{"id":1512,"date":"2019-09-01T11:16:33","date_gmt":"2019-09-01T11:16:33","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1512"},"modified":"2025-03-03T18:49:26","modified_gmt":"2025-03-03T18:49:26","slug":"424-el-ballet-modern-1905-1945","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/424-el-ballet-modern-1905-1945\/","title":{"rendered":"424 El ballet modern 1905 – 1945"},"content":{"rendered":"

Dansa<\/a>\u00a0 | \u00a0 Hist\u00f2ria de la dansa<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0 Hist\u00f2ria del ballet<\/a><\/p>\n

\n

Mentre que a Europa el ballet havia anat perdent el favor del p\u00fablic, a R\u00fassia seguia amb for\u00e7a per\u00f2 la nova generaci\u00f3 de ballarins i core\u00f2grafs tenia ganes de sortir de l’estricta tradici\u00f3 imperial. Aix\u00ed apareixen els Ballets Russes<\/em> de l’emprenedor Serge Diaghilev amb Michel Fokine de core\u00f2graf, Vaslav Nijinsky, Anna Pavlova i Tamara Karsavina de ballarins. Fan gires per tot el m\u00f3n i renovaran l’inter\u00e8s pel ballet a Occident. Ser\u00e0 molt innovador en coreografia, amb Fokine, Nijinsky i Balanchine de core\u00f2grafs, amb la m\u00fasica de Stravinsky, Satie i Prokofiev i amb posades en escena d’artistes com L\u00e9on Bakst, Picasso Matisse o Alexandre B\u00e9nois. Amb la mort de Diaghilev el 1929 es desfar\u00e0 la companyia. De 1932 a 1936 seguiran com als Ballets Russes de Montecarlo sota Wassily de Basil.<\/p>\n

El 1913 s’estrena la Consagraci\u00f3 de la primavera i tant la m\u00fasica com la coreografia escandalitzen el p\u00fablic.<\/p>\n

El 1917 la revoluci\u00f3 russa interromp la tradici\u00f3 de moment ja que els soviets el veien com una art decadent, per\u00f2 m\u00e9s tard el recuperaran com a eina de propaganda. Entretant molts dels seus talents deserten a Europa, fet que seguir\u00e0 passant durant les d\u00e8cades de la guerra freda amb Nureyev, Baryshnikov i Makarova.<\/p>\n

1921 El Triadisches Ballett<\/a> d’Oskar Schlemmer a la Bauhaus<\/p>\n

Un segon focus d’innovaci\u00f3 vindr\u00e0 d’Am\u00e8rica amb Isadora Duncan i Marta Graham, que fundaria la seva companyia el 1926.<\/p>\n

L’inter\u00e8s que han despertat els Ballets Russes germinar\u00e0 en nous centres de creaci\u00f3. Marie Rambert, d’origen polon\u00e8s, fundar\u00e0 un Ballet Club a Londres el 1928, i descobrir\u00e0 els talents de Frederick Ashton i Anthony Tudor com a core\u00f2grafs. Ninette de Valois havia ballat amb els Ballet Russes per\u00f2 ho va haver de deixar per dolor a la columna. El 1931 crea el Vic-Wells Ballet a Londres que m\u00e9s endavant ser\u00e0 el Royal Ballet. Donar\u00e0 oportunitats a core\u00f2grafs com Frederick Ashton, John Cranko i Kenneth Macmillan. Tindr\u00e0 com a ballarins estrella a Rudolf Nureyev i Margot Fonteyn.<\/p>\n

Balanchine estableix la School of American Ballet el 1934.<\/p>\n

Veiem aix\u00ed que el ballet va n\u00e9ixer a Fran\u00e7a, des d’on es traslladar\u00e0 a R\u00fassia fins que al segle XX els russos tornen a Par\u00eds amb Diaguilev i es propaga a Londres i New York.<\/p>\n

