{"id":1514,"date":"2019-09-01T11:21:56","date_gmt":"2019-09-01T11:21:56","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1514"},"modified":"2026-02-20T20:10:34","modified_gmt":"2026-02-20T20:10:34","slug":"424-el-ballet-a-partir-de-1975","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/424-el-ballet-a-partir-de-1975\/","title":{"rendered":"424 El ballet a partir de 1975"},"content":{"rendered":"

Dansa<\/a>\u00a0 | \u00a0 Hist\u00f2ria de la dansa<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0 Hist\u00f2ria del ballet<\/a><\/p>\n

\n

Al llarg del segle XX hi ha hagut experimentaci\u00f3 en el ballet, pioners que trencaven amb la tradici\u00f3 com Vaslav Nijinsky, Michel Fokine o Balanchine. Per\u00f2 \u00e9s sobretot a la segona meitat dels ’70 que els core\u00f2grafs volen deixar la seva empremta personal. Es barreja el ballat cl\u00e0ssic i la dansa moderna. Es reinterpreten ballets cl\u00e0ssics. Twyla Sharp barreja ballet i jazz. Es busca sorprendre l’audi\u00e8ncia [ cosa que no sempre implica un resultat interessant] [Es renuncia al moviment “bonic” per expressar les emocions humanes].<\/p>\n

Les companyies proposen ballets nous innovadors i al mateix temps reposen els cl\u00e0ssics.<\/p>\n

Core\u00f2grafs: William Forsythe. Kennet Macmillan. Jiri Kylian (Netherland Dans Theater). David Bintley (Birmingham ballet). John Neumeier (Hamburg Ballet).\u00a0 Wayne Mcgregor. Christopher Wheeldon.<\/p>\n

Ballarins: Baryshnikov, Sylvie Guillem, Darcey Russell, Carlos Acosta, Tamara Rojo, Vivina Durante<\/p>\n

[ despr\u00e9s de tants arguments fant\u00e0stics, hist\u00f2ries apassionades i tr\u00e0giques, m’agradaria un ballet m\u00e9s sobre la vida normal, anar a treballar al despatx, comprar al mercat, sopar, dormir] [ tamb\u00e9 em resulten m\u00e9s atractius els gestos expressius que no les proeses gimn\u00e0stiques de flexibilitat i for\u00e7a, la foto de Balanchine ensenyant un moviment que no pas aixecar la cama a 180\u00ba]<\/p>\n

\n

1976 A Month in the Country, Frederick Ashton, Chopin, London<\/p>\n

Sobre una hist\u00f2ria de Turgenev. En una casa de camp d’una rica fam\u00edlia russa, el 1850, Nat\u00e0lia, la muller avorrida del senyor, t\u00e9 un amant Yslaev, per\u00f2 s’enamora del preceptor del seu fill.<\/p>\n

1978 Royal Ballet, Covent Garden<\/a><\/p>\n

\n

1976 Push Comes to Shove, Twyla Sharp, Joseph Lamb – Haydn<\/p>\n

Un ballet que barreja ragtimes de Joseph Lamb amb m\u00fasica de Haydn, pr\u00e0cticament sense argument. Dues dones una vamp<\/em> i una ing\u00e8nua reclamen l’atenci\u00f3 d’un home.<\/p>\n

Es va estrenar amb Baryshnikov que alternava moviments de musical amb passos de ballet cl\u00e0ssic virtuos\u00edstic.<\/p>\n

Push comes to shove<\/a>\u00a0 M Baryshnikov baixa resoluci\u00f3<\/p>\n

\n

* 1978 Caf\u00e9 M\u00fcller, Pina Bausch, Henry Purcell, Wuppertal<\/p>\n

Pina Bausch (1940 – 2009). Els seus pares tenien un restaurant amb habitacions a Solingen i de petita li agradava actuar al menjador davant dels hostes i pujava a ballar a les seves habitacions. Va comen\u00e7ar a estudiar a Alemanya i va aconseguir una beca per la Juilliard School a New York.<\/p>\n

El 1973 \u00e9s nomenada director art\u00edstic del ballet de l’\u00d2pera de Wuppertal, que s’acabar\u00e0 anomenant Tanztheater Wuppertal Pina Bausch. Pina Bausch estava interessada en explorar com reaccionaven els ballarins actors davant d’una situaci\u00f3, els impulsos, els objectes de l’escenari, les lesions del cos.<\/p>\n

Fa una coreografia moderna sobre l’\u00f2pera de Gl\u00fcck Orfeu i Eur\u00eddice<\/a><\/p>\n

Una de les seves creacions m\u00e9s conegudes \u00e9s Caf\u00e9 M\u00fcller, on els ballarins van ensopegant amb taules i cadires, a vegades movent-se amb els ulls tancats.<\/p>\n

