{"id":1173,"date":"2019-03-19T09:41:15","date_gmt":"2019-03-19T09:41:15","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1173"},"modified":"2025-07-26T10:57:34","modified_gmt":"2025-07-26T10:57:34","slug":"les-civilitzacions","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/","title":{"rendered":"Les civilitzacions"},"content":{"rendered":"<div>\n<div><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/\">Hist\u00f2ria<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/#societats\">Societats, civilitzacions idees<\/a> |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-blocs-fets\/\">Hist\u00f2ria blocs fets\u00a0<\/a> |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/societats-grups-activitats\/\">Societats, grups, activitats<\/a>\u00a0 |\u00a0 Civilitzacions<\/div>\n<div>Idea de civilitzaci\u00f3, tipus de societats i economies\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Civilitzacions,\u00a0 cultures actuals i al llarg de la hist\u00f2ria <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/#8models\">8models<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 Canvis i evoluci\u00f3 de les civilitzacions |\u00a0\u00a0 Els reptes de cada etapa\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/#indigenes\">Els ind\u00edgenes<\/a>\u00a0 &#8211; una pregunta inc\u00f2moda<\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<p>Quines s\u00f3n les &#8220;maneres de viure&#8221;? Com agrupem o classifiquem les societats que s&#8217;han succe\u00eft al llarg de la hist\u00f2ria? Podem fer-ho:<\/p>\n<ul>\n<li>segons el tipus d&#8217;economia: ca\u00e7ador recol\u00b7lector, agricultor, pastor n\u00f2mada, economia industrial, economia de la societat de la informaci\u00f3.<\/li>\n<li>segons la geografia. Podem pensar el m\u00f3n com unes <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-cases-de-la-historia\/\">5 &#8220;cases&#8221; o territoris<\/a> que han anat tenint diferents ocupants. Les dues am\u00e8riques, Europa i el nord d&#8217;\u00c0frica, la immensa R\u00fassia, Orient, \u00c0sia amb \u00cdndia i <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/xina\/\">Xina<\/a>, \u00c0frica.<\/li>\n<li>segons el nivell de complexitat social: tribu, cacicat, regne, imperi, naci\u00f3<\/li>\n<li>segons la idea del m\u00f3n i el sagrat: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Gr\u00e8cia<\/a> i Roma, religions Abrah\u00e0miques com Cristianisme i Islam, religions d\u00e0rmiques com hinduisme i budisme. Afegint potser comunisme, humanisme laic, i la inclassificable cultura africana.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>La idea de civilitzaci\u00f3<\/h2>\n<div>Qui ha habitat aquestes cases al llarg del temps? Quines s\u00f3n les &#8220;maneres de viure&#8221;? Els llibres d&#8217;hist\u00f2ria ens presenten , de manera esquem\u00e0tica, una successi\u00f3 de civilitzacions i etapes: Egipte, Gr\u00e8cia, Roma, Cristianisme, Xina, Renaixement a Europa i descoberta del nou m\u00f3n, Revoluci\u00f3 industrial &#8230;<br \/>\nUna civilitzaci\u00f3 (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Civilization\">wikipedia<\/a>) seria una societat complexa amb ciutats (civilitzaci\u00f3 \u2192 <em>cives<\/em>), divisi\u00f3 i especialitzaci\u00f3 del treball, amb una jerarquia social, una elit cultural, generalment un sistema centralitzat amb recaptaci\u00f3 d&#8217;impostos, infrastructures i arquitectura monumental, i una religi\u00f3 organitzada. Es contraposaria a societats m\u00e9s petites, no centralitzades, com les dels ca\u00e7adors recol\u00b7lectors, pastors n\u00f2mades [o societats agr\u00edcoles simples].