{"id":1510,"date":"2019-09-01T11:05:57","date_gmt":"2019-09-01T11:05:57","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1510"},"modified":"2026-01-08T18:57:14","modified_gmt":"2026-01-08T18:57:14","slug":"424-el-ballet-romantic-1830-1860","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/424-el-ballet-romantic-1830-1860\/","title":{"rendered":"424 El Ballet rom\u00e0ntic. 1830 – 1860"},"content":{"rendered":"

Dansa<\/a> | Hist\u00f2ria de la dansa<\/a> | Hist\u00f2ria del ballet<\/a><\/p>\n

\n

Hi ha hagut la revoluci\u00f3 francesa, comen\u00e7a la industrialitzaci\u00f3 i alhora hi ha una reacci\u00f3 contra la societat ordenada en classes socials i una vida alienada a les f\u00e0briques. Es valora l’individu i les seves emocions, l’edat mitjana m\u00e9s que no l’\u00e8poca cl\u00e0ssica, la naturalesa salvatge contraposat al paisatge domesticat, l’espiritual i el sobrenatural contraposat al racional.<\/p>\n

El centre creatiu ser\u00e0 sobretot Par\u00eds. Fran\u00e7a entra en un per\u00edode<\/a> de lluita entre els intents de tornar a l’Ancien r\u00e9gime, a la qual es resistir\u00e0 la revoluci\u00f3 de 1848 amb la que comen\u00e7a la segona rep\u00fablica fins que Napole\u00f3 III s’erigeix en emperador i comen\u00e7a el segon imperi fins 1871.<\/p>\n

El ballet evoluciona i d\u00f3na protagonisme a les ballarines com Marie Taglioni (1804-1884), Carlota Grisi (1819-1899). Apareix el ballet blanc<\/em>, on les ballarines van de blanc amb tutus. El 1832 s’estrena la Sylphide on per primer cop es faran servir les puntes, que realcen l’eleg\u00e0ncia i la lleugeresa de les ballarines. Els librettos presenten temes sobrenaturals com a Giselle. Els principals core\u00f2grafs seran Jules Perrot, i Bournonville que fundar\u00e0 el ballet dan\u00e8s. La il\u00b7luminaci\u00f3 a gas permetr\u00e0 una posta en escena m\u00e9s brillant.<\/p>\n

\n

1832 La Sylphide c Taglioni-Bournonville, Schneitzh\u00f6ffer, Paris. Hi va haver una primera versi\u00f3 de Filippo Taglioni amb la seva filla de protagonista. Bournonville en va fer una segona versi\u00f3 amb m\u00fasica de Lovenskiold que \u00e9s la m\u00e9s coneguda. L’acci\u00f3 passa a Esc\u00f2cia on James \u00e9s atret per un s\u00edlfide, un esperit de fada dansarina.<\/p>\n

La Sylphide. The Danish Ballet<\/a><\/p>\n

\n

1841 Giselle<\/strong>,
\nLibretto de TYheophile Gautier, m\u00fasica Adolphe Adam, coreografia Coralli\u00a0 i Perrot. Paris<\/p>\n

Giselle s’enamora de Loys que en realitat \u00e9s el duc Albrecht disfressat i que est\u00e0 prom\u00e8s a una altra. Quan descobreix l’engany, Giselle balla fins a morir. Al cementiri \u00e9s rebuda pels esperits nimfes del bosc que atrauen els homes i els fan ballar fins a morir. Elles voldran atrapar Albrecht per\u00f2 Giselle el protegir\u00e0.<\/p>\n

Giselle -Svetlana Zakharova & Roberto Bolle – La Scala (2005)<\/a><\/p>\n

Giselle – Natalia Osipova, Carlos Acosta (Adolphe Adam) – Royal Opera House 2014<\/a><\/p>\n

\n

1842 Napoli, Bournonville, Paulli, Gade Lumbye, Copenhaguen<\/p>\n

Teresina cau al mar durant una tempesta i \u00e9s rescatada per les n\u00e0iades.<\/p>\n

Napoli Royal Danish Ballet 1986<\/a><\/p>\n

\n

1846 Paquita, Mazilier, Deldevez, Paris<\/p>\n

Un oficial franc\u00e8s s’enamora d’una gitana que al final resultar\u00e0 ser la filla del comte d’Urbilly raptada. Fam\u00f3s pel seu grand pas classique<\/em>.<\/p>\n

Ballet Opera Paris, 2003<\/a><\/p>\n

\n

1845 Pas de quatre, Perrot, Pugni, London<\/p>\n

Coreografia pe Jules Perrot per mostrar les excel\u00b7l\u00e8ncies de les ballarines del moment, Marie Taglioni, Carlotta Grisi, Fanny Cerrito i Lucile Grahn.<\/p>\n

Alicia Alonso, Carla Fracci, Ghislaine Thesmar, Eva Evdok<\/a><\/p>\n

Paris Op\u00e9ra ballet<\/a><\/p>\n

\n

1849 Le Conservatoire, Bournonville, Holger Pauli, Copenhaguen<\/p>\n

L’acci\u00f3 passa a una escola de ballet a Paris on Bournonville evoca quan estudiava amb Auguste Vestris.<\/p>\n

Vaganova Academy 2017, teatre Mariinsky<\/a><\/p>\n

Reportatge sobre l’estil d’August Bournonville<\/a><\/p>\n

\n

1856 Le Corsaire, Mazilier-Perrot, Adolphe Adam, Paris<\/p>\n

Inicialment coreografiat per Mazillier amb una hist\u00f2ria inspirada en un poema de Byron, ser\u00e0 refet m\u00e9s endavant per Perrot a Sant Petersburg, ajudat per Marius Petipa. \u00c9s fam\u00f3s per un espectacular pas de deux<\/em> que va ser afegit pel ballar\u00ed Chabukiani del Kirov sirigit per Vaganova. El pirata Conrad s’enamora de l’esclava Medora i els seus corsaris la raptaran, alliberant tamb\u00e9 la resta d’esclaves destinades al Paix\u00e0.<\/p>\n

Ballet Kirov<\/a><\/p>\n

Bolshoi Ballet – 2012<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dansa | Hist\u00f2ria de la dansa | Hist\u00f2ria del ballet Hi ha hagut la revoluci\u00f3 francesa, comen\u00e7a la industrialitzaci\u00f3 i alhora hi ha una reacci\u00f3 contra la societat ordenada en classes socials i una vida alienada a les f\u00e0briques. Es valora l’individu i les seves emocions, l’edat mitjana m\u00e9s que no l’\u00e8poca cl\u00e0ssica, la naturalesa … <\/p>\n

Continue reading “424 El Ballet rom\u00e0ntic. 1830 – 1860”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[480,34],"tags":[384],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1510"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1510"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1510\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1510"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1510"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1510"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1510"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1510"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}