{"id":1431,"date":"2019-07-21T10:18:00","date_gmt":"2019-07-21T10:18:00","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1431"},"modified":"2024-09-06T16:45:42","modified_gmt":"2024-09-06T16:45:42","slug":"la-poesia-significat-coneixement-veritat","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-poesia-significat-coneixement-veritat\/","title":{"rendered":"La poesia. Significat, coneixement, veritat, la pregunta a Proteu"},"content":{"rendered":"

Poesies<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Qu\u00e8 \u00e9s la poesia?<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Hist\u00f2ria<\/a> \u00a0 | \u00a0 Poesies per cultura, per tema<\/a> \u00a0 | \u00a0 Cr\u00edtica liter\u00e0ria<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 Significat<\/a>\u00a0\u00a0 |<\/p>\n

\n

La poesia, ha de voler dir alguna cosa? El que diu, \u00e9s una mena de coneixement? o b\u00e9 \u00e9s un ornament o entreteniment superflu?<\/p>\n

\n

NO T\u00c9 PER QU\u00c8 DIR RES<\/p>\n

La lluna la pruna,
\nvestida de dol,
\nson pare la crida,
\nsa mare no vol.<\/p>\n

Vinyoli crec, tot i que ja no en trobo la refer\u00e8ncia, i Enric Casasses en una entrevista<\/a> la fan servir d’exemple d’unes l\u00ednies sense sentit que acceptem ja de nens perqu\u00e8 ens agrada com sona, el ritme que t\u00e9 i les sensacions que evoca. A la introducci\u00f3 de la EB es posa com exemple: “Little Jack Jingle\/He used to live Single\/But when he got tired of this kind of life, He left off being single, and liv’d with his wife.<\/p>\n

Wallace Stevens deia: A poem need not have a meaning and like most things in nature often does not have.<\/p>\n

Nothing that can be said in words is worth saying. (Lao-tse)<\/p>\n

\u201cIf you have to ask what jazz is, you’ll never know.\u201d Louis Armstrong<\/p>\n

\n

PER\u00d2 LA POESIA TRACTA DEL QUE ENS \u00c9S IMPORTANT<\/p>\n

Si la poesia no \u00e9s com un informe, al qual li podem demanar rellev\u00e0ncia i veracitat, per\u00f2 al mateix temps, com hem dit, comunica el que ens \u00e9s important, el que mereix l’esfor\u00e7 de posar-hi “un marc” de versos i dicci\u00f3. Antigament podien ser les gestes m\u00edtiques d’un poble. Pot ser el sentiment de fragilitat davant la incertesa i fnitud de la vida humana, la meravella de la naturalesa que es renova. El poeta no fa una llista de tot el que hi ha. Tria i selecciona el que \u00e9s m\u00e9s important i ho expressa amb tota la intensitat que pot. El personatge de\u00a0 Batya Gur<\/a> en diu “expressi\u00f3 concentrada”.<\/p>\n

Un poema, doncs, no \u00e9s un “informe” sobre uns fets. Per\u00f2 alhora sentim la convicci\u00f3 que la poesia \u00e9s una “mena de coneixement”. Ens aporta sobre com ens hem de prendre la vida. I aix\u00f2 que ens aporta i potser no es pot expressar amb el discurs normal. La poesia deia la introducci\u00f3 de la EB, is “the other way of using language”, en un sentit similar al de LaoTse.<\/p>\n

Potser en aquest sentit, que tracta del que \u00e9s m\u00e9s important i no es pot expressar amb el discurs normal, la poesia pot tenir l’aspiraci\u00f3 de transmetre un veritat m\u00e9s profunda. Novalis deia: “Die Poesie ist das echt absolut Reelle. Dies ist der Kern meiner Philosophie. Je poetischer, je wahrer.” (La Poesia \u00e9s el Real de deb\u00f3. Aquest \u00e9s el nucli de la meva filosofia. Com m\u00e9s po\u00e8tic, m\u00e9s veritat”. I Wallace Stevens: “The poet is the priest of the invisible.”<\/p>\n