<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Les societats m\u00e9s simples s\u00f3n grups primitius que viuen a la selva, deserts, o muntanyes a\u00efllades. A l&#8217;altre extrem tenim les grans ciutats. Totes les societats han de gestionar les necessitats de la naturalesa humana en la vida en com\u00fa. Aparellar-se i procrear, seguretat, salut, confort, produir b\u00e9ns i serveis. Educaci\u00f3. Institucions que distribueixen opini\u00f3 i not\u00edcies, que estableixen quins valors i modes de vida s\u00f3n acceptables o no. Les societats difereixen en el grau d&#8217;especialitzaci\u00f3. A les m\u00e9s simples, tots fan de tot. YH assenyala que col\u00b7lectivament ara tenim un coneixement immens, per\u00f2 individualment, no. Despr\u00e9s tenim tribus amb especialistes, guerrers, shamans, ferrers, ceramistes, teixidors, m\u00fasics. Amb l&#8217;escriptura podem registrar el coneixement i ja no depenem de la mem\u00f2ria dels ancians. Les civilitzacions urbanes complexes tenen lleis, impostos, burocr\u00e0cia, obres p\u00fabliques, registres oficials.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<p>Aix\u00ed tindr\u00edem:<\/p>\n<ul>\n<li>\n<div>Ca\u00e7adors recol\u00b7lectors, grups petits b\u00e0sicament igualitaris.<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>Societats agr\u00edcoles o pastors n\u00f2mades amb dues classes socials, cap i plebeus (chief and commoner).<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>Cacicats, amb estrats socials: rei, nobles, homes lliures, serfs i esclaus.<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>Civilitzacions amb jerarquies socials complexes, governs i institucions organitzades que impliquen un poder centralitzat i, sovint, una manera particular de veure el m\u00f3n del punt de vista religi\u00f3s ]<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n<div>Del punt de vista de l&#8217;<strong>economia<\/strong> les civilitzacions poden ser agr\u00edcoles, industrials, o de la societat de la informaci\u00f3.:<\/div>\n<ul>\n<li>\n<div>ca\u00e7ador &#8211; recol\u00b7lector [agafa el que ofereix el territori \/ la propietat no seria tant un objecte com el territori de ca\u00e7a]. Sector primari.<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>societat agr\u00edcola: agricultors- pastors n\u00f2mades \/ cacicats \/ civilitzacions [ conreen i fan cr\u00e9ixer el que necessiten. L&#8217;energia \u00e9s energia de sang a banda dels molins] [apareix la propietat privada ] [ l&#8217;aristocr\u00e0cia \u00e9s propiet\u00e0ria de terra, la classe explotada s\u00f3n serfs i esclaus que treballen la terra][sector primari, obt\u00e9 recursos, aliments, minerals, directament de la terra]<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>societat industrial : energia de combustibles f\u00f2ssils o electricitat, treball mecanitzat amb horaris. L&#8217;aristocr\u00e0cia \u00e9s del capital, la classe explotada obrers amb sous miserables. [sector secundari: transforma materials obtinguts del sector primari, fusta, pedra minerals, metal\u00b7l\u00fargia, t\u00e8xtil]<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>societat de la informaci\u00f3: per sobre de la industrial destaquen els serveis i el control de la informaci\u00f3. L&#8217;aristocr\u00e0cia \u00e9s el control de la xarxa de distribuci\u00f3 de productes i de la informaci\u00f3; la classe explotada els oficinistes i els empleats aut\u00f2noms amb llocs precaris.] [ sector terciari: transporta, intercanvia, b\u00e9ns, serveis i informaci\u00f3].<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2>Civilitzacions en la hist\u00f2ria<\/h2>\n<div>La idea de la hist\u00f2ria com a successi\u00f3 de civilitzacions \u00e9s moderna. Gordon Childe indicava que apareixien al pr\u00f2xim orient amb l&#8217;agricultura i la tecnologia del bronze. [ Una civilitzaci\u00f3, a m\u00e9s de la complexitat d&#8217;organitzaci\u00f3 i estructura, tindria una visi\u00f3 del cosmos relativament completa, un relat m\u00edtic o cient\u00edfic sobre l&#8217;origen, una visi\u00f3 de la mort i de la moral, literatura i art].