{"id":1361,"date":"2019-06-30T13:10:03","date_gmt":"2019-06-30T13:10:03","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1361"},"modified":"2022-04-04T08:08:29","modified_gmt":"2022-04-04T08:08:29","slug":"orogenies-i-muntanyes","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/orogenies-i-muntanyes\/","title":{"rendered":"44 La Terra. Hist\u00f2ria geol\u00f2gica"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-terra-evolucio-biologia-i-canvis-geologics\/\">La Terra, evoluci\u00f3<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/La terra, geografia\">Geografia<\/a> | \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/catalunya-evolucio-geologica\/\">Hist\u00f2ria geol\u00f2gica de Catalunya<\/a> \u00a0 ||\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/tectonica-de-plaques\/\">Hip\u00f2tesi de plaques tect\u00f2niques<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/geologia-formacio-de-roques\/\">Formaci\u00f3 de roques<\/a> \u00a0 |<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapes\/physical-map-world.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapes\/physical-map-world.jpg\" alt=\"\" width=\"800\" height=\"533\" \/><\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/ng_world_physical_lg.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/ng_world_physical_lg.jpg\" alt=\"\" width=\"4000\" height=\"2796\" \/><\/a><\/p>\n<p>Situaci\u00f3 actual a grans trets.<\/p>\n<p>Verticalment NS: les serralades al llarg del pac\u00edfic N-S: rocky mountains i Andes, per subducci\u00f3 de la placa oce\u00e0nica del pac\u00edfic sota la continental americana (-150Ma). Les apalatxes, b\u00e0ltiques i esc\u00f2cia de l&#8217;orog\u00e8nia caledoniana (450 a 400Ma). Urals, 300Ma.<\/p>\n<p>Horitzontalment: W-E: Atlas, Sierra morena, Pirineus (300Ma Herniciana), Alps, C\u00e1rpats, Anat\u00f2lia, C\u00e0ucas, Himalaia, Kolyma<\/p>\n<p>Tenim 7 grans <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/plaques-tectoniques\/\">plaques tect\u00f2niques<\/a> que van despla\u00e7ant-se sobre el mantell. [les orog\u00e8nies, \u00bfs\u00f3n sempre resultat d&#8217;un xoc entre plaques?]<\/p>\n<p>Catalunya: a part d&#8217;alguna petita \u00e0rea emergida al carbon\u00edfer, Catalunya va estar submergida fins l&#8217;orog\u00e8nia alpina fa uns 66 mA quan el xoc amb \u00e0frica fa emergir els pirineus i la serralada costera (66-30), vulcanisme a la serralada transversal fa 10Ma . Tota la depressi\u00f3 era un mar obert fins que es va anar assecant a partir del Mioc\u00e8.]<\/p>\n<hr \/>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapes\/globes.GIF\" width=\"571\" height=\"712\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<p>-4600 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/precambric\/\">PREC\u00c0MBRIC<\/a><\/p>\n<p>-4600 Hade\u00e0<\/p>\n<p>La superf\u00edcie terrestre es refreda i es comencen a formar plaques sobre el mantell, el vapor es condensa i la pluja crea els oceans. Les parts estables s&#8217;anomenen\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Craton\">cratons<\/a> , i les altres serien les muntanyes en evoluci\u00f3 per orog\u00e8nies (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/provincies-geologiques\/\">prov\u00edncies geol\u00f2giques<\/a>).<\/p>\n<p>-4000 Arque\u00e0<\/p>\n<p>-2500 Proterozoic<\/p>\n<ul>\n<li>-1000 Rodinia. Les reconstruccions dels continents anteriors a 300 mA (Pangea) s\u00f3n incertes. Per\u00f2 cap el -1000 mA, la major part de les masses continentals estaven unides en un <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Supercontinent_cycle\">supercontinent<\/a> anomenat <a title=\"Rodinia\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Rodinia\">Rodinia<\/a> que es va comen\u00e7ar a desfer als 800Ma.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Rodinia_reconstruction.jpg\" \/><\/p>\n<ul>\n<li>Els cratons es van despla\u00e7ar cap al pol sud on van estar junts del 600 al 550 (Pannotia) fins que es van separar entre Laurasia (<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Laurentia\">Laurentia<\/a>, Groenlandia, <a title=\"Baltica\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Baltica\">Baltica<\/a>, <a title=\"Siberia (continent)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Siberia_(continent)\">Siberia<\/a> )\u00a0 i <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Gondwana\">Gondwana<\/a> (\u00c0frica, Am\u00e8rica del sud, Austr\u00e0lia, Ant\u00e0rtica, \u00cdndia, i el SE d&#8217;Europa) . Els xocs de les masses de Laurasia constitueixen l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/orogenia-grenville\/\">orog\u00e8nia Grenville<\/a> (1000Ma), els de Gondwana\u00a0 l&#8217;orog\u00e8nia <a title=\"Pan-African orogeny\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/600-orogenia-pan-africana\/\">Pan-African<\/a> (650\u2013500 Ma). els xocs entre els cratons que formaven Gondwana.