{"id":1648,"date":"2019-11-18T19:33:52","date_gmt":"2019-11-18T19:33:52","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1648"},"modified":"2024-05-26T10:23:55","modified_gmt":"2024-05-26T10:23:55","slug":"a7-33-el-corredor","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/a7-33-el-corredor\/","title":{"rendered":"A7 33. El corredor"},"content":{"rendered":"

A7 33<\/a> | El\u00a0 corredor<\/a> | L\u2019 habitaci\u00f3 de les nenes i lavabo2<\/a> | La cuina<\/a>\u00a0 i la galeria<\/a>\u00a0 | El\u00a0\u00a0 taller<\/a> |\u00a0 El\u00a0 lavabo<\/a> i el dormitori<\/a> i estudi<\/a> | El menjador<\/a>\u00a0 i la llibreria<\/a> |\u00a0 La terrassa<\/a>\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Sortir de casa<\/a>, el garatge<\/p>\n

\n

\u00c9s el primer es veu quan s’obre la porta, un corredor llarg.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

\n

Entrada
\nA l’esquerra, una zona de graffitti, a la dreta, un organitzador i un armari amb sabates.<\/p>\n

Centre
\nA l’esquerra, [ la porta de “l’habitaci\u00f3 de les nenes”] , un marc per exposar fotos antigues, [la porta del lavabo], una selecci\u00f3 de vuit fotos de l’any passat, [ porta de la cuina].
\nA la dreta, un museuet de ci\u00e8ncies naturals, un marc per a dibuixos, [ porta del menjador].<\/p>\n

Fons
\nSecci\u00f3 geogr\u00e0fica, el m\u00f3n, Catalunya, Barcelona. Una ampliaci\u00f3 fotogr\u00e0fica gran. [ porta del taller], [ porta del dormitori]<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Grafitti<\/p>\n

Podem guixar a la paret a casa? El 2008 durant un viatge a Irlanda amb la Maria vam veure una exposici\u00f3 d’un artista que es deia [ ] i que havia pintat a les parets de la sala, entre altres coses la frase “fart whenever you want”.\u00a0 En tornar vaig pensar que a casa meva hi podia fer el que em don\u00e9s la gana i vaig escriure aquesta frase. M\u00e9s tard hi vaig voler pintar un pl\u00e0nol dels jardins de Stowe. I fa poc hi he comen\u00e7at a esbossar un home de Vitrubi<\/a>. I hi he olgut posar la frase que solia dir el meu avi Josep quan li preguntaven qu\u00e8 tal: “Anem passant alegrement la trista vida”. \u00c9s un lema magn\u00edfic. I l’altre, “Qu\u00e8 \u00e9s pitjor, la ignor\u00e0ncia o la indifer\u00e8ncia? Ni ho s\u00e9, ni m’importa”.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

\n

Sabates<\/p>\n

Si poguessin parlar, les sabates podrien explicar la nostra biografia, els llocs on hem anat<\/a>, com hem gastat les soles, si caminant, ballant, o arrossegant-nos per casa. Algunes fa molt de temps que les tinc. Quantes sabates haur\u00e9 tingut al llarg de la meva vida<\/a>? Tal com deia Ballard, “crec en la hist\u00f2ria dels meus peus<\/a>“. Afortunat, de tenir sabates, i poder-les portar, per anar on vull, fer esport, excursions, ballar. Vol dir que no m’ho ha impedit ni la salut ni les trag\u00e8dies de la hist\u00f2ria<\/a>.<\/p>\n

Les que porto normalment, al carrer, terrassa, per c\u00f3rrer, pel caiac
\n
\nLes de cordons de vestir, de claqu\u00e9, que m’hauria agradat fer
\nLes d’estiuLes de muntanya, xiruques hist\u00f2riques del 1982, Bestard de muntanya de 1985 amb la sola canviada a f\u00e0brica, tants camins, l’Aneto, el GR11, sortides amb raquetes.
\n
\nLes vambes de ballar
\n
\nCol\u00b7lecci\u00f3 d’espardenyes
\n
\nCol\u00b7lecci\u00f3 de sabates menorquines<\/p>\n

\n

Galeria de fotos i dibuix<\/p>\n

Igual com els museus tenen un fons i un espai limitat per exposar, vaig decidir que cada any, de totes les fotografies que tinc en triaria vuit i les posaria en marcs. Aquestes vuit fotos m’acompanyaran tot l’any i em recordaran moments de l’any anterior, que a mesura que van passant els mesos es tornen m\u00e9s preciosos. M’imposo d’incloure una foto de la vida de cada dia a casa.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

\n<\/div>\n

\n<\/div>\n

\n<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
\u00d7<\/span>
\n<\/p>\n
<\/div>\n<\/div>\n

Quan vaig estar repassant fotos de la joventut dels pares vaig voler afegir un marc per exposar aquest passat m\u00e9s remot,\u00a0 una mirada m\u00e9s llunyana.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

\n<\/div>\n<\/div>\n
\u00d7<\/span>
\n<\/p>\n
<\/div>\n<\/div>\n

De tant en tant faig un dibuix una mica m\u00e9s gran que els esbossos petits en llibretes.
\n<\/p>\n

