{"id":1267,"date":"2019-05-07T20:07:26","date_gmt":"2019-05-07T20:07:26","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1267"},"modified":"2019-08-30T17:38:17","modified_gmt":"2019-08-30T17:38:17","slug":"judaisme0","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/judaisme0\/","title":{"rendered":"Judaisme 0. Antiguetat 1500 BCE &#8211; 33 CE"},"content":{"rendered":"<p>rty<\/p>\n<hr \/>\n<p>Origens: 1500 BCE &#8211; 586 BCE<\/p>\n<p>[<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Judaism\">wikipedia<\/a>, notes B\u00edblia interconfessional, Karen Armstrong]<\/p>\n<p>La terra de Cana\u00e0, que ara correspon a Israel, estava envoltada de civilitzacions potents com Babil\u00f2nia i Egipte.<\/p>\n<p>La narraci\u00f3 de la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-biblia\/\">Torah<\/a> (pentateuc), al primera part de la Tanakh o antic testament, explica la hist\u00f2ria d&#8217;un poble que s&#8217;establ\u00ed a Cana\u00e0 i es trasllad\u00e0 a Egipte on fou esclavitzat. Despr\u00e9s de 400 anys, el profeta Mois\u00e8s allilber\u00e0 el poble i cam\u00ed de tornada a Can\u00e0a reb\u00e8 els deu manaments al Sina\u00ed (i la Torah). Es van establir dotze tribus. [No hi ha cap evid\u00e8ncia hist\u00f2rica que el poble canaaita hagu\u00e9s estat sotm\u00e8s a Egipte. Ser\u00e0 a segle VIII quan els profetes comencen a elaborar el &#8220;relat&#8221; d&#8217;un D\u00e9u que ha fet una alian\u00e7a amb el poble i es rellegeix en aquests termes els possibles origens d&#8217;Israel des de Babil\u00f2ania (Abram al segle XVIII, i Egipte al XVI. Com diu Karen Armstrong: la idea de l&#8217;alian\u00e7a nom\u00e9s t\u00e9 sentit en un context politeista. En general el poble preferia mantenir la seva visi\u00f3 politeista, tenir a Yahveh per les guerres i als altres d\u00e9us per a la fertilitat. Els profetes els voldran recordar l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;aquest pacte. Elias no va ser gener\u00f3s, quan va guanyar va fer matar tots els sacerdots de Baal. Habitualment els d\u00e9us coexistien. El Yahvisme va exigir des del comen\u00e7ament la repressi\u00f3 i exclusi\u00f3 dels altres d\u00e9us.<\/p>\n<hr \/>\n<p>S VIII<\/p>\n<p>733 Exili (di\u00e0spora) per invasi\u00f3 d&#8217;Ass\u00edria<\/p>\n<p>\u00c8poca dels reis: Saul, David. [<span style=\"color: #000000;\"><i>Durant aquesta \u00e8poca es comencen a recollir les tradicions orals sobre No\u00e9, Abram i l&#8217;\u00c8xode. Els quatre textos es fusionarien a partir de la caiguda del regne del nord el 722. donant lloc al Pentateuc. <\/i><\/span><\/p>\n<p lang=\"es-ES\">Profetes [<span style=\"color: #000000;\"><i>viii: Amos i Osees al nord, prenen el relleu Isa\u00efes i Miquees al sud i poc abans de la deportaci\u00f3 Sofonies, Nahum, Habacuc, Jeremies.]<\/i><\/span><\/p>\n<p>(KA) Isa\u00efes, segurament un mebre de la classe rectora per\u00f2 va tenir idees populistes i democr\u00e0tiques i era molt sensible a la situaci\u00f3 dels pobres. [el culte recarregat al temple era inadequat davant la situaci\u00f3 dif\u00edcil dels pobres]. Va tenir una visi\u00f3 de D\u00e9u com a altre, un mysterium terribile et fascinans, segons Rudolf Otto. A Israel comen\u00e7ava a sorgir una experi\u00e8ncia molt diferent del que \u00e9s trobar-se amb la realitat \u00faltima: \u00e9s una trobada amb una persona. Tot i l&#8217;alteritat terrible, Jahveh es pot dirigir a Isa\u00efes, i aquest pot respondre.