[A R\u00fassia seguir\u00e0 l’esgl\u00e9sia ortodoxa fins a la revoluci\u00f3 i a Orient el domini otom\u00e0. L’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica reaccionar\u00e0 davant l’amena\u00e7a de la ci\u00e8ncia que q\u00fcestiona el seu relat. S’enviaran missioners a Am\u00e8rica llatina, \u00c0sia i \u00c0frica, en paral\u00b7lel amb el collonislisme. A Am\u00e8rica els emigrants desenvoluapran les seves versions de la reforma a partir del puritanisme].<\/p>\n
Esgl\u00e9sia i il\u00b7lustraci\u00f3<\/p>\n
1633 Galileu \u00e9s condemnat per q\u00fcestionar el geocentrisme.<\/p>\n
Pietisme<\/strong><\/p>\n Dins del protestantisme apareix com un corrent que, m\u00e9s enll\u00e0 d’entendre i adherir-se a una doctrina, vol viure una experi\u00e8ncia de fe, una conversi\u00f3 personal com un tornar a n\u00e9ixer amb una relaci\u00f3 amb Crist. Cal arribar a viure una vida santa a partir de la lectura personal de la B\u00edblia i l\u2019oraci\u00f3 regular. Comen\u00e7a amb Philipp Jakob Spener i la seva obra “Pia Desideria” (1675). [El ge\u00f2leg Lyell i WIlliam Thomson faran una estimaci\u00f3 de l’edat de la terra en termes de milions d’anys, en comptes dels c\u00e0lculs d’uns 4000 anys comptats a partir del g\u00e8nesi. Avui als USA encara hi ha qui defensa el dret a ensenyar el creacionisme en comptes de l’evoluci\u00f3]<\/p>\n [A Europa seguir\u00e0 una esgl\u00e9sia a la defensiva i repressiva. A molts pa\u00efsos hi ha un proc\u00e9s de laicitzaci\u00f3 que incauta b\u00e9ns de l’esgl\u00e9sia. A Espa\u00f1a la desamortizaci\u00f3n de Mendiz\u00e1bal]<\/p>\n Estats Units<\/p>\n Els purtitans (pilgrims) van colonitzar nova Anglaterra i volien fundar una societat pura. No pretenien convertir els nadius.<\/p>\n Great awakenings<\/p>\n 1738 Evangelics. D\u2019origen metodista i pietista, van tenir un gran creixement a Anglaterra (Metodistes) i Estats Units (Fonamentalistes, Pentecostals)amb el Great Awakening. S\u00f3n uns 285M. Conversionism, or belief in the necessity of being \u201cborn again<\/a>\u201c, has been a constant theme of evangelicalism since its beginnings. To evangelicals, the central message of the gospel is justification by faith<\/a> in Christ and repentance<\/a>, or turning away, from sin<\/a>. Conversion differentiates the Christian from the non-Christian, and the change in life it leads to is marked by both a rejection of sin and a corresponding personal holiness<\/a> of life. A conversion experience can be emotional, including grief and sorrow for sin followed by great relief at receiving forgiveness. The stress on conversion differentiates evangelicalism from other forms of Protestantism by the associated belief that an assurance of salvation<\/a> will accompany conversion.<\/p>\n 1870 Testimonis de Jehova<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [A R\u00fassia seguir\u00e0 l’esgl\u00e9sia ortodoxa fins a la revoluci\u00f3 i a Orient el domini otom\u00e0. L’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica reaccionar\u00e0 davant l’amena\u00e7a de la ci\u00e8ncia que q\u00fcestiona el seu relat. S’enviaran missioners a Am\u00e8rica llatina, \u00c0sia i \u00c0frica, en paral\u00b7lel amb el collonislisme. A Am\u00e8rica els emigrants desenvoluapran les seves versions de la reforma a partir del … <\/p>\n
\nD’una banda s’inclinen per l’ordre i la frugalitat. De l’altra, [s’allunyen dels sagraments, rituals m\u00e0gics] i tendeixen a una fe privada que pot dur a un misticisme panteista. Els no creients no els veuen com enemics sin\u00f3 com alg\u00fa a qui ajudar, i en aix\u00f2 influiran les missions.
\nL’4esgl\u00e9sia oficial no els veur\u00e0 amb bons ulls, tant si es tracta d’un fervor evang\u00e8lic exagerat, com d’un misticisme nebul\u00f3s.<\/p>\n
\n