{"id":1562,"date":"2019-10-08T19:33:31","date_gmt":"2019-10-08T19:33:31","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1562"},"modified":"2019-11-16T13:55:30","modified_gmt":"2019-11-16T13:55:30","slug":"el-vaixell-de-teseu","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-vaixell-de-teseu\/","title":{"rendered":"El vaixell de Teseu"},"content":{"rendered":"
Q\u00fcestions d’ontologia pr\u00e8vies\u00a0 |\u00a0\u00a0 la paradoxa del vaixell de Teseu\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 la identitat personal , cos i narraci\u00f3\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 discussi\u00f3\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Gormley i Mallarm\u00e9<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
Q\u00fcestions d’ontologia pr\u00e8vies<\/div>\n
<\/div>\n
Ontologia, la ci\u00e8ncia de l’\u00e9sser, qu\u00e8 hi ha de permanent i de variable.\u00a0 Parm\u00e9nides deia l’\u00e9sser, Her\u00e0clit que tot canvia. Plat\u00f3 es va fixar en la immutabilitat dels objectes geom\u00e8trics i va concebre la possibilitat que tot el que intu\u00efm s\u00f3n c\u00f2pies imperfectes d’ess\u00e8ncies immutables. Arist\u00f2til va fer quelcom semblant amb les categories de mat\u00e8ria i forma. I a l’edat mitjana hi va haver el debat dels universals i particulars. Per\u00f2 b\u00e0sicament la idea era que el que existia era quelcom immutable, com un bloc c\u00fabic del qual nom\u00e9s en canvien propietats secund\u00e0ries com el el color de la superf\u00edcie. Metaf\u00edsica, EB<\/a>.<\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00f2 havia de ser posat en q\u00fcesti\u00f3 per Hume, la causalitat i el jo. I Kant havia de “denunciar” com a idees de la ra\u00f3, el jo, el m\u00f3n i D\u00e9u, \u00e9s a dir, com a extrapolacions que tenim a fer per\u00f2 de les quals no es pot dir que constiueixin coneixement.<\/div>\n
Amb el progr\u00e9s de la f\u00edsica, la pregunta “qu\u00e8 existeix” es respon amb els components elementals de la mat\u00e8ria i energia. Aleshores el debat ontol\u00f2gic \u00e9s el problema del reduccionisme. En el treball Layered Ontology<\/a> proposava una manera d’entendre com hi pot haver entitats d’alt nivell basades en les part\u00edcules elementals per\u00f2 que presentin propietats que no s’hi redueixen. Podr\u00edem parlar “d’entitat” quan hi haguessin propietats invariants que pogu\u00e9s detectar un dimoni de Laplace actualitzat per identificar aquests invariariants.<\/div>\n
<\/div>\n
Quins s\u00f3n els invariants del cos, que es va renovant constantment? i els invariants del jo, que tamb\u00e9 es va modificant cont\u00ednuament, canviant els projectes i expectatives de futur, modificant la idea sobre un mateix i revisant els fets del passat?<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
La paradoxa del vaixell de Teseu<\/div>\n
<\/div>\n
Segons Plutarc “The ship wherein Theseus and the youth of Athens returned had thirty oars, and was preserved by the Athenians down even to the time of Demetrius Phalereus, for they took away the old planks as they decayed, putting in new and stronger timber in their place, insomuch that this ship became a standing example among the philosophers, for the logical question of things that grow; one side holding that the ship remained the same, and the other contending that it was not the same. ( http:\/\/classics.mit.edu\/Plutarch\/theseus.html<\/a>). La nau en la qual Teseu s’havia embarcat i havia tornat amb els fadrins, la galera de trenta rems, fou conservada pels atenesos fins al temps de Demetri de Fal\u00e8ron, llevant sempre les peces de fusta velles i sbstituint-les per d’altres de noves s\u00f2lidament ajustades; de manera que aquesta nau \u00e9s per als fil\u00f2sofs un exemple equ\u00edvoc en el raciocini augmentatiu i sostenen, els uns que resta la mateixa, i els altres que no<\/em>. ( Plutarc. Vides paral\u00b7leles. Barcelona. Bernat Metge. 1926.)<\/div>\n
<\/div>\n
