Si mirem al voltant trobem que coexisteixen edificis de diferents \u00e8poques, temples grecs i romans, esgl\u00e9sies rom\u00e0niques, g\u00f2tiques, barroques, edificis neocl\u00e0ssics i modernistes, habitatges de l’Eixample, blocs austers del 50 i 60, la mediocritat dels ’70 imitant malament Le Corbusier, l’arquitectura cridanera dels ’90 i els 2000.
\nLa imatge per consumir a la publicitat \u00e9s fotografia, gaireb\u00e9 sempre retocada amb Photoshop. Al costat d’aix\u00f2, als museus hi coexisteix l’her\u00e8ncia del passat, escultura cl\u00e0ssica, retaules rom\u00e0nics i g\u00f2tics, l’esplendor del primer renaixement (un primer retorn) , l’exploraci\u00f3 del barroc, les respostes neocl\u00e0ssiques de Poussin, els prerafaelites, els rom\u00e0ntics francesos, els impressionistes, la primera avantguarda, l’art concret, el v\u00eddeo art.
\nSembla que hi hagi, d’una banda, els enc\u00e0rrecs d’obra p\u00fablica, tant en edificis com en programaci\u00f3 de museus, i la subhasta de diner de la gent molt rica.<\/p>\n
El v\u00eddeo art, els pa\u00efsos que han recuperta l’economia fan grans edificis per acollir l’art, Art Basel, moltes direccions.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la WWii, Le Corbusier<\/p>\n
Primera avantguardua. Llibertat total i exploraci\u00f3. El cubisme de Picasso. L’abstracci\u00f3 de Mondriaan i despr\u00e9s Rothko i T\u00e0pies. Els universos personals de Klee i Mir\u00f3. El surrealisme de Magritte i Dal\u00ed. [els clients seran rics cultes]<\/p>\n
Als anys 30, l’austeritat i funcionalisme en arqutectura, Alvar Aalto, Mies Van der Rohe.<\/p>\n
L’impressionisme. Nova exploraci\u00f3 per reacci\u00f3 al classicisme, les sensacions (equivalent a Debussy en la m\u00fasica sense narraci\u00f3?) Monet, Degas, C\u00e9zanne, Van Gogh.<\/p>\n
Els salons de l’acad\u00e8mia. Goya, Delacroix, Turner. Els classicisme de David. El romanticisme de Caspar Friedrich. Laorrain, Poussin [l’art t\u00e9 els enc\u00e0rrecs dels nobles per\u00f2 l’artista es promociona ja als salons, ha nascut la cr\u00edtica de l’art]<\/p>\n
Els clients burgesos, l’art a Holanda. Ruysdael, Vermeer
\nL’exploraci\u00f3 de for\u00e7ar l’expressivitat en els cossos i en la llum, el barroc i el manierisme.\u00a0 Rembrandt. Caravaggio. [el barroc \u00e1 moltes esgl\u00e9sies espanyoles amb la contrareforma, despr\u00e9s que la reforma destru\u00eds moltes imatges denunciant-les com a idolatria]<\/p>\n
La continu\u00eftat amb el g\u00f2tic i la reecra ens donar\u00e0 D\u00fcrer, Cranach, Miquel \u00c0ngel,\u00a0 la recerca de l’ordre matem\u00e0tic en l’arquitectura, Bramante, Palladio.<\/p>\n
La t\u00e8cnica de l’arc g\u00f2tic, el cam\u00ed per naturalitzar la imatge i la representaci\u00f3.
\nUn recomen\u00e7ar? La iconografia religiosa rom\u00e0nica, Sant Climent de Tah\u00fcll. [els nobles i l’esgl\u00e9sia s\u00f3n els clients]<\/p>\n
Arquitectura civil romana, temples grecs, escultura grega<\/p>\n
L’art primitiu a les coves<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si mirem al voltant trobem que coexisteixen edificis de diferents \u00e8poques, temples grecs i romans, esgl\u00e9sies rom\u00e0niques, g\u00f2tiques, barroques, edificis neocl\u00e0ssics i modernistes, habitatges de l’Eixample, blocs austers del 50 i 60, la mediocritat dels ’70 imitant malament Le Corbusier, l’arquitectura cridanera dels ’90 i els 2000. La imatge per consumir a la publicitat \u00e9s … <\/p>\n