Centre de plaer\u00a0 |\u00a0\u00a0 Fake News\u00a0\u00a0 |\u00a0 Emocions i m\u00fasica a Spotify\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 V\u00eddeos tiktok | Amazon Netflix |\u00a0\u00a0 Vida aut\u00e8ntica o netflix?\u00a0 |\u00a0\u00a0 filtres i cirurgia est\u00e8tica |\u00a0\u00a0 beure i soroll als concerts, desinhibici\u00f3 o\u00a0 fugida<\/p>\n
[ la cerca de l’experi\u00e8ncia gratificant]<\/p>\n
CENTRE DE PLAER<\/p>\n
Podr\u00edem pensar que sentim plaer quan estem fent el que \u00e9s m\u00e9s adequat per a l’organisme. Per\u00f2 l’experiment de Olds i Milner<\/a> sobre Brain Stimulation reward<\/a>,\u00a0 mostra que els ratolins arriben a oblidar-se de menjar per pr\u00e8mer una palanca que estimula una determinada regi\u00f3 del cervell. El que era un mitj\u00e0 per refor\u00e7ar els comportaments favorables com adquirir aliment, esdev\u00e9 un fi en si mateix.<\/p>\n Robert Nozik va imaginar una Experience Machine<\/a> , una m\u00e0quina a la qual estar\u00edem connectats i que ens subministraria les experi\u00e8ncies que volem. El Penfield Mood Organ<\/a> concebut per Philip K. Dick, o els implants de mem\u00f2ria de Total Recall<\/a>, en s\u00f3n un exemple en la ficci\u00f3. A Matrix<\/a> veiem un univers on els humans han quedat redu\u00efts a bestiar per generar energia a les m\u00e0quines mentre viuen una experi\u00e8ncia fict\u00edcia.<\/p>\n De fet, les addicions a les medecines antidepressius o antidolor, o les drogues com cannabis, coa\u00efna, hero\u00efna i alcohol, s\u00f3n una versi\u00f3 de l’experiment de Olds i Milner a escala humana.<\/p>\n I els jocs online, on podem ser avatars atractius i interessants en una realitat alternativa, \u00e9s una versi\u00f3 del que planteja Nozick.<\/p>\n Els continguts culturals que reforcen el que pr\u00e8viament ens agrada, seleccionat pels algoritmes d’Amazon en llibres, Spotify en m\u00fasica, TikTok en clips, Netflix en s\u00e8ries, Facebook en not\u00edcies.<\/p>\n FAKE NEWS i LA VISI\u00d3 DEL M\u00d3N<\/p>\n Diversos articles assenyalen que per sobreviure el cervell tria l’explicaci\u00f3 m\u00e9s simple i que sembla adaptar-se m\u00e9s a la idea que ja tenim del m\u00f3n:<\/p>\n https:\/\/getpocket.com\/explore\/item\/how-your-brain-decides-without-you<\/p>\n Aix\u00f2 t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies importants, per exemple, que costa molt que noves evid\u00e8ncies ens facin canviar la idea que ten\u00edem.<\/p>\n https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2017\/02\/27\/why-facts-dont-change-our-minds<\/a> . Els estudis mostren que, un cop hem format una opini\u00f3, la informaci\u00f3 de fets que la contradiuen no ens la fa canviar. Una hip\u00f2tesi que ho explicaria \u00e9s que, en l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019home, la ra\u00f3 no va apar\u00e8ixer per solucionar problemes abstractes sin\u00f3 per ajudar a viure en una comunitat que comparteix tasques. [L’escena a The third man<\/a> on Calloway conven\u00e7 Holly Martins de la culpabilitat de Harry Lime].<\/p>\n Quan youtube i facebook desenvolupen algoritmes per maximitzar el temps que passem a la xarxa aix\u00f2 fa que veiem els continguts que emocionalment reforcen m\u00e9s els nostres punts de vista previs. Les not\u00edcies m\u00e9s compartides s\u00f3n les que es basen i generen odi, com els v\u00eddeos t\u00f2xics\u00a0 (Niemanlab<\/a> , Bloomberg<\/a> ) . Aix\u00f2 ens fa cognitivament m\u00e9s limitats i, sobretot, vulnerables a campanyes intencionades per influir l’opini\u00f3. Qualsevol fet que pot contradir l’evid\u00e8ncia es pot atribuir a una conspiraci\u00f3 ( Newyorker sobre les conspiracions<\/a> ). [ i segurament subestimem l\u2019estupidesa<\/a>].<\/p>\n Aix\u00ed s’acaba negant l’exist\u00e8ncia de l’holocaust dient que les fotos s\u00f3n trucades, l’arribada a la lluna, o que la terra \u00e9s plana ( flat earth<\/a>).<\/p>\n Facebook va dur a terme un experiment (\u00a0article a Atlantic<\/a>)\u00a0 amb 600.000 usuaris als quals s’enviaven continguts feli\u00e7os i amargs. Al cap d’uns dies, els posts dels usuaris eren m\u00e9s o menys alegres o tristos segons al que havien estat exposats. [aix\u00f2 vol dir que aplicant l’agoritme que subministra els continguts que reforcen les nostres expectatives, quedem presoners dels nostres prejudicis]<\/p>\n Una empresa que facilita unes eines per que els usuaris pugin v\u00eddeos curts amb l’esperan\u00e7a que es facin virals. Fent servir AI, a partir de les primeres eleccions dels usuaris,\u00a0 aconsegueixen “descobrir” qu\u00e8 fa que quedin enganxats a la pantalla.Some social algorithms are like bossy waiters: they solicit your preferences and then recommend a menu. TikTok orders you dinner by watching you look at food.The algorithm gives us whatever pleases us, and we, in turn, give the algorithm whatever pleases it. As the circle tightens, we become less and less able to separate algorithmic interests from our own. Perhaps the time had come to let the algorithm treat the rest of us like babies, too. Maybe it knows more about what we like than we do. Maybe it knows that if it can capture our attention for long enough it won\u2019t have to ask us what we like anymore.