{"id":1106,"date":"2019-02-23T19:16:41","date_gmt":"2019-02-23T19:16:41","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1106"},"modified":"2026-09-12T09:23:59","modified_gmt":"2026-09-12T09:23:59","slug":"la-mesura-del-temps","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/","title":{"rendered":"La mesura del temps"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/#calendaris\">Els calendaris<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/#hores\">Les hores<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/#mecanics\">Els rellotges mec\u00e0nics<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/#quars\">Els rellotges de quars<\/a>\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/#atomics\">Els rellotges at\u00f2mics<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"calendaris\">Els calendaris<\/h2>\n<p>Des de la prehist\u00f2ria, els \u00e9ssers humans han buscat regular la seva vida a trav\u00e9s dels cicles astron\u00f2mics: el dia i la nit (rotaci\u00f3 de la Terra), els mesos (cicles de la Lluna) i les estacions i els anys (translaci\u00f3 de la Terra al voltant del Sol). Alinear aquests tres cicles ha estat un dels grans reptes cient\u00edfics de la humanitat. [perqu\u00e8 resulta que l&#8217;any que podem mesurar amb els equinoccis i solsticis dura una mica m\u00e9s de 365 dies)] \u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-firmament\/\">El firmament<\/a><\/p>\n<p><strong>El dia i la nit<\/strong><\/p>\n<p>El dia i la nit, el cicle m\u00e9s elemental de claror i foscor, que s&#8217;ha inscrit en el <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/vigilia-son-consciencia-inconscient\/#despertadormit\">rellotge circadiari<\/a>\u00a0 del nostre sistema nervi\u00f3s.<\/p>\n<p><strong>La lluna i els mesos<\/strong><\/p>\n<p>Les fases de la lluna duren 29.5 dies. S&#8217;han trobat fragments d&#8217;os d&#8217;uns 35.000 anus d&#8217;antiguitat que registrarien els cicles de les fases de la lluna. No hi ha evid\u00e8ncia de connexi\u00f3 amb els 28 dies que en mitjana dura el cicle menstrual. Els mesos tenen el seu origen en els calendaris lunars. 12 mesos lunars correspondrien a 354 dies.<\/p>\n<ul>\n<li>Gener: Prov\u00e9 del llat\u00ed Ianuarius. Est\u00e0 dedicat a Ianvs (Janus), el d\u00e9u rom\u00e0 de les dues cares, que representava els comen\u00e7aments, les portes, els ponts i els canvis. Era el d\u00e9u que mirava cap al passat (l&#8217;any que s&#8217;acaba) i cap al futur (l&#8217;any que comen\u00e7a).<\/li>\n<li>Febrer: Prov\u00e9 de Februarius. El seu nom ve dels Februa, uns ritus de purificaci\u00f3 espiritual i religiosa que els romans celebraven a finals d&#8217;hivern per netejar la ciutat abans de l&#8217;inici del nou any al mar\u00e7.<\/li>\n<li>Mar\u00e7: Prov\u00e9 de Martius. Dedicat a Mart, el d\u00e9u rom\u00e0 de la guerra. Com que l&#8217;any comen\u00e7ava aquest mes, marcava el moment en qu\u00e8 es reprenien les campanyes militars despr\u00e9s de l&#8217;hivern, a m\u00e9s de coincidir amb l&#8217;inici de la primavera.<\/li>\n<li>Abril: Prov\u00e9 d&#8217;Aprilis. L&#8217;etimologia \u00e9s discutida, per\u00f2 la teoria m\u00e9s acceptada \u00e9s que deriva del verb llat\u00ed aperire (obrir), en refer\u00e8ncia al moment de la primavera en qu\u00e8 s&#8217;obren les flors i brota la natura. Una altra teoria diu que podria venir d&#8217;Afrodita (la deessa grega de l&#8217;amor).<\/li>\n<li>Maig: Prov\u00e9 de Maius. Est\u00e0 dedicat a Maia, la deessa de la fertilitat, la terra i el creixement de la vegetaci\u00f3. Era el mes de l&#8217;esplendor de la primavera.<\/li>\n<li>Juny: Prov\u00e9 de Iunius. Dedicat a Juno, la deessa del matrimoni i de la maternitat, reina dels d\u00e9us i esposa de J\u00fapiter.<\/li>\n<li>Juliol: Originalment s&#8217;anomenava Quintilis (el cinqu\u00e8 mes). L&#8217;any 44 a.C., es va canviar el nom a Iulius en honor a Juli C\u00e8sar, ja que havia nascut en aquest mes i havia reformat el calendari (creant el calendari juli\u00e0).<\/li>\n<li>Agost: Originalment es deia Sextilis (el sis\u00e8 mes). L&#8217;any 8 a.C., el Senat rom\u00e0 li va canviar el nom a Augustus en honor al primer emperador de Roma, C\u00e8sar August, per commemorar les seves grans vict\u00f2ries militars.<\/li>\n<li>Setembre: Prov\u00e9 de September. Significa literalment &#8220;el set\u00e8 mes&#8221;, tot i que ara ocupa la novena posici\u00f3.<\/li>\n<li>Octubre: Prov\u00e9 d&#8217;October. Significa literalment &#8220;l&#8217;vuit\u00e8 mes&#8221;, tot i que ara \u00e9s el des\u00e8.<\/li>\n<li>Novembre: Prov\u00e9 de November. Significa literalment &#8220;el nov\u00e8 mes&#8221;, tot i que ara \u00e9s l&#8217;onz\u00e8.<\/li>\n<li>Desembre: Prov\u00e9 de December. Significa literalment &#8220;el des\u00e8 mes&#8221;, tot i que ara tanca l&#8217;any com el dotz\u00e8.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>La setmana<\/strong><\/p>\n<p>Els antics babilonis (cap al segle xxi a.C.) utilitzaven un calendari lunar. El cicle complet de la Lluna (mes sin\u00f2dic) dura exactament 29,53 dies. Haurien arrodonit els 7.38 dies a 7. Aleshores els sobraven 1 o 2 dies al final de cada mes lunar, els quals s&#8217;afegien com a dies festius o &#8220;buits&#8221; fora de les setmanes ordin\u00e0ries per poder reiniciar el cicle amb la seg\u00fcent lluna nova.