{"id":1506,"date":"2019-09-01T11:02:14","date_gmt":"2019-09-01T11:02:14","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1506"},"modified":"2021-02-10T09:44:12","modified_gmt":"2021-02-10T09:44:12","slug":"424-els-inicis-del-ballet-1550-1830","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/424-els-inicis-del-ballet-1550-1830\/","title":{"rendered":"424 Els inicis del ballet. 1550 – 1830"},"content":{"rendered":"

Dansa<\/a>\u00a0 | \u00a0 Hist\u00f2ria de la dansa<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0 Hist\u00f2ria del ballet<\/a><\/p>\n

\n

SEGLE XVI<\/p>\n

A les corts italianes, les celebracions amb m\u00fasica i dansa havien arribat a certa sofisticaci\u00f3. Quan Caterina de M\u00e9dicis es casa el 1553 amb el rei Henri II de Fran\u00e7a portar\u00e0 a la cort francesa artistes i m\u00fasics. Era un \u00e8poca en que la monarquia encara era relativament fr\u00e0gil i aix\u00f2 hauria de consolidar el seu prestigi. Fa venir d\u2019It\u00e0lia el m\u00fasic Baltasar Beaujoyeux. El 1581 la nora de la reina, Marguerite de Vaud\u00e9mont li encarrega\u00a0 el Ballet comique de la Reine<\/em>, une spectacle de cinc hores i mitja que combina coreografia i narrativa.<\/p>\n

\n

SEGLE XVII<\/p>\n

Els ballets de cour seguirien essent populars i arriben al m\u00e0xim esplendor al sXVII amb Louis XIV, le roi soleil, que regn\u00e0 de 1643 a 1715. Amb catorze anys ja havia paregut a l’espectacle Le ballet de la nuit<\/em> com al d\u00e9u Apollo.<\/p>\n

fragment de Le roi danse (youtube)<\/a><\/p>\n

Le roi danse, film de Gerard Corbieau sobre Louis XIV, 2000<\/a><\/p>\n

El 1661 es funda l’Acad\u00e9mie Royale de la danse, amb m\u00fasics i ballarins, que ser\u00e0 la base de l’Op\u00e8ra. Beauchamp defineix les 5 posicions dels peus dels peus que encara es fan servir ara. El ballet, que fins ara era cosa de nobles aficionats (ballet de cour), es professionalitza i passar\u00e0 de la sala de ball a l’escenari [com l’esport al segle xx].<\/p>\n

Hi haur\u00e0 les com\u00e9dies-ballets<\/em> de Moli\u00e8re i Lully, com el bourgeois gentilhomme i les op\u00e9ras-ballets<\/em> de Campra i Rameau.<\/p>\n

1660 Le Bourgeois Gentilhomme, Beauchamp, Lully, Chambord<\/p>\n

1697 L’Europe Galante, P\u00e9cour, Campra, Paris<\/p>\n

\n

SEGLE XVIII<\/p>\n

El 1708 apareix el ballet d’action<\/em> on es representa l’acci\u00f2 sense paraules, nom\u00e9s amb el moviment i el gest. Un dels pincipals core\u00f2grafs fou Jean-Georges Noverre. Els ballarins eren principalment mascles que arribaven a fer els papers femenins, com Ga\u00e9tan Vestris i Louis Dupr\u00e9. Entre les dones, Marie Camargo.Ballarins c\u00e8lebres: Ga\u00e9tan Vestris<\/p>\n

Apareixen altres centres a Copenhaguen, Sant Petersburg, Mosc\u00fa i Mil\u00e0 per\u00f2 Paris ser\u00e0 el centre d’innovaci\u00f3 del ballet fins a la segona meitat del segle XIX.<\/p>\n

1776 es funda el ballet Bolshoi<\/p>\n

1778 es funda la Scala (Lombardia, It\u00e0lia encara no s’ha reunificat)<\/p>\n

1735 Les Indes galantes, Blondy, Rameau, Paris<\/p>\n

Chaconne<\/a><\/p>\n

1763 M\u00e9d\u00e9e et Jason, Noverre, Rodolphe, Stuttgart<\/p>\n

Reportage Renaud et Armide, Med\u00e9e et Jason. Noverre, Rodolphe<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dansa\u00a0 | \u00a0 Hist\u00f2ria de la dansa\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0 Hist\u00f2ria del ballet SEGLE XVI A les corts italianes, les celebracions amb m\u00fasica i dansa havien arribat a certa sofisticaci\u00f3. Quan Caterina de M\u00e9dicis es casa el 1553 amb el rei Henri II de Fran\u00e7a portar\u00e0 a la cort francesa artistes i m\u00fasics. Era un \u00e8poca en … <\/p>\n

Continue reading “424 Els inicis del ballet. 1550 – 1830”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[480,34],"tags":[384],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1506"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1506"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1506\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1506"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1506"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1506"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1506"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1506"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1506"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1506"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1506"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}