{"id":1386,"date":"2019-07-06T11:29:12","date_gmt":"2019-07-06T11:29:12","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1386"},"modified":"2021-07-25T11:32:42","modified_gmt":"2021-07-25T11:32:42","slug":"meteorologia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meteorologia\/","title":{"rendered":"Meteorologia"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/44-la-terra\/44t-la-terra\/\">La terra, geografia<\/a>\u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-meteorologiques\/\">Ci\u00e8ncies meteorol\u00f2giques<\/a> |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-latmosfera\/\">Ci\u00e8ncies atmosfera<\/a> |\u00a0 Temperatura\u00a0 |\u00a0 Pressi\u00f3 i vents\u00a0 |\u00a0 Humitat, pluges, el cicle de l&#8217;aigua, els n\u00favols\u00a0 |\u00a0 Electricitat, llamps i trons\u00a0 |\u00a0\u00a0 \u00d2ptica, els colors\u00a0\u00a0 \/\/\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/44t-clima\/\">el clima<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/atmosfera-estructura\/\"> l&#8217;atmosfera<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>La temperatura<\/p>\n<p>El dia i la nit: la terra gira sobre si mateixa cada 24 hores. Veiem sortir el sol i la lluna. La lluna gira al voltant de la terra amb un per\u00edode de 29.5 dies (i gira sobre si mateixa\u00a0 amb el mateix per\u00edode de manera que sempre presenta la mateixa cara).<\/p>\n<p>Les estacions: la terra gira al voltant del sol. Com que l&#8217;eix de rotaci\u00f3 est\u00e0 inclinat 23.5\u00ba, de mar\u00e7 a setembre l&#8217;hemisferi nord rep m\u00e9s llum i per tant \u00e9s m\u00e9s escalfat pel sol, de setembre a mar\u00e7, \u00e9s a l&#8217;inrev\u00e9s ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-firmament\/\">el firmament<\/a>). [ model helioc\u00e8ntric]<\/p>\n<p>Segons la latitud, tamb\u00e9 varia, del pol a l&#8217;equador. La influ\u00e8ncia del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-oceans\/\">corrent del golf<\/a> i el riu Negre fa que no segueixin els paral\u00b7lels :<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/isotermes.jpg\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>Tamb\u00e9 varia amb l&#8217;al\u00e7ada, aproximadament 2\u00ba cada 100m.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Pressi\u00f3 i vents<\/p>\n<p>Les difer\u00e8ncies de temperatura a l&#8217;aire i a la superf\u00edcie causen difer\u00e8ncies de pressi\u00f3 i moviment de masses d&#8217;aire, vents.\u00a0 [ PV=nrT en el model dels gasos perfectes].<\/p>\n<p>Localment tenim les brises, durant el dia l&#8217;aire de la terra s&#8217;ha escalfat i bufa el xaloc des del mar. De nit \u00e9s a l&#8217;inrev\u00e9s i el mestral bufa de terra a mar ( <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-rosa-dels-vents\/\">la rosa dels vents<\/a> ).<\/p>\n<p>L&#8217;aire escalfat pujar\u00e0 amunt, es crea una zona de baixa pressi\u00f3 i el seu lloc ser\u00e0 ocupat per aire fred que du pluges: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cicl%C3%B3_(meteorologia)\"><strong>cicl\u00f3<\/strong><\/a>. L&#8217;aire gira en forma de remol\u00ed (acw a l&#8217;hemisferi nord, cw austral). L&#8217;aire fred baixa i es forma una zona d&#8217;alta pressi\u00f3, un<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anticicl%C3%B3\"> <strong>anticicl\u00f3<\/strong><\/a>\u00a0 [no arriba aire humit i tenim temps estable?] [ una baixada de pressi\u00f3 al bar\u00f2metre indica pluges]. \u00c9s un nucli d&#8217;altes pressions atmosf\u00e8riques. \u00c9s el terme oposat a cicl\u00f3 (nucli de baixes pressions atmosf\u00e8riques). L&#8217;anticicl\u00f3 es tracta d&#8217;un fenomen meteorol\u00f2gic que es pot definir com una circulaci\u00f3 de vents a gran escala al voltant d&#8217;una regi\u00f3 central d&#8217;altes pressions atmosf\u00e8riques, que, per la for\u00e7a de Coriolis, gira en sentit horari (dextr\u00f2gir) en l&#8217;hemisferi nord i en sentit antihorari (levogir) en l&#8217;hemisferi sud.