<\/p>\n<p>Am\u00f3s no era un arist\u00f2crata com Isa\u00efes, sin\u00f3 un pastor que el 752 va anar a Betel a denunciar el culte que s&#8217;hi feia. Am\u00f3s fou el primer profeta que, com Buda, conscient del sofriment hum\u00e0, va remarcar la import\u00e0ncia de la compassi\u00f3. Dir\u00e0 que a Jahveh li repugna el greix dels sacrificis, que vol miseric\u00f2rdia. No nom\u00e9s D\u00e9u entra en la hist\u00f2riaq, sin\u00f3 que l&#8217;autenticitat de l&#8217;experi\u00e8ncia religiosa \u00e9s que estigui integrada efica\u00e7ment en la vida di\u00e0ria. Despr\u00e9s de rebre la il\u00b7luminaci\u00f3 caal tornar a la pla\u00e7a del mercat i practicar la miseric\u00f2rdia amb els consemblants. Ser el poble escollit no \u00e9s un privilegi, implica una responsabilitat.<\/p>\n<p>(KA) Els jueus van ser el primer poble de l&#8217;antiguetat que va establir un sistema d&#8217;asist\u00e8ncia social que fou l&#8217;admiraci\u00f3 dels pobles ve\u00efns. Un altre factor, no tan positiu, \u00e9s la intoler\u00e0ncia dels profetes envers els altres cultes. Aquesta hostilitat era quelcom nou. l&#8217;hinduisme i el budisme animaven a trascendir als d\u00e9us. Al mateix temps, Jahveh era un D\u00e9u mascul\u00ed i guerrer, i resultava dif\u00edcil pels creients, que substitu\u00eds el culte a la fertilitat que quedava m\u00e9s clar amb divinitats femenines com Awsera, Ishtar o Anat. A mesura que s&#8217;imposava la forma de vida urbana, les qualitats masculines de la for\u00e7a f\u00edsica esdevenien m\u00e9s importants i, en la transici\u00f3 al monoteisme, va acabar vencent als altres d\u00e9us i a les divinitats femenines. Durant for\u00e7a temps els israelites tenien devoci\u00f3 per Asera que veien com a esposa de Jahveh. El rei Manas\u00e9s va fer erigir una est\u00e0tua dedicada a Asera.<\/p>\n<hr \/>\n<p>SVII El Deutoronomi<\/p>\n<p>(KA) Jilquias sembla haver &#8220;descobert&#8221; un llibre de la llei, el nucli del deutoronomi, cap al segle VII, que mostra una intransig\u00e8ncia nova. El llibre donar\u00e0 suport a una reforma pol\u00edtica i voldr\u00e0 eliminar el culte cananeu.<\/p>\n<p>Queda lluny la toler\u00e0ncia de Buda cap a altres divinitats que es poden superar. Es vol destruir a l&#8217;altre i aix\u00f2 ve d&#8217;un odi arrelat en una ansietat i un temor ocults. En lloc de fer de D\u00e9u un s\u00edmbol per observar els nostres defectes, el fan servir per confirmar l&#8217;odi hum\u00e0 egoista i fer-lo absolut. Dibuixen un D\u00e9u que es comporta com nosaltres; no \u00e9s el D\u00e9u d&#8217;Am\u00f3s i Isa\u00efes que ens obliga a l&#8217;autocr\u00edtica sin\u00f3 el que ens justifica. Passar\u00e0 el mateix segles m\u00e9s tard amb les croades. Elabora 613 manaments, la mitzvot.<\/p>\n<p>Salom\u00f3: 535 Construcci\u00f3 del primer Temple\u00a0 que contenia l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arca_de_l%27Alian%C3%A7a\">arca de l&#8217;alian\u00e7a<\/a> amb les taules de pedra i els deu manaments.<\/p>\n<hr \/>\n<p>SVI Exili a Babil\u00f2nia i tornada<\/p>\n<p>586 BCE Destrucci\u00f3 del temple pels babilonis. El 537 tornant del captiveri (di\u00e0spora) a Babil\u00f2nia es construeix de manera modesta. el que ser\u00e0 el segon Temple que al Segle I BCE Herodes refar\u00e0.<\/p>\n<p>Jeremies. (KA) Jeremies torna a una visi\u00f3 m\u00e9s iconoclasta i exigent. La interpretaci\u00f3 de l&#8217;exili a Babil\u00f2nia \u00e9s que D\u00e9u fa servir Babil\u00f2nia per castigar Israel. Al rei Joaquim no li va agradar gaire. Era un home pac\u00edfic que vivia l&#8217;experi\u00e8ncia de D\u00e9u com un esquin\u00e7ament. Jeremies 31, 33 La religi\u00f3 no ha de ser un ritu exterior: \u201cposar\u00e9 la meva llei en el seu inerior i l&#8217;escriur\u00e9 sobre els seus cors\u201d.<\/p>\n<p>Ezequiel (BIC) Ezequiel: Es compilen els llibres que expliquen la hist\u00f2ria d&#8217;Israel, Josu\u00e9, Jutges, Samuel, Reis. Jud\u00e0, V-0. S&#8217;acaba el Pentateuc. Uns altres autors escriuen la segon i tercera part d&#8217;Isa\u00efes (40-55, 56-66), Zacaries. El segle V Esdres i Nehemies reconstrueixen Jerusalem. El segle IV Alexandre el gran inaugura l&#8217;hel\u00b7lenisme amb un imperi que en morir es desintegra. Jud\u00e0 queda amb els Ptolomeus. Cr\u00f2niques (i Esdres i Nehemies), presenten els fets de l&#8217;\u00e8poca de David del punt de vista de Jerusalem. La visi\u00f3 de la carrossa i els Querubins.