{"id":1511,"date":"2019-09-01T11:14:43","date_gmt":"2019-09-01T11:14:43","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1511"},"modified":"2021-02-10T09:51:44","modified_gmt":"2021-02-10T09:51:44","slug":"424-el-ballet-classic-1860-1905","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/424-el-ballet-classic-1860-1905\/","title":{"rendered":"424 El ballet cl\u00e0ssic 1860 – 1905"},"content":{"rendered":"

Dansa<\/a> | Hist\u00f2ria de la dansa<\/a> | Hist\u00f2ria del ballet<\/a><\/p>\n

\n

A Fran\u00e7a \u00e9s l’\u00e8poca del segon imperi<\/a>, i viu un proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3. El 1871 perd la guerra amb Pr\u00fassia. El ballet perd for\u00e7a i apareixen espectacles m\u00e9s lleugers com el vaudeville. En canvi a les corts russes, que amb Alexandre II<\/a> el 1855 havia iniciat una etapa de reformes, el ballet \u00e9s apreciat. Els tsars faran venir els millors mestres i ballarins. A Sant Petersburg hi havia el teatre Mariinsky on Jules Perrot s’establ\u00ed com a mestre de dansa el 1851. Ara quan viatja, la companyia fa servir el nom de Kirov.<\/p>\n

Marius Petipa havia estat ballar\u00ed a Nantes i Bordeaux i despr\u00e9s a Espanya, on va absorbir dansa espanyola i va aprendre a tocar les castanyoles. El 1847 arriba a R\u00fassia com a ballar\u00ed i el 1869 esdevenia el core\u00f2graf principal.(https:\/\/petipasociety.com\/<\/a>)<\/p>\n

R\u00fassia aportar\u00e0 tamb\u00e9 el talent ballarins, core\u00f2grafs i compositors com Txaikovsky. \u00c9s aqu\u00ed on es crearan peces claus del repertori com La Bella dorment, el trencanous o el Llac dels Cignes. Torna el protagonisme del ballar\u00ed mascul\u00ed que exhibeix for\u00e7a i musculatura, menys present al ballet rom\u00e0ntic. Marius Petita consolida el Grand pas de deux<\/em> com a final dram\u00e0tic on es mostrar\u00e0 la t\u00e8cnica dels solistes. \u00c9s tamb\u00e9 ara que es formaran ballarins com Anna Pavlova i Vaslav Nijinsky que proparan el ballet per tot el m\u00f3n a les primeries del segle XX.<\/p>\n

Alguns ballets intercalen n\u00fameros amb “danses de car\u00e0ctere” que s’inspiren en danses folkl\u00f2riques, russes, espanyoles, orientals.<\/p>\n

\n

1869 Don Quixote, Marius Petita, Ludwig Minkus, Bolshoi Moscow<\/p>\n

Don Quixote – Novikova – Sarafanov – Mariinsky Ballet – 2006<\/a><\/p>\n

\n

1870 Copp\u00e9lia, Arthur Saint Le\u00f3n, Leo D\u00e9libes, Paris<\/p>\n

El Dr. Coppelius construeix una nina a la qual vol dotar d’\u00e0nima humana i la posa a la finestra. Franz s’hi sent atret pensant que \u00e9s de deb\u00f3 i la seva promesa, Swanilda, gelosa entra al taller del doctor. Aquest vol robar l’\u00e0nima de Franz per traslladar-la a la nina. Per\u00f2 Swanilda es posa els vestits de la nina i far\u00e0 veure que cobra vida.<\/p>\n

Coppelia – Royal Ballet Covent Garden Carlos Acosta<\/a><\/p>\n

\n

El 1875 s’inaugura a Par\u00eds l’espl\u00e8ndid Palais Garnier<\/p>\n

\n

1876 Sylvia, Louis M\u00e9rante, L\u00e9o Delibes, Paris<\/p>\n

Hist\u00f2ria d’un pastor Aminta, enamorat de S\u00edlvia, una nimfa ca\u00e7adora que el rebutja per\u00f2 Eros la ferir\u00e0 amb una de les seves fletxes. \u00c9s raptada per Orion per\u00f2 escapa amb l’ajuda d’Eros. Va ser tornat a coreografiar per Frederick Ashton el 1952.<\/p>\n

Sylvia – Royal Ballet 2005 – Darcey Bussell Roberto Bolle<\/a><\/p>\n

\n

1876 La dansa de les hores, ?, Ponchielli<\/p>\n

Integrat en l’\u00f2pera la Gioconda<\/p>\n

1876 – dance_of_the_hours_letizia_giuliani_e_angel_corella<\/a><\/p>\n

Una altra coreografia<\/a><\/p>\n

\n

1877 La Bayad\u00e8re, Marius Petipa, Ludwig Minkus, Mariinsky, Sant Petersburg<\/p>\n

Situat a la \u00cdndia cl\u00e0ssica, el guerrer Solor s’enamora de Nikiya, una “bayadere” o ballarina del temple. Per\u00f2 \u00e9s prom\u00e8s a Gamzati, la filla del Rajah, que enverinar\u00e0 Nikiya. En una de les escenes m\u00e9s c\u00e8lebres del ballet, un somni indu\u00eft per l’opi fa que Solor visualitzi Nikiya en el regne de les ombres i s’hi vulgui retrobar. Les deitats destrueixen el temple on s’havien de casar Solor i Gamzati. Solor i Nikiya es retroben al cel.<\/p>\n

