date":"2019-02-09T17:34:23","date_gmt":"2019-02-09T17:34:23","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1044"},"modified":"2019-08-21T08:37:28","modified_gmt":"2019-08-21T08:37:28","slug":"josep-palau-i-fabre","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/josep-palau-i-fabre\/","title":{"rendered":"Josep Palau i Fabre"},"content":{"rendered":"

Viquipedia<\/a><\/p>\n

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d’abril de 1917 \u2013 23 de febrer de 2008)[1] fou un polifac\u00e8tic autor que conre\u00e0 diferents disciplines art\u00edstiques com ara la poesia, el teatre, l’assaig i la narrativa i, a m\u00e9s, fou un dels m\u00e0xims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso.<\/p>\n

\n

Notes introducci\u00f3: De fam\u00edlia culta per\u00f2 que no s\u2019ocupava gaire d\u2019ell. Facultat de dret, activisme cultural a la clandestinitat. Exili a Paris (1946-1961) on coneixer\u00e0 Cocteau, Picasso, Antonin Artaud. Escriu els Pomes de l\u2019Alquimista. Torna el 1961, escriu sobre Picasso i als 90 li arriba el reconeixement oficial.<\/p>\n

\u00abEl jo, del qual es parla encara com d\u2019un personatge inequ\u00edvoc i irrevocable, est\u00e0 en crisi des de sempre\u00bb. Fa seva la divisa de Rimbaud: \u00abJe est un autre\u00bb. El concepte de mimetisme, \u00abl\u2019afany de comprendre, dut al seu extrem, fa que hom s\u2019identifiqui amb la cosa compresa\u00bb \u00abel cristianisme volia que quan un germ\u00e0 meu tenia set o fam, jo tingu\u00e9s set o fam com ell. Aquest amor, fet extensiu al terreny de l\u2019esperit, \u00e9s el que m\u2019ha fet identificar tota la vida amb els objectes i \u00e9ssers m\u00e9s diversos \u2013 \u00e9s el que m\u2019ha fet alienar. Sentir-se arbre, ocell, estrella, Llull, home de les cavernes, etc., no basta si aquest sentir no ateny la regi\u00f3 de l\u2019\u00e9sser i si no puc dir que s\u00f3c arbre, ocell, estrella, etc.<\/p>\n

Atret per la idea d\u2019alqu\u00edmia com a experimentaci\u00f3, a banda de la doctrina filos\u00f2fica i esot\u00e8rica, volien trobar la pedra filosofal, un sistema de pensament de l\u2019home i la naturalesa [el macrocosmos i el microcosmos]. PiF aplica la idea a la poesia, de manera que no ser\u00e0 \u00abun fi en ella mateixa sin\u00f3 un mitj\u00e0 d\u2019exploraci\u00f3 o experimentaci\u00f3, com per a d\u2019altres ho poden ser el microscopi o la m\u00fasica \u2013 com a l\u2019edat mitjana s\u2019empraven els metalls\u00bb. Aquesta idea ve de quan amb 20 anys tenia nom\u00e9s les obres de Rimbaud i el Llibre d\u2019Amic e amat de Ramon Llull.<\/p>\n

\u00abCert, la idea d\u2019alqu\u00edmia m\u2019havia sempre enquimerat i ja, de petit, preferia, a tota altra forma de joc, la combinaci\u00f3 absurda de tota mena de potingues. Deixades les joguines habituals de banda, reunia els pocs elements que tenia a l\u2019abast \u2013 aigua de col\u00f2nia, salfumant, sofre, vinagre, foc, etc\u00e8tera \u2013 per a fer-ne les barreges m\u00e9s estranyes i per veure qu\u00e8 passava, amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019arribar a no s\u00e9 quina mena de descoberta …\u00bb<\/p>\n

Notes introducci\u00f3: De fam\u00edlia culta per\u00f2 que no s\u2019ocupava gaire d\u2019ell. Facultat de dret, activisme cultural a la clandestinitat. Exili a Paris (1946-1961) on coneixer\u00e0 Cocteau, Picasso, Antonin Artaud. Escriu els Pomes de l\u2019Alquimista. Torna el 1961, escriu sobre Picasso i als 90 li arriba el reconeixement oficial.<\/p>\n

\u00abEl jo, del qual es parla encara com d\u2019un personatge inequ\u00edvoc i irrevocable, est\u00e0 en crisi des de sempre\u00bb. Fa seva la divisa de Rimbaud: \u00abJe est un autre\u00bb. El concepte de mimetisme, \u00abl\u2019afany de comprendre, dut al seu extrem, fa que hom s\u2019identifiqui amb la cosa compresa\u00bb \u00abel cristianisme volia que quan un germ\u00e0 meu tenia set o fam, jo tingu\u00e9s set o fam com ell. Aquest amor, fet extensiu al terreny de l\u2019esperit, \u00e9s el que m\u2019ha fet identificar tota la vida amb els objectes i \u00e9ssers m\u00e9s diversos \u2013 \u00e9s el que m\u2019ha fet alienar. Sentir-se arbre, ocell, estrella, Llull, home de les cavernes, etc., no basta si aquest sentir no ateny la regi\u00f3 de l\u2019\u00e9sser i si no puc dir que s\u00f3c arbre, ocell, estrella, etc.<\/p>\n

Atret per la idea d\u2019alqu\u00edmia com a experimentaci\u00f3, a banda de la doctrina filos\u00f2fica i esot\u00e8rica, volien trobar la pedra filosofal, un sistema de pensament de l\u2019home i la naturalesa [el macrocosmos i el microcosmos]. PiF aplica la idea a la poesia, de manera que no ser\u00e0 \u00abun fi en ella mateixa sin\u00f3 un mitj\u00e0 d\u2019exploraci\u00f3 o experimentaci\u00f3, com per a d\u2019altres ho poden ser el microscopi o la m\u00fasica \u2013 com a l\u2019edat mitjana s\u2019empraven els metalls\u00bb. Aquesta idea ve de quan amb 20 anys tenia nom\u00e9s les obres de Rimbaud i el Llibre d\u2019Amic e amat de Ramon Llull.<\/p>\n

\u00abCert, la idea d\u2019alqu\u00edmia m\u2019havia sempre enquimerat i ja, de petit, preferia, a tota altra forma de joc, la combinaci\u00f3 absurda de tota mena de potingues. Deixades les joguines habituals de banda, reunia els pocs elements que tenia a l\u2019abast \u2013 aigua de col\u00f2nia, salfumant, sofre, vinagre, foc, etc\u00e8tera \u2013 per a fer-ne les barreges m\u00e9s estranyes i per veure qu\u00e8 passava, amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019arribar a no s\u00e9 quina mena de descoberta …\u00bb<\/p>\n

\n

Poesies<\/a><\/p>\n

Llibret<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Viquipedia Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d’abril de 1917 \u2013 23 de febrer de 2008)[1] fou un polifac\u00e8tic autor que conre\u00e0 diferents disciplines art\u00edstiques com ara la poesia, el teatre, l’assaig i la narrativa i, a m\u00e9s, fou un dels m\u00e0xims especialistes en l’obra del pintor Pablo Picasso. Notes introducci\u00f3: De fam\u00edlia culta per\u00f2 … <\/p>\n

Continue reading “Josep Palau i Fabre”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[200,166,213,369],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1044"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1044\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1044"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1044"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1044"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1044"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1044"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1044"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1044"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1044"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}