<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Toynbee (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/A_Study_of_History\">A study of History<\/a>) , a m\u00e9s d&#8217;algunes civilitzacions &#8220;aturades&#8221;, en proposa 19 que haurien passarien per 4 estadis:<\/div>\n<ul>\n<li>primera generaci\u00f3<\/li>\n<li>segona generaci\u00f3<\/li>\n<li>esgl\u00e9sia universal (un sistema de creences que perdura m\u00e9s enll\u00e0 de la civilitzaci\u00f3)<\/li>\n<li>tercera generaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<div>\n<ul>\n<li>\n<div><a title=\"Ancient Egypt\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ancient_Egypt\" rev=\"en_rl_none\">Antic egipte<\/a><\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div><a title=\"Sumer\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sumer\" rev=\"en_rl_none\">Sumer<\/a> \u2192 <a title=\"Hittites\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hittites\" rev=\"en_rl_none\">Hittites<\/a>; <a title=\"Babylonia\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Babylonia\" rev=\"en_rl_none\">Babilonis<\/a><\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div><a title=\"Inca\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Inca\" rev=\"en_rl_none\">Incas<\/a>; <a title=\"Maya civilization\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Maya_civilization\" rev=\"en_rl_none\">Maies<\/a>; <a title=\"History of Mesoamerica\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/History_of_Mesoamerica\" rev=\"en_rl_none\">Yucatan<\/a>; <a title=\"History of the Aztecs\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/History_of_the_Aztecs\" rev=\"en_rl_none\">Aztecas M\u00e8xic<\/a><\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div><a title=\"Minoan Civilization\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Minoan_Civilization\" rev=\"en_rl_none\">Minoan<\/a>\u00a0 \u2192<\/div>\n<ul>\n<li>\n<div>\u00a0<a title=\"Hellenistic civilization\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hellenistic_civilization\" rev=\"en_rl_none\">Hel\u00b7lenica<\/a> (<a title=\"Ancient Greece\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ancient_Greece\" rev=\"en_rl_none\">Grega<\/a> i <a title=\"Ancient Rome\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ancient_Rome\" rev=\"en_rl_none\">Romana<\/a>)\u00a0 \u2192\u00a0 <i><a title=\"Christianity\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Christianity\" rev=\"en_rl_none\">Cristiana<\/a> \u2192 <\/i><a title=\"Western civilization\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Western_civilization\" rev=\"en_rl_none\">Occidental<\/a>; Orthodoxa russa; Ortodoxa bizantina<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div><a title=\"Canaan\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Canaan\" rev=\"en_rl_none\">Societat sir\u00edaca<\/a> (<a title=\"Ancient Israel\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ancient_Israel\" rev=\"en_rl_none\">Antic Israel<\/a>, <a title=\"Phoenicia\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Phoenicia\" rev=\"en_rl_none\">Fen\u00edcia<\/a>)\u00a0 \u2192\u00a0 <i><a title=\"Islam\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Islam\" rev=\"en_rl_none\">Islam<\/a>\u00a0\u00a0 \u2192\u00a0\u00a0 <\/i><a title=\"Muslim world\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Muslim_world\" rev=\"en_rl_none\">Musulmans<\/a> (inicialment separats en les civilitzacions d&#8217;Iran i Ar\u00e0bia) [no parla de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/islam\/\">sunn\u00eds o xi\u00eds<\/a>]<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>\n<div>Xina\u00a0 <a title=\"Shang Dynasty\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Shang_Dynasty\" rev=\"en_rl_none\">Shang<\/a> \u2192\u00a0 B2\u00a0 <a title=\"History of