![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/f\/f6\/Albrecht_D%C3%BCrer_-_The_Large_Piece_of_Turf%2C_1503_-_Google_Art_Project.jpg\")
<\/p>\nTota escena representada en un quadre suposa l’elecci\u00f3, per part de l’artista, dels l\u00edmits que la separen de la resta del m\u00f3n. I aix\u00ed ens fa concentrar en all\u00f2 que l’interessa. Podem mostrar el naixement de Jes\u00fas, o la figura d’H\u00e9rcules en primer pla m\u00e9s que no pas una gran panor\u00e0mica del paisatge. Das Grosse Rasenst\u00fcck, o la llebre de D\u00fcrer s\u00f3n exemples de l’efic\u00e0cia del que podr\u00edem anomenar “efecte marc”:<\/p>\n
<\/p>\n
Ens fa valorar la complexitat de totes les tiges dre\u00e7ant-se al cel en apropar-nos-les i a\u00efllar-les de la resta.<\/p>\n
L’efecte encara \u00e9s m\u00e9s evident en art abstracte, una l\u00ednia o una taca de Mir\u00f3 o T\u00e0pies, adquireixen valor quan l’artista decideix posar-les sobre el llen\u00e7 i aquet penjar-lo en la paret d’un museu.<\/p>\n
El mateix passa en fotografia. La tria dels l\u00edmits i, sovint, deixar el subjecte sobre un fons buit, fan que apareguin les qualitats interessants del tema, com en aquests p\u00e8sols d’Emili God\u00e9s:<\/p>\n
![](\"https:\/\/www.museunacional.cat\/sites\/default\/files\/202120-000_18066.JPG\")
<\/p>\n
En el cas d’un tra\u00e7 en pintura abstracta, o d’un objecte en fotografia, ens podem demanar fins quin punt la bellesa ja existia, mesclada amb el fons, abans que l’artista decid\u00eds dur-la a un primer pla, o b\u00e9 si \u00e9s creada justament per l’acte de posar-la dins d’un marc.<\/p>\n
El tokonoma japon\u00e8s \u00e9s un espai deliberadament buit en espera de ser omplert per un rotlle amb un dibuix o cal\u00b7ligrafia, i una peana per mostrar un objecte tal com una cer\u00e0mica. El rotlle ser\u00e0 triat en funci\u00f3 de l’ocasi\u00f3. Aquesta actitud subratlla l’acte d’emmarcar un objecte que considerem especialment bell o adequat per a l’ocasi\u00f3.<\/p>\n
![](\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/6\/6f\/Murotsu_Museum_of_Folklore08s5s4272.jpg\")
<\/p>\n
La poesia<\/a> opera sota un principi semblant, “emmarcant” les paraules en les l\u00ednies dels versos, o amb una dicci\u00f3 especial. Un text qualsevol, una recepta de cuina, per exemple, semblar\u00e0 poesia si \u00e9s recitada com un poema o \u00e9s impresa en format de vers:<\/p>\n Aigua, farina, sucre, dos ous Igual que en el cas de la pintura ens podem plantejar si qualsevol text pot ser poesia i nom\u00e9s cal “emmarcar-lo”. Potser la bellesa \u00e9s a tot arreu i nom\u00e9s cal fixar-s’hi. Naturalment la resposta \u00e9s que no tot val igual, la bellesa no \u00e9s com un expositor de rebaixes d’uns grans magatzems d’on podem agafar-ne el que sigui. S\u00ed que hi ha per tot arreu oportunitats per a l’interessant i el bell, imatges i mots a emmarcar. Per\u00f2 cal un treball actiu, com la de l’hoste del tokonoma, per triar-les, tractar-les i “emmarcar-les”.