La q\u00fcesti\u00f3 es citava en un article del New Yorker<\/a> sobre obres d’art que s’imprimeixen al museu. On rau la identitat de l’obra d’art, en l’objecte f\u00edsic, o en els pl\u00e0nols? Si pensem que quan s’han substitu\u00eft tots els taulons, \u00e9 sun altre vaixell, en quin moment va deixar de ser-ho? (il\u00b7lustraci\u00f3<\/a> youtube).<\/div>\n
<\/div>\n
Naturalment la q\u00fcesti\u00f3 t\u00e9 a veure amb qu\u00e8 considerem rellevant pel que fa al vaixell, si es tracta de les planxes de fusta concretes que el formen, o de la seva forma (la seva causa formal, que diria Arist\u00f2til). Sembla clar que es tracta del segon, el que entenem per vaixell \u00e9s la seva forma i unes planxes de fusta gen\u00e8riques. Altra cosa seria si result\u00e9s que valor\u00e9ssim cada planxa en concret, per exemple, si cada poble de Gr\u00e8cia n’hagu\u00e9s aportat una, procedent d’un arbre seu, gravada amb una inscripci\u00f3 determinada. Aleshores el vaixell de Teseu seria el format per aquestes planxes concretes.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
I si en un altre cas, a mesura que es van substitu\u00efnt les planxes, al mateix temps es modifica l’estructura del vaixell? Encara dir\u00edem que es tracta del mateix vaixell per\u00f2 la validaci\u00f3 per invariants es torna m\u00e9s complicada. Ja no n’hi ha prou amb validar la “forma” segons un pl\u00e0nol. Cal identificar si es mantenen les funcions b\u00e0siques del vaixell, quilla, proa, popa. Evidentment si modificant-lo el desmuntem i en fem una cabana, ja no \u00e9s un vaixell. I en el cas de la metamorfosi dels insectes? La papallona, segueix essent el mateix individu que l’eruga?<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
La identitat personal , cos i narraci\u00f3<\/div>\n
<\/div>\n
La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s rellevant perqu\u00e8 la nostra identitat corporal i la manera com ens percebem nosaltres mateixos, la perman\u00e8ncia del jo, requereixen aquesta mena d’invariant complex. Quan vaig acabar el treball de l’ontologia per nivells, volia explorar l’invariant de la identitat. I aviat em vaig adonar que no pod\u00edem assignar a cada persona una identitat fixa, no pod\u00edem basar la identitat en el que en podr\u00edem dir “car\u00e0cter”, com un conjunt de trets gen\u00e8tic heretats. AIx\u00f2 em va dur a explorar la identitat narrativa. Aqu\u00ed l’invariant \u00e9s molt m\u00e9s fr\u00e0gil, \u00e9s el que ens hauria de permetre distingir una autobiografia coherent d’un conjunt de cap\u00edtols desconnexes.<\/div>\n
<\/div>\n
Alhora, el cos tampoc \u00e9s quelcom fix, sin\u00f3 que les c\u00e8l\u00b7lules es van renovant cont\u00ednuament, algunes parts com la pell, cada setmana, els m\u00fasculs i ossos cada 15 anys (identitat corporal<\/a>). A m\u00e9s, al nostre cos hi ha m\u00e9s microorganismes que no pas c\u00e8l\u00b7lules amb el nostre DNA (outsourcing biol\u00f2gic<\/a>). \u00c9s un cas evident de vaixell de Teseu.<\/div>\n
<\/div>\n
Per\u00f2, qu\u00e8 som a nivell d’experi\u00e8ncia? Un observador extern podria descriure la nostra conducta al llarg dels anys. alg\u00fa meticul\u00f3s podria mirar de transcriure les experi\u00e8ncies que va sentint. Si escrivim un diari, veurem que el nostre projecte de vida, el que volem ser, els que ens preocupa, va canviant. Canvia fins al punt\u00a0 que Proust que no t\u00e9 por a la mort perqu\u00e8 ja ha mort diverses vegades<\/a>. , o la d’Al\u00edcia quan es pregunta si aquest mat\u00ed \u00e9s la mateixa que ahir. Hume havia posat de manifest la fragilitat del “jo” com a subst\u00e0ncia, per\u00f2 tanmateix, hi ha una continuitat. Proust descriu molt b\u00e9 la transici\u00f3<\/a> entre el son i la vetlla quan reprenem la consci\u00e8ncia de qui som.<\/div>\n
<\/div>\n