China\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/History_of_China\" rev=\"en_rl_none\">S\u00ednica<\/a> (see also <a title=\"Han Dynasty\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Han_Dynasty\" rev=\"en_rl_none\">dinastia Han<\/a>) \u2192 Budisme <i><a title=\"Mahayana\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mahayana\" rev=\"en_rl_none\">Mahayana<\/a><\/i>\u00a0<i>\u2192 <\/i>Societat xinesa ; Japonesa, Corea<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div><a title=\"Indus Valley Civilization\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Indus_Valley_Civilization\" rev=\"en_rl_none\">Indus<\/a>\u00a0 \u2192\u00a0 <a title=\"History of India\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/History_of_India\" rev=\"en_rl_none\">\u00cdndia<\/a> \u2192 <i><a title=\"Hinduism\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hinduism\" rev=\"en_rl_none\">Hinduism<\/a> \u2192 <\/i>Hindu<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<div>[\u00c9s dif\u00edcil veure la civilitzaci\u00f3 de Creta com a antecedent de l&#8217;Orient, i el cristianisme ve d&#8217;Atenes, Roma i Jerusalem.\u00a0 Queden clarament identificades 4 religions universals, cristianisme, islam, budisme i hinduisme]<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Francis Fukuyama [no trobo la refer\u00e8ncia] classificaria el m\u00f3n actual en les civilitzacions\/cultures: occidental, am\u00e8rica llatina, Ortodoxa, isl\u00e0mica, hind\u00fa, budista s\u00ednica, japonesa i africana.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Simplificant i assignant zones podr\u00edem dir que avui tenim 5 grans sistemes culturals:<\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li>\n<div>Cristi\u00e0: occidental i ortodox (Am\u00e8rica Europa Austr\u00e0lia \/ R\u00fassia \/ llatinoam\u00e0erica)<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>Islam: orient mitj\u00e0 i nord d&#8217;\u00c0frica<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>Hind\u00fa (\u00cdndia)<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>S\u00ednic budista: (Budista: Mong\u00f2lia, Tibet, Sud est Asi\u00e0tic \/ S\u00ednic: Xina \/ Jap\u00f3 )<\/div>\n<\/li>\n<li>\n<div>Afric\u00e0 (\u00e2frica subsahariana)<\/div>\n<\/li>\n<\/ul>\n<div>Que encara podr\u00edem agrupar en tres:<\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li>religions abrah\u00e0miques: cristia i islam<\/li>\n<li>religions d\u00e0rmiques: Budisme, hinduisme<\/li>\n<li>religions animistes: \u00c0frica<\/li>\n<\/ul>\n<div>Aquesta classificaci\u00f3 \u00e9s imperfecta ja que l&#8217;africana \u00e9s confusa, barreja de l&#8217;animisme antic, i influ\u00e8ncies occidentals procedents del colonialisme, i sobretot l&#8217;islam al nord. El que designem com a occidental \u00e9s una barreja de cristianisme i laicisme. I potser caldria afegir el comunisme. (Una ampliaci\u00f3 sobre les diferents <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/resum-weltanschauung\/\">Weltanschauungen<\/a>).<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Les grans agrupacions es reflecteixen tamb\u00e9 en els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sistemes-descriptura\/\">sistemes d&#8217;escriptura<\/a>. Les religions abrah\u00e0miques van comen\u00e7ar totes a Orient i tenen sistemes d&#8217;escriptura que deriven de l&#8217;alfabet fenici. En canvi, la cultura xinesa t\u00e9 el sistema logogr\u00e0fic, i la \u00edndia, l&#8217;abujida s\u00e0nscrit. Els primers tenen cosmovisions monoteistes, amb un D\u00e9u que interv\u00e9 en la hist\u00f2ria, una \u00e0nima immortal que \u00e9s salvada o condemnada. Els segons tenen una percepci\u00f3 del sagrat amb diversitat de d\u00e9us que no castiguen o premien. L&#8217;\u00e0nima \u00e9s immortal i segueix un cicle de reencarnacions que milloren o empitjoren segons la moral.