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de la Lluna, els pobles de Mesopot\u00e0mia i, posteriorment, els grecs i els romans, veien set cossos celestes que es movien pel firmament a difer\u00e8ncia de les estrelles fixes. Van associar cada dia de la setmana a un d&#8217;aquests set d\u00e9us-planetes:<\/p>\n<p>Lluna (Dilluns)<br \/>\nMart (Dimarts)<br \/>\nMercuri (Dimecres)<br \/>\nJ\u00fapiter (Dijous)<br \/>\nVenus (Divendres)<br \/>\nSaturn (Dissabte)<br \/>\nSol (Diumenge)<\/p>\n<p>A difer\u00e8ncia dels babilonis, els jueus van adoptar una setmana de set dies basant-se en el relat de la Creaci\u00f3 del G\u00e8nesi (D\u00e9u va crear el m\u00f3n en sis dies i va descansar el set\u00e8, el Sabbat).<br \/>\nEl gran canvi de la tradici\u00f3 jueva va ser fer la setmana completament independent del cicle lunar. Va passar a ser un cicle continu i infinit de 7 dies, sense importar si quadrava amb els mesos o els anys. El cristianisme i l&#8217;islam van adoptar m\u00e9s tard aquest mateix sistema continu, estenent-lo per tot el m\u00f3n.<br \/>\nL&#8217;any 321 d.C., l&#8217;emperador rom\u00e0 Constant\u00ed el Gran va oficialitzar aquest sistema de set dies a tot l&#8217;Imperi Rom\u00e0, fusionant la setmana cont\u00ednua d&#8217;origen jueu amb els noms dels planetes romans. Alhora va establir el diumenge (el dia del sol) com a dia de descans. L&#8217;angl\u00e8s i l&#8217;alemany, amb Sunday i Sontag, conserven aquest origen mentre que en les lleng\u00fces rom\u00e0niques s&#8217;ha adoptat &#8220;el dia del senyor&#8221;, Domenica.<\/p>\n<p><strong>L&#8217;any solar i les estacions<\/strong><\/p>\n<p>L&#8217;any i les estacions. Amb l&#8217;arribada de l&#8217;agricultura, es va fer vital predir les estacions. Es van construir monuments de pedra (com Stonehenge) que funcionaven com a aut\u00e8ntics marcadors solars per registrar els solsticis i els equinoccis. Va resultar que 12 mesos lunars quedaven curts d&#8217;11 dies per l&#8217;any solar.<\/p>\n<p>A Mesopot\u00e0mia, els Caldeus feien servir un calendari de 12 mesos lunars als quals afegien dies quan detectaven que desquadraven amb les collites.<br \/>\nA Egipte, que depenia de les inundacions del Nil, van abandonar el cicle lunar. i van fixar un any de 365 dies, dividit en 12 mesos de 30 dies, m\u00e9s 5 dies festius extres (anomenats epag\u00f2mens). Tot i la seva precisi\u00f3, perdia gaireb\u00e9 un dia cada quatre anys respecte a l&#8217;any solar real.<\/p>\n<p><strong>Els calendaris juli\u00e0 i gregori\u00e0<\/strong><\/p>\n<p>Els romans utilitzaven inicialment un calendari lunar molt ca\u00f2tic de 10 mesos (que comen\u00e7ava al mar\u00e7) i que sovint es modificava per motius pol\u00edtics.<br \/>\nPer posar fi al desordre, Juli C\u00e8sar, assessorat per l&#8217;astr\u00f2nom Sos\u00edgenes d&#8217;Alexandria, va reformar el sistema adoptant el model solar egipci.V an fixar la durada de l&#8217;any en 365 dies i, per corregir el desfasament astron\u00f2mic, van introduir un dia de trasp\u00e0s cada quatre anys al mes de febrer. Aquest calendari va dividir l&#8217;any en els 12 mesos actuals.<\/p>\n<p>El calendari juli\u00e0 aproximava l&#8217;any durava exactament 365,25 dies per\u00f2 el soalr real dura una mica menys: 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons. S\u00f3n 11&#8242; 14&#8221; de difer\u00e8ncia que acumulen un dia cada 128 anys. Aix\u00ed, al sXVI el calendari oficial s&#8217;havia avan\u00e7at 10 diesa la realitat astron\u00f2mica. El papa Gregori XIII va promulgar una reforma mitjan\u00e7ant la butlla Inter Gravissimas l&#8217;any 1582 que va eliminar aquests 10 dies i, per que no torn\u00e9s a passar es va establir que els anys seculars (els que acaben en &#8220;00&#8221; com 1700, 1800, 1900) no serien de trasp\u00e0s excepte si eren divisibles per 400 (com l&#8217;any 2000).<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"hores\">Les hores abans dels rellotges mec\u00e0nics<\/h2>\n<p><strong>Roma<\/strong><\/p>\n<p>Els romans dividien el dia en dues parts, el dia i la nit, i cadascuna en dotze hores. Les hores diurnes i nocturnes tenien la mateixa durada als equinoccis de primavera i tardor. Al solstici d&#8217;estiu, les hores diurnes serien d&#8217;uns 75m i les nocturnes de 45m.<\/p>\n<p>Si es feia fosc cap a les sis, l&#8217;hora sexta noctis seria mitja nit i l&#8217;hora sexta de dia el migdia.<\/p>\n<p>La nit es dividia en quatre <em>vigilae<\/em> de tres hores cadascuna<\/p>\n<p>6 18 Prima<br \/>\n7 19 Secunda<br \/>\n8 20 Tertia<br \/>\n9 21 Quarta<br \/>\n10 22 Quinta<br \/>\n11 23 Sexta<br \/>\n12 24 Septima<br \/>\n13 1 Octava<br \/>\n14 2 Nona<br \/>\n15 3 Decima<br \/>\n16 4 Undecima<br \/>\n17 5 Duodecima<\/p>\n<p>El temps es podia mesura amb:<\/p>\n<ul>\n<li>Rellotges de sol<\/li>\n<li>rellotges de sorra<\/li>\n<li>el consum d&#8217;espelmes<\/li>\n<\/ul>\n<p>Clepsidres ( el lladre d&#8217;aigua, que s&#8217;endu l&#8217;aigua i el temps <a class=\"extiw\" title=\"wikt:\u03ba\u03bb\u03b5\u03c8\u03cd\u03b4\u03c1\u03b1\" href=\"https:\/\/en.wiktionary.org\/wiki\/%CE%BA%CE%BB%CE%B5%CF%88%CF%8D%CE%B4%CF%81%CE%B1\">\u03ba\u03bb\u03b5\u03c8\u03cd\u03b4\u03c1\u03b1<\/a> from \u03ba\u03bb\u03ad\u03c0\u03c4\u03b5\u03b9\u03bd <i>kleptein<\/i>, &#8216;to steal&#8217;; \u1f55\u03b4\u03c9\u03c1 <i>hydor<\/i>, &#8216;water&#8217;)<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/clepsidrabeijing.JPG\" width=\"400\" \/><\/p>\n<p>Clepsidra a la torre del tambor de Beijing<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"mecanics\">Els rellotges mec\u00e0nics<\/h2>\n<p><strong>El Foliot<\/strong><\/p>\n<p>La regla de sant Benet va adoptar les hores romanes, que tenien una durada variable segons l&#8217;estaci\u00f3 (A l&#8217;estiu les diurnes serien de 75&#8242; i les nocturnes de 45&#8242;).