[+2023 La poesia comunica que el poeta creu que \u00e9s important, o que val la pena de dir. De tot el que ens envolta o tot el que podem pensar ell tria el que que creu que val la pena fixar-hi la mirada. Ens diu “mira!”, un mira que \u00e9s l’exclamaci\u00f3 a la qual es refereix Paul Val\u00e9ry<\/a>. Podr\u00e0 ser un sentiment sobre com n’\u00e9s de fr\u00e0gil la vida, podr\u00e0 ser les virtuts d’un heroi. Despr\u00e9s, amb m\u00e9s o menys encert, ho concretar\u00e0 en paraules. Per aquest acte de dir “mira!” \u00e9s pel que H\u00f6lderlin dir\u00e0 “all\u00f2 que perdura ho diuen els poetes”.]<\/p>\n

\n

L’INEFABLE, EL REAL, CONFUSI\u00d3<\/p>\n

La idea del poeta que connecta amb l’Absolut i ens el transmet \u00e9s pr\u00f2pia el romanticisme i no t\u00e9 per qu\u00e8 implicar, en general, que hi hagi una mena d’absolut al qual el poeta t\u00e9 un acc\u00e9s privilegiat, com una mena de revelaci\u00f3 divina. Plat\u00f3 s\u00ed que parla en aquest sentit al Fedre<\/a>. S\u00ed que es pot afirmar, per\u00f2, que quan el poeta canta les virtuts de l’heroi, quan canta la naturalesa, les emocions, la desesperaci\u00f3, o fins i tot, quan la poesia \u00e9s confusa i inintel\u00b7ligible, est\u00e0 presentant un discurs alternatiu.<\/p>\n

La vida “real” o, millor dit, la vida “aparent” pot ser mesquina, per\u00f2 podem concebre herois. La vida de cada dia, mirant de sobreviure, empaitant quimeres, ens pot fer cecs a les meravelles de la naturalesa, incapa\u00e7os de viure el moment embriagant-nos, o inconscients que la vida \u00e9s breu i finita, i el poeta ens presenta all\u00f2 que \u00e9s m\u00e9s real, all\u00f2 que haur\u00edem d’haver sabut veure si hagu\u00e9ssim estat m\u00e9s atents. En aquest sentit Keats diria que la poesia donaria veu al que intu\u00efm com a m\u00e9s sagrat: “I think Poetry should surprise by a fine excess, and not by Singularity\u2014it should strike the Reader as a wording of his own highest thoughts, and appear almost a Remembrance.” (Letter to John Taylor, 1818.) (i tamb\u00e9 if poetry comes not s naturally as the LEaves to a tree it had better not come at all”). I Robert Frost: In literature it is our business to give people the thing that will make them say, \u201cOh yes I know what you mean.\u201d It is never to tell them something they dont know, but something they know and hadnt thought of saying. It must be something they recognize. (Letter to John Bartlett, in Modern Poetics, ed. James Scully, 1965.)<\/p>\n

Fins i tot quan la poesia \u00e9s confusa, obscura i inintel\u00b7ligible, ens pot estar dient quelcom important: la manera de viure basada en uns guions preestablerts a cada societat i cada \u00e8poca, ja sia triomfar professionalment, ja sia tenir molts “likes” a les xarxes socials, aquests guions que semblen tan clars i indiscutibles, que pressuposen que entenem qu\u00e8 \u00e9s el m\u00f3n i qu\u00e8 \u00e9s la vida, en realitat s\u00f3n buits, si mirem atentament, la vida \u00e9s confusa i inintel\u00b7ligible.<\/p>\n

\n

POESIA SUP\u00c8RFLUA PER LA CI\u00c8NCIA O RELIGI\u00d3?<\/p>\n

Podem preguntar-nos si la poesia, com a discurs sobre la realitat, pot quedar obsoleta pel coneixement cient\u00edfic o sup\u00e8rflua per les veritats d’una religi\u00f3 revelada, si som creients.\u00a0 Una concepci\u00f3 pobra i limitada de la poesia veuria, d’una banda, el real, el quotidi\u00e0, gris, amorf, insuls,\u00a0 i de l’altra, funciona, contraposat a la poesia com un ornament, un suplement decoratiu, una capa bonica que cobreix l’edifici de veritat.<\/p>\n