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>A cada \u00e8poca i cultura, les societats tamb\u00e9 difereixen pel que fa al que \u00e9s prioritari. En les m\u00e9s simples \u00e9s aconseguir aliment. A d&#8217;altres, la guerra i la preparaci\u00f3 per a la guerra, com per als pobles de les estepes. A d&#8217;altres l&#8217;acumulaci\u00f3 de riquesa, en forma de terres o bestiar.\u00a0 L&#8217;adquisici\u00f3 de coneixement. A la \u00edndia, per exemple, mantenir la puresa amb un sistema de castes. Qu\u00e8 \u00e9s prioritari influeix en el tipus de religi\u00f3 que es genera tal com revelen William James o Karen Armstrong. El d\u00e9u d&#8217;Israel \u00e9s un d\u00e9u per guanyar batalles.\u00a0 Els esperits animistes s\u00f3n per afavorir la cacera. El d\u00e9u vigilant de la moral \u00e9s per consolidar una moral protestant.<\/div>\n<div>\n<div><\/div>\n<div id=\"8models\">Per classificar els 300 blocs ho reduir\u00e9 a:<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<ul>\n<li>Sense civilitzaci\u00f3: Ca\u00e7adors recol\u00b7lectors. Agricultors.\u00a0 Pastors n\u00f2mades. Cacicats<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/civprimitiva.jpg\" width=\"2345\" height=\"625\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>Civilitzacions extingides: Orient i Egipte, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Grega<\/a>-romana, Azteca,<\/li>\n<li>Civilitzacions vigents: Cristiana (occidental \/ ortodoxa), Islam, Budisme, Hinduisme.<\/li>\n<li>Afegides: Africana, Comunista<\/li>\n<\/ul>\n<div>I per cada civilitzaci\u00f3, tres tipus d&#8217;economia:<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<ul>\n<li>Agr\u00edcola<\/li>\n<\/ul>\n<div><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/civagricola.jpg\" width=\"2351\" height=\"628\" \/><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li>Industrial<\/li>\n<\/ul>\n<div><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/civindustrial.jpg\" width=\"2342\" height=\"692\" \/><\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li>Informaci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n<div><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/civinfo.jpg\" width=\"2327\" height=\"629\" \/><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>La reflexi\u00f3 sobre <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-model-de-societat\/\">el model de societat<\/a><\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<h2>Canvis i evoluci\u00f3 de les civilitzacions<\/h2>\n<p>[En la visi\u00f3 simplificada que ens donen els cap\u00edtols dels llibres d&#8217;hist\u00f2ria elementals, sembla com si la humanitat hagu\u00e9s anat recorrent una s\u00e8rie d&#8217;etapes: paleol\u00edtic, neol\u00edtic, civilitzacions antigues, edat mitjana, renaixement, edat moderna, edat contempor\u00e0nia. Per raons pr\u00e0ctiques hi ha un biaix europeu exagerat. En fer-ho m\u00e9s en detall tal com he intentat en el\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/prova-mapa-historia\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">recorregut<\/a> de l&#8217;inventari, veiem que l&#8217;home va colonitzar el m\u00f3n en moments molt diferents, i que mentre a Europa es vivien temps inestables a l&#8217;edat mitjana, la Xina Tang avan\u00e7ava. La hist\u00f2ria de les civilitzacions ens deixa sense saber qu\u00e8 passava a una zona determinada en un moment donat. Per exemple, els abor\u00edgens d&#8217;Austr\u00e0lia van viure a l&#8217;edat de pedra fins al 1800.]<\/p>\n<p>Com neixen les civilitzacions i com desapareixen?<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_History_of_the_Decline_and_Fall_of_the_Roman_Empire\">Gibbon<\/a> ho estudi\u00e0 per l&#8217;imperi Rom\u00e0 assenyalant causes internes de degradaci\u00f3 i les invasions de les tribus d&#8217;Europa. Toynbee dir\u00e0 que les civilitzacions creixen quan una elit cultural troba noves solucions als reptes, i s&#8217;enfonsen quan s\u00f3n incapa\u00e7os d&#8217;afrontar els nous.