{"id":1380,"date":"2019-07-05T11:58:33","date_gmt":"2019-07-05T11:58:33","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1380"},"modified":"2026-03-16T16:53:49","modified_gmt":"2026-03-16T16:53:49","slug":"els-oceans","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-oceans\/","title":{"rendered":"Els oceans"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44t-la-terra\/\">La terra, Geografia<\/a> \u00a0 | \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44t-la-terra\/44t-geografia\/\"> Geografia dels continents<\/a>\u00a0 |\u00a0 Dimensions, marees, corrents, composici\u00f3<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/estudi-dels-oceans\/\">1600-1960 Estudi dels oceans<\/a><\/p>\n<p>Oce\u00e0 seria l&#8217;aigua salada que cobreix un 71% de la superf\u00edcie de la terra. Encara que formen un continu, convencionalment el dividim en:<\/p>\n<ul>\n<li>Pac\u00edfic, 168M km2<\/li>\n<li>Atl\u00e0ntic, 85M km2<\/li>\n<li>\u00cdndic, 70M km2<\/li>\n<li>\u00c0rtic i Ant\u00e0rtic (a vegades considerats com extensions de l&#8217;Atl\u00e0ntic i Pac\u00edfic)<\/li>\n<\/ul>\n<p>El mar t\u00e9 una fond\u00e0ria mitjana d&#8217;uns 4- 6000m enfontsant-se fins a 10 o 11000 a les foses pel\u00e0giques. S&#8217;ha identificat una dorsal a l&#8217;atl\u00e0ntic, a l&#8217;\u00edndic i al Pac\u00edfic, coincidint amb les<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/plaques-tectoniques\/\"> plaques tect\u00f2niques<\/a> divergents. (que en alguns punts sigui tan fons justifica aquell acudit d&#8217;un que veu el mar per primer cop i diu &#8220;qu\u00e0nta aigua!&#8221; i l&#8217;altre afegeix &#8220;Oh, i la que hi ha a sota que no es veu).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/prova.svg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/Oceanic_divisions.svg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Marees<\/p>\n<p>Degut a l&#8217;atracci\u00f3 de la lluna, la massa d&#8217;aigua canvia de nivell, donant lloc a dos m\u00e0xims cada dia, amb un per\u00edode de 12.42 hores, corresponent a mig dia lunar. (Hi ha dos m\u00e0xims perqu\u00e8 no nom\u00e9s es despla\u00e7a l&#8217;aigua propera a la lluna sin\u00f3 tamb\u00e9 la terra sencera, aix\u00ed que el costat oposat tamb\u00e9 t\u00e9 marea alta).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/marees2.gif\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>&gt;<img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/marees.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/tbone.biol.sc.edu\/tide\/index.html\">Predicci\u00f3 de marees<\/a><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/future\/article\/20210820-the-subtle-influence-of-the-moon-on-earths-weather\">Article BBC<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Corrents<\/p>\n<p>El corrent del golf puja fins a l&#8217;\u00e0rtic\u00a0 (calent, superf\u00edcie) on s&#8217;enfonsa i baixa al sud, es despla\u00e7a a l&#8217;est i torna a pujar a l&#8217;\u00cdndic i Pac\u00edfic.\u00a0 Es despla\u00e7a cap a l&#8217;oest tornant a l&#8217;Atl\u00e0ntic.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/correntsocea.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>Corrents de superf\u00edcie, les cel\u00b7les de vents intermitges empenyen l&#8217;aigua de\u00a0 dreta a\u00a0 esquerra al nord i a l&#8217;inrev\u00e9s al sud.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/correntsivents.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>El <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/El_Ni%C3%B1o\">Ni\u00f1o \/ la Ni\u00f1a<\/a>\u00a0 (<a href=\"https:\/\/www.bbc.com\/news\/science-environment-64192508\">BBC<\/a>). Quan les temperatures a la superf\u00edcies del Pacific s\u00f3n m\u00e9s altes del normal i arriba aigua calenta a l&#8217;est (Per\u00fa). Altera el clima provocant pluges intenses. La Ni\u00f1a \u00e9s el fenomen contrari.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Composici\u00f3<\/p>\n<p>La salinitat mitjana \u00e9s de 31-28 g\/kg, \u00e9s a dir, al voltant d&#8217;un 3%, variant a les zones on es fon el gla\u00e7 o desembocadures dels rius.<\/p>\n<p>La salinitat \u00e9s m\u00e9s gran als tr\u00f2pics, 3.7% que no pas als pols, 2.8%<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/salsocea.svg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<p>Cicle de l&#8217;aigua<\/p>\n<p>A les regions polars i temperades la precipitaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran que l&#8217;evaporaci\u00f3, al tr\u00f2pic a l&#8217;inrev\u00e9s.<\/p>\n<p>La temperatura a l&#8217;hivern \u00e9s de -2\u00ba, 5\u00ba-20\u00ba, 20-25\u00ba.<\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La terra, Geografia \u00a0 | \u00a0 Geografia dels continents\u00a0 |\u00a0 Dimensions, marees, corrents, composici\u00f3 1600-1960 Estudi dels oceans Oce\u00e0 seria l&#8217;aigua salada que cobreix un 71% de la superf\u00edcie de la terra. Encara que formen un continu, convencionalment el dividim en: Pac\u00edfic, 168M km2 Atl\u00e0ntic, 85M km2 \u00cdndic, 70M km2 \u00c0rtic i Ant\u00e0rtic (a vegades &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-oceans\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Els oceans&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[337,243],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1380"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1380"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1380\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1380"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1380"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1380"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1380"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1380"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}