La m\u00fasica que acompanya les emocions, en can\u00e7ons \u00edntimes o en bandes sonores, la m\u00fasica que ens agrada per contemplar o analitzar, la m\u00fasica que ens agrada per moure’ns i ballar, tenim un univers sonor molt divers.
\nA les sales de concerts, seguim interpretant m\u00fasica antiga, barroca i rom\u00e0ntica, i una mica de m\u00fasica nova molt complexa. Les bandes sonores dels films incorporen elements de m\u00fasica moderna sense que ens sorprenguin. Al carrer i als estadis, hi ha m\u00fasiques populars dels diferents pa\u00efsos, cantants folk, ritmes electr\u00f2nics, ritmes vulgars llatins, hip hop.<\/p>\n
Apareix la m\u00fasica electr\u00f2nica i el rock deixa les arrels de RnB, el pop, rock Simf\u00f2nic. Kraftwerk, Pink Floyd, Queen. Comen\u00e7a el rap amb els DJ fent cut&paste i el hip hop.<\/p>\n
“Acad\u00e8mia cl\u00e0ssica” sunvencionada per la CIA produeix m\u00fasica complicada.<\/p>\n
Igual que amb la m\u00fasica ocidental a primers del XX, despr\u00e9s de la WWII se separa el jazz “culte” que des d’un bebop encara ballable anir\u00e0 evolucionant cap al freejazz i m\u00fasica intelectual,\u00a0 del jazz popular que anir\u00e0 cap al RnB, d’on sortir\u00e0 el rock n roll, el Soul i la Motown. L’originalitat dels Beatles.<\/p>\n
[Els discos i la r\u00e0dio, la m\u00fasica ja arriba a tothom] El jazz, la trobada entre \u00c0frica i la tradici\u00f3 occidental. Blues i New Orleans. Louis Armstrong. Les big bands de Basie i Ellington. Gospel.<\/p>\n
Explorar. Separaci\u00f3 forta entre m\u00fasica culta i m\u00fasica popular. Els pomes simf\u00f2nics de Mahler. Les atm\u00f2sferes de Debussy i Satie (m\u00fasica sense narrativa mel\u00f2dica). La m\u00fasica atonal de Sch\u00f6nberg. Stravinsky. M\u00fasica de caf\u00e8 concert (m\u00fasica lleugera ” blanca”).<\/p>\n
Romanticisme. El m\u00fasic independent (patrons i p\u00fablic). mateixes formes, piano, cambra, simfonies i el poema simf\u00f2nic, piano virtuos\u00edstic, lieder de Schubert. Beethoven, Schubert, Schumann, Brahms, Chopin, Mendelsshon. \u00d2pera Rossini, Verdi, Wagner. Valsos de Strauss [la m\u00fasica de ball seguir\u00e0 cap al jazz i el rock, la m\u00fasica d’emocions a les bandes sonores]<\/p>\n
Cl\u00e0ssic. Hi comen\u00e7a a haver un p\u00fablic burg\u00e8s [m\u00fasica per als patrons i pel p\u00fablic].\u00a0 Sales de concert p\u00fabliques. Sonates, simfonies, concerts, m\u00fasica de cambra, teclat (el piano com a nou instrument). Haydn. Mozart.<\/p>\n
Barroc. Les suites de danses cultes (Alemanda, Bourr\u00e9e minuet sarabanda). Virtuosisme Concerti grossi. \u00d2pera amb l\u00f1a simfonia com a primer moviment. Bach. Vivaldi.\u00a0M\u00fasica te\u00f2rica en les fugues. [m\u00fasica per als nobles i pr\u00ednceps alemanys, i bisbes].<\/p>\n
Explorar la polifonia. Palestrina. M\u00fasica instrumental: Gabrieli, el consort. \u00d2pera Monteverdi. Ortiz. Dowland. [m\u00fasica per a l’esl\u00e9sia i els palaus]<\/p>\n
M\u00fasica per la preg\u00e0ria religiosa: el cant gregori\u00e0, danses. Can\u00e7ons dels trobadors.<\/p>\n
Danses amb flautes i timbals, recitals de poesia amb la lira<\/p>\n
La m\u00fasica \u00e8tnica<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La m\u00fasica que acompanya les emocions, en can\u00e7ons \u00edntimes o en bandes sonores, la m\u00fasica que ens agrada per contemplar o analitzar, la m\u00fasica que ens agrada per moure’ns i ballar, tenim un univers sonor molt divers. A les sales de concerts, seguim interpretant m\u00fasica antiga, barroca i rom\u00e0ntica, i una mica de m\u00fasica nova … <\/p>\n