{"id":1227,"date":"2019-04-21T07:59:30","date_gmt":"2019-04-21T07:59:30","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1227"},"modified":"2024-08-04T10:40:45","modified_gmt":"2024-08-04T10:40:45","slug":"cristianisme-2-del-concili-de-nicea","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cristianisme-2-del-concili-de-nicea\/","title":{"rendered":"Cristianisme 2. Edat mitjana 476 &#8211; 1300"},"content":{"rendered":"<p>476 &#8211; 799<\/p>\n<hr \/>\n<p>L&#8217;emperador Rom\u00e0 tenia la seu a Constantinopla. A Orient es van mantenir les estructures de di\u00f2cesis i els canvis van ser m\u00e9s lents. A Occident el papa havia de mantenir l&#8217;equilibri amb l&#8217;emperador rom\u00e0 i els nous governants als territoris ocupats pels b\u00e0rbars.<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Benet_de_N%C3%BArsia\">Sant Benet (480 &#8211; 547)<\/a>. Vida mon\u00e0stica primer a Subiaco i despr\u00e9s a Montecassino, fundant m\u00e9s monestirs cadascun amb un abat i 12 monjos. La seva <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regla_de_sant_Benet\">regla<\/a> se seguir\u00e0 a tots els monestirs d&#8217;occident. ( <a href=\"http:\/\/www.lluisvives.com\/servlet\/SirveObras\/jlv\/01482518435581693009924\/index.htm\">text<\/a> ): &#8220;La vida del religi\u00f3s o religiosa \u00e9s dividida en per\u00edodes regulars de son, de preg\u00e0ria, de lectura de la Santa Escriptura, de descans i de treball f\u00edsic. |\u00a0 El dia comen\u00e7a a mitjanit, amb el servei de les matines, seguit de l&#8217;ofici de prima, seguit a l&#8217;aurora pel cant de les laudes. Abans de l&#8217;arribada de les espelmes de cera al segle XIV, era fet en la foscor o amb un m\u00ednim d&#8217;enllumenat. Aquests oficis podien ser molt llargs, de vegades fins a trenc d&#8217;alba per\u00f2 consistien generalment a cantar tres salms, tres respons, una lli\u00e7\u00f3 (lectura de la B\u00edblia), i un himne, afegint cada dia la celebraci\u00f3 d&#8217;un sant local. |\u00a0\u00a0 Els monjos es retiraven llavors per a dormir i es despertaven a les 6 hores, es rentaven i escoltaven missa. Llavors es reunien per tal de rebre les consignes i ordres per a la jornada i discutir els assumptes propis. Tamb\u00e9 hi havia temps per les activitats personals com la lectura o el treball fins a les 9 del mat\u00ed. Es feia \u00abl&#8217;ofici de tercera\u00bb per continuar despr\u00e9s amb altres treballs. Al migdia deien l&#8217;ofici de sexta i despr\u00e9s menjaven. Despr\u00e9s d&#8217;un breu per\u00edode per a la migdiada, el monjo es podia retirar fins a l&#8217;ofici de nona, cap a les 3 de la tarda. Despr\u00e9s venien els treballs al jard\u00ed i d&#8217;altres serveis fins a dues hores abans del crepuscle. Cap a les 6, les vespres, despr\u00e9s les completes cap a les 7 i en acabar-se anaven a dormir per aixecar-se aviat per a les matines.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Occident 476 &#8211; 799<\/p>\n<p>Els monestirs irlandesos, expansi\u00f3 de les illes al m\u00f3n germ\u00e0nic<\/p>\n<p>Sant Patrick, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Columba\">Columba<\/a>, Agust\u00ed<\/p>\n<p>Va comen\u00e7ar una expansi\u00f3 del cristianisme, a partir de Prominent\u00a0 Saints <a title=\"Saint Patrick\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Saint_Patrick\">Patrick<\/a>, <a title=\"Columba\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Columba\">Columba<\/a> \u00a0and <a title=\"Columbanus\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Columbanus\">Columbanus<\/a>. <b>Columba<\/b> <sup id=\"cite_ref-3\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Columba#cite_note-3\">]<\/a><\/sup> ( 521 \u2013\u00a0 597) was an Irish abbot and missionary evangelist credited with spreading Christianity in what is today Scotland at the start of the <a title=\"Hiberno-Scottish mission\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hiberno-Scottish_mission\">Hiberno-Scottish mission<\/a>. He founded the important abbey on Iona, which became a dominant religious and political institution in the region for centuries. [que vaig veure a la illa de Iona, a Esc\u00f2cia]. Un monestir antic \u00e9s del de <a href=\"http:\/\/monastic.ie\/history\/glendalough\/\">Glendalough<\/a> que vaig visitar amb la Maria]<\/p>\n<p>The <a title=\"Anglo-Saxons\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Anglo-Saxons\">Anglo-Saxon<\/a> tribes that invaded southern Britain some time after the Roman abandonment, were initially pagan, but converted to Christianity by <a title=\"Augustine of Canterbury\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Augustine_of_Canterbury\">Augustine of Canterbury<\/a> on the mission of <a title=\"Pope Gregory I\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pope_Gregory_I\">Pope Gregory the Great<\/a>.