Nota:<\/p>\n
Les Weltanschauung aniran a sistemes societat superestructura? o haurien de ser productes hist\u00f2rics? [ ho poso com una altra obra? \u00e9s una barreja de ci\u00e8ncia, filosofia i religi\u00f3]<\/p>\n
<\/p>\n
a cada \u00e8poca i civilitzaci\u00f3 tenim certa idea de com n’\u00e9s de gran el m\u00f3n i una estrat\u00e8gia de vida.<\/p>\n
Cal tenir en compte que no ser\u00e0 homog\u00e8nia, hi haur\u00e0 els avan\u00e7ats, com Cop\u00e8rnic i Gallileu, i els altres. Ara mateix tenim el movimetn flatearth. Podem fer uan estimaci\u00f3 de quants n’hi ha de cada]<\/p>\n
[tenim la moral te\u00f2ric, per exemple la cat\u00f2lica, la subjacent que hem de tenir una vida uai a facebook i instagram, i la real, que hia ha masturbaci\u00f3, prostituci\u00f3, i capellans que abusen de nens]\u00a0 que estem apoltronats al sof\u00e0, ens posem fons de foto contemplatius a la natura a facebook per\u00f2 passem els caps de setmana al bar]<\/p>\n
Quina \u00e9s la idea general predominant sobre qu\u00e8 hi ha i qu\u00e8 podem esperar? Potser podr\u00edem dir que hi ha una part que encara s’adhereix a una visi\u00f3 religiosa, una part que s’adhereix a una visi\u00f3 cient\u00edfica, l’evoluci\u00f3 de l’univers i de la vida, i segurament una gran part que es troba en una zona borrosa. No hi ha un temor per una fi del m\u00f3n propera com en el milenarisme; hi ha una preocupaci\u00f3 pel canvi clim\u00e0tic per\u00f2 no sabem o volem frenar el nostre nivell de consum. Hi ha unes desigualtats enormes entre pa\u00efsos rics i pobres. I dins dels pa\u00efsos rics, hi ha unes desigualtats enormes. El “precariat” ha substitu\u00eft el “proletarietat”.\u00a0 La tecnologia de la informaci\u00f3 sembla prometre un futur brillant, la bombolla de les startups, per\u00f2 l’escena acaba dominada pels 5 grans: Google, Apple, Facebook, Amazon. Ja no ens queden utopies i pensem que el futur ser\u00e0 pitjor que el passat.<\/p>\n
S.XX.b
\nComencem a adonar-nos que el planeta no \u00e9s un sistema obert infinit i que el que fem t\u00e9 un impacte.
\nLa filosofia \u00e9s confusa i no aporta gaire. Aven\u00e7os en el multiculturalisme i en el feminisme.<\/p>\n
S.XX.a
\nDespr\u00e9s de les dues grans guerres comencem a perdre l’esperan\u00e7a en el projecte il\u00b7lustrat, el progr\u00e9s gr\u00e0cies a la ra\u00f3 i la just\u00edcia. Per\u00f2 econ\u00f2micament \u00e9s una \u00e8poca pr\u00f2spera. el ’68 hi ha una nova revolta.
\nEl comunisme com a societat sense classes s’estableix a R\u00fassia el 1917 i el 1950 a Xina. Acaba essent una nova versi\u00f3 dels antics imperis.
\nFilosofia continental [que \u00e9s un embolic que no aporta gaire, fenomenologia de Husserl, Heidegger), Filosofia del llenguatge i positivisme l\u00f2gic [en el fons tampoc, \u00e9s un ap\u00e8ndix de la ci\u00e8ncia snse aportar una weltanschauung).
\nFreud tindr\u00e0 influ\u00e8ncia i si abans la gent acudia al confessor per saber qu\u00e8 fer, ara aniran al psic\u00f2leg per que els descobreixi de quins traumes s’han d’alliberar (una variant de l’autorealitzacio rom\u00e0ntica).<\/p>\n
S.XIX
\nExplotar els recursos del planeta amb la ra\u00f3 i la t\u00e8cnica (i explotar altres cultures).