[1] En un anticicl\u00f3 la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica (corregida a nivell del mar) \u00e9s superior a la de l&#8217;aire que l&#8217;envolta. L&#8217;aire d&#8217;un anticicl\u00f3 \u00e9s m\u00e9s estable que l&#8217;aire que l&#8217;envolta i davalla sobre el s\u00f2l des de les capes altes de l&#8217;atmosfera, produint-se un fenomen anomenat subsid\u00e8ncia que limita la formaci\u00f3 de n\u00favols.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/b\/b2\/Post-Tropical_Cyclone_Nuri_and_Typhoon_Haiyan_surface_analysis.png\" width=\"5160\" height=\"5160\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/6\/6b\/NWS_weather_fronts.svg\/1024px-NWS_weather_fronts.svg.png\" width=\"1024\" height=\"585\" \/><\/p>\n<p>1 Front fred. 2 calent,\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Weather_front\">altres<\/a><\/p>\n<p>Front fred: L&#8217;entrada d&#8217;aire fred despla\u00e7a l&#8217;aire calent humit cap amunt formant-se cumulunimbus amb tempestes i pluges fortes.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/frontfred.jpg\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>Front calent que es despla\u00e7ar\u00e0 sobre el fred, formant-se Cirrus, Cs, Altostratus i al final Nimbostratus amb pluges lleugeres o moderades.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/frontcalent.png\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>Tenint en compte les difer\u00e8ncies de temperatura al llarg de tot el globus, es proposen models generals de circulaci\u00f3 de l&#8217;aire, que pujaria a l&#8217;equador i baixaria als pols: <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/els-vents\/\">Els vents<\/a>.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Humitat, pluges, el cicle de l&#8217;aigua<\/p>\n<p>A l&#8217;aire hi ha vapor d&#8217;aigua i a cada temperatura li correspon una quantitat abans que el vapor se saturi en forma de gotes, que seria el 100% d&#8217;humitat. O a l&#8217;inrev\u00e9s, per una mateixa humitat relativa, hi ha una temperatura a la qual es comen\u00e7a a condensar formant rosada, el dew point, punt de rosada. Per aix\u00f2 a la nit es condensa el vapor i al mat\u00ed ens trobem les fulles plenes de gotes.<\/p>\n<p>A l&#8217;aire les gotes es glacen formant petits cristalls que s&#8217;agrupen en <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/guia-dobservacio\/\">n\u00favols<\/a> de diferents tipus i al\u00e7ades dins del que s&#8217;anomena Troposfera (de 0 a 12 km). Les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ciencies-de-latmosfera\/\">ci\u00e8ncies de l&#8217;atmosfera<\/a> han estudiat qu\u00e8 hi ha m\u00e9s amunt i quina \u00e9s l&#8217;estructura de l&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/atmosfera-estructura\/\">atmosfera<\/a>. Tal com es veu m\u00e9s amunt, una baixada de pressi\u00f3 i humitat vol dir que arribar\u00e0 una massa d&#8217;aire fred despla\u00e7ant l&#8217;aire calent i humit cap amunt. Aleshores es refreda i hi ha precipitacions que poden ser en forma de pluja, pedra o neu.<\/p>\n<p>El cicle de l&#8217;aigua: L&#8217;aigua s&#8217;evapora al mar [ i una petita part a les aig\u00fces continentals] i queda a l&#8217;atmosfera. Quan es donen les condicions es condensa i precipita. Queda emmagatzemada en forma de neu, llacs o en aqu\u00edfers sota terra. La que no, va baixant en rierols i torrents fins a formar rius desembocar al mar.