La Bayadere – Svetlana Zakharova, Roberto Bolle – Teatro Alla Scala 2005<\/a><\/p>\n

\n

1877 Swan Lake, Julius Reisinger, Txaikovsky, Bolshoi Moscow<\/p>\n

El pr\u00edncep Siegfried surt a ca\u00e7ar al vespre, i veu com un dels cignes es transforma en una noia, Odette, la reina dels cignes i se n’enamora. A l’alba apareix el malvat Rothbar i es tornen a convertir en cignes. En una festa a palau Rothbar du la seva filla Odile disfressada d’Odette. Enganyat, Siegfried li jur\u00e0 amor. Odette se sent tra\u00efda. Rothbar li voldr\u00e0 fer complir la promesa. Sigfried i Odette decideixen morir junts i es llencen al llac. En algun final alternatiu, aconsegueixen v\u00e8ncer Rothbar.<\/p>\n

El llac dels cignes – Ballet de l’Opera de Paris 2005<\/a><\/p>\n

El llac dels cignes. Ballet i orquestra del teatre Maryinsky V Gergiev 2006<\/a><\/p>\n

\n

1890 The Sleeping Beauty, Marius Petipa, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg<\/p>\n

Segons el conte de Charles Perrault en qu\u00e8 la princesa Aurora \u00e9s male\u00efda per la fada dolenta a dormir eternament si es punxa el dit amb un fus. Malgrat prohibir totes els filoses, el rei no podr\u00e0 evitar que un dia es punxi i tant ella com tota la cort cauen en un son profund fins que cent anys despr\u00e9s, un pr\u00edncep veu Aurora en una visi\u00f3 enviada per la fada bona, la troba, li fa un pet\u00f3, i tots es desperten.<\/p>\n

La Bella dorment – Kirov Ballet – Leningrad Theatre – 1983<\/a><\/p>\n

\n

1892 The Nutcracker, Lev Ivanov, Txaikovsky, Mariinsky Sant Petersburg<\/p>\n

Seguint el conte de E.T.A. Hoffmann, Drosselmeyer un mag que fa joguines mec\u00e0niques, regala a Clara, en la festa del seu aniversari, un trencanous que representa un soldat. Quan Clara baixa al soterrani s’espanta en veure una rata de la mida d’una persona. Per\u00f2 Drosselmeyer far\u00e0 que el trencanous es converteixi en un pr\u00edncep que, amb els seus soldats, combat les rates. Clara i el Pr\u00edncep viatjaran per un bosc nevat (n\u00famero del vals dels flocs de neu) i llocs encantats on hi ha danses espanyoles, \u00e0rabs, xineses i russes.<\/p>\n

El Trencanous, Covent Garden, The Royal Ballet & The Royal Opera House Orchestra [2009]<\/a><\/p>\n

\n

1898 Raymonda, Marius Petipa, Alexander Glazunov, Mariinsky Sant Petersburg<\/p>\n

A l’\u00e8poca de les croades Raimonda espera el retorn del seu prom\u00e9s Jean de Brienne. El senyor sarra\u00ed Abderraman tamb\u00e9 la pret\u00e9n i, en ser rebutjat, intentar\u00e0 raptar-la per\u00f2 Jean arribar\u00e0 a temps per salvar-la.<\/p>\n

Raymonda – Bolshoi Ballet – 1989<\/a><\/p>\n

\n

1905 The Dying Swan, Michel Fokine, Camille Saint Saens<\/p>\n

Anna Pavlova deman\u00e0 Fokine de coreografiar la m\u00fasica de Saint-Saens inspirada en el poema de Tennyson la mort del cigne<\/a>. Es va estrenar el 1905 en una gala ben\u00e8fica a Sant Petersb urg i el 1907 a Mosc\u00fa.La n\u00e9ta de Fokine diu que avui no es balla tal com la va concebre Fokine, i sembla una mica l’Odette del llac dels cignes davant la mort. No demana una t\u00e8cnica extraordin\u00e0ria per\u00f2 s\u00ed un gran sentit art\u00edstic. Ha d’expressar alg\u00fa ferit davant la mort propera, no una ballarina que es converteix en ocell.<\/p>\n

La llegenda diu que les \u00faltimes paraules d’Anna Pavlova abans de morir van ser “prepareu-me el vestit de cigne”.<\/p>\n

La mort del cigne. Anna Pavlova<\/a><\/p>\n

La mort del cigne. Uliana Lopatkina<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dansa | Hist\u00f2ria de la dansa | Hist\u00f2ria del ballet A Fran\u00e7a \u00e9s l’\u00e8poca del segon imperi, i viu un proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3. El 1871 perd la guerra amb Pr\u00fassia. El ballet perd for\u00e7a i apareixen espectacles m\u00e9s lleugers com el vaudeville. En canvi a les corts russes, que amb Alexandre II el 1855 havia … <\/p>\n

Continue reading “424 El ballet cl\u00e0ssic 1860 – 1905”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[480,34],"tags":[384],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1511"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1511"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1511\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1511"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1511"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1511"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1511"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1511"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}