{"id":1661,"date":"2019-12-05T11:46:08","date_gmt":"2019-12-05T11:46:08","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1661"},"modified":"2024-06-14T15:17:37","modified_gmt":"2024-06-14T15:17:37","slug":"historia-de-la-fotografia","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-de-la-fotografia\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la fotografia"},"content":{"rendered":"

[ esborrany]\u00a0\u00a0 421 Fotografia<\/a><\/p>\n

Inicis\u00a0 | \u00a0 Stieglitz i l’afirmaci\u00f3 de la fotografia com a art\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0 Surrealisme i reportatge\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 La fotografia a Catalunya<\/p>\n

\n

INICIS<\/p>\n

Antecedents: c\u00e0mera obscura. Niepce. 1837 Daguerre aconsegueix fixar la imatge sobre una placa de plata. Talbot. Collodion<\/p>\n

Es fa servir per retrats de gent famosa, records de viatges, muntatges que imitaven la pintura.<\/p>\n

F\u00e9lix Nadar<\/p>\n

<\/p>\n

Julia Margaret Cameron,\u00a0 1867<\/p>\n

<\/p>\n

Oscar Rejlander, Two ways of life, 1957<\/p>\n

<\/p>\n

Henry Robinson, Fading away, 1858<\/p>\n

<\/p>\n

Reportatges de guerra i paisatges<\/p>\n

Mathew Brady, guerra civil americana<\/p>\n

<\/p>\n

El moviment, Eadweard Muybridge [ llibre]<\/p>\n

<\/p>\n

Afirmaci\u00f3 de la fotografia com a art.<\/p>\n

Peter Henry Emerson refus\u00e0 la fotografia com a imitaci\u00f3 de la pintura i mir\u00e0 de capturar la naturalesa sense artificis, influ\u00eft epr le spintures de Millet<\/p>\n

<\/p>\n

Alfred Stieglitz<\/a>, (1864- 1946) i Edward Steichen<\/a>, van publicar la revista Camera Work entre 1903 i 1917. S es va preocupar per la qualitat de les reproduccions i afirmava que la bellesa \u00e9s a tot arreu i no calia retocar-la: “We are searching for the ultimate truth… We believe that if only people are taught to appreciate the beautiful side of their daily existence, to be aware of all the beauty which constantly surrounds them, they must gradually approach this ideal. For beauty is the ultimate truth, and truth means freedom”. Relaci\u00f3 amb la pintora Georgia O’Keefe. En un cat\u00e0leg va declarar: “”I was born in Hoboken. I am an American. Photography is my passion. The search for Truth my obsession. PLEASE NOTE: In the above STATEMENT the following, fast becoming “obsolete”, terms do not appear: ART, SCIENCE, BEAUTY, RELIGION, every ISM, ABSTRACTION, FORM, PLASTICITY, OBJECTIVITY, SUBJECTIVITY, OLD MASTERS, MODERN ART, PSYCHOANALYSIS, AESTHETICS, PICTORIAL PHOTOGRAPHY, DEMOCRACY, CEZANNE, “291”, PROHIBITION. The term TRUTH did creep in but it may be kicked out by any one”.<\/p>\n

De 1925 a 1930 va fer una s\u00e8rie de fotos, sobretot de n\u00favols, titulada Equivalents<\/a>, que no pretenien documentar ni descriure res, com si fossin art abstracte.<\/p>\n

Col\u00b7lecci\u00f3<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

Georgia O’Keeffe<\/p>\n

<\/p>\n

Equivalent 1930<\/p>\n

<\/p>\n

Bill Brandt (1904-1983)<\/p>\n

\n

Paul Strand (1890-1976): retrats, fotografia abstracta<\/p>\n

<\/p>\n

Edward Weston (1886-1958): paisatges, formes, retrats<\/p>\n

<\/p>\n

Ansel Adams<\/a> (1902-1984), els paisatges de Yosemite i Sierra Nevada [vista en el viatge a Calif\u00f2rnia el 2011]<\/p>\n

<\/p>\n

Renger-Patzsch ( 1897-1966\u00a0 ), die neue Sachlichkeit, la nova objectivitat. Die Welt ist Sch\u00f6n, reafirma la idea de trobar la bellesa en el que ens envolta, com strand i Stieglitz.<\/p>\n