<\/p>\n<ul>\n<li>Matines (o Vig\u00edlies). Prov\u00e9 de les vigiliae (gu\u00e0rdies nocturnes) romanes. Cap a les 2:00 o 3:00 de la matinada (en plena nit).<\/li>\n<li>Laudes. Preg\u00e0ries de l&#8217;alba.. Al trenc d&#8217;alba (cap a les 5:00 o 6:00 del mat\u00ed).<\/li>\n<li>Prima. La &#8220;hora prima&#8221; romana (la primera hora de sol). Cap a les 6:00 o 7:00 del mat\u00ed (a la sortida del sol).<\/li>\n<li>T\u00e8rcia. La &#8220;hora tertia&#8221; romana (tercera hora de llum). Cap a les 9:00 del mat\u00ed (a mig mat\u00ed).<\/li>\n<li>Sexta. La &#8220;hora sexta&#8221; romana (sisena hora de llum, el migdia). A les 12:00 del migdia. D&#8217;aqu\u00ed prov\u00e9 la nostra paraula &#8220;festa de la siesta&#8221; (el descans despr\u00e9s de l&#8217;hora sexta).<\/li>\n<li>Nona. La &#8220;hora nona&#8221; romana (novena hora de llum). Cap a les 15:00 de la tarda (a mitja tarda).<\/li>\n<li>Vespres. El capvespre, el final del dia clar rom\u00e0. Cap a les 18:00 de la tarda (a la posta de sol).<\/li>\n<li>Completes. L&#8217;ofici que &#8220;completa&#8221; el dia, abans del descans. Cap a les 20:00 o 21:00 de la nit (abans d&#8217;anar a dormir).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Durant el dia podien guiar-se amb rellotges de sol per\u00f2 era dif\u00edcil quan fer sonar les campanes per matines. Les clepsidres no eren fiables. Cap a finals del sXIII es van inventar els primers rellotges mec\u00e0nics amb un mecanisme d&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Escapament\">escapament<\/a>.<\/p>\n<p>Un pres de pedra o ferro lligat a una corda feia girar un eix. Normalment aquest eix hauria accelerat fins que el pes hagu\u00e9s arribat a terra. Cal un mecanisme per frenar aquesta caiguda i fer-lo girar a intervals iguals (<br \/>\nDespr\u00e9s de diversos engranatges, l&#8217;\u00faltim era una roda de corona dentada que era frenada alternativament per dues pales d&#8217;un eix vertical. Aquet a dalt tenia una barra amb dos pesos (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Foliot\">el Foliot<\/a>). Quan la roda de corona empenyia l&#8217;eix, el foliot comen\u00e7ava a girar cap a un costat [s&#8217;escapava]; quan canviava de pala, havia de frenar i girar cap a l&#8217;altre. Per ajustar l&#8217;hora quan es desviava, els encarregats del rellotge movien els pesos del foliot cap a dins (perqu\u00e8 an\u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid) o cap a fora (perqu\u00e8 an\u00e9s m\u00e9s lent), guiant-se un cop al dia amb un rellotge de sol.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/foliot.jpg\" width=\"250\" height=\"246\" \/><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/rellotgemecanicfoliot.jpg\" width=\"350\" \/><\/p>\n<p>Inici de la difusi\u00f3 : Les grans capitals comercials i ciutats estat italianes van ser les primeres a traslladar aquesta tecnologia dels monestirs a l&#8217;esfera p\u00fablica (1300\u20131350). Per exemple, la ciutat de Mil\u00e0 va instal\u00b7lar un dels primers rellotges p\u00fablics al campanar de Sant Eustorgio el 1309, i P\u00e0dua en va posar un altre el 1344. Durant la segona meitat del segle XIV, la febre dels rellotges de torre va arribar a les principals ciutats de Fran\u00e7a, Anglaterra i Alemanya (com el de Par\u00eds el 1370 o el de Westminster el 1367). A Catalunya, la transici\u00f3 va ser primerenca gr\u00e0cies a la corona: el rei Pere el Cerimoni\u00f3s en va fer instal\u00b7lar un a Perpiny\u00e0 el 1356 i la [Catedral de Barcelona](https:\/\/historiesdebcn.com\/el-gran-rellotge-dels-flamencs-de-barcelona\/) va comen\u00e7ar a tocar les hores de forma oficial el 1387.<\/p>\n<p><strong>La Molla de torsi\u00f3 (Segle XV)<\/strong><\/p>\n<p>Al voltant de la primera meitat del segle XV, algun artes\u00e0 genial va adonar-se que una cinta de ferro o acer enrotllada sota pressi\u00f3 (una molla o ressort) podia acumular energia i alliberar-la a mesura que es desenrotllava. Va eliminar la necessitat de tenir peses de pedra penjant de cables de diversos metres. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, els rellotges van deixar d&#8217;estar lligats a les torres i es van poder fer petits. Al principi, la molla tenia molta for\u00e7a quan estava totalment enrotllada i perdia for\u00e7a en descarregar-se, fent que el rellotge s&#8217;endarrer\u00eds. Per solucionar-ho, es va inventar el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Fusee_(horology)\">fusee<\/a> (un con helico\u00efdal) que regulava la for\u00e7a de la molla de manera constant. Cap al 1505, Peter Henlein a Alemanya va fer els famosos &#8220;Ous de Nuremberg&#8221;, els primers rellotges port\u00e0tils que es podien dur al coll o a la butxaca.