Per seguir amb el vaixell de Teseu, potser podr\u00edem comparar-ho amb els plans de viatge, la ruta que es va definint a cada moment. La ruta pot anar canviant, i la inicial segurament no ser\u00e0 la mateixa que la que tenim als tres anys de viatge, o als sis. Vents diferents, canvis en l’estructura del vaixell, illes que no coneix\u00edem que han aparegut a la ruta, d’altres que han resultat diferents de les esperades, han fet que haguem d’anar modificant el viatge. Semblantment, tamb\u00e9 modifiquem el relat sobre el que esperem, i sobre com interpretem les decisions i traject\u00f2ria feta fins ara.\u00a0 Com en un proc\u00e9s de lectura i i escriptura, constantment revisem les expectatives sobre com seguir\u00e0, i tamb\u00e9 canviem la valoraci\u00f3 de les escenes i personatges del passat. La continu\u00eftat es veu en que el punt on som avui, \u00e9s resultat de les decisions, veles rumb, que vam fer en el passat i que apuntaven a una destinaci\u00f3 que potser era diferent d’on som ara.<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
Discussi\u00f3<\/div>\n
Potser l’invariant \u00e9s la continu\u00eftat, com en topologia quan es parla d’una l\u00ednia o una \u00e0rea connexa. Les noves c\u00e8l\u00b7lules apareixen de les anteriors, els nous materials s’assimilen en processos metab\u00f2lics existents. En el cas del vaixell de Teseu, es van substiu\u00efnt els taulons d’un a un quan es van gastant; no desmuntem tot el vaixell i n’apareix un altre de nou que no t\u00e9 res a veure amb l’anterior. En l’esquema narratiu, la visi\u00f3 del passat es va modificant a mesura que els fets del present el reinterpreten, aix\u00ed com les expectatives de futur, que es veuen confirmades o desmentides. Podem concebre condicions per informar un Dimoni de Laplace de manera que identifiqui cossos amb vida i narracions autobiog\u00e0fiques.<\/div>\n
<\/div>\n
Podem especular sobre com seria voler detectar D\u00e9u. Nom\u00e9s podr\u00edem indirectament, a partir d’invariants en la conducta i informes d’individus o grups socials, que actuen “com si” D\u00e9u els parl\u00e9s o inspir\u00e9s.<\/div>\n
<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
ENLLA\u00c7OS<\/div>\n
<\/div>\n
Reciclatge de vaixells a la US Navy<\/a><\/div>\n
<\/div>\n
Antony Gormley<\/a>\u00a0, una escultura que proposa el cos com a “lloc” on passen coses<\/div>\n
<\/div>\n
Consist\u00e8ncia de la personalitat entre 14 i 77 anys<\/a>\u00a0, l’ estudi<\/a><\/div>\n
\u00a0revela que no hi ha consist\u00e8ncia quant aconfian\u00e7a en un mateix, persever\u00e0ncia, estabililtat d’humor, conscienciaci\u00f3, originalitat i ganes d’aprendre [ \u00e9s dif\u00edcil esperar que les ganes d’aprendre siguin les mateixes als 77 que als 14!]<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Q\u00fcestions d’ontologia pr\u00e8vies\u00a0 |\u00a0\u00a0 la paradoxa del vaixell de Teseu\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 la identitat personal , cos i narraci\u00f3\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 discussi\u00f3\u00a0\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Gormley i Mallarm\u00e9 Q\u00fcestions d’ontologia pr\u00e8vies Ontologia, la ci\u00e8ncia de l’\u00e9sser, qu\u00e8 hi ha de permanent i de variable.\u00a0 Parm\u00e9nides deia l’\u00e9sser, Her\u00e0clit que tot canvia. Plat\u00f3 es va fixar en la immutabilitat dels … <\/p>\n

Continue reading “El vaixell de Teseu”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[89,102,57],"tags":[127,230],"anotacio":[126],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1562"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1562"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1562\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1562"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1562"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1562"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1562"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1562"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1562"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1562"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1562"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}