<\/p>\n<p>Segons la tradici\u00f3, Gaul, un company de Comlombanus va fundar el que acabaria sent l&#8217;abadia de <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Abbey_of_Saint_Gall\">St.Gallen<\/a> el 612.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/Klosterplan-Sankt-Gallen-um-830.jpg\" width=\"800\" height=\"551\" \/><\/p>\n<p>Cap el 800 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Book_of_Kells\">Book of Kells<\/a>, evangelis il\u00b7luminats.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Orient 476 &#8211; 799<\/p>\n<p>724 Iconoclastes. Despr\u00e9s de les derrotes davant l&#8217;islam, es va pretendre &#8220;purificar&#8221; la fe prohibint les representacions de Crist i es va destruir bona part de l&#8217;art fet fins aleshores.<\/p>\n<hr \/>\n<p>800 &#8211; 1299<\/p>\n<p>Amb Carlemany i Llu\u00eds el Piet\u00f3s hi ha cert creixement cultural, es funden escoles i biblioteques.<\/p>\n<p>Moviment mon\u00e0stic seguint la regla de Sant benet. El Cistercenc a Citeaux. A third level of monastic reform was provided by the establishment of the <a title=\"Mendicant orders\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Mendicant_orders\">Mendicant orders<\/a>. Commonly known as friars, mendicants live under a monastic rule with traditional vows of <a class=\"mw-redirect\" title=\"Poverty, chastity, and obedience\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Poverty,_chastity,_and_obedience\">poverty, chastity, and obedience<\/a>, but they emphasise preaching, missionary activity, and education, in a secluded monastery. Beginning in the <a title=\"Christianity in the 12th century\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Christianity_in_the_12th_century\">12th century<\/a>, the <a class=\"mw-redirect\" title=\"Franciscan\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Franciscan\">Franciscan<\/a> order was instituted by the followers of <a title=\"Francis of Assisi\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Francis_of_Assisi\">Francis of Assisi<\/a>, and thereafter the <a class=\"mw-redirect\" title=\"Dominican order\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Dominican_order\">Dominican order<\/a> was begun by <a title=\"Saint Dominic\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Saint_Dominic\">St. Dominic<\/a>.<\/p>\n<p>Lluita entre gobernants (Henri IV) i el papa sobre qui tenia la potestat de nomenar els bisbes.<\/p>\n<p>Moviument c\u00e0tar i repressi\u00f3. Inquisici\u00f3.<\/p>\n<p>Conversi\u00f3 d&#8217;escandin\u00e0via, eslaus, Bulg\u00e0ria.<\/p>\n<hr \/>\n<p>1054 <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Gran_Cisma_d%27Orient\">El Cisma Orient &#8211; Occident<\/a><\/p>\n<p>Though normally dated to 1054, the East-West Schism was actually the result of an extended period of estrangement between Latin and Greek Christendom over the nature of papal primacy and certain doctrinal matters like the Filioque, but intensified by cultural and linguistic differences.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Les croades<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>476 &#8211; 799 L&#8217;emperador Rom\u00e0 tenia la seu a Constantinopla. A Orient es van mantenir les estructures de di\u00f2cesis i els canvis van ser m\u00e9s lents. A Occident el papa havia de mantenir l&#8217;equilibri amb l&#8217;emperador rom\u00e0 i els nous governants als territoris ocupats pels b\u00e0rbars. Sant Benet (480 &#8211; 547). Vida mon\u00e0stica primer a &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/cristianisme-2-del-concili-de-nicea\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Cristianisme 2. Edat mitjana 476 &#8211; 1300&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[266],"tags":[267],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1227"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1227"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1227\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1227"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1227"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1227"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1227"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1227"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1227"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1227"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1227"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}