\nProjectes diversos de socialisme ut\u00f2pic. Revolta 1848.
\nHegel: llegir la hist\u00f2ria com a desplegament alhora l\u00f2gic i concret de l’Esperit. Versi\u00f3 marxista, la hist\u00f2ria condueix cap a la societat sense classes.
\nA nivell personal, l’ideal rom\u00e0ntic d’autorealitzaci\u00f3, el superhome Nietzsche. La vida ja no \u00e9s un examen per aconseguir un bon lloc a la vida eterna sin\u00f3 la possibilitat d’autorealitzar-se a trav\u00e9s de l’obra, l’art, l’experi\u00e8ncia del m\u00f3n.<\/p>\n
s.XVIII
\nEl projecte il\u00b7lustrat, el progr\u00e9s gr\u00e0cies a la ra\u00f3, la ci\u00e8ncia, la tecnologia i una moral independent de la religi\u00f3.
\nKant, el qu\u00e8 podem conpeixer dep\u00e8n de la nostra naturalesa, la llei moral ne mi, les idees que volem tenir sobre D\u00e9u i la finalitat.<\/p>\n
S.XVII
\nEl pensament modern inicia el trajecte a independitzar-se de la religi\u00f3.
\nLa ci\u00e8ncia: model helioc\u00e8ntric, Kepler, la din\u00e0mica de Newton. La idea d’un home material, Lamettrie i Hobbes (Homo, homini lupus).
\nDescartes: cogito ergo sum, rs cogitans, res extensa. Leibniz i el racionalisme.
\nEmpirisme, Locke i les dades dels sentits. Hume: cr\u00edtica\u00a0 ala causalitat, a la idea del jo; la moral basada en les emocions.
\nRousseau. La naturalesa, el contracte social<\/p>\n
S.I-XVI
\nFusi\u00f3 de la filosofia grega i la religi\u00f3 cristiana. D\u00e9u al m\u00f3n lunar perfecte, el m\u00f3n sublunar imperfecte. La vida aqu\u00ed \u00e9s nom\u00e9s la rpeparaci\u00f3 per la futura vida eterna a la qual accedirem sotmetent-nos a la guia moral de l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n
Un D\u00e9u pare de tots. Jes\u00fas i el cristianisme. Assimilaci\u00f3 per part de l’imperi rom\u00e0.<\/p>\n
Pensar el m\u00f3n. Fil\u00f2sofs grecs. Idea del m\u00f3n dels quatre elements. Parm\u00e9nides. Plat\u00f3 i les idees, Arist\u00f2til. Viure praticant la devoci\u00f3 als d\u00e9us de la religi\u00f3 p\u00fablica i mirant de pensar el m\u00f3n amb la ra\u00f3. Es cataloguen els astres i s’ent\u00e9n el m\u00f3n lunar, la terra \u00e9s rodona, el m\u00f3n sublunar.<\/p>\n
Buda, la ren\u00fancia al desig per evitar el patiment.<\/p>\n
Els d\u00e9us de l’agricultura amb el cicle de les estacions, amb qui tamb\u00e9 negociem amb sacrificis. Els d\u00e9us familiars dels avantpassats dels romans.<\/p>\n
Un m\u00f3n “pla”, amb gran part desconeguda.<\/p>\n
El D\u00e9u pastor a qui s’han d’oferir sacrificis.<\/p>\n
El bosc, la selva, les forces animistes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Nota: Les Weltanschauung aniran a sistemes societat superestructura? o haurien de ser productes hist\u00f2rics? [ ho poso com una altra obra? \u00e9s una barreja de ci\u00e8ncia, filosofia i religi\u00f3] a cada \u00e8poca i civilitzaci\u00f3 tenim certa idea de com n’\u00e9s de gran el m\u00f3n i una estrat\u00e8gia de vida. Cal tenir en compte que … <\/p>\n