{"id":1641,"date":"2019-11-13T09:58:29","date_gmt":"2019-11-13T09:58:29","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1641"},"modified":"2025-06-21T08:29:00","modified_gmt":"2025-06-21T08:29:00","slug":"el-firmament","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-firmament\/","title":{"rendered":"El firmament"},"content":{"rendered":"

La Terra, geografia<\/a> \u00a0 \u2191 || \u00a0 \u00a0 les estrelles<\/a>\u00a0 \u00a0 |\u00a0 el sol, la lluna<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 Les estacions\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 l’hora solar\u00a0 |\u00a0 Els planetes\u00a0\u00a0 [ esborrany, materials] . [\u00a0 , 4e el cel<\/a>\u00a0 (contenidor a eliminar?),\u00a0 el disc de Nebra<\/a> , ) , contemplaci\u00f3 del\u00a0 cel<\/a>\u00a0 ,\u00a0\u00a0 || \u2192 [hist\u00f2ria d el’astronomia, com l’univers se’ns ha anat fent m\u00e9s gran, de punts lluminosos, a esfera de gas amb combusti\u00f3 nuclear, gal\u00e0xies i forats negres]<\/p>\n

\n

LES ESTRELLES<\/h2>\n

\u2192 El cel<\/a> que veig al balc\u00f3. Cada 24 hores les veiem despla\u00e7ar-se de E a W, i cada dia una mica m\u00e9s a l’oest [un grau, per aix\u00f2 dividim la circumfer\u00e8ncia en 360\u00ba?]. \u00a0 Al febrer tinc Ori\u00f3 al SW a les 23, a l’abril ja s’ha post. Al juny Arcturus, al setembre Altair, J\u00fapiter i Saturn a Capricorni, el desembre torno a tenir Ori\u00f3 al S.<\/p>\n

Posicionem l’estrella mesurant-ne l’al\u00e7ada (angle sobre l’horitz\u00f3) i l’azimut, la direcci\u00f3 com a angle mesurat a partir del nord (90\u00ba E, 180\u00ba S, 270\u00ba W). Per\u00f2 com que aquesta posici\u00f3 varia constantment i les estrelles tenen un moviment regular, \u00e9s m\u00e9s convenient referir-les a un sistema de coordenades celestes<\/a>, que mesura la declinaci\u00f3, angle sobre l’equador celeste, equivalent a la latitud, i l’ascensi\u00f3 recta, equivalent a la ongitud, mesurada a partir d’un punt a la constel\u00b7laci\u00f3 de piscis on la traject\u00f2ria del sol al llarg de l’ecl\u00edptica talla l’equador celeste. Una projecci\u00f3 plana del cel, amb una finestra adaptada a la nostra latitud, ens podr\u00e0 donar el cel visible cada dia i cada hora: el planisferi<\/a>\u00a0 (descarregable<\/a>) . L’astrolabi<\/a> fou un instrument usat des de l’antiguetat que incorporava un planisferi i un regle per mesurar l’altitud de les estrelles. Amb aquest sistema de coordenades es van compilar diversos cat\u00e0legs d’estrelles<\/a>, des d’uns milers a l’antiguetat, a centenars de milers amb l’ajuda de telescopis i plaques fotogr\u00e0fiques. [ Veiem “girar” les estrelles perqu\u00e8 la terra rota sobre si mateixa cada 24 hores. Les veiem en posicions diferents a la mateixa hora cada dia pel moviment de traslaci\u00f3 de la terra al voltant del sol].<\/p>\n

<\/p>\n

\n

EL SOL i LA LLUNA<\/h2>\n

Per saber la situaci\u00f3 del sol sobre la refer\u00e8ncia de les estrelles, podem fer-ho manera aproximada mirant les constel\u00b7lacions despr\u00e9s de la posta i abans de la sortida. [ De manera m\u00e9s exacta, anotem l’altitud i azimut a les 12, i mirem m\u00e9s tard quin estel hi ha a la mateixa posici\u00f3]. Veurem sembla rec\u00f3rrer de W a E un cercle inclinat 23.5\u00ba respecte de l’equador celeste, l’ecl\u00edptica, que dividim en 12 seccions de 30\u00ba, 12 constel\u00b7lacions, “les cases del sol” que constitueixen el zod\u00edac.\u00a0 Des de l’equinocci de primavera -on comencem a comptar l’ascensi\u00f3 recta, estem per sobre l’equador: Peixos, \u00c0ries, Taure, Bessons, Cranc, Leo, Virgo a l’equinocci de tardor passem a sota l’equador celeste amb Balan\u00e7a, escorp\u00ed, Sagitari, Capricorni i Aquari. [ El 14 d’abril a les 23h tinc al SW, balan\u00e7a, verge, lle\u00f3, cranc, bessons, Taure, Aries just a la posta de sol; per l’est aniran sortint Escorp\u00ed, Sagitari, Capricorni, Aquari, Peixos i Aries ][\u2192 post sobre el Zod\u00edac i astrologia]. [ A l’estiu el sol est\u00e0 23.5\u00ba m\u00e9s amunt que als equiccnocis, i a l’hivern 23.5\u00ba m\u00e9s avall].<\/p>\n