\n

Museuet<\/p>\n

Sempre he tingut curiositat, i cap als deu anys, aquesta estava volcada a observar els animals, sobretot insectes. Aixecar una pedra i descobrir a sota unes formigues o uns escarabats era com obrir una capsa sorpresa. A la biblioteca consultava llibres sobre com col\u00b7leccionar insectes. Em vaig proveir d’un pot amb serradures de suro i a la drogueria comprava acetat d’etil\u00e8 per matar els insectes. Els recollia en les excursions dels Llu\u00efsos de Gr\u00e0cia, i a vegades a Barcelona, saltava la t\u00e0pia d’algun jard\u00ed abandonat a Sarri\u00e0, prop de l’escola. Veient el meu inter\u00e8s, els pares em van comprar una col\u00b7lecci\u00f3 de libres de ci\u00e8ncies naturals excel\u00b7lents. Anys m\u00e9s tard estudiava f\u00edsica pero jo volia anar m\u00e9s enll\u00e0 de les equacions de classe; jo hauria volgut saber quines eren les mat\u00e8ries primeres del m\u00f3n, i en qu\u00e8 les transform\u00e0vem. Quan anava d’excursi\u00f3, hauria volgut saber identificar tots els arbres i plantes que m’envoltaven. Em fascinaven les vitrines de l’antic museu de ci\u00e8ncies naturals al par de la ciutadella. Vaig comprar-me llibres per identificar les plantes i anys m\u00e9s tard, a Castellar, vaig preparar un espai per exposar un herbari i alguns dels insectes. Amb la flora d’Oriol de Bol\u00f3s intentava, el millor que podia, identificar plantes que recollia a les excursions. El vaig traslladar quan vam venir a viure al Poblenou. Hauria volgut tenir anotats tots els animals que he observat al llarg de la vida, ja que evidentment no els tindr\u00e9 dissecats. Ho he intentat de nou aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n


\n<\/p>\n

\n

Geografia<\/p>\n

Ja a Castellar vaig voler tenir una foto a\u00e8rea del poble, una mapa de Catalunya en relleu, i un mapa del m\u00f3n, per situar-me on estic. I quan vaig venir a viure a Ayma, vaig voler fer el mateix. M’agrada aturar-m’hi i trobar els llocs de la ciutat on visc, Barcelona<\/a>, Catalunya<\/a>, i el que he pogut explorar del m\u00f3n<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/a>
\n\"\"<\/a>
\n\"\"<\/a><\/p>\n

\n

Foto gran<\/p>\n

Al final hi ha un marc per a fotos grans. Hi he tingut un n\u00favol, el mar, unes fulles amb rosada i de fa temps hi ha una foto de quan deuria tenir uns 9 anys, assegut enmig d’un camp llegint un llibre o anotant en una llibreta. I amb tots els anys que han passat, em reconec en aquest noi curi\u00f3s i amb ganes d’anotar i registrar.<\/p>\n

<\/p>\n

\n

On\u00edric<\/h3>\n

Si arrib\u00e9ssim a un pis desconegut amb un corredor amb tot de portes tancades, no sentim una emoci\u00f3 en explorar-ho? A casa els pares hi havia un corredor que a mi em semblava molt llarg i la porta de l’habitaci\u00f3 dels pares quedava una mica a les fosques. Quan era petit jo accelerava el pas perqu\u00e8 em feia por.\u00a0 Una instal\u00b7laci\u00f3 de Jaume Plensa proposava tot de portes de bronze amb diferents t\u00edtols: “desig”, “temps”, “ira”. Algun conte posa el protagonista davant de dues portes, que porten a destins diferents.<\/p>\n

<\/p>\n

Puc imaginar un pis m\u00e0gic on cada dia canvien els espais que hi ha rera les portes del corredor. Podrien ser les mateixes habitacions per\u00f2 canviant en el temps, d\u00e8cades endavant, d\u00e8cades enrera, amb mobles i decoracions diferents. Podria ser cada habitaci\u00f3 s’obr\u00eds a un temps i una part del m\u00f3n diferent, un balc\u00f3 dona al desert, la seg\u00fcent porta al Matterhorn, l’altra un carrer de Kyoto amb els cirerers florits, una biblioteca de llibres secrets. Podria ser que, com versions de la trobada de Marina Abramovic<\/a> amb Ulay, aparagu\u00e9ssin les persones que he conegut al llarg de la vida, a l’altre costat d’una taula. Podria ser que rera cada porta hi haguessin personatges i escenes diferents, els que esperaven Godot, un quartet de corda, Ledward Kaapana i la ballarina de I Kona<\/a> , una noia esperant per ballar amb mi, un dona que est\u00e0 al llit esperant per fer l’amor, uns que m’escridassen, el cuiner que sortia a la peli sobre Dexter Gordon esperant per fer-me tastar un plat, un matem\u00e0tic a una pissarra\u00a0 per comentar-me un teorema.<\/p>\n

<\/p>\n