<\/p>\n<p><strong>El P\u00e8ndol (1656)<\/strong><\/p>\n<p>El foliot es movia a batzegades irregulars depenent de la fricci\u00f3 de les dents. L&#8217;any 1583, Galileu Galilei va descobrir l&#8217;isocronisme del p\u00e8ndol: un p\u00e8ndol triga exactament el mateix temps a fer una oscil\u00b7laci\u00f3 tant si el recorregut \u00e9s ample com si \u00e9s estret. Galileu va dissenyar un pl\u00e0nol, per\u00f2 mai el va arribar a construir. Christiaan Huygens va patentar el primer rellotge de p\u00e8ndol operatiu el 1656. La precisi\u00f3 va millorar tant que, per primer cop, els rellotges van comen\u00e7ar a tenir una segona agulla m\u00e9s fina per als minuts i, poc despr\u00e9s, la dels segons. Tamb\u00e9 va donar l&#8217;origen als ic\u00f2nics rellotges de paret de peu dret (els rellotges d&#8217;avi).<\/p>\n<p><strong>El Volant Regulador amb Espiral (1675)<\/strong><\/p>\n<p>El p\u00e8ndol era perfecte per a les parets, per\u00f2 si movies el rellotge de lloc (com en un vaixell o a la butxaca), el p\u00e8ndol fallava. Es necessitava un &#8220;p\u00e8ndol&#8221; que no depengu\u00e9s de la gravetat. Huygens (i l&#8217;angl\u00e8s Robert Hooke en paral\u00b7lel) van inventar el <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Balance_wheel\">volant regulador<\/a> acoblat a una molla espiral de cabell l&#8217;any 1675. Com funciona: \u00c9s una petita roda met\u00e0l\u00b7lica que gira r\u00e0pidament cap a un costat i cap a l&#8217;altre, frenada i impulsada per un fin\u00edssim filferro enrotllat en espiral. Actua exactament igual que un p\u00e8ndol per\u00f2 gr\u00e0cies a l&#8217;elasticitat de la molla, funcionant perfectament en qualsevol posici\u00f3.<\/p>\n<p><strong>El cron\u00f2metre mar\u00ed de Harrison<\/strong><\/p>\n<p>Tot i que Huygens va revolucionar la hist\u00f2ria en introduir la molla espiral i el volant regulador, els seus rellotges marins van fallar en les proves oce\u00e0niques. El mar t\u00e9 tres enemics mortals per a la mec\u00e0nica: el balanceig constant, els canvis bruscos de temperatura i la humitat salina. <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/John_Harrison\">John Harrison<\/a>, un fuster i rellotger autodidacta, va guanyar el repte proposat pel govern brit\u00e0nic (l&#8217;Acta de la Longitud de 1714) solucionant aquests problemes.<\/p>\n<p>Va dissenyar un sistema de balancins interconnectats amb molles (en els models H1, H2 i H3) que es compensaven m\u00fatuament. Si el vaixell es movia a la dreta, la in\u00e8rcia d&#8217;un balanc\u00ed contrarestava l&#8217;altre, fent el mecanisme immune als cops i la gravetat.<br \/>\nVa inventar la banda bimet\u00e0l\u00b7lica (uni\u00f3 de llaut\u00f3 i acer). Com que cada metall es dilata a un ritme diferent, la banda es corbava amb la calor o el fred i ajustava autom\u00e0ticament la longitud de la molla reguladora, auto-compensant els canvis t\u00e8rmics per primer cop a la hist\u00f2ria.<br \/>\nEls rellotges de Huyghens necessitaven olis animals o vegetals per lubricar els engranatges. Al mar, el greix s&#8217;assecava amb la sal o es tornava visc\u00f3s amb el fred. Harrison va utilitzar fusta tropical auto-lubricant (Lignum vitae) en els primers models i va inventar l&#8217;escapament de llagosta (grasshopper escapement) que gaireb\u00e9 no patia fricci\u00f3 i no requeria lubricaci\u00f3, eliminant l&#8217;error provocat pel greix ranci.<br \/>\nAmb el revolucionari H4 (1759), va demostrar que la millor soluci\u00f3 era un rellotge semblant a un de butxaca gegant (de 13 cm). Funcionava a molt alta freq\u00fc\u00e8ncia, reduint la mida dels components i aconseguint que fos molt m\u00e9s robust. En un viatge de 81 dies a Jamaica el 1761 va patir un error de nom\u00e9s 5,1 segons en total.<br \/>\nAquest invent va permetre cartografiar el m\u00f3n amb precisi\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica i va salvar la vida de milers de mariners que abans es perdien a alta mar.<\/p>\n<p><strong>El Rellotge de Taula i de Paret (Segles XV &#8211; XVII)<\/strong><\/p>\n<p>Abans d&#8217;anar a les parets, els rellotges dom\u00e8stics es col\u00b7locaven sobre les taules dels rics. Com hem vist, la invenci\u00f3 de la molla de torsi\u00f3 a inicis del segle XV va fer desapar\u00e8ixer les peses gegants, permetent crear m\u00e0quines d&#8217;uns 20 o 30 cent\u00edmetres.<br \/>\nDurant el Renaixement, tenir un rellotge a casa era un privilegi exclusiu de reis, ducs i grans mercaders. Molts eren veritables obres d&#8217;art fetes de bronze o or.<br \/>\nAmb la introducci\u00f3 del p\u00e8ndol de Huygens (1656), els rellotges de paret es van tornar molt m\u00e9s precisos i l&#8217;alta burgesia els va comen\u00e7ar a col\u00b7locar a les sales d&#8217;estar. Van apar\u00e8ixer els ic\u00f2nics rellotges de llanterna brit\u00e0nics o els rellotges de peu dret (longcase clocks), dissenyats amb caixes de fusta llargues precisament per protegir el p\u00e8ndol i les peses que baixaven.