<br \/>\n[Un dels reptes seria l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un proletariat interior, descontent, i la pressi\u00f3 d&#8217;un &#8220;proletariat exterior&#8221;]. Al llarg de la hist\u00f2ria, els n\u00f2mades de les estepes de l&#8217;\u00c0sia Central han tingut un paper disruptor molt important. Al s4, anant cap a l&#8217;oest i despla\u00e7ant les tribus d&#8217;ostrogods que, al seu torn, desfaran l&#8217;imperi Rom\u00e0. I als s13-s15, quan Gengis Khan i Tamerl\u00e0 ocupin part d&#8217;Europa, la \u00cdndia i la Xina.<br \/>\nUn estudi sobre ls durada de les antigues civilitzacions arriba a la conclusi\u00f3 que aquest \u00e9s d&#8217;uns 336 anys (<a href=\"http:\/\/www.bbc.com\/future\/story\/20190218-the-lifespans-of-ancient-civilisations-compared\">BBC<\/a>). [Potser podem aventurar quan quan l&#8217;elit frena la innovaci\u00f3 per mantenir els seus privilegis s&#8217;enfonsa l&#8217;equilibri intern i es fa m\u00e9s vulnerable a les amenaces externes].<\/p>\n<p>Hegel, en la seva visi\u00f3 dial\u00e8ctica de la hist\u00f2ria, veu a cada nova civilitzaci\u00f3 les causes de la seva desintegraci\u00f3. Els te\u00f2rics marxistes llegiran la hist\u00f2ria de manera similar pronosticant el col\u00b7lapse del capitalisme i l&#8217;adveniment de les societats sense classes [per\u00f2 no preveuran Stalin ni la caiguda del mur]. A mitjan del s19 la influ\u00e8ncia de la teoria de l&#8217;evoluci\u00f3 en les ci\u00e8ncies socials suggeria que les societats evolucionaven de manera semblant\u00a0 les esp\u00e8cies, de les m\u00e9s primitives a les m\u00e9s avan\u00e7ades. [igual que en biologia tenim individus i esp\u00e8cies que viuen en un bioma, ara tenim individus formant part d&#8217;una societat. Potser semblaria que les diferents classes socials s\u00f3n diferents esp\u00e8cies i la civilitzaci\u00f3 \u00e9s el bioma? O les individus s\u00f3n com les c\u00e8l\u00b7lules d&#8217;un cos que \u00e9s la civilitzaci\u00f3 que creix i decau? L&#8217;abast de les metafores \u00e9s limitat].<br \/>\nL&#8217;assaig de Fukuyama <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_End_of_History_and_the_Last_Man\">The End of History<\/a> de 1992 arriba a la conclusi\u00f3 que el projecte comunista ha fracassat i que les democr\u00e0cies liberals occidentals s\u00f3n el punt final de la hist\u00f2ria on han d&#8217;arribar totes les civilitzacions.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Els reptes de cada etapa<\/h2>\n<p>Aquest punt de vista, de la hist\u00f2ria com a progr\u00e9s lineal, ha estat q\u00fcestionat. No obstant, s\u00ed que sembla \u00fatil identificar quins reptes hi ha hagut a cada etapa, i quines &#8220;solucions&#8221; s&#8217;han trobat per passar a l&#8217;estadi seg\u00fcent. En aquest sentit el joc &#8220;<a href=\"https:\/\/classicreload.com\/win3x-sid-meiers-civilization-ii.html\">Civilization<\/a>&#8221; de Sid Meier ho simula perfectament, de la irrigaci\u00f3 al viatge interestel\u00b7lar.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/civilization2.jpg\" width=\"3349\" height=\"2721\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>aliment: aconseguir un subministrament consistent per arribar a tenir excedents<\/li>\n<li>progr\u00e9s t\u00e8cnic:\u00a0 divisi\u00f3 del treball, ferrers, metges, teixidors<\/li>\n<li>organitzaci\u00f3 territorial: assentaments urbans, transport<\/li>\n<li>comunicaci\u00f3: escriptura per anar m\u00e9s enll\u00e0 de la transmissi\u00f3 oral<\/li>\n<li>sanejament: aigua potable, sanejament de femtes [pendent encara a Barcelona a primers del segle XX, pendent a la majoria d&#8217;\u00c0frica i algunes parts d&#8217;\u00c0sia]<\/li>\n<li>organitzaci\u00f3 i jerarquia: trobar un equilibri entre l&#8217;ab\u00fas de poder i el caos, autoritat i rebel\u00b7li\u00f3, [uns han d&#8217;acceptar l&#8217;autoritat i el que la t\u00e9 no n&#8217;ha d&#8217;abusar] del l\u00edder de la tribu que \u00e9s el m\u00e9s fort, al rei per la gr\u00e0cia divina, el president elegit.