<\/p>\n

Andreas Feininger (1906 – 1999), format a la Bauhaus, escenes de Manhattan i formes [ llibre Anatomia de la Natura]<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Raoul Hausmann (1886-1971) [autor del Cap mec\u00e0nic<\/a>, llibre ] Dada<\/p>\n

<\/p>\n

Man Ray<\/a> (1890-1976),\u00a0 americ\u00e0 amb carrera a Paris, surrealisme\u00a0 i creaci\u00f3 de formes noves. [ llibre ]<\/p>\n

<\/p>\n

Lewis Hine (1874-1940) va documentar les condicions del treball infantil<\/p>\n

<\/p>\n

Dorothea Lange (1895 – 1965) va documentar la vida de la gent durant la Depressi\u00f3 per enc\u00e0rrec de la Farm Security Administration:<\/p>\n

Migrant mother<\/p>\n

<\/p>\n

Walker Evans (1903 – 1975) tamb\u00e9 per la Farm Adm.<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

EL REPORTATGE PERIOD\u00cdSTIC<\/p>\n

El 1924 apareix la c\u00e0mera Ermanox i el 1925 la Leica, cosa que permet fer fotos d’exposici\u00f3 r\u00e0pida i gran angular pels reportatges de not\u00edcies.<\/p>\n

Andr\u00e9 Kert\u00e9sz (1894 – 1985): captar el moment (tot i que tamb\u00e9 va elaborar composicions).<\/p>\n

<\/p>\n

Henri Cartier-Bresson (1908-2004): la c\u00e0mera com a extensi\u00f3 de l’ull, captar el moment decisiu.<\/p>\n

<\/p>\n

Robert Capa (1913 – 1954), reporter de guerra, mort al Vietnam<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

LA FOTOGRAFIA A CATALUNYA<\/p>\n

http:\/\/patrimoni.gencat.cat\/ca\/coleccio\/la-fotografia-artistica-catalunya<\/p>\n

Des del primitiu daguerreotip fins als actuals suports i canals de distribuci\u00f3, la fotografia catalana ha estat protagonista d\u2019una revoluci\u00f3 de poc menys de dos segles.<\/p>\n

Mesos despr\u00e9s d\u2019apar\u00e8ixer el daguerreotip a Fran\u00e7a (1839), Ramon Alabern<\/b> es converteix en el primer catal\u00e0 en fer fotografies amb aquest nou invent. Poc despr\u00e9s, fot\u00f2grafs com Jos\u00e9 Mart\u00ednez S\u00e1nchez o Juan Mart\u00ed seran testimonis de la Revoluci\u00f3 Industrial.<\/p>\n

A finals del segle XIX apareixen els primers fot\u00f2grafs art\u00edstics catalans (Joan Vilatob\u00e0, Miquel Renom o Pere Casas Abarca), propers al Simbolisme<\/b> i l\u2019Impressionisme<\/b>, mentre que la segona generaci\u00f3 segueix el Pictorialisme<\/b> (Joaquim Pla i Claudi Carbonell).<\/p>\n

<\/p>\n

L\u2019Avantguardisme tamb\u00e9 arriba a la fotografia catalana, i el treball de professionals com Josep Sala, Pere Catal\u00e0 Pic o Gabriel Casas suposa una revoluci\u00f3 art\u00edstica i t\u00e8cnica.<\/p>\n

[no esmenta Agust\u00ed Centelles, mesqu\u00ed ]<\/p>\n

<\/p>\n

Pere Catal\u00e0<\/p>\n

<\/p>\n

Emili Godes, P\u00e8sols, 1930<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

No \u00e9s fins la d\u00e8cada dels cinquanta que ressorgeix la tradici\u00f3 de la fotografia documental<\/b>. Una nova generaci\u00f3 (Francesc Catal\u00e0 Roca, Ramon Masats, Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Joan Colom, Leopoldo Pom\u00e9s, Colita o Eugeni Forcano) mostrar\u00e0 la realitat de manera cr\u00edtica i ir\u00f2nica.<\/p>\n

Als setanta i vuitanta augmenta la difusi\u00f3 i prestigi cultural de la fotografia, que finalment entra als museus. Amb l\u2019arribada de l\u2019era digital se\u2019n democratitza encara m\u00e9s l\u2019\u00fas.<\/p>\n

Colita<\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

\n

TEMES [classificaci\u00f3 meva provisional]<\/h1>\n

la bellesa que est\u00e0 a tot arreu:<\/p>\n