<\/p>\n<p><strong>2. El Rellotge de Butxaca (Segles XVIII &#8211; XIX)<\/strong><\/p>\n<p>El 1675 el rei Carles II d&#8217;Anglaterra va introduir la moda de l&#8217;armilla. Per adaptar-se a aquesta nova vestimenta masculina, els rellotgers van haver d&#8217;aplanar el disseny dels rellotges perqu\u00e8 cabessin a la petita butxaca de l&#8217;armilla. Va n\u00e9ixer aix\u00ed la forma cl\u00e0ssica del rellotge de butxaca que tots coneixem. Durant el segle XVIII, els descobriments derivats de la recerca de Harrison (com els aliatges bimet\u00e0l\u00b7lics i nous mecanismes d&#8217;escapament com el de corretgera) van fer que aquests petits rellotges de butxaca fossin prou precisos per ser \u00fatils en el dia a dia de la burgesia, de metges o de militars.<\/p>\n<p><strong>3. La producci\u00f3 en massa: El temps per a tothom (Segle XIX)<\/strong><\/p>\n<p>Fins a mitjans del segle XIX, qualsevol rellotge es feia de manera totalment artesanal: un mestre rellotger fabricava cada engranatge a mida, de manera que les peces d&#8217;un rellotge no servien per a cap altre. Aix\u00f2 feia que fossin car\u00edssims. La veritable democratitzaci\u00f3 del temps va arribar de la m\u00e0 de la Revoluci\u00f3 Industrial amb la industrialitzaci\u00f3 americana i su\u00efssa: A mitjans del segle XIX, companyies americanes (com Waltham Watch Company) i manufactureres su\u00efsses van mecanitzar les f\u00e0briques per produir peces estandarditzades i intercanviables. Aix\u00f2 va reduir els costos de fabricaci\u00f3 de manera dr\u00e0stica.<br \/>\nLa febre del ferrocarril: A partir de 1840, l&#8217;extensi\u00f3 del tren va fer obligatori que tothom sab\u00e9s l&#8217;hora exacta per no perdre el transport o per evitar xocs de trens a les vies (el que va obligar tamb\u00e9 a crear les zones hor\u00e0ries). Els conductors de trens, els caps d&#8217;estaci\u00f3 i, finalment, els propis treballadors de les f\u00e0briques van comen\u00e7ar a comprar massivament rellotges de butxaca econ\u00f2mics (fets d&#8217;acer o n\u00edquel en lloc de plata o or).<\/p>\n<p>A les acaballes del segle XIX, el rellotge havia passat d&#8217;ocupar tota la torre d&#8217;una catedral a costar l&#8217;equivalent al sou d&#8217;unes poques setmanes d&#8217;un obrer, instal\u00b7lant-se definitivament a les parets de la majoria de cuines i a les butxaques de la poblaci\u00f3 general.<\/p>\n<p><strong>El rellotge al canell<\/strong><\/p>\n<p>Durant tot el segle XIX, el rellotge de polsera es va considerar un objecte de joieria purament femen\u00ed, un ornament elegant que es duia com una polsera decorativa. El primer rellotge de polsera documentat de la hist\u00f2ria el va fer el prestigi\u00f3s rellotger Abraham-Louis Breguet l&#8217;any 1810 com un enc\u00e0rrec especial per a la reina de N\u00e0pols (Carolina Bonaparte, germana de Napole\u00f3). Posteriorment, el 1868, la firma Patek Philippe en va crear un altre de gran luxe per a la comtessa hongaresa Koscowicz.<\/p>\n<p>Els homes no van comen\u00e7ar a portar rellotges al canell fins a la WWI. Les batalles de trinxeres requerien atacs d&#8217;artilleria perfectament sincronitzats al segon. Si l&#8217;artilleria havia de bombardejar una zona fins a les 09:15 i la infanteria havia de carregar a les 09:16, un error d&#8217;un minut significava que els soldats moririen sota el foc dels seus propis companys. Un oficial que liderava una c\u00e0rrega enmig del fang i el fum necessitava les dues mans lliures per subjectar el fusell, la metralladora o l&#8217;espasa. No es podia permetre el luxe de deixar anar l&#8217;arma, cordar-se l&#8217;armilla, treure el rellotge de la butxaca, mirar l&#8217;hora i tornar-lo a guardar. Era una p\u00e8rdua de segons vitals. Inicialment adaptaven els rellotges de butxaca. Acabada la guerra la societat civil va veure que aquells objectes ja no eren joies delicades de l&#8217;alta societat femenina, sin\u00f3 un s\u00edmbol de coratge, duresa, masculinitat i, sobretot, de practicitat moderna. A partir dels anys 20, les grans marques van deixar de dissenyar armilles i van comen\u00e7ar a perfeccionar el rellotge de polsera per a tothom, tancant el cercle de la democratitzaci\u00f3 definitiva del temps que portem avui dia.<\/p>\n<p>Charles Lindberg va dissenyar i encarregar a Longines el Longines Hour Angle que tenia un bisell que es podia moure de manera que podia estimar la longitud a partir de l&#8217;observaci\u00f3 del sol.<\/p>\n<p>Els rellotges de butxaca seguien b\u00e0sicament el disseny de Huyghens i no necessitaven les innovacions de Harrison. Per\u00f2 els rellotges de canell estaven sotmesos a uns canvis de temperatura feien la molla del volant es dilat\u00e9s i el rellotge s&#8217;endarrer\u00eds. Per solucionar-ho van fer un volant amb dos metalls, (llaut\u00f3 a l&#8217;exterior, acer a l&#8217;interior). Amb la calor, els extrems es corbaven cap a dins, reduint el di\u00e0metre de la roda i compensant exactament la p\u00e8rdua de for\u00e7a de la molla espiral.