<\/li>\n<li>democr\u00e0cia: acceptar que s&#8217;han perdut unes eleccions (pendent a l&#8217;\u00c0frica i nou problema amb Trump). Anar m\u00e9s enll\u00e0 de donar un xec en blanc cada 4 anys, votant per circumscripci\u00f3.<\/li>\n<li>Quins s\u00f3n els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/filosofia-preguntes\/\">problemes actuals<\/a>? canvi clim\u00e0tic, arribar a un consens sobre la veritat davant la possibilitat de fake news, la decepci\u00f3 respecte la democr\u00e0cia i la tend\u00e8ncia a l&#8217;autoritarisme.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<h2 id=\"indigenes\">Els ind\u00edgenes<\/h2>\n<p>L&#8217;escenari del m\u00f3n contemporani sembla format per un conjunt de nacions amb fronteres pol\u00edtiques, reconegudes per les Nacions Unides, que tendeixen a una democr\u00e0cia liberal amb economia de la informaci\u00f3 i industrial. Alhora hi ha comunitats etiquetades com &#8220;ind\u00edgenes&#8221; que mantenen un tipus de vida &#8220;primitiu&#8221;, o que van ser despla\u00e7ades per colonitzadors. S&#8217;han de preservar a\u00efllats? Han de ser assimilats per les formes de vida moderna? Un debat complex (<a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2023\/02\/27\/its-time-to-rethink-the-idea-of-the-indigenous\">NewYorker febrer 2023<\/a>).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.un.org\/development\/desa\/indigenouspeoples\/\">Indigenous People at the UN<\/a>. Avui hi ha aproximadament 500M de persones que es qualificarien com a &#8220;ind\u00edgenes&#8221;. Si fossin un pa\u00eds, serien el tercer m\u00e9s poblat rere Xina i \u00cdndia. Un 86% d&#8217;aquests viuen a \u00c0sia, \u00c0frica i el Pac\u00edfic. No s&#8217;inclouen minories marginades com el Hmong, els Dalits de la \u00cdndia, els Roma de l&#8217;Europa de l&#8217;est, o els cristians d&#8217;Ar\u00e0bia Saud\u00ed.<\/p>\n<p>Inicialment definia els abor\u00edgens d&#8217;una terra, els nadius, contraposant-los als colonitzadors nouvinguts.\u00a0 A la d\u00e8cada dels &#8217;60 i &#8217;70, maoris de Nova Zelanda i Sioux (First Nations). George Manuel va ser el primer a reivindicar una identitat ind\u00edgena global. EL 19975 degelats de 19 pa\u00efsos, la majoria d&#8217;Am\u00e8rica i Oceania, cap d&#8217;\u00c0frica o \u00c0sia [van ser colonitzats i explotats per\u00f2 no expulsats de les seves terres?]\u00a0 es van reunir a Vancouver i van fundar el World Council of Indigenous Peoples. La idea es basava sobretot en &#8220;firstness&#8221;, els que vivien origin\u00e0riament a un lloc i els van arrabassar les terres. Als &#8217;90 Parkipuny ho va reivindicar pels Masai a l&#8217;\u00c0frica s&#8217;hi van afegir altres minories marginades [marginades perqu\u00e8 no s&#8217;integraven en el mode de vida &#8220;modern&#8221; i urb\u00e0, en aquest sentit, els gitanos tamb\u00e9 ho serien]. A la \u00cdndia l&#8217;estat identifica tribus o &#8220;adivasi&#8221; segons trets f\u00edsics primitius, a\u00efllament geogr\u00e0fic, primitivisme i poc contacte amb la resta.<\/p>\n<\/div>\n<div>\n<p>El que identificaria aquestes minories seria la seva manera de viure &#8220;primitiva&#8221;, un concepte pol\u00e8mic. Primer amb un biaix occidental de considerar-los endarrerits, despr\u00e9s un altre biaix que les veuria encarnant una mena de vida primitiva ideal [ els occidentals viatgem a \u00c0frica i \u00c0sia buscant aquesta vida primitiva i &#8220;aut\u00e8ntica&#8221; que, no obstant, no volem per nosaltres ].