\n

1902 – 1927 Isadora Duncan (1877-1927)<\/p>\n

Nascuda als USA, impulsada a ballar des de petita, el 1899 es trasllada a Londres. S’inspira en els cl\u00e0ssics grecs al museu brit\u00e0nic i en les teories de Desarte que afirmava que cada moviment i gest correspon i expressa una emoci\u00f3 interna. Classicisme, llibertat i espontane\u00eftat. Va tenir un gran \u00e8xit per tot Europa. Va ser un exemple de dona independent. No va voler mai \u00e9sser filmada. Inspir\u00e0 Fokine i Frederick Ashton. EL 1927, quan anava en un descapotable al costat del seu amant, el mocador que duia es va enganxar a una de les rodes i li va trencar el coll.<\/p>\n

Reportatge d’imatges<\/a><\/p>\n

Who was Isadora Duncan<\/a><\/p>\n

Tamara Rojo ballant els valsos de Brahms en l’estil d’Isadora Duncan<\/a><\/p>\n

1968 Film de Karel Reisz sobre la vida d’Isadora Duncan<\/a><\/p>\n

\n

1909 Les Sylphides, Michel Fokine, Chopin, Paris<\/p>\n

Primer ballet “abstracte”, que no pret\u00e9n explicar una hist\u00f2ria. Fokine intentava evocar l’atmosfera el ballet rom\u00e0ntic amb Marie Taglioni a partir d’un recull de peces de Chopin.<\/p>\n

Les Sylphides – Chopin – The Maryinsky Ballet – Kirov Ballet<\/a><\/p>\n

\n

1910 Sherezade, Michel Fokine, Rimsky Korsakov<\/p>\n

Inspirada en les “1001 nits”, amb decorats i vestuari que evocaven l’orient ex\u00f2tic i de llegenda.<\/p>\n

Sherezade. Kirov 2002<\/a><\/p>\n

\n

1910 Firebird, Michel Fokine, Stravinsky, Paris<\/p>\n

Ballet escrit expressament per als Ballets Russes, basat en un conte rus. El pr\u00edncep Ivan s’esmuny a un jard\u00ed per robar l’ocell de foc. Aquest li deman\u00e0 que el deixi en llibertat i a canvi li d\u00f3na una ploma amb la promesa que el protegir\u00e0 quan estigui en perill. Hi ha un grup de princeses encantades pel bruixot immortal Kotschei i Ivan s’enamora d’una d’elles, Tsarevna. Per\u00f2 cada cop que alg\u00fa les ha intentat rescatar, es torna de pedra. Arriben uns monstres i Kotschei per\u00f2 Ivan crida l’ocell de foc que far\u00e0 ballar les criatures fins que s’adormen. Ivan troba com fer morir Kotschei trencant un ou que cont\u00e9 la seva \u00e0nima. Ivan i Tsarevna es casen.<\/p>\n

L’ocell de foc. Royal ballet. 2002<\/a><\/p>\n

L’ocell de foc i la consagraci\u00f3 de la primavera. Ballet of the Mariynsky Theatre, 2009<\/a><\/p>\n

\n

1911 Le Spectre de la rose, Michel Fokine, Carl Maria von Weber, Montecarlo<\/p>\n

Un ballet curt, gaireb\u00e9 improvisat. Una noia torna a casa portant una rosa i s’adorm. Arriba l’esperit de la rosa i balla amb la noia com en somnis fins que desapareix saltant per la finestra. Aquest salt que execut\u00e0 Nijinsky va fer fam\u00f3s el ballet.<\/p>\n

L’espectre de la rosa. Kirov. Igor Kolb i Zhanna Ayupova 2002<\/a><\/p>\n

\n

1911 Petroushka, Michel Fokine, Stravinsky, Paris<\/p>\n

Inspirat en un personatge popular rus, tres titelles, Petrushka, una ballarina i un moro. Petrushka pret\u00e9n la ballarina per\u00f2 aquesta prefereix el moro. Quan ell els assetja el moro l’empaita i el mata.<\/p>\n