<\/p>\n El 1951 John Cage va concebre la pe\u00e7a 4’33”, exactament quatre minuts i 33 segons de silenci. Era una reacci\u00f3 contra un m\u00f3n que estava ple de m\u00fasica ambiental. Un m\u00f3n en qu\u00e8 no existeix el silenci fa que els sons no es puguin “emmarcar” . Tal s’explica en aquest article<\/a>:<\/p>\n The value people see in 4’33” is best explained by bread crumbs. One day, Cage was at a restaurant with the abstract painter Willem de Kooning, arguing about art. At one point, De Kooning made a rectangle with his fingers and dropped them over some crumbs on the table. \u201cIf I put a frame around these bread crumbs, that isn\u2019t art,\u201d De Kooning piped. Cage shook his head. The frame, he argued, meant everything. En m\u00fasica, el marc \u00e9s el silenci, en dansa, la immobilitat<\/p>\n Un arquitecte d’interiors intel\u00b7ligent jugar\u00e0 amb l’efecte marc per no poblar excessivament un espai de manera que en ressalti un mur il\u00b7luminat, una llar de foc amb un sof\u00e0.<\/p>\n No som conscients que l’admiraci\u00f3 que sentim pel Taj Mahal<\/a> es deu sobretot a l’ampla perspectiva que d\u00f3na el jard\u00ed. El mateix palau envoltat de gratacels o altres edificis, sense possibilitat de veure’l sencer,t al com passa amb moltes catedrals, no faria el mateix efecte.<\/p>\n El geni de James Turrell<\/a> consisteix a crear uns marcs per veure el cel<\/p>\n En gastronomia, la tend\u00e8ncia dels men\u00fas de degustaci\u00f3 a presentar un seguit de racions petites separadament segueix el mateix principi de ressaltar les qualitats d’un plat separant-lo dels altres en l’espai i el temps. En general, tota experi\u00e8ncia que vingui precedida d’una estona de silenci sense res m\u00e9s, ser\u00e0 apreciada amb m\u00e9s intensitat. En canvi, un m\u00f3n on la m\u00fasica se succeeix sense interrupci\u00f3, on consumim imatges a instagram sense parar, on llegim missatges a facebook, twitter i whatsapp de manera cont\u00ednua, impedeix emmarcar el que \u00e9s important.<\/p>\n Gener 2021<\/p>\n Potser si l’efecte marc funciona \u00e9s perqu\u00e8, en el fons, tot \u00e9s bell i tot t\u00e9 valor. Nom\u00e9s cal mostrar-ho, “emmarcar-ho”, per que sigui evident.<\/p>\n Aix\u00ed, l’art cl\u00e0ssic aconseguia aquest “efecte marc” gr\u00e0cies a la destresa del pintor o escultor que aconseguien representar quelcom que no es trobava al voltant. La seva destresa, “l’ars” o techn\u00e9, \u00e9s el que ens feia arrbar amb for\u00e7a la bellesa de l’atleta, el patiment de Laocoont, l’autoconeixement d’un retrat de Rembrandt. Quan Andy Warhol ens presenta una llauna, quan T\u00e0pies posa una arpillera amb guix, quan Mir\u00f3 deixa un llen\u00e7 blanc amb una l\u00ednia que el recorre, ens dirigeixen la mirada cap a altres coses.<\/p>\n Stieglitz\u00a0 (Hist\u00f2ria de la fotografia<\/a>): We are searching for the ultimate truth\u2026 We believe that if only people are taught to appreciate the beautiful side of their daily existence, to be aware of all the beauty which constantly surrounds them, they must gradually approach this ideal. For beauty is the ultimate truth, and truth means freedom.<\/p>\n En afirmar la fotografia com a art independent de la pintura, i especialment d’una pintura que proposa continguts ficticis, Stieglitz est\u00e0 dient que la bellesa \u00e9s arreu i nom\u00e9s cal recollir-la i presentar-la b\u00e9 en un marc o una bona reproducci\u00f3.<\/p>\n La destrucci\u00f3 de l’espai del marc destrueix l’obra d’art (setembre 2021)<\/p>\n Hi ha peces meravelloses que s’han fet molt populars i se n’ha abusat. La petita m\u00fasica de nit de Mozart, reprodu\u00efda als ascensors, als anuncis, s’ha fet mal b\u00e9. La nit estel\u00b7lada de Van Gogh, reprodu\u00efda en samarretes, imants de nevera, tovalloles … tamb\u00e9 s’ha fet mal b\u00e9. Imaginem ara que aquesta obra s’ha mantingut en secret, i que arribes a un museu i, de sobte, en una sala perduda on no hi ha ning\u00fa, de la trobes de sobte.