{"id":1212,"date":"2019-04-14T17:08:33","date_gmt":"2019-04-14T17:08:33","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1212"},"modified":"2023-09-03T10:19:53","modified_gmt":"2023-09-03T10:19:53","slug":"misteris-eleusis","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/misteris-eleusis\/","title":{"rendered":"Misteris Eleusis"},"content":{"rendered":"

viquip\u00e8dia<\/a><\/p>\n

Els misteris d’Eleusis estan relacionats amb un mite de la dea Dem\u00e8ter, narrat per Homer en un dels seus himnes, datat aproximadament en l’any 650 aC. Aquest himne diu que la filla de Dem\u00e8ter, Pers\u00e8fone (de vegades anomenada amb l’ep\u00edtet Kore, deessa Dem\u00e8ter, narrat per Homer en un dels seus himnes datat aproximadament en l’any 650 aC. Aquest himne diu que la filla de Dem\u00e8ter, Pers\u00e8fone (de vegades anomenada amb l’ep\u00edtet Kore, \u00abdonzella\u00bb) estava collint flors amb unes amigues quan va ser raptada i transportada a l’Hades, el m\u00f3n subterrani dels morts. Desesperada, Dem\u00e8ter va buscar per tot arreu la seva filla, per\u00f2 no la va trobar i llavors va provocar una gran sequera que va causar la p\u00e8rdua de les collites dels humans i la seva fam. La deessa esperava aix\u00ed commoure Zeus i fer que interced\u00eds pel retorn de la seva filla, cosa que finalment va passar.<\/p>\n

Dem\u00e8ter d\u00f3na llavors de blat a Tript\u00f2lem mentre Pers\u00e8fone el beneeix amb la m\u00e0. Relleu del segle V, exhibit al Museu Arqueol\u00f2gic Nacional d’Atenes
\nSegons el mite, durant la seva cerca, Dem\u00e8ter va viatjar a llargues dist\u00e0ncies i va tenir algunes aventures menors. En una ocasi\u00f3, va ensenyar els secrets de l’agricultura a Tript\u00f2lem, rei d’Eleusis.[4] Amb el retorn de Pes\u00e8fone, Dem\u00e8ter estava tan contenta que va fer tornar l’origin\u00e0ria verdor i prosperitat a la terra, cosa que els humans recordaven com la primera primavera.<\/p>\n

Era una norma de les moires que qui consumia menjar o beguda en l’inframon estava condemnat a passar l’eternitat en aquell lloc. Hades va temptar Pers\u00e8fone a menjar una mica de magrana i per aix\u00f2, quan Zeus, pressionat pels gemecs de fam dels humans i per altres de\u00eftats que havien deixat de ser honorats amb sacrificis pels humans, va enviar Hermes en nom seu amb l’ordre d’alliberar-la, ella es va veure obligada a tornar a l’inframon on s’havia d’estar uns sis mesos cada any. Quan Dem\u00e8ter estava sense la seva filla, s’entristia i descuidava la terra, per\u00f2 quan tornava Pers\u00e8fone, la terra tornava a ser un lloc f\u00e8rtil. Aquesta \u00e9s una explicaci\u00f3 del pas de les estacions, el seu efecte sobre l’agricultura[5] i una justificaci\u00f3 dels estius secs del clima a Gr\u00e8cia<\/p>\n

\n

Misteris: caminada d’Eleusis a Atenes (25km)<\/p>\n

El primer acte dels misteris majors (el dia 14 del boedromion) consistia en el transport dels objectes sagrats des de la ciutat d’Eleusis fins a l’Eleusinion, un temple dedicat a Dem\u00e8ter situat als peus de l’acr\u00f2poli d’Atenes.<\/p>\n

Els misteris majors, que comen\u00e7aven al boedromion (el tercer mes del calendari \u00e0tic, a finals d’estiu) duraven deu dies. Al segon dia, que es deia Agyrmos (la reuni\u00f3), els sacerdots anomenats hierofants declaraven l’inici dels ritus (prorrhesis) i realitzaven els sacrificis (hiere\u00eda de\u00faro). El dia 16 del boedromion els iniciats es purificaven banyant-se a Faleros, el port d’Atenes (i eren anomenats halade mystai).<\/p>\n

L’endem\u00e0 comen\u00e7ava l’Epid\u00e0uria, una festa en honor a Asclepi. Aquesta festa, inclosa dins dels misteris majors, celebrava l’arribada de l’heroi (Asclepi) a Atenes amb la seva filla Higieia, i consistia en una process\u00f3 que acabava arribant a l’Eleusinion. Mentre es feia la process\u00f3, sembla que els iniciats s’estaven a casa sense participar o en una sala lateral al temple, cosa que era un gran sacrifici, i tamb\u00e9 es perdien la festa que durava tota la nit (pannykh\u00eds).[17]<\/p>\n