A la EB s’apunta que si la poesia ens importa \u00e9s perqu\u00e8 si \u00e9s una mitologia, almenys ens som conscients, i ens recorda que les altres, i suposo que es refereix a la religi\u00f3 i la ci\u00e8ncia, tamb\u00e9 ho s\u00f3n. The literary critic I.A. Richards, in a deep and searching consideration of this matter, concludes: \u201cIt is the privilege of poetry to preserve us from mistaking our notions either for things or for ourselves. Poetry is the completest mode of utterance.\u201d Aquesta l\u00ednia d’argumentaci\u00f3 no em conven\u00e7 gaire ja que vindria a dir, tots s\u00f3n mites, almenys la poesia \u00e9s m\u00e9s bella. Una altra cosa seria l’auda\u00e7 idea de Wallace Stevens de la religi\u00f3 com a Supreme Fiction, que ens creem la nostra pr\u00f2pia mitologia i la seguim, tot i \u00e9sser conscients que \u00e9s una ficci\u00f3.<\/p>\n

B\u00e9cquer tenia una rima que sempre m’ha desagradat que deia “Mientras la ciencia a descubrir no alcance\/\u00a0 las fuentes de la vida,\/\u00a0 y en el mar o en el cielo haya un abismo\/\u00a0\u00a0 que al c\u00e1lculo resista,… habr\u00e1 poes\u00eda”. Justament, com m\u00e9s ens fa con\u00e8ixer la ci\u00e8ncia, m\u00e9s ens meravellem. La ci\u00e8ncia no desf\u00e0 l’encanteri, ens el\u00a0 fa m\u00e9s profund. Saber que els nostres \u00e0toms van ser “cuits” a les estrelles, que compartim el mateix codi gen\u00e8tic amb totes les esp\u00e8cies depassa el que podr\u00edem haver imaginat.<\/p>\n

M’atreviria a proposar un put de vista diferent. La ci\u00e8ncia ens aporta informaci\u00f3 sobre el m\u00f3n, per\u00f2 “informaci\u00f3 sobre el m\u00f3n” i “l’experi\u00e8ncia de viure en el m\u00f3n” no s\u00f3n el mateix. Les descripcions psicol\u00f2giques o neurol\u00f2giques de sentiments no substitueixen l’exp\u00e8ri\u00e8ncia d’aquests sentiments (\u00e9s el que debaten Dennet i Chalmers sobre el paper de la consci\u00e8ncia).\u00a0 I com que som \u00e9ssers que vivim en el llenguatge, vivim els sentiments a trav\u00e9s del llenguatge. Per Proust, la vida veritable \u00e9s la que retroba l’artista quan recupera les “impressions veritables” que han quedat amagades pels h\u00e0bits. L’\u00fanica vida realment viscuda \u00e9s la literatura. \u00c9s el treball que fa per descriure l’experi\u00e8ncia de la magdalena. Potser podr\u00edem dir que les impressions reals, els sabors, les textures, la llum, totes aquestes experi\u00e8ncies passen desapercebudes sin\u00f3 es ressalten amb el “marc” de la poesia. Els primers versos de Todesfuge de Paul Celan, “Negra llet de l\u2019alba la bevem a la tarda\/ la bevem al migdia i al mat\u00ed la bevem a la nit”, generen una sensaci\u00f3 amarga que es repeteix amb m\u00e9s efic\u00e0cia que un assaig o una reflexi\u00f3.<\/p>\n

\n

LA PREGUNTA DE MENELAUS<\/p>\n

La EB acaba dient: The best poetry sings always, at the end, of transcendence; while seeing clearly and saying plainly the wickedness and terror and beauty of the world, it is at the same time humming to itself, so that one overhears rather than hears: All will be well.”<\/p>\n

Potser hi ha una actitud humana molt fonamental que \u00e9s l’\u00e0nsia de voler que hi hagi alguna cosa m\u00e9s, que la vida sigui alguna cosa m\u00e9s que el patiment de cada dia, que hi hagi alguna cosa de permanent, alguna cosa preciosa i sagrada a descobrir\u00a0 i que, com que no \u00e9s evident, t\u00e9 un component de misteri. Aquesta \u00e0nsia es pot convertir en certesa, en fe, o en una nost\u00e0lgia del que sabem que no ser\u00e0. En tant que no present i evident de manera immediata \u00e9s tamb\u00e9 inefable en termes del discurs normal.<\/p>\n