<\/p>\n But Amazon brings such targeting to the next level. Romance readers can classify themselves as fans of \u201cClean & Wholesome\u201d or \u201cParanormal\u201d or \u201cLater in Life.\u201d And Amazon, having tracked your purchases, has the receipts\u2014and will serve you suggestions accordingly. These micro-genres deliver on a hyper-specific promise of quality, but also end up reinforcing the company\u2019s promise of quantity.<\/p>\n DEBAT<\/p>\n Fins a quin punt aquests mecanismes s\u00f3n un refor\u00e7 per a la nostra identitat, i fins a quin punt ens redueixen a un algoritme simple i banal?<\/p>\n Perqu\u00e8 una vida de patiment hauria de ser m\u00e9s “aut\u00e8ntica” que una vida agradable. Perqu\u00e8 les emocions generades en una experi\u00e8ncia artificial s\u00f3n menys v\u00e0lides que les emocions offline? Quina \u00e9s la “vida bona<\/a>“?<\/p>\n La idea sobre qu\u00e8 passa al m\u00f3n que ens formem a trav\u00e9s de les xarxes socials, la m\u00fasica i les emocions associades que tenim, els continguts de diversi\u00f3 que consumim, ja no s\u00f3n els resultat de la nostra identitat forjada al llarg de la vida, de la curiositat d’explorar. S\u00f3n el resultat de la gratificaci\u00f3 immediata que ens forneixen els algoritmes. En la mesura que la condici\u00f3 humana \u00e9s un sistema complex i interessant, tot aix\u00f2 ens deshumanitza.<\/p>\n 2021<\/p>\n La peli Matrix presenta un univers on els humans viuen connectats a una m\u00e0quina que els extreu energia mentre uns sensors connectats al cervell els fan viure en una realitat alternativa. A vegades voldr\u00edem ser millors del que som, m\u00e9s atractius, m\u00e9s valents. Despr\u00e9s de la peli Avatar hi havia fans que volien viure una vida alternativa com a personatges interessants en un altre m\u00f3n.\u00a0 (\u00a0 https:\/\/www.vice.com\/en\/article\/akvzqz\/virtual-digital-clothes-fashion-game-skins-metaverse la gent compra vestits digitals per dur als m\u00f3ns virtuals ). Les emocions que sentim en participar en certs videojocs ens fan sentir com si fossim uns altres, m\u00e9s forts. El mecanisme \u00e9s similar al que tenim en identificar-nos amb personatges d’una novel\u00b7la o d’un film. Alguna vegada he tingut somnis molt agradables, volant, elevant-me per sobre les copes dels arbres en una pla\u00e7a, ballant com Fred Astaire. I en el moment de despertar-me, hauria volgut poder tornar a entrar en aquest univers diferent. (tamb\u00e9 hi ha malsons dels que volem sortir, i trobar una vida m\u00e9s agradable fora).<\/p>\n Sembla clar que no haur\u00edem de renunciar a la vida aut\u00e8ntica, amb imprevistos, per viur una realitat constru\u00efda per generar experi\u00e8ncies gratificants. Per\u00f2 em fascina la idea de viure en do universos paral\u00b7lels i poder saltar de l’un a l’altre.<\/p>\n 2022<\/p>\n Voldr\u00edem viure sense dolor? Paul Bloom, article NewYorker<\/a>.\u00a0The Sweet Spot: The Pleasures of Suffering and the Search for Meaning. \u00bfPer qu\u00e8 els humans ens apuntem a experi\u00e8ncies o camins que comporten patiment? Pujar una muntanya [en Sergio quan em deia a prop\u00f2sit d’una cursa “te cansar\u00e1s”], tenir fills, sacrificar-se per salvar alg\u00fa. Assumim patiment si aix\u00f2 ens ha de dur a una vida amb m\u00e9s sentit. [Per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que tot dolor tingui un sentit, ja sia com a c\u00e0stig o per una recompensa futura.]<\/p>\n Rilke sobre el patiment a les “Cartes a un jove poeta”: As\u00ed, pues, no tiene de qu\u00e9 asustarse, querido se\u00f1or Kappus, si ante usted se alza una tristeza tan grande como nunca la haya sentido; o si una inquietud como luz o sombra de nubes cae sobre sus manos y hace efecto en usted. Tiene que pensar que algo le acontece, que la vida no le ha olvidado, que lo tiene en sus manos y que no le dejar\u00e1 caer. \u00bfPor qu\u00e9 quiere excluir de su vida toda inquietud, dolor o melancol\u00eda? \u00bfIgnora que tales estados trabajan en usted? \u00bfPor qu\u00e9 quiere acosarse a s\u00ed mismo con preguntas sobre su origen y su fin?<\/p>\n Centre de plaer\u00a0 |\u00a0\u00a0 Fake News\u00a0\u00a0 |\u00a0 Emocions i m\u00fasica a Spotify\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 V\u00eddeos tiktok | Amazon Netflix |\u00a0\u00a0 Vida aut\u00e8ntica o netflix?\u00a0 |\u00a0\u00a0 filtres i cirurgia est\u00e8tica |\u00a0\u00a0 beure i soroll als concerts, desinhibici\u00f3 o\u00a0 fugida [ la cerca de l’experi\u00e8ncia gratificant] CENTRE DE PLAER Podr\u00edem pensar que sentim plaer quan estem fent el … <\/p>\n
\n
\n<\/div>\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n<\/div>\n
\n<\/div>\n
\n
\n
\n
\n
\n<\/div>\n