La process\u00f3 comen\u00e7ava al Kerameikos (el cementiri d’Atenes) i anaven caminant fins a Eleusis per una ruta anomenada via sagrada (\u1f39\u03b5\u03c1\u1f70 \u1f49\u03b4\u03cc\u03c2, Hier\u00e1 Hod\u00f3s) mentre sacsaven uns branquillons anomenats bacchoi. En arribar a un determinat punt, exclamaven obscenitats en commemoraci\u00f3 de Iambe (o Baubo), una dona d’edat que, explicant acudits obscens havia aconseguit fer somriure Dem\u00e8ter<\/strong> quan estava desconsolada per la p\u00e8rdua de la seva filla. El seguici cridava: “\u00cdakch’, O \u00cdakche!” referint-se a Iacus, potser un ep\u00edtet del d\u00e9u Dion\u00eds o un d\u00e9u amb identitat pr\u00f2pia, fill de Pers\u00e8fone o Dem\u00e8ter.[18] L’est\u00e0tua de Iacus tamb\u00e9 era transportada en la process\u00f3, i es custodiava al temple de Dem\u00e8ter a Atenes.[19]<\/p>\n

En arribar a Eleusis, hi havia una nit de vig\u00edlia (pannychis),[20][21] potser en record del per\u00edode de recerca de Dem\u00e8ter. En un moment indeterminat, els iniciats s’empassaven un beuratge anomenat kykeon fet de civada i poliol, que ha donat lloc a especulacions sobre els possibles components qu\u00edmics i els efectes psicotr\u00f2pics del beuratge.<\/p>\n

Els dies<\/p>\n

20 i 21 del mes, els iniciats entraven en una gran sala anomenada Telesterion; al centre estava l’Anaktoron (el palau), dins el qual nom\u00e9s els hierofants podien accedir i on es desaven els objectes sagrats. Abans d’entrar, els iniciats havien de recitar: “He fet dejuni, he begut el kykeon, he pres del que hi havia a la cista i despr\u00e9s de fer-ho servir ho he ficat al kalathos”.[22] \u00c9s una suposici\u00f3 molt acceptada que els ritus de l’interior del Telesterion inclo\u00efen tres elements:<\/p>\n

dromena (\u00abcoses fetes\u00bb), una dramatitzaci\u00f3 del mite de Dem\u00e8ter\/Pers\u00e8fone;
\ndeiknumena (\u00abcoses mostrades\u00bb), exposici\u00f3 d’objectes sagrats en la qual el hierofant tenia un paper protagonista;
\nlegomena (\u00abcoses dites\u00bb), comentaris que seguien a la deiknumena.[23]
\nHi havia un c\u00e0stig per divulgar el conjunt d’aquests tres elements, als quals es feia refer\u00e8ncia conjuntament amb el nom d’apporheta (‘irrepetibles’). Aten\u00e0gores d’Atenes, Cicer\u00f3 i altres escriptors de l’antiguitat diuen que, acusat d’aix\u00f2 (entre altres delictes), Di\u00e0gores de Melos fou condemnat a mort;[24][25] i tamb\u00e9 el dramaturg \u00c8squil, per\u00f2 finalment fou absolt.[26] La prohibici\u00f3 de divulgar la part central dels misteris era, per tant, absoluta.<\/p>\n

Pel que fa al cl\u00edmax dels misteris, hi ha dues teories modernes. Una proposta diu que eren els sacerdots els qui revelaven les visions de la nit sagrada, encenent un foc que representaria la possibilitat de la vida despr\u00e9s de la mort i mostrant diversos objectes sagrats. L’altra creu que aquesta explicaci\u00f3 \u00e9s insuficient per a justificar la for\u00e7a amb qu\u00e8 estaven arrelats aquests rituals i la seva perdurabilitat al llarg dels temps; per tant, proposa que les experi\u00e8ncies devien ser interiors, a les quals es devia accedir amb algun ingredient psicoactiu del beuratge (teories enteog\u00e8niques).<\/p>\n

En acabar aquesta part dels misteris, venia una nit de banquet, alegria i danses (el Pannychis).[27] Les danses es feien al \u03a1\u03ac\u03c1\u03b9\u03bf\u03bd \u03c0\u03b5\u03b4\u03af\u03bf\u03bd (‘camp del Rarion’), que la tradici\u00f3 deia que era el lloc on havia crescut la primera llavor plantada pels humans. Se sacrificava un bou a finals de la nit o a primera hora de l’endem\u00e0. El darrer dia, els iniciats honoraven els difunts fent libacions a les tombes i fent servir unes gerres especials.<\/p>\n

El dia 23 del boedromion, els misteris es donaven per finalitzats i tothom tornava a casa seva.<\/p>\n

\n

El 392 Teodosi va acabar amb els santuaris com a part de la persecuci\u00f3 dels pagans.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

viquip\u00e8dia Els misteris d’Eleusis estan relacionats amb un mite de la dea Dem\u00e8ter, narrat per Homer en un dels seus himnes, datat aproximadament en l’any 650 aC. Aquest himne diu que la filla de Dem\u00e8ter, Pers\u00e8fone (de vegades anomenada amb l’ep\u00edtet Kore, deessa Dem\u00e8ter, narrat per Homer en un dels seus himnes datat aproximadament en … <\/p>\n

Continue reading “Misteris Eleusis”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[22],"tags":[211,276],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1212"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1212"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1212\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1212"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1212"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1212"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1212"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1212"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1212"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1212"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1212"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}