{"id":1382,"date":"2019-07-05T12:25:02","date_gmt":"2019-07-05T12:25:02","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1382"},"modified":"2026-03-16T17:05:07","modified_gmt":"2026-03-16T17:05:07","slug":"estudi-dels-oceans","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/estudi-dels-oceans\/","title":{"rendered":"1600 &#8211; 1960 Estudi dels oceans"},"content":{"rendered":"<p>[Vist a l&#8217;Aqu\u00e0rium de Barcelona:<\/p>\n<ul>\n<li>Herodot escriu que el grec Escil\u00b7lies de Esc\u00edone es van capbussar i, tot respirant a trav\u00e9s de canyes van tallar les amarres dels vaixells enemics perses la nit abans de la batalla de Salamina.<\/li>\n<li>Alexandre el Gran, rei de maced\u00f2nia, segons llegendes i il\u00b7lustracions medievals, hauria observat el fons mar\u00ed amb una mena de campana (Arqu\u00edmedes n&#8217;havia descrit el principi) [podien construir un contenidor amb vidre?]<\/li>\n<li>Edmond Halley (1656\u20131742). (El mateix Halley del cometa). El 1691 va dissenyar i construir una campana d&#8217;immersi\u00f3 pr\u00e0ctica i funcional, una millora substancial sobre els intents anteriors. La seva innovaci\u00f3 clau era un sistema per renovar l&#8217;aire: feia baixar barrils de fusta plens d&#8217;aire comprimit que s&#8217;anaven connectant a la campana per substituir l&#8217;aire viciat. Ell mateix va fer inmersions de prova a la Tam\u00e8sis i al mar, arribant a uns 18 metres de profunditat i aguantant aproximadament una hora i mitja, cosa notable per l&#8217;\u00e8poca.<\/li>\n<li>John Lethbridge (1675\u20131759). Era un home de negocis que volia recuperar tresors de vaixells enfonsats, un negoci molt lucratiu al segle XVIII. El seu aparell, que ell anomenava simplement la seva *machine*, era un cilindre de fusta refor\u00e7at, tancat herm\u00e8ticament, en el qual el busso s&#8217;introdu\u00efa estirat. Tenia uns forats per treure els bra\u00e7os, segellats amb cuiro, i un vidre petit per veure. No tenia renovaci\u00f3 d&#8217;aire externa: el busso entrava amb l&#8217;aire que hi havia dins i havia de tornar a la superf\u00edcie abans d&#8217;esgotar-lo, uns trenta minuts aproximadament. Era b\u00e0sicament un vestit r\u00edgid primitiu, i funcionava. Lethbridge va operar amb aquest artefacte durant d\u00e8cades, recuperant plata, canons i mercaderies de nombrosos vaixells per tota Europa i les costes africanes. Va documentar les seves inmersions amb un sentit pr\u00e0ctic admirable.<\/li>\n<\/ul>\n<p>]<\/p>\n<p>ampana de Halley Cilindre Lethbridge<\/p>\n<p>DK<\/p>\n<p>Navegaci\u00f3. s xvi Navegants espanyols descobreixen el corrent del Golf. s.xviii Franklin la cartografiar\u00e0.<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Theory_of_tides\">Marees<\/a><\/p>\n<p>1609 Kepler proposa la lluna com a causa de les marees. Newton ho explica als Principia.<\/p>\n<p>1776 Laplace escriu les equacions que tenen en compte el fregament i la resson\u00e0ncia. Les equacions serviran tamb\u00e9 per obenir estimacions del fons mar\u00ed (3962 m a l&#8217;Atl\u00e0ntic).<\/p>\n<hr \/>\n<p>1855 Matthew Maury, identifica els principals corrents oce\u00e0nics.<\/p>\n<p>1905 Walfrid Ekman explica els corrents de superf\u00edcie causats pels vents. A l&#8217;hemisferi nord el vent de l&#8217;oest empeny l&#8217;aigua a la dreta, i els alisis del nordest cap a l&#8217;esquerra.<\/p>\n<p>1915 Langevin desenvolupa el sonar per detectar submarins durant la primera guerra mundial. Servir\u00e0 per explorar el fons mar\u00ed.<\/p>\n<p>1960 El batiscaf Trieste de Piccard i Walsh baixen a la fossa Mariana, a 10000m, el 2012 James Cameron hi torna.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>[Vist a l&#8217;Aqu\u00e0rium de Barcelona: Herodot escriu que el grec Escil\u00b7lies de Esc\u00edone es van capbussar i, tot respirant a trav\u00e9s de canyes van tallar les amarres dels vaixells enemics perses la nit abans de la batalla de Salamina. Alexandre el Gran, rei de maced\u00f2nia, segons llegendes i il\u00b7lustracions medievals, hauria observat el fons mar\u00ed &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/estudi-dels-oceans\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;1600 &#8211; 1960 Estudi dels oceans&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[601],"tags":[330],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1382"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1382"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1382\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1382"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1382"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1382"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1382"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1382"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1382"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1382"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1382"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}