El cam\u00ed del sol (model descarregable<\/a> ) mostra el recorregut aparent per a cada latitud i \u00e8poca de l’any, cap a l’estiu sortint m\u00e9s al NE i ponent-se EW, pujant m\u00e9s amunt al cel. Per damunt del cercle polar a l’estiu no es pon, i a l’hivern \u00e9s fosc tot el dia. Als equinoccis surt i es pon exactament a E i W.<\/p>\n

<\/p>\n

Les estacions: degut a la inclinaci\u00f3 de l’eix de la terra, els hemisferis sud i nord tenen m\u00e9s exposici\u00f3 al sol segons l’\u00e8poca de l’any. Les dividim en quatre, definint els equiccnocis quan el dia i la nit tenen la mateixa durada i els solsticis la m\u00e0xima i m\u00ednima. Quan el sol est\u00e0 per sobre l’equador, a l’hemisferi nord tenen m\u00e9s hores de llum, i una estaci\u00f3 m\u00e9s c\u00e0lida; i quan est\u00e0 per sota, menys, fa m\u00e9s fred.<\/p>\n

<\/p>\n

La lluna d\u00f3na la volta en 29.5 dies alhora que va canviant la seva fase, la part il\u00b7luminada pel sol. Com que tamb\u00e9 va girant sobre si mateixa [de W a E] en el mateix per\u00edode, sempre veiem la mateixa cara.<\/p>\n

La volvelle, la roda del sol i la lluna (descarregable<\/a> i 2<\/a> de astrolabeproject<\/a> ) era un instrument medieval amb tres cercles m\u00f2bils que permetia seguir el permet seguir el moviment del sol i de la lluna. (1) La base amb els 4 punts cardinals no t\u00e9 \u00fas conegut [ crec que podria servir com a planisferi girant el cercle del zod\u00edac ?] (2) la roda del zod\u00edac, 2a cercle del calendari amb els 360 dies de l’any 2b les constel\u00b7lacions del zod\u00edac aix\u00ed sabem on es troba el sol cada dia de l’any 2c hores del migdia a la posta del sol 2d hores de la posta del sol a mitja nit, doblant-les tenim el que dura el dia i la nit; 18 i 6 (9,3) hores al solstici d’estiu, 6 i 18 (3,9) al d’hivern 2d l’al\u00e7ada del sol sobre l’horitz\u00f3 a les 12 del migdia [fet per la latitud d’Oxford a 52\u00ba] (3) el cercle del sol, per situar a la data, amb tres punts m\u00e9s que permeten veure l’oposici\u00f3. T\u00e9 marcat els 29.5 dies que la lluna tarda en donar la volta al sol, 27.3 dies al voltant de la terra +\u00a0 1\/12 que la terra es despla\u00e7a resecte del sol durant un mes, el per\u00edode entre dues llunes plenes. (4) el cercle de la lluna. El podem situar si sabem la seva posici\u00f3 en el zod\u00edac o b\u00e9 sabem quants dies han passat des de l’\u00faltima lluna plena. Podrem veure la fase i la posici\u00f3 relativa respecte del sol.<\/p>\n

<\/p>\n

El moviment del sol ha servit per mesurar el temps (descarregable<\/a> d’aqu\u00ed<\/a>) marcant el moviment de l’ombra d’un gnomon adaptat a la latitud. Marquem les hores separades 15\u00ba (360\/24). Les dotze hora solar \u00e9s quan el sol est\u00e0 m\u00e9s amunt i per tant projecta l’ombra m\u00e9s petita. El temps solar mitj\u00e0 seria dividir entre 24 l’interval entre dos migdies. Com que la terra recorre una el\u00b7lipsi, el sol aparenta moure’s m\u00e9s de pressa al periheli (gener) que a l’afeli. Els moments en que ni s’avan\u00e7a ni s’endarrereix s\u00f3n el periheli (primers de gener) i l’afeji (primers de juliol), amb els valors extrems a l’abril i a l’octubre. A l’efecte de l’el\u00b7lipsi s’hi afegeix el de les estacions degut a la inclinaci\u00f3 de l’ecl\u00edptica: pel que fa a l’ascensi\u00f3 recta, el sol aparenta anar m\u00e9s de pressa als solsticis i m\u00e9s lent als equiccnocis (avan\u00e7a m\u00e9s en declinaci\u00f3) (l’equaci\u00f3 del temps<\/a> , Taules<\/a>\u00a0 2.2047 E)<\/p>\n