\u00a0\u00a0 En el primer cas, es voldr\u00e0 destruir la seva manera de viure per assimilar-los. En el segon els voldr\u00edem congelats en el temps [ un f\u00f2ssil cultural vivent ]. Per exemple, es reben subvencions si mantenen una imatge tribal i no moderna, o impedint que els adivasi trobin llocs de treball a fabriques. \u00c9s el que a vegades s&#8217;anomena eco-incarceration. A l&#8217;\u00c0frica els masai van veure&#8217;s expulsats de les seves terres per facilitar el turisme de fauna salvatge.<\/p>\n<p>Quan desapareix la seva forma de vida, perqu\u00e8 perden el seu espai vital com terres o terreny de ca\u00e7a, si no s\u00f3n exterminats, a vegades de&#8217;ls mant\u00e9 amb subsidis i es d\u00f3na una desestructuraci\u00f3 cultural. Totes aquelles qualitats que tenien valor en el seu sistema de vida, com la capacitat de seguir un rastre o el coratge per ca\u00e7ar un animal, ser un l\u00edder espiritual, deixen de tenir sentit; la carn ja la trobem al supermercat. La llengua i cultura pr\u00f2pia deixen de tenir valor davant l&#8217;estrangera dominant; \u00e9s considerada inferior. Es perd l&#8217;autoestima i es produeix un tall entre generacions. Hi ha altes taxes de depressi\u00f3, ansietat, su\u00efcidi i trastorns mentals. Aquest desarrelament cultural porta sovint a l&#8217;alcoholisme i consum de subst\u00e0ncies.<br \/>\nAix\u00f2 s&#8217;ha documentat a les First nations al Canad\u00e0, als abor\u00edgens a Austr\u00e0lia, i amb les nacions natives en reserves als Estats Units.<\/p>\n<\/div>\n<p>[L&#8217;activisme \u00e9s ben intencionat, per\u00f2 segurament ni haur\u00edem de for\u00e7ar l&#8217;evoluci\u00f3 ni imposar que no canvi\u00efn res].<\/p>\n<hr \/>\n<h2>Una pregunta inc\u00f2moda<\/h2>\n<p>Perqu\u00e8 el Continent Afric\u00e0, Austr\u00e0lia, i en menor mesura, les am\u00e8riques precolonials semblen haver-se desenvolupat menys que Eur\u00e0sia? No van desenvolupar un sistema d&#8217;escriptura efica\u00e7, ni una tecnologia. Potser l&#8217;explicaci\u00f3 \u00e9s l&#8217;a\u00efllament? Europa i \u00c0sia estaven connectades pel comer\u00e7 i la majoria de desenvolupaments es podien transmetre, ni que fos parcialment. Austr\u00e0lia a\u00efllada pel mar, \u00c0frica pel Sahara, altres pobles per selves impenetrables.<\/p>\n<p>Les vides estressades i infelices que vivim avui poden q\u00fcestionar que la civilitzaci\u00f3 occidental amb tecnologia i institucions modernes sigui m\u00e9s evolucionada que les anomenades primitives.<\/p>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hist\u00f2ria\u00a0 |\u00a0 Societats, civilitzacions idees |\u00a0 Hist\u00f2ria blocs fets\u00a0 |\u00a0 Societats, grups, activitats\u00a0 |\u00a0 Civilitzacions Idea de civilitzaci\u00f3, tipus de societats i economies\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Civilitzacions,\u00a0 cultures actuals i al llarg de la hist\u00f2ria 8models \u00a0 |\u00a0\u00a0 Canvis i evoluci\u00f3 de les civilitzacions |\u00a0\u00a0 Els reptes de cada etapa\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Els ind\u00edgenes\u00a0 &#8211; una pregunta inc\u00f2moda &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/les-civilitzacions\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Les civilitzacions&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[132],"tags":[258],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1173"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1173\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1173"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1173"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1173"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1173"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1173"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1173"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1173"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1173"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}