Referent a aquesta \u00e0nsia, Harvey Gross, a l’article de la brit\u00e0nica fa servir la hist\u00f2ria de Menealus i Proteu, al llibre IV de l’Odissea<\/a> (tamb\u00e9 Virgili, Ge\u00f2rgiques llibre IV 385). Estant aturat a Egipte per manca de vent, Menelaus vol saber com tornar a casa i lluita amb Proteu per que li doni una resposta. Proteu, es resisteix transformant-se en lle\u00f3, drac, lleopard, aigua, arbre. Al final li dir\u00e0 el que Menelaus ja sospitava,\u00a0 per\u00f2 no volia acceptar: que ha de tornar a Egipte i oferir m\u00e9s sacrificis als d\u00e9us. Com Menelaus, el poeta t\u00e9 b\u00e0sicament una \u00fanica i gran pregunta, qu\u00e8 \u00e9s aquest m\u00f3n? qu\u00e8 hi fan els homes? qu\u00e8 m\u00e9s podem esperar? I acaba tenint la mateixa resposta que el m\u00f3n d\u00f3na a tothom: les coses s\u00f3n aix\u00ed, i no pas com voldries, i demanes m\u00e9s del que se’t donar\u00e0; cosa que el poeta, que no \u00e9s pas m\u00e9s ximple que la resta, de fet ja sabia. But on the path from question to answer, hanging onto the slippery disguiser and shape-shifter Proteus, he will see many marvels; he will follow the metamorphoses of things in the metamorphoses of their phrases, and he will be so elated and ecstatic in this realm of wonders that the voice in which he speaks these things, down even to the stupid, obvious, and commonplace answer, will be to his hearers a solace and a happiness in the midst of sorrows<\/em>.<\/p>\n

\n

Creaci\u00f3 de nou sentit<\/p>\n

La poesia no nom\u00e9s proposa o estableix qu\u00e8 \u00e9s l’important o “sagrat” gr\u00e0cies a l’efecte marc. Quan inventa o descobreix nous significats, sobretot a partir de la met\u00e0fora (Metaphors we live by<\/a>), realment aporta una nova manera de veure les coses i una nova manera de viure. Quan a Macbeth Shakespeare diu:<\/p>\n

“Life’s but a walking shadow, a poor player
\nThat struts and frets his hour upon the stage
\nAnd then is heard no more: it is a tale
\nTold by an idiot, full of sound and fury,
\nSignifying nothing.”<\/p>\n

ens aporta una nova manera de veure les coses, igual potser que quan canviem del sistema geoc\u00e8ntric a l’helioc\u00e8ntric.<\/p>\n

\n

Poesies<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Qu\u00e8 \u00e9s la poesia?<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Hist\u00f2ria<\/a> \u00a0 | \u00a0 Poesies per cultura, per tema<\/a> \u00a0 | \u00a0 Cr\u00edtica liter\u00e0ria<\/a> \u00a0 |\u00a0\u00a0 Significat<\/a>\u00a0\u00a0 |<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Poesies\u00a0 |\u00a0\u00a0 Qu\u00e8 \u00e9s la poesia?\u00a0 |\u00a0\u00a0 Hist\u00f2ria \u00a0 | \u00a0 Poesies per cultura, per tema \u00a0 | \u00a0 Cr\u00edtica liter\u00e0ria \u00a0 |\u00a0\u00a0 Significat\u00a0\u00a0 | La poesia, ha de voler dir alguna cosa? El que diu, \u00e9s una mena de coneixement? o b\u00e9 \u00e9s un ornament o entreteniment superflu? NO T\u00c9 PER QU\u00c8 DIR RES … <\/p>\n

Continue reading “La poesia. Significat, coneixement, veritat, la pregunta a Proteu”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[166],"anotacio":[368],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1431"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1431"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1431\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1431"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1431"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1431"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1431"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1431"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1431"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1431"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1431"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}