<\/p>\n<p>2on Isa\u00efes.\u00a0 En l&#8217;exili a Babil\u00f2nia, Isreal coneix els mites de cosmogonia de Marduk i altres. Aquest 2on Isa\u00efes reescriu la hist\u00f2ria per afirmar que hi ha un sol D\u00e9u a qui atribueix la creaci\u00f3 del m\u00f3n i totes les gestes del passat.<\/p>\n<p>P, Tradici\u00f3 sacerdotal, Nombres, Lev\u00edtic<\/p>\n<p>Als fets descrits pel jahvista i el elohista [creaci\u00f3 b\u00e0sica, \u00e8xode, alguns llibres hist\u00f2rics] la tradici\u00f3 sacerdotal hi va afegir la seva interpretaci\u00f3 i a m\u00e9s els llibres de nombres i Lev\u00edtic. La tradici\u00f3 sacerdotal va introduir un principi fonamental, que els homes i dones poden arribar a veure nom\u00e9s el resplandor de la pres\u00e8ncia divina, la gl\u00f2ria de Jahveh o kabod, no la seva realitat mateixa. La contribuaci\u00f3 m\u00e9s famosa \u00e9s el primer cap\u00edtol del g\u00e8nesi, que s&#8217;inspira en l&#8217;enuma elish. D\u00e9u va separant els elements. La creaci\u00f3 de l&#8217;home \u00e9s la culminaci\u00f3 del proc\u00e9s i no pas un fet tard\u00e0 i c\u00f2mic. La detallada descripci\u00f3 del temple \u00e9s pel simbolisme oriental que el temple \u00e9s un cosmos a escala. Bezalel, l&#8217;arquitecte del santuari, hauria rebut la inspiraci\u00f3 de l&#8217;esperit sant.<\/p>\n<p>Job: (KA) Un dels supervivents de l&#8217;exili va recuperar una llegenda antiga i, per primera vegada en la hist\u00f2ria de la religi\u00f3 jueva, es va especular. La resposta tradicional al sofriment \u00e9s que D\u00e9u castigava el poble d&#8217;israel per la seva infidelitat, per\u00f2 aquesta resposta ja no li resulta satisfact\u00f2ria. Job es rebela, D\u00e9u li mostra les meravelles de la creaci\u00f3 i li fa veure que el problema depassa l&#8217;home.<\/p>\n<hr \/>\n<p>SIV-III Helenisme<\/p>\n<p>(BIC) el judaisme s&#8217;est\u00e9n a l&#8217;Egipte dels Ptolomeus. A l&#8217;\u00e8poca helen\u00edstica es compilen tamb\u00e9 els Salms, Proverbis i altres llibres sapiencials. Tobit.<\/p>\n<p>(KA) El 332 Alexandre Magne va derrotar Darius i els jueus van quedar envoltats de cultura hel\u00b7len\u00edstica, alguns s&#8217;hi van adherir amb entusiasme, al teatre, a la filosofia. Fins i tot van traduir part de les escriptures al grec, el que seria la base per la versi\u00f3 de la Septuaginta. Pels grecs les sinagogues eren quelcom diferent a les altres religions paganes, no hi havia ritus ni sacrificis. i si venia un rabbi fam\u00f3s, l&#8217;anaven a escoltar. Per\u00f2 la majoria dels jueus eren reservats i quan Ant\u00edoc va intentar introduir el culte a Zeus es van rebelar. Van comen\u00e7ar a escriure la pr\u00f2pia literatura sapiencial: l&#8217;aut\u00e8ncia saviesa seria el temor de D\u00e9u.<\/p>\n<p>Aquesta ser\u00e0 una idea fonamental: la ra\u00f3 humana pot arribar a descobrir al D\u00e9u grec [ser\u00e0 al d&#8217;Arist\u00f2til, no l&#8217;Orfeu m\u00edtic] per\u00f2 al D\u00e9u de la B\u00edblia nom\u00e9s se&#8217;l pot con\u00e8ixer per la revelaci\u00f3.<\/p>\n<p>Fil\u00f3 d&#8217;Alexandria intentar\u00e0 una s\u00edntesi amb les emanacions mentre que D\u00e9u seguiria essent misteri\u00f3s i impenetrable, s\u00ed que podem con\u00e8ixer les seves emanacions. D\u00e9u havia projectat un logos com les formes plat\u00f2niques.<\/p>\n<p>El segle II Els Macabeus recuperen Jerusalem.<\/p>\n<hr \/>\n<p>S I<\/p>\n<p>63 BCE Els Romans conquereixen Palestina<\/p>\n<p>Segle I BCEamb construeix el segon temple que ser\u00e0 destru\u00eft pels romans el 70 CE per reprimir una revolta.