<br \/>\nA principis del segle XX (molt abans del quars), la ci\u00e8ncia dels materials va eliminar la necessitat de fer aquestes filigranes mec\u00e0niques. El f\u00edsic Charles \u00c9douard Guillaume va inventar uns aliatges de n\u00edquel i acer anomenats Invar i Elinvar (el que li va valdre el Premi Nobel de F\u00edsica el 1920) que tenen la propietat \u00fanica de no dilatar-se ni canviar d&#8217;elasticitat amb els canvis de temperatura. A partir de llavors, els rellotges mec\u00e0nics normals de polsera van poder utilitzar volants i espirals d&#8217;una sola pe\u00e7a d&#8217;aquests aliatges, aconseguint una estabilitat t\u00e8rmica perfecta sense necessitat de mecanismes extra.<\/p>\n<p><strong id=\"suissa\">Su\u00efssa <\/strong>[Com va arribar Su\u00efssa a dominar la fabricaci\u00f3 de rellotges?]<\/p>\n<p>Al sXVI, amb la Reforma Protestant, milers de hugonots (protestants francesos) van fugir de les persecucions a Fran\u00e7a i es van instal\u00b7lar a Su\u00efssa. (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4EF01\">4EF01<\/a> Fran\u00e7a 1498-1610, Reforma Luter <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ED01\">4ED01<\/a> ,\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=4ECH1\">4ECH1<\/a> Su\u00efssa independent 1648- 1848 ) Molts d&#8217;aquests refugiats eren artesans, joiers i rellotgers altament qualificats que van portar els seus coneixements a la ciutat. Per\u00f2 all\u00e0 es van trobar que les lleis puritanes de Calv\u00ed prohibien portar joies, or, plata o qualsevol ornament que mostr\u00e9s vanitat. Aix\u00f2 va deixar els rics joiers locals i francesos completament arru\u00efnats d&#8217;un dia per l&#8217;altre. Per\u00f2 com que el rellotge es considerava un instrument pr\u00e0ctic (un estri cient\u00edfic i necessari per saber l&#8217;hora), Calv\u00ed no el va prohibir. Els orfebres i joiers van unir forces amb els rellotgers refugiats i van comen\u00e7ar a bolcar tot el seu talent a fer del rellotge la joia m\u00e9s sofisticada, decorada i desitjada d&#8217;Europa.<\/p>\n<p>A mesura que Ginebra es saturava, la rellotgeria es va expandir cap al nord, a la regi\u00f3 muntanyosa de les muntanyes del Jura (ciutats com La Chaux-de-Fonds o Le Locle). All\u00e0 hi vivien pagesos i ramaders que patien hiverns llargu\u00edssims i g\u00e8lids en els quals no es podia treballar la terra de cap manera.\u00a0Els su\u00efssos van inventar un sistema de producci\u00f3 revolucionari anomenat \u00c9tablissage. Durant l&#8217;hivern, milers de fam\u00edlies de pagesos es tancaven a casa i es dedicaven a fabricar peces diminutes de rellotges a m\u00e0 des de les seves finestres (on hi havia millor llum). Una fam\u00edlia es feia experta a fabricar nom\u00e9s engranatges, una altra fabricava molles, una altra les caixes. L&#8217;empresari (l&#8217;\u00e9tablisseur) els havia prove\u00eft del material i eines. A la primavera passava per les cases recollint totes les peces fetes durant els mesos freds, les portava a un taller central i feia que un mestre rellotger les un\u00eds. Aquest sistema va permetre a Su\u00efssa fabricar milions de peces a un cost infinitament m\u00e9s baix que a pa\u00efsos com Anglaterra o Fran\u00e7a, on els rellotges encara es feien de principi a fi per una sola persona en tallers reials car\u00edssims.<\/p>\n<p>Quan va arribar la Revoluci\u00f3 Industrial al segle XIX, Su\u00efssa va saber automatitzar aquest proc\u00e9s cooperatiu mantenint una obsessi\u00f3 malaltissa per la precisi\u00f3, creant escoles oficials de rellotgeria a tot el pa\u00eds per evitar que es perd\u00e9s l&#8217;ofici. A m\u00e9s, el fet de ser un pa\u00eds neutral que no patia les destruccions de les grans guerres europees va permetre que les seves f\u00e0briques i l\u00ednies de producci\u00f3 continuessin treballant i perfeccionant-se de manera ininterrompuda durant segles.<\/p>\n<ul>\n<li>Vacheron Constantin (Fundada el 1755), especialistes en complicacions extremes. El 2015 van fabricar el Reference 57260, el rellotge mec\u00e0nic m\u00e9s complex de la hist\u00f2ria, amb 57 complicacions (incloent-hi diversos calendaris i cron\u00f2metres sincronitzats a la vegada). Disseny: Tradicionalment cl\u00e0ssic, minimalista i d&#8217;estil Art D\u00e9co.<\/li>\n<li>Patek Philippe (Fundada el 1839). Potser la marca m\u00e9s prestigiosa i amb m\u00e9s valor de col\u00b7leccionisme del m\u00f3n. Van inventar el sistema de donar corda sense clau (amb la corona actual) l&#8217;any 1842, el primer calendari perpetu per a rellotge de polsera (1925) i han registrat m\u00e9s de 80 patents hist\u00f2riques. Van dominar el disseny de luxe cl\u00e0ssic amb el model Calatrava (1932). Per\u00f2 el seu gran \u00e8xit de masses modern va ser el Nautilus (1976), dissenyat pel geni <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/G%C3%A9rald_Genta\">G\u00e9rald Genta<\/a>,\u00a0 inspirat en l&#8217;ull de bou d&#8217;un vaixell, demostrant que el disseny geom\u00e8tric de l&#8217;esfera podia ser m\u00e9s valu\u00f3s que l&#8217;or mateix.<\/li>\n<li>Audemars-Piguet . Van ser els primers a fer un rellotge de polsera amb repetici\u00f3 de minuts (que sona com un carill\u00f3 al pr\u00e9mer un bot\u00f3) el 1892 i moviments &#8220;esqueletitzats&#8221; (transparents) el 1934. El seu \u00e8xit actual es deu gaireb\u00e9 al 100% a una revoluci\u00f3 del disseny, el Royal Oak (1972), tamb\u00e9 de\u00a0 G\u00e9rald Genta, que introdu\u00efa un bisell octogonal amb cargols vistos inspirat en un casc de bussejador antic. Va trencar tots els esquemes est\u00e8tics de l&#8217;\u00e8poca<\/li>\n<li>Rolex va fer la primera caixa herm\u00e8tica resistent a l&#8217;aigua (el Rolex Oyster, 1926) i es van enfocar a fer rellotges esportius ic\u00f2nics i ultra-llegibles (com el Submariner o el GMT-Master).