<\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/00\/Laurasia_600Ma.jpg\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<p>-541 Ma PALEOZOIC [uni\u00f3 dels continents per formar pangea amb les orog\u00e8nies Caled\u00f2nia i Herniciana per les col\u00b7lisions]<\/p>\n<ul>\n<li>-490 a 390. Ordovici\u00e0 i Sil\u00faric. Laurentia i Baltica xoquen amb l&#8217;orog\u00e8nia <a class=\"mw-redirect\" title=\"Caledonian Orogeny\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Caledonian_Orogeny\">Caledoniana<\/a> per formar <a class=\"mw-redirect\" title=\"Laurussia\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Laurussia\">Laurussia<\/a> [ICGC diu 750 480] En queden evid\u00e8ncies a las Apalatxes, escandinavia i Esc\u00f2cia.<\/li>\n<li>-416 Devoni\u00e0: Gondwana i Siberia s&#8217;apropen a Laurussia i en la colisi\u00f3 es formen els Urals\u00a0 <a title=\"Uralian orogeny\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Uralian_orogeny\">Urals<\/a>.<\/li>\n<li>-380 a 280 Carbon\u00edfer. La col\u00b7lisi\u00f3 de Gondwana amb Laurussia fa l&#8217;orog\u00e8nia\u00a0 <a class=\"mw-redirect\" title=\"Variscan Orogeny\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/380-orogenia-varisca\/\">Varisca<\/a> a Europa [ICGC diu 480 a 250] (muntanyes de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i els Pirineus, Sud d&#8217;Irlanda i Gal\u00b7les, mass\u00eds entral a Fran\u00e7a, mass\u00eds del Rin, els Alps (que despr\u00e9s seran modificats per l&#8217;orog\u00e8nia alpina) o la Alleghenian a Nordam\u00e8rica (segona passada apalatxes, mass\u00eds de l&#8217;Atlas a \u00c0frica). Es forma un \u00fanic supercontinent, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Pangaea\">Pangaea<\/a>. Estava centrat a l&#8217;equador i envoltat d&#8217;un superoce\u00e0, <a title=\"Panthalassa\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Panthalassa\">Panthalassa<\/a>.<\/li>\n<li>-280 Permi\u00e0 -252<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>-256 MESOZOIC [Divisi\u00f3 de Pangea, Andes i Rocoses per subducci\u00f3 del pac\u00edfic)<\/p>\n<p>-256 a -66<a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Andean_orogeny\"> Formaci\u00f3 dels Andes<\/a> per subducci\u00f3 de la placa del Pac\u00edfic. Agafa la forma final al cret\u00e0cic. <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Andean_orogeny\">Orog\u00e8nia Andina<\/a><\/p>\n<p>-175 Ma Pangea es divideix entre Laurasia and Gondwana<\/p>\n<p>-80 a -55 Ma Serralada nordamericana: Sierra Madre, Rocky mountains. <a title=\"Laramide orogeny\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Laramide_orogeny\">Laramide orogeny<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>-66 CENOZOIC [ \u00c0frica i la \u00edndia pugen ja i xoca amb Laur\u00e0sia, orog\u00e8nia alpina]<\/p>\n<ul>\n<li>Els continents s&#8217;acaben de despla\u00e7ar fins a les posicions actuals. <a title=\"Australia (continent)\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Australia_(continent)\">Australia<\/a>, puja al nord i topa amb el <a class=\"mw-redirect\" title=\"South-east Asia\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/South-east_Asia\">Sudest asi\u00e0tic<\/a>; <a title=\"Antarctica\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Antarctica\">Antarctica<\/a> es despla\u00e7a al pol sud. <a title=\"Atlantic Ocean\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Atlantic_Ocean\">L&#8217;oce\u00e0 Atlantic<\/a> s&#8217;eixampla nom\u00e9s fa 2.8. Sudam\u00e8rica s&#8217;uniex al nord amb l&#8217;istme de Panam\u00e0.