1978 Caf\u00e9 M\u00fcller (Pina Bausch)<\/a><\/p>\n

\n

1978 Mayerling, Kenneth Macmillan, Liszt, London<\/p>\n

Creada despr\u00e9s de deixar al direcci\u00f3 del Royal ballet per poder-se dedicar m\u00e9s a la coreografia.\u00a0 Basada en la hist\u00f2ria real del pr\u00edncep Rudolf (1858-1889), hereu de la corona austroh\u00fangara, prom\u00e8s a la princesa St\u00e9phanie de B\u00e8lgica. Insatisfet, visita tavernes disfressat, pren una altra amant, la baronessa Maria Vetsera. Rudolf cada cop est\u00e0 m\u00e9s inestable i fa un pacte de su\u00efcidi amb Maria. Al seu pavell\u00f3 de ca\u00e7a li disparar\u00e0 un tret i despr\u00e9s es llevar\u00e0 la\u00a0 vida.<\/p>\n

Mayerling<\/a> , assaig del Royal Ballet<\/p>\n

\n

1978 Yvonne Rainer A Trio<\/p>\n

A Trio<\/a> , assaig del Royal Ballet<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

1979 Live, Hans van Manen<\/p>\n

Els ballarins s\u00f3n capturats per una c\u00e0mera que projecta primers plans a l’escenari.<\/p>\n

Live<\/a><\/p>\n

\n

1981 Forgotten Land, Jiri Kylian, Britten, Stuttgart<\/p>\n

Explora els temes de la fragilitat de la vida, inspirat en la Simfonia da R\u00e8quiem de Britten i un quadre de Munch.<\/p>\n

Nascut el 1947 a Praga, Jiri Kylian estudia al Royal Ballet amb una beca. Es queda a Stuttgart despr\u00e9s que les forces del pacte de Vars\u00f2via envaeixin Txecoslov\u00e0quia. El 1975 \u00e9s nomenat director artistic del Nederlands Dans Theater. Li agrada proposar temes surrealistes i confrontar el cl\u00e0ssic amb el modern.<\/p>\n

Forgotten Land<\/a>\u00a0, Ballet de Flandes, fragment<\/p>\n

\n

1983 Glass Pieces, Jerome Robbins, Philip Glass<\/p>\n

Ballet de l’Op\u00e9ra de Paris<\/a><\/p>\n

\n

1985 Steptext, William Forsythe, Bach, Reggio Emilia<\/p>\n

Nascut el 1949, va cr\u00e9ixer amb el rocknroll i aix\u00f2 es nota en les coreografies que ell descrivia com “ballet amb un toc de funk”. Va entrar al ballet de Stuttgart de John Cranko. Treballa amb m\u00fasica experimental i se centra m\u00e9s en les transicions que no en les posicions.<\/p>\n

Steptext \u00e9s una pe\u00e7a que deconstrueix els passos cl\u00e0ssics mirant de sorprendre l’espectador en trencar el que seria el desenvolupament esperat d’una frase de dansa.<\/p>\n

Steptext<\/a> , a fugue of the mechanic of the theatre ritual
\nSteptext<\/a> , una altra versi\u00f3.<\/p>\n

El 2009 va posar en marxa una eina online per anotar coreografies: motionbank<\/a><\/p>\n

\n

1987 In the middle somewhat elevated, William Forsythe, Thom Willems<\/p>\n

\u00c9s la pe\u00e7a m\u00e9s coneguda de Forsythe, molt exigent t\u00e8cnicament. Els ballarins no estan sempre de cara al p\u00fablic, van entrant i sortint en diferents direccions amb una m\u00fasica industrial gaireb\u00e9 hipn\u00f2tica.<\/p>\n

In the middle somewhat elevated<\/a>\u00a0, Sylvie Guillem i Laurent Hilaire
\nIn the middle Somewhat Elevated<\/a>\u00a0, Sylvie Laurent
\nIn the middle somewhat elevated<\/a>\u00a0, Marta Romagna, Roberto Bolle, Zenaida Yanow<\/p>\n

\n

1989 Falling Angels, Jiri Kylian, Steve Reich, Den Haag<\/p>\n

Un ballet minimalista on vuit dones, tota l’estona al mig de l’escenari, alternen duets, solos, moviments a l’un\u00edson, expressant diferents emocions com naixement, maternitat, seducci\u00f3, ambici\u00f3, mort. Forma part de la s\u00e8rie Black and White.<\/p>\n

1989 Black White, Jiri Kylian, Den Haag<\/p>\n

Falling Angels<\/a> , Nederlans dans theater
\nFalling Angels<\/a>\u00a0, Compa\u00f1\u00eda Nacional de danza<\/p>\n