<\/li>\n<li>Cartier (Fundada el 1847) basa el seu \u00e8xit en el disseny de formes. Van crear el Cartier Santos (1904) per a l&#8217;aviador Alberto Santos-Dumont, trencant la norma dels rellotges rodons per fer-los quadrats, i m\u00e9s tard el Cartier Tank (inspirat en les l\u00ednies dels tancs de la Primera Guerra Mundial). La seva mec\u00e0nica interna inicialment es comprava a altres marques (com Jaeger-LeCoultre), demostrant que el seu \u00e8xit va n\u00e9ixer purament de l&#8217;est\u00e8tica de la caixa.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Juvenia es va fundar l&#8217;any 1860 per l&#8217;artes\u00e0 i empresari d&#8217;origen alsaci\u00e0 Jacques Didisheim-Goldschmidt a la localitat de Saint-Imier, Su\u00efssa. Com a curiositat, el nom de la marca el va triar com a homenatge a la seva dona, que es deia Juvenia. Poc despr\u00e9s de la seva fundaci\u00f3, el taller es va traslladar a la reconeguda ciutat rellotgera de La Chaux-de-Fonds per expandir el negoci. Juvenia destaca en la hist\u00f2ria de l&#8217;orologia per haver estat una de les poques firmes cl\u00e0ssiques que ha mantingut una producci\u00f3 ininterrompuda des del segle XIX i per haver estat pionera en llan\u00e7ar un dels primers rellotges de polsera per a dones a la d\u00e8cada de 1880.<\/p>\n<p>[El model que he heretat de l&#8217;avi es deuria fabricar entre el 1900 i la d\u00e8cada de 1920. Les inscripcions del guardapols volen dir:<\/p>\n<ul>\n<li>&#8220;0900&#8221; indica la puresa del metall de la caixa, confirmant que \u00e9s de plata de llei de gran qualitat (90% de plata pura), una proporci\u00f3 habitual a la Su\u00efssa de principis del segle XX. El n\u00famero &#8220;1610&#8221;: \u00c9s el n\u00famero de s\u00e8rie de la caixa de Juvenia.<\/li>\n<li>&#8220;Ancre 15 Rubis&#8221;: utilitza un escapament d&#8217;\u00e0ncora, el sistema que va perfeccionar i estendre la rellotgeria a finals del segle XIX perqu\u00e8 era molt m\u00e9s prec\u00eds i fiable que els anteriors. Els &#8220;rubins&#8221; d&#8217;un rellotge no hi s\u00f3n per decoraci\u00f3, sin\u00f3 que s\u00f3n coixinets de pedra preciosa sint\u00e8tica on recolzen els eixos dels engranatges. El metall contra el metall es gasta r\u00e0pidament; en canvi, el metall contra el rub\u00ed gaireb\u00e9 no t\u00e9 fricci\u00f3. Tenir 15 rubins en aquella \u00e8poca era el segell que distingia un rellotge de bona qualitat i mitja-alta gamma, dissenyat per durar generacions sense desgastar-se.<\/li>\n<li>&#8220;Spiral Breguet&#8221; (Espiral Breguet) es refereix al fin\u00edssim filferro enrotllat que fa moure el volant regulador. L&#8217;any 1795, el genial rellotger Abraham-Louis Breguet va descobrir que si agafava l&#8217;\u00faltima volta exterior d&#8217;aquesta espiral i la corbava cap amunt i cap a dins, l&#8217;espiral es contreia i s&#8217;expandia de manera perfectament conc\u00e8ntrica. Aix\u00f2 millorava dr\u00e0sticament la precisi\u00f3 del rellotge davant els canvis de posici\u00f3.<\/li>\n<li>&#8220;Lev\u00e9es Visibles&#8221; (Paletes visibles) Fa refer\u00e8ncia a les paletes de rub\u00ed que hi ha a la pe\u00e7a de l&#8217;\u00e0ncora (la que frena i deixa anar la roda d&#8217;escapament a cada &#8220;tic-tac&#8221;). Significa que el disseny de la maquin\u00e0ria est\u00e0 fet de manera que l&#8217;artes\u00e0 rellotger pot veure i ajustar directament aquestes petites pedres sense haver de desmuntar tot el mecanisme.<\/li>\n<li>T\u00e9 una palanca per ajustar la velocitat si el rellotge s&#8217;avan\u00e7a o s&#8217;endarrereix.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"quars\">Els rellotges de quars<\/h2>\n<p>1880 L&#8217;efecte piezoel\u00e8ctric. Els germans Pierre i Jacques Curie van trobar que si s&#8217;aplicava pressi\u00f3 f\u00edsica a determinats cristalls (com el quars), aquests generaven electricitat. Poc despr\u00e9s, es va descobrir l&#8217;efecte invers: si li apliques un corrent el\u00e8ctric, el quars es deforma i vibra a una freq\u00fc\u00e8ncia exacta i constant.<br \/>\nEl 1927 Warren Marrison i J.W. Horton van construir el primer rellotge de quars als Laboratoris Bell. Eren tan grans com armaris i extremadament cars, utilitzats nom\u00e9s per laboratoris cient\u00edfics, observatoris astron\u00f2mics i centres oficials de mesura del temps.<\/p>\n<p>El 1969 l&#8217;empresa japonesa Seiko va llan\u00e7ar al mercat el Seiko Quartz Astron 35SQ, el primer rellotge de polsera de quars del m\u00f3n. Una petita pila fa passar corrent el\u00e8ctric a trav\u00e9s d&#8217;un min\u00fascul cristall de quars tallat en forma de diapas\u00f3. El quars vibra exactament 32.768 vegades per segon. Un xip electr\u00f2nic compta aquestes vibracions i, cada vegada que arriba a aquest n\u00famero, envia un pols el\u00e8ctric per moure la busca dels segons o canviar el d\u00edgit d&#8217;una pantalla digital. Una precisi\u00f3 imbatible: Mentre que un bon rellotge mec\u00e0nic de l&#8217;\u00e8poca es podia desviar uns quants segons al dia, el rellotge de quars m\u00e9s senzill nom\u00e9s es desviava uns 15 segons al mes. El quars era tan barat de fabricar en massa (gr\u00e0cies a la ind\u00fastria japonesa i americana) que durant els anys 70 i 80 gaireb\u00e9 fa desapar\u00e8ixer la hist\u00f2rica ind\u00fastria dels rellotges mec\u00e0nics su\u00efssos, que van haver de reconvertir-se en objectes de luxe o col\u00b7leccionisme.