\n

1912 L’Apr\u00e8s-midi d’un faune, Nijinsky, Debussy, Paris<\/p>\n

Possiblement aquesta \u00e9s la primera coreografia moderna. Nijinsky ja era c\u00e8lebre com a ballar\u00ed, sobretot pels seus salts espectaculars. Diaguilev el va animar a experimentar amb coreografies. Eren amants per\u00f2 el 1913 es casa amb una arist\u00f2crata hongaresa. Diaguilev l’acomiadar\u00e0. Intentar\u00e0 fundar una companyia pr\u00f2pia per\u00f2 no se’n sortir\u00e0. Cada cop estar\u00e0 m\u00e9s inestable mentalment fins que el 1919 se li diagnostica una esquizofr\u00e8nia i \u00e9s internat a un asil a Su\u00efssa on passar\u00e0 els 30 anys que li queden de vida sense tornar a ballar.<\/p>\n

Petrushka, Le Spectre de la Rose, Le Tricome, L’apr\u00e8s midi d’un Faune<\/a><\/p>\n

\n

1913 Le Sacr\u00e9 du Printemps, Nijinsky, Stravinsky, Paris<\/p>\n

Tercer ballet de Stravinsky coreografiat per Nijinsky. Evoca rituals pagans amb una dansa d’adoraci\u00f3 de la terra i despr\u00e9s el sacrifici d’una verge que balla fins a morir. La sorpresa per la m\u00fasica i la coreografia, allunyades del que es considerava bonic, juntament amb certa hostilitat pr\u00e8via del p\u00fablic, van fer que l’estrena acaba\u00e9s amb tot el p\u00fablic cridant i protestant. El ballet s’ha revisat moltes vegades.<\/p>\n

(Veure m\u00e9s amunt la versi\u00f3 del Mariinsky despr\u00e9s de l’ocell de foc)<\/p>\n

La consagraci\u00f3 de la primavera<\/a><\/p>\n

\n

1917 Parade, L\u00e9onide Massine, Satie, Paris<\/p>\n

Representa actors de music hall que surten al carrer per atraure p\u00fablic. Amb una partitura de Satie que incorporava sons quotidians com una m\u00e0quina d’escriure, una coreografia amb moviments quotidians, decoraci\u00f3 de Picasso, vestuari cubista.<\/p>\n

Parade (youtube)<\/a><\/p>\n

\n

1923 Les noces, Bronislava Nijinska, Stravinsky, Paris<\/p>\n

Un espectacle dur, amb m\u00fasica i coreografia (la germana de Nijinsky) representant unes noces a pag\u00e8s, unes noces amargues en el context marxista en que l’individu se sotmet a l’estat.<\/p>\n

Les Noces – Royal Ballet – 2001<\/a><\/p>\n

\n

[1924 Les Biches, Bronislava Nijinska, Francis Poulenc, Montecarlo]<\/p>\n

Evoca una festa. T\u00e9 un aire molt m\u00e9s lleuger que les precedents Noces<\/p>\n

Les biches (youtube)<\/a><\/p>\n

\n

1926 Martha Graham (1894-1991) funda la seva companyia<\/p>\n

Filla d’un metge que feia servir el moviment f\u00edsic per tractar malalties nervioses, el 1920 entra a la companyia Denishawn a Los Angeles. El 1926 funda la seva companyia i comen\u00e7a a desenvolupar un llenguatge propi que explota el contrast entre contraure el cos i deixar-lo anar. Tamb\u00e9 explora les caigudes a terra.<\/p>\n

Martha Graham, reportatge (youtube)<\/a><\/p>\n

Martha Graham, Frontiers (youtube)<\/a><\/p>\n

Martha Graham, Lamentation (youtube)<\/a><\/p>\n

\n

1928 Apollo, Balanchine, Stravinsky, Paris<\/p>\n

Amb 24 anys Balanchine cre\u00e0 un ballet que evoca el pas a l’edat adulta d’Apol\u00b7l\u00f3, que rebr\u00e0 l’ajuda de tres muses, la poesia amb Cal\u00edope, el teatre amb Polyhymnia i la dansa amb Terpsicore. Les posicions en algun moment volen ser com les escultures gregues. Es considera el primer ballet “neocl\u00e0ssic”.<\/p>\n