<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

A Barcelona (41.397520, 2.204694 ), per la longitud que t\u00e9 , haurien de ser les dotze solars 8.8 min abans de les 13:00 (UTM+1), \u00e9s a dir, a les 12:51′. El sol s’endarreix uns 14′ min al febrer (13:05), \u00e9s a l’hora en punt a l’abril (12:51), torna fluctuar avant\u00e7ant-se al maig (12:47), el juny en punt, retrocedeix al juliol (12:57), en punt a primers de setembre, i s’avan\u00e7a uns 17′ al novembre (12:34), en punt al desembre. Interseccions a la gr\u00e0fica de dalt.
\nEl Solstici d’estiu el migdia solar \u00e9s a les 13:53.<\/p>\n

<\/p>\n

Posici\u00f3 del sol<\/a>. Per la meva latitud, als equiccnocis el sol t\u00e9 49\u00ba d’elevaci\u00f3 (90\u00ba-41\u00ba de latitud, a l’hivern baixa a 25.5\u00ba (els 23.5 ) i a l’estiu puja a 72.5\u00ba.\u00a0 [A l’equador, latitud 0\u00ba, el sol est\u00e0 a 90\u00ba. A 30\u00ba, si dibuixem la tangent, tenim 30\u00ba entre la prolongaci\u00f3 del radi i el sol que ve de l’equador, i 60=90-30 d’altitud del sol].
\nEn un rellotge de sol horitzontal, el gnomon [la diagonal] ha d’apuntar al nord, per aix\u00f2 ha de formar un angle igual a la latitud. L’angle que formen les hores no \u00e9s exactament 15\u00ba.\u00a0 L’angle corresponent a l’hora t (difer\u00e8ncia amb les 12)\u00a0 \u00a0\u00e9s arctan(sin(latitud) x tan(15\u00bax t))<\/p>\n

\n

ELS PLANETES (naked eye planets<\/a> )<\/p>\n

Els planetes inferiors. Dos d’ells els trobem sempre molt a prop del sol, Mercuri (per\u00edode 3 mesos) i Venus (per\u00edode 9 mesos). Els veiem despr\u00e9s de la posta o a l’alba. Mercuri apareix poc al llarg de l’any, entre dues i set setmanes per\u00f2 surt entre sis o set vegades l’any. Venus surt durant uns 8 mesos. [Aix\u00f2 es deu a que la seva \u00f2rbita est\u00e0 continguda en l’\u00f2rbita de la terra. No els trobarem mai al meridi\u00e0 a mitjanit. Despr\u00e9s de la conjunci\u00f3 inferior, els trobarem a l’alba poc abans que surti el sol. Cada dia el planeta apareix una mica m\u00e9s al W fins que arriba a l’elongaci\u00f3 m\u00e0xima W.En el cas de mercuri, surt una hora abans que el sol, i Venus, unes tres hores. El planeta comen\u00e7a a retrocedir cap al sol, anant a l’est (disminueix l’angle) i deixem de veure’l quan est\u00e0 darrera d’ell a la conjunci\u00f3 m\u00e0xima. No ser\u00e0 visible durant unes setmanes fins que apareix al vespre per pondre’s poc despr\u00e9s del sol. Va augmentant l’angle fins que arriba l’elongaci\u00f3 m\u00e0xima a l’est. Despr\u00e9s torna a disminuir fins que tornem a la conjunci\u00f3 m\u00ednima, davant del sol.<\/p>\n

<\/p>\n

Els planetes superiors, amb una \u00f2rbita m\u00e9s gran que la terra a vegades s\u00f3n visibles tota la nit: Mart amb un per\u00edode de 2 anys, J\u00fapiter de 12 i Saturn de 26 (el 2021 a Capricorn). Es desplacen de W a E per\u00f2 segons la posici\u00f3 de la terra semblen retrocedir parcialment:<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

[ seguir a ha astronomia i el cosmos, la hist\u00f2ria de com el nostre univers s’ha anat fent m\u00e9s gra, el cat\u00e0leg de ptolomeu<\/a>, el telescopi, herschel i estimaci\u00f3 dist\u00e0ncia estrelles, gal\u00e0xies]el disc de Nebra<\/a> . ]\u00a0 [els mites de l’astrologia i el zod\u00edac]<\/p>\n

Els planetes<\/a>:<\/p>\n