<\/p>\n<p>Els ordinadors tenen dos sistemes cronom\u00e8trics diferents basats en el quars. El RTC (Real Time Clock) mant\u00e9 la data i l&#8217;hora de l&#8217;escriptori, amb un circuit de quars id\u00e8ntic al d&#8217;un rellotge de polsera que funciona a la freq\u00fc\u00e8ncia est\u00e0ndard de 32.768 Hz. El Clock Rate \u00e9s un cristall que vibra a 1-4 GHz i sincronitza els milers de milions de transistors de dins del xip.<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 hi ha circuits de quars a<\/p>\n<ul>\n<li>l&#8217;equipament m\u00e8dic com marcapassos, les m\u00e0quines d&#8217;ecografies, els esc\u00e0ners de tomografia computada (TC) i les resson\u00e0ncies magn\u00e8tiques utilitzen quars per sincronitzar les r\u00e0diofreq\u00fc\u00e8ncies i les imatges amb precisi\u00f3 mil\u00b7lim\u00e8trica.<\/li>\n<li>Electrodom\u00e8stics de cuina: El microones, la rentadora o el forn necessiten un oscil\u00b7lador de quars per comptar el temps dels programes, els minuts de cocci\u00f3 o mostrar l&#8217;hora a la pantalla.<\/li>\n<li>Autom\u00f2bils: Un cotxe modern t\u00e9 desenes de petits rellotges de quars. No nom\u00e9s serveixen per al rellotge del quadre de comandament, sin\u00f3 per sincronitzar els sistemes d&#8217;injecci\u00f3 de combustible, el desplegament de l&#8217;airbag o els frens ABS.<\/li>\n<li>Sistemes de comunicaci\u00f3 casolans: El teu encaminador (router) de Wi-Fi, el descodificador de la televisi\u00f3 i els comandaments a dist\u00e0ncia necessiten el batec del quars per transmetre les freq\u00fc\u00e8ncies de r\u00e0dio o infrarojos sense interfer\u00e8ncies.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"atomics\">Els rellotges at\u00f2mics<\/h2>\n<p>Louis Essen va construir el primer rellotge at\u00f2mic l&#8217;any 1955 al Laboratori Nacional de F\u00edsica del Regne Unit, utilitzant \u00e0toms de Cesi-133.<br \/>\nS&#8217;escalfen \u00e0toms de cesi per convertir-los en gas i es fan passar per un tub. Quan es bombardegen amb microones els electrons dels \u00e0toms de cesi canvien d&#8217;estat d&#8217;energia (com un interruptor) i un detector recull aquests canvis. L&#8217;any 1967 es va establir que un segon correspon a 9.192.631.770 vibracions d&#8217;un \u00e0tom de Cesi. Trigarien 100M d&#8217;anys a desviar-se un segon.<br \/>\nEs fan servir als sat\u00e8l\u00b7lits GPS. Els servidors d&#8217;internet estan sincronitzats a l&#8217;Hora Universal Coordinada (UTC), que calculen uns 400 rellotges at\u00f2mics repartits pel m\u00f3n.<\/p>\n<p>Els rellotges tradicionals segueixen basats en quars. Els m\u00f2bils i rellotges intel\u00b7ligents corregeixen posssibles desviacions quan es sincronitzen amb la xarxa.<\/p>\n<p>La mesura del temps amb rellotges at\u00f2mics <a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20220721-the-super-clocks-that-define-what-time-it-is\">BBC<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/consulta-llibres\/?ID=5899\"><i>Time in Powers of Ten Natural Phenomena and Their Timescales<\/i>. Hooft, Vandoren<\/a>. D&#8217;un segon fins a l&#8217;edat de l&#8217;univers i la vida estimada d&#8217;algunes part\u00edcules, 10<sup>90<\/sup>. Els temps m\u00e9s petits 10<sup>-44 <\/sup>, la vida mitjana d&#8217;algunes part\u00edcules elementals van del m\u00e9s curt en els mesons, al m\u00e9s llarg en els protons. La durada d&#8217;algunes estrelles o forats negres. [PDF099]<\/p>\n<p>\u2192 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lexperiencia-del-temps\/\">l&#8217;experi\u00e8ncia del temps<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els calendaris\u00a0 \u00a0 Les hores\u00a0 \u00a0 Els rellotges mec\u00e0nics\u00a0 \u00a0 Els rellotges de quars\u00a0 \u00a0Els rellotges at\u00f2mics Els calendaris Des de la prehist\u00f2ria, els \u00e9ssers humans han buscat regular la seva vida a trav\u00e9s dels cicles astron\u00f2mics: el dia i la nit (rotaci\u00f3 de la Terra), els mesos (cicles de la Lluna) i les estacions &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;La mesura del temps&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[173],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1106"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1106"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1106\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1106"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1106"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1106"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1106"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1106"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1106"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1106"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1106"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}