1960 Damboise Adams Jiliana Rusell Apollo<\/a><\/p>\n

\n

1929 The Prodigal son, Balanchine, Prokofiev<\/p>\n

\u00daltim ballet amb els Ballets russes abans que es desintegressin, inspirat en la par\u00e0bola de la b\u00edbia, dram\u00e0tic i ple d’acrob\u00e0cies, va ser un \u00e8xit. El fill pr\u00f2dig se’n va de casa, arriba a una ciutat on \u00e9s temptat per una sirena i gent que va de festa fins que li prenen tot el que duia. Torna a casa penedit i \u00e9s acollit pel seu pare.<\/p>\n

2001 Jeremie Belingard, Agnes Letestu<\/a><\/p>\n

\n

1931 The Bolt, Lopukhov, Shostakovich, Leningrad<\/p>\n

Un ballet sovi\u00e8tic: Lenka, un treballador gandul acomiadat, conven\u00e7 el jove Goshka que llenci un cargol al torn de la f\u00e0brica espatllant-lo, i carregant les culpes a un altre. Tot s’acaba descobrint, el torn \u00e9s reparat i els treballadors tornen a la feina.<\/p>\n

Tot i l’argument “pol\u00edticament correcte”, m\u00fasica, vestuari i coreografia eren una par\u00f2dia sat\u00edrica i va ser prohibida poc despr\u00e9s de l’estrena.<\/p>\n

El cargol, 2006<\/a><\/p>\n

\n

1934 Serenade, Balanchine, Txaikovsky, New York<\/p>\n

Primera pe\u00e7a de Balanchine als USA. No t\u00e9 cap narrativa, simplement “the only story is the music’s story, a serenade, a dance, if you like, in the light of the moon”.<\/p>\n

Serenade<\/a><\/p>\n

\n

1936 Jardin aux Lilas, Antony Tudor, Ernest Chauson, London<\/p>\n

Creat per la companyia de Rambert, exposa les convencions de la societat amb la hist\u00f2ria d’una dona que renuncia a l’home que estima per casar-se amb un altre que t\u00e9 millor posici\u00f3.<\/p>\n

Lilac Garden, Sylvie Guillem<\/a><\/p>\n

\n

1937 Checkmate, Ninette de Valois, Arthur Bliss, Paris<\/p>\n

La reina negra, que representa la mort, lluita amb l’alfil vermell, que no gosa matar-la. Ella l’apunyala per l’esquena i fa escac mat al rei vermell.<\/p>\n

Fragment (youtube)<\/a><\/p>\n

\n

1940 Romeo and Juliet, Lavrovsky, Prokofiev, Mariinsky Sant Petersburg<\/p>\n

Un enc\u00e0rrec a Prokofiev, amb la idea de fer-lo tornar a R\u00fassia, es va estrenar amb gran \u00e8xit tot i que la partitura va ser considerada massa moderna i van demanar l’autor que la revis\u00e9s.<\/p>\n

Romeo And Juliet – Nureyev – Ballet Nacional De La Opera De Paris<\/a><\/p>\n

2007 Romeo And Juliet – Tamara Rojo – Acosta- Royal Ballet (revisi\u00f3 Kenneth Macmillan de 1965)<\/a><\/p>\n

\n

1944 Danses Concertantes, Balanchine, Stravinsky, New York<\/p>\n

Una pe\u00e7a suggerida al compositor pr Balanchine que despr\u00e9s altres core\u00f2grafs es farien seva.<\/p>\n

Fragment (youtube)<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dansa\u00a0 | \u00a0 Hist\u00f2ria de la dansa\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0 Hist\u00f2ria del ballet Mentre que a Europa el ballet havia anat perdent el favor del p\u00fablic, a R\u00fassia seguia amb for\u00e7a per\u00f2 la nova generaci\u00f3 de ballarins i core\u00f2grafs tenia ganes de sortir de l’estricta tradici\u00f3 imperial. Aix\u00ed apareixen els Ballets Russes de l’emprenedor Serge Diaghilev amb … <\/p>\n

Continue reading “424 El ballet modern 1905 – 1945”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[480,34],"tags":[384],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1512"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1512"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1512\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1512"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1512"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1512"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1512"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1512"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1512"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1512"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1512"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}