<\/li>\n<li>120 -55 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Alpine_orogeny\">Orog\u00e8nia alpina<\/a> : iniciat al Cret\u00e0cic fa 120Ma [el ICGC diu 200] i segueix actualment. \u00c0frica acaba de xocar amb Europa i el -55 al\u00e7\u00e0 les serralades del <a class=\"new\" title=\"Sistema de Tetis (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Sistema_de_Tetis&amp;action=edit&amp;redlink=1\">sistema de Tetis<\/a> . El mar de Tetis que els separava s&#8217;acaba convertint el <a title=\"Alpide belt\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Alpide_belt\">Alpide belt<\/a>, de Gibraltar a l&#8217;himalaia i Indon\u00e8sia) fen el\u00a0\u00a0 eny. Aquestes muntanyes inclouen (d&#8217;est a oest) l&#8217;<a title=\"Serralada de l'Atles\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Serralada_de_l%27Atles\">Atles<\/a>, els <a title=\"Pirineus\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pirineus\">Pirineus<\/a> [segona passada despr\u00e9s de l&#8217;herniciana), els <a title=\"Alps\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alps\">Alps<\/a>, els <a title=\"Alps Din\u00e0rics\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alps_Din%C3%A0rics\">Alps Din\u00e0rics<\/a>, els <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Carpats\">Carpats<\/a>, les <a title=\"Pindos (muntanyes)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pindos_(muntanyes)\">Pindos<\/a>, la <a title=\"Serralada dels Balcans\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Serralada_dels_Balcans\">serralada dels Balcans<\/a>, les <a title=\"Muntanyes del Taure\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Muntanyes_del_Taure\">Muntanyes del Taure<\/a>, el <a title=\"Caucas\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Caucas\">Caucas<\/a>, els <a class=\"new\" title=\"Monts Elburz (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Monts_Elburz&amp;action=edit&amp;redlink=1\">Monts Elburz<\/a>, <a title=\"Zagros\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zagros\">Zagros<\/a>, l&#8217;<a title=\"Hindu Kush\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hindu_Kush\">Hindu Kush<\/a>, el <a title=\"Pamir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pamir\">Pamir<\/a>, el <a title=\"Karakoram\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Karakoram\">Karakoram<\/a> i l&#8217;<a title=\"\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Him%C3%A0laia\">Him\u00e0laia<\/a>.<\/li>\n<li>-55 La \u00cdndia xoca amb \u00c0sia i es forma l&#8217;himalaia.<\/li>\n<li>-35 Arabia xoca amb Eurasia, acaba de tancar el Mar de Tetis i es formen les muntanyes del Zagros.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/History_of_Earth\">history of the earth<\/a>\u00a0 | <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Geological_history_of_Earth\">Geological history of the earth<\/a> | \u00a0\u00a0 <a href=\"https:\/\/dinosaurpictures.org\/ancient-earth#600\">simulaci\u00f3 de l&#8217;evoluci\u00f3 del planeta<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Supercontinent_cycl\">els supercontinents<\/a>\u00a0 |\u00a0 ICGC <a href=\"https:\/\/www.icgc.cat\/ca\/Ciutada\/Explora-Catalunya\/Atles\/Atles-geologic-de-Catalunya\/Historia-geologica-de-Catalunya\">hist\u00f2ria geol\u00f2gica de catalunya<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20220401-how-the-next-supercontinent-will-form\">futura evoluci\u00f3 dels continents<\/a>. Aurica<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/ychef.files.bbci.co.uk\/1600x900\/p0byvzm4.webp\" width=\"1600\" height=\"900\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Terra, evoluci\u00f3\u00a0 Geografia | \u00a0 Hist\u00f2ria geol\u00f2gica de Catalunya \u00a0 ||\u00a0 Hip\u00f2tesi de plaques tect\u00f2niques \u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Formaci\u00f3 de roques \u00a0 | Situaci\u00f3 actual a grans trets. Verticalment NS: les serralades al llarg del pac\u00edfic N-S: rocky mountains i Andes, per subducci\u00f3 de la placa oce\u00e0nica del pac\u00edfic sota la continental americana (-150Ma). Les &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/orogenies-i-muntanyes\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;44 La Terra. Hist\u00f2ria geol\u00f2gica&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[337,245],"tags":[279],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1361"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1361"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1361\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1361"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1361"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1361"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1361"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1361"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}