Comentari de Narc\u00eds Comadira<\/a><\/p>\nGiacomo Leopardi, un dels grans poetes europeus, entre la primavera i la tardor del 1819, va escriure el seu poema m\u00e9s fam\u00f3s, ‘L\u2019infinito’, poema que tots els italians ben educats saben de mem\u00f2ria. O sigui que fa dos-cents anys de la redacci\u00f3 d\u2019aquest poema de nom\u00e9s quinze versos. Prop de la casa paterna del poeta, all\u00e0 on havia nascut i on vivia, hi ha un tur\u00f3 solitari on el poeta anava a meditar. Llavors era un lloc sense gaire vegetaci\u00f3 i per aix\u00f2 el poeta parla de tur\u00f3 erm, en el sentit d\u2019incultivat. Ara, des fa uns cent anys, el lloc ha estat batejat com a Colle dell’Infinito, i est\u00e0 enjardinat i plantat d\u2019arbres.<\/p>\n
El poema \u00e9s breu per\u00f2 ha generat una gran quantitat d\u2019estudis i comentaris. Leopardi, assegut al tur\u00f3, davant d\u2019una bardissa que li tapa el primer terme, deixa perdre la vista horitz\u00f3 enll\u00e0 i s\u2019imagina uns espais immensos i un silenci i una quietud fond\u00edssims. I sent com els temps passats i els actuals (els de la seva \u00e8poca) li venen al pensament: \u201ci l\u2019etern em rev\u00e9, i les \u00e8poques mortes\u201d. I en aquesta immensitat se li nega el pensament i li \u00e9s dol\u00e7, diu, naufragar en aquest mar. I res m\u00e9s. Ja he dit que era un poema brev\u00edssim.<\/p>\n
D\u2019on li ve tanta fama? Doncs de la sensaci\u00f3 d\u2019infinit que provoca en el lector i de la perfecci\u00f3 de la redacci\u00f3 del text. Quinze versos d\u2019onze s\u00edl\u00b7labes, separats en dues meitats de set versos cadascuna per un vers on ens diu que davant de tanta immensitat, davant d\u2019aquella imatge de l\u2019infinit, el cor per poc no se li esglaia. Aqu\u00ed hi ha, per a mi, la clau del poema. A l\u2019original, \u201cove per poco il cor non si spaura\u2026\u201d Aquesta ‘u’ de ‘spaura’ \u00e9s realment un pou de por, per dir-ho com Ferrater. Una ‘u’ del tot intradu\u00efble, evidentment. Tot el poema \u00e9s un joc descriptiu real i imaginari ple de riquesa f\u00f2nica que s\u2019end\u00fa el lector fins al fons d\u2019aquest mar on negar-s\u2019hi \u00e9s d\u2019una dolcesa extraordin\u00e0ria.<\/p>\n
D\u2019on ve la idea del poema? Els savis s\u2019han trencat el cap per trobar fonts d\u2019inspiraci\u00f3 tem\u00e0tica del poema, a m\u00e9s, esclar, de la situaci\u00f3 real del lloc d\u2019inspiraci\u00f3. Hi ha un pensament de Pascal que diu: \u201cLe silence \u00e9ternel de ces espaces infinis m\u2019effraie” [El silenci etern d\u2019aquests espais infinits m\u2019esglaia]. El parentiu de Pascal amb ‘L\u2019infinito’ no es pot negar, per\u00f2 Leopardi no podia con\u00e8ixer aquest pensament perqu\u00e8 l\u2019edici\u00f3 completa dels ‘Pensaments’ de Pascal \u00e9s del 1844 i Leopardi va morir el 1837. En canvi s\u00ed que va llegir, segur, en una antologia de textos que es troba a la biblioteca del seu pare, i que va ser un llibre de cap\u00e7alera del poeta, un fragment de Rousseau que diu: \u201c[…] l\u2019esprit perdu dans cette immensit\u00e9, je ne pensois pas, je ne raisonnois pas, je ne philosofois pas: je me sentois avec une sorte de volupt\u00e9 accabl\u00e9 du poids de cet univers; je me livrois avec attendrissement \u00e0 la confusion des grandes id\u00e9es; j\u2019amois \u00e0 me perdre en imagination dans l\u2019espace; mon coeur resserr\u00e9 m\u00eame dans les bornes des \u00eatres s\u2019y trouvait trop \u00e0 l\u2019\u00e9troit, j\u2019\u00e9touffois dans l\u2019univers. J\u2019aurais voulu m\u2019\u00e9lancer dans l\u2019infini [\u2026]” [amb l\u2019esperit perdut en aquesta immensitat, no pensava, no raonava, no filosofava: em sentia ple d\u2019una mena de voluptat, esclafat pel pes d\u2019aquest Univers; em lliurava amb tendresa a la confusi\u00f3 de les grans idees; m\u2019agradava perdre\u2019m amb la imaginaci\u00f3 dins l\u2019espai; el meu cor, tancat entre els l\u00edmits dels \u00e9ssers, s\u2019hi sentia massa constret, m\u2019ofegava dins de l\u2019Univers. Hauria volgut llan\u00e7ar-me dins de l\u2019infinit]. Jo crec que aquest text s\u00ed que va influir en el contingut del poema leopardi\u00e0. Per\u00f2 Leopardi era un poeta i li va donar una forma incomparable. Va convertir en una obra d\u2019art unes idees o unes sensacions que, a part de Rousseau, ves a saber d\u2019on li venien.<\/p>\n
Hi ha un poema de Verdaguer, ‘Vora la mar’, escrit el 1883, que comen\u00e7a amb una situaci\u00f3 paral\u00b7lela a la del Leopardi de ‘L\u2019infinito’: \u201cAl cim d\u2019un promontori que domina \/ les ones de la mar, \/ quan l\u2019astre rei cap a ponent declina \/ me\u2019n pujo a meditar. \/\/ Amb la claror d\u2019aqueixa ll\u00e0ntia encesa \/ contemplo mon no-res; \/ contemplo el mar i el cel, i llur grandesa \/ m\u2019aixafa com un pes\u201d. Suposo que Verdaguer havia llegit ‘L\u2019infinito’, perqu\u00e8 Leopardi era un poeta que no havia de ser estrany a un poeta catal\u00e0 cultivat. La sensaci\u00f3 d\u2019aquest no-res verdagueri\u00e0 que l\u2019aixafa, que el nega, provocada per aquesta contemplaci\u00f3 de la naturalesa en la seva infinitud, sempre m\u2019ha semblat molt leopardiana.<\/p>\n
Celebrem, doncs, els dos-cents anys del poema de Leopardi i la seva pres\u00e8ncia en les nostres lletres.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sempre caro mi fu quest’ermo colle, E questa siepe, che da tanta parte Dell’ultimo orizzonte il guardo esclude. Ma sedendo e mirando, interminati Spazi di l\u00e0 da quella, e sovrumani Silenzi, e profondissima quiete Io nel pensier mi fingo; ove per poco Il cor non si spaura. E come il vento Odo stormir tra queste … <\/p>\n
Continue reading “L’infinito. Leopardi”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[151],"tags":[287,286],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1257"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1257"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1257\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1257"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1257"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1257"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1257"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1257"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1257"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1257"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1257"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}