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Mciencia\/Cicleaigua.gif\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>Precipitacions a diferents parts del m\u00f3n<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/mapeshistoria\/precipitacio.jpg\" width=\"1024\" height=\"768\" \/><\/p>\n<p>Observaci\u00f3 del cel per predir el temps: Junt amb la tend\u00e8ncia de la pressi\u00f3 fer servir les condicions del cel \u00e9s un dels par\u00e0metres m\u00e9s importants, especialment en zones muntanyoses. L\u2019engruiximent de la capa de n\u00favols o l\u2019enva\u00efment de n\u00favols m\u00e9s alts \u00e9s indicatiu de pluja propera. La boira matinera pot indicar bones condicions (temps no pluj\u00f3s), ja que les condicions de pluja estan precedides per vent o n\u00favols que fan que no es formi la boira. L\u2019aproximaci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia de tempesta pot indicar l\u2019aproximaci\u00f3 d\u2019un front fred. El cel sense n\u00favols indica bon temps a curt termini.<\/p>\n<p>El conjunt de canvis de temperatura, precipitacions i humitat, vents, corrents de l&#8217;oce\u00e0 i el tipus de paisatge, determinen els diferents <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/44t-clima\/\">climes<\/a>: Tropical, Sec, Temperat, Fred i Polar.\u00a0 Segons el tipus de comunitat vegetal en aquests climes hi trobarem fins a <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/444-biomes-i-ecoregions\/\">15 biomes<\/a>. Per exemple, segons si hi ha bosc o no, ser\u00e0 diferent l&#8217;evaporaci\u00f3, l&#8217;intercanvi de CO<sub>2 o<\/sub> l&#8217;erosi\u00f3.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Electricitat i magnetisme<\/p>\n<p>Els n\u00favols es carreguen el\u00e8ctricament i en situaci\u00f3 de tempesta [ i quan hi ha prou conductivitat] descarreguen a terra. L&#8217;escalfament sobtat de l&#8217;aire fa que es propagui una expansiva, el tro.<\/p>\n<p>Aurores boreals: L&#8217;aurora polar consisteix en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l&#8217;impacte de les part\u00edcules de vent solar amb el camp magn\u00e8tic de la Terra.<\/p>\n<hr \/>\n<p>\u00d2ptica<\/p>\n<p>Cel blau, cel rogenc: \u00e9s blau perqu\u00e8 en tenir la longitud d&#8217;ona m\u00e9s curta, \u00e9s la que es dispersa m\u00e9s [\u00e9s la que t\u00e9 m\u00e9s energia de l&#8217;espectre visible]. Al vespre \u00e9s vermell perqu\u00e8 els raigs de sol travessen m\u00e9s atmosfera. [ i l&#8217;aire va absorbint<\/p>\n<p>Arc de Sant Mart\u00ed: Les gotes d&#8217;aigua fan de prisma.<\/p>\n<p>Halo: 22\u00ba quan els raigs travessen cristalls de gla\u00e7 de cirrus<\/p>\n<hr \/>\n<p><a href=\"https:\/\/en.sat24.com\/en\">Imatge sat\u00e8l\u00b7lit Europa<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"https:\/\/www.ecmwf.int\/\">ECMWF<\/a> Centre Europeu de predicci\u00f3 del temps\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"https:\/\/m.meteo.cat\/\">Meteocat<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"https:\/\/www.eltiempo.es\/barcelona.html?q=barcelona\">eltiempo<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La terra, geografia\u00a0 |\u00a0 Ci\u00e8ncies meteorol\u00f2giques |\u00a0 Ci\u00e8ncies atmosfera |\u00a0 Temperatura\u00a0 |\u00a0 Pressi\u00f3 i vents\u00a0 |\u00a0 Humitat, pluges, el cicle de l&#8217;aigua, els n\u00favols\u00a0 |\u00a0 Electricitat, llamps i trons\u00a0 |\u00a0\u00a0 \u00d2ptica, els colors\u00a0\u00a0 \/\/\u00a0 el clima\u00a0 |\u00a0\u00a0 l&#8217;atmosfera La temperatura El dia i la nit: la terra gira sobre si mateixa cada 24 hores. Veiem &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meteorologia\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Meteorologia&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[242],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1386"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1386"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1386\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1386"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1386"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1386"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1386"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1386"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1386"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1386"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1386"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}