\n

1991 Petite Mort, Jiri Kylian, Mozart, Salzburg<\/p>\n

“Petite mort” normalment fa refer\u00e8ncia al moment de l’orgasme. Aqu\u00ed, sis homes i si dones es troben, culminen l’acte sexual que pot donar origen a una nova vida,i ens recorda que la vida \u00e9s curta i mai queda gaire lluny de la mort. Hi contrastos entre rep\u00f3s i activitat fren\u00e8tica, sensualitat i espiritualitat.<\/p>\n

Petite Mort Sylvie Guillem e Massimo Murru<\/a>
\nPetite Mort<\/a>\u00a0, Nederlands dans theater<\/p>\n

\n

1992 The Judas Tree, Kenneth Macmillan, Brian Elias, London<\/p>\n

Una obra pol\u00e8mica que representa l’\u00faltim sopar dels deixebles, 13 homes, i una dona, suposadament Maria Magdalena, que s’insinua sensualment, especialment a Jes\u00fas, fins que desencadena la viol\u00e8ncia i Judas el traex amb el pet\u00f3 .<\/p>\n

TheJudas Tree, The Genius of Kenneth MacMillan<\/a> (The Royal Ballet and Birmingham Royal Ballet)<\/p>\n

\n

1994 Jerome Robbins<\/p>\n

Suite of Dances, 1994<\/a><\/p>\n

\n

1995 Bella Figura, Jiri Kylian, Lukas Foos Pergolesi, Den Haag<\/p>\n

Bella Figura<\/a>. Netherlands Dance Theater<\/p>\n

\n

1995 Ephemeroptera, Jiri Kylian, un lament grec<\/p>\n

Ephemeroptera<\/a><\/p>\n

\n

1996 The Vertiginous Thrill of Exactitude, William Forsythe, Schubert<\/p>\n

Considerada una de les peces m\u00e9s dif\u00edcils del repertori<\/p>\n

The Vertiginous Thrill of Exactitude<\/a><\/p>\n

\n

2001 Raise the red lantern<\/p>\n

Inspirat en el film de Zhang Yimou de 1991. Situat a la Xina dels anys 20, una jove d’una fam\u00edlia arruinada \u00e9s obligada a casar-se amb el ric senyor Chen, que ja t\u00e9 tres concubines. Totes competeixen per la seva atenci\u00f3 cada nit. La que \u00e9s escollida enc\u00e9n la llanterna vermella.<\/p>\n

La llanterna vermella<\/a><\/p>\n

\n

2002 Tryst, Christopher Wheeldon, James MacMillan, London<\/p>\n

Al core\u00f2graf li va venir la idea mentre condu\u00efa per les highlands d’Esc\u00f2cia escoltant la m\u00fasica de James Macmillan.<\/p>\n

\n

2006 Chroma, Wayne McGregor, Talbot White, London<\/p>\n

Wayne McGregor venia de projectes experimentals i el ballet posa cinc parelles que exploren el cos hum\u00e0 en situacions extremes, cosa que du a postures turmentades i contorsionades.<\/p>\n

Chroma<\/a>\u00a0 duet, Bolshoi
\nChroma<\/a>\u00a0, reportatge Royal Ballet<\/p>\n

\n

2011 Alice’s Adventures in Wonderland, Christopher Wheeldon, Joby Talbot, London<\/p>\n

Despr\u00e9s d’una d\u00e8cada que el Royal Ballet no presentava cap espectacle que expliqu\u00e9s una hist\u00f2ria, Wheeldon s’inspira en la hist\u00f2ria de Lewis Carroll. Al\u00edcia segueix el conill a Wonderland on troba el Knave of hearts, la duquessa i el gat de Cheshire. Segueix el te del barreter boig, l’eruga i el joc de croquet amb els flamencs. [un retorn a un espectacle m\u00e9s popular? a mig cam\u00ed del musical?]<\/p>\n

Al\u00edcia en terra de meravelles:\u00a0 L’adagi de la tarta<\/a>, El pas de deux del Knave of hearts<\/a>, The tea party<\/a>,\u00a0 L’eruga<\/a>, Royal Ballet<\/p>\n

\n

2013 Raven Girl, Wayne McGregor<\/p>\n

Com un conte de fades modern, una noia mig corb que volia volar.<\/p>\n

Raven Girl<\/a> explicat per Wayne McGregor, trailer<\/a><\/p>\n

\n

2013 Capricis, \u00c0ngels Margarit, Paganini, Barcelona<\/p>\n

Capricis<\/a>, actuaci\u00f3 al MACBA gener 2014 [jo hi era], Trailer 2013<\/a>, Sism\u00f2graf<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n