<\/p>\n<p>Al temps de Jes\u00fas &#8220;Around the 1st century CE, there were several small Jewish sects: the <a title=\"Pharisees\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pharisees\">Pharisees<\/a>, <a title=\"Sadducees\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sadducees\">Sadducees<\/a>, <a title=\"Zealots\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Zealots\">Zealots<\/a>, <a title=\"Essenes\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Essenes\">Essenes<\/a>, and <a title=\"Early Christianity\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Early_Christianity\">Christians<\/a>. After the destruction of the Second Temple in 70 CE, these sects vanished.<sup id=\"cite_ref-127\" class=\"reference\"><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Judaism#cite_note-127\">[127]<\/a><\/sup> <a title=\"Christianity\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Christianity\">Christianity<\/a> survived, but by breaking with Judaism and <a class=\"mw-redirect\" title=\"Schism (religion)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Schism_(religion)\">becoming a separate religion<\/a>; the <a title=\"Pharisees\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pharisees\">Pharisees<\/a> survived but in the form of <a title=\"Rabbinic Judaism\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Rabbinic_Judaism\">Rabbinic Judaism<\/a> (today, known simply as &#8220;Judaism&#8221;). The <a title=\"Sadducees\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Sadducees\">Sadducees<\/a> rejected the <a title=\"Revelation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Revelation\">divine inspiration<\/a> of the <a title=\"Nevi'im\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Nevi%27im\">Prophets<\/a> and the <a title=\"Ketuvim\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Ketuvim\">Writings<\/a>, relying only on the <a title=\"Torah\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Torah\">Torah<\/a> as divinely inspired. Consequently, a number of other core tenets of the Pharisees&#8217; belief system (which became the basis for modern Judaism), were also dismissed by the Sadducees. (The <a title=\"Samaritans\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Samaritans\">Samaritans<\/a> practiced a similar religion, which is traditionally considered separate from Judaism.)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>rty Origens: 1500 BCE &#8211; 586 BCE [wikipedia, notes B\u00edblia interconfessional, Karen Armstrong] La terra de Cana\u00e0, que ara correspon a Israel, estava envoltada de civilitzacions potents com Babil\u00f2nia i Egipte. La narraci\u00f3 de la Torah (pentateuc), al primera part de la Tanakh o antic testament, explica la hist\u00f2ria d&#8217;un poble que s&#8217;establ\u00ed a Cana\u00e0 &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/judaisme0\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Judaisme 0. Antiguetat 1500 BCE &#8211; 33 CE&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[266],"tags":[267,288],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1267"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1267"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1267\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1267"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1267"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1267"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1267"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1267"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1267"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1267"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1267"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}