<\/p>\n Efecte marc en els concerts (09\/2021)<\/p>\n La formalitat dels concerts de m\u00fasica cl\u00e0ssica, la majestuositat de la sala de concerts, el silenci abans de comen\u00e7ar, els aplaudiments, tot s\u00f3n contribucions a “emmarcar” i rebre la m\u00fasica amb m\u00e9s atenci\u00f3. Sense aquesta ajuda, molts passatgers del metro de Washington van passar de llarg de l’actuaci\u00f3 del violinista Joshua Bell<\/a>.<\/p>\n El preu i l’audi\u00e8ncia com a efecte marc (09\/2021)<\/p>\n En el terreny de l’art, la m\u00fasica, o gastronomia, el preu tamb\u00e9 funciona una mica com efecte marc. Quan un producte \u00e9s molt car i no queda a l’abast de tots, aquesta dist\u00e0ncia funciona una mica com un efecte marc i estableix el producte com a important. \u00c9s el cas on sovint “emmarquem” una tonteria sense valor elevada artificalement pel mercat especulatiu, com els balloon dogs de Jeff Koons. El mateix passaria amb concerts de m\u00fasics molt famosos o productes gastron\u00f2mics de luxe com el foie o caviar, que objectivament no s\u00f3n pas superiors en exquisidesa a una truita de patates ben feta. A les cates de vins, el factor previ de prestigi emmascara sovint la qualitat que trobar\u00edem en una cata a cegues (per no parlar del cas en qu\u00e8 el mateix vi ser posat en ampolles de cellers de diferent rang).<\/p>\n La fama i la popularitat tamb\u00e9 fan destacar, sovint sense motiu, artistes i productes. Aix\u00ed, escoltem el que toca, visitem els museus i ens aturem a les pees que toca, fem viatges on toca i fotografiem el que toca.<\/p>\n 09\/2021<\/p>\n El veritable esteta sabr\u00e0 descobrir valor sense l’ajuda de l’efecte marc, ja sia el passatger del metro que es va aturar davant el violinista, el que menja una truita de patates a un bar del barri, o que s’atura en un mural d’un desconegut. Com els directors de cinema que emmarquen una escena fent un rectangle amb els dits o amb un objectiu especial, l’esteta sabr\u00e0 troabr la bellesa sense les ajudes dels marcs establerts pel que \u00e9s popular o t\u00e9 un preu elevat.<\/p>\n La bellesa pot trobar-se tot arreu, per\u00f2 no m’atreviria a dir que tot l’existent \u00e9s bell, i fundar una religi\u00f3 de la bellesa com voldria H\u00f6lderlin<\/a>. Hi ha odi, mesquinesa i lletjor, en el m\u00f3n i en nosaltres mateixos. Parafressejant Auden<\/a>, dir\u00edem que entrem a la bellesa nom\u00e9s en algunes estones i alguns llocs. [ pendent il\u00b7lustraci\u00f3 abocador]<\/p>\n 2023<\/p>\n Les obres de Roy Lichtenstein creen un “efecte marc” en reproduir, pacientment a l’oli, les imatges dels c\u00f2mics amb les textures de les t\u00e8cniques de reproducci\u00f3 mec\u00e0niques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Tota escena representada en un quadre suposa l’elecci\u00f3, per part de l’artista, dels l\u00edmits que la separen de la resta del m\u00f3n. I aix\u00ed ens fa concentrar en all\u00f2 que l’interessa. Podem mostrar el naixement de Jes\u00fas, o la figura d’H\u00e9rcules en primer pla m\u00e9s que no pas una gran panor\u00e0mica del paisatge. Das Grosse … <\/p>\n
\npastar-ho, al forn 45 minuts.
\nTortada de l’\u00e0via.<\/p>\n
\n
\nDump a virtuoso violinist on the street corner, and nearly everyone will walk past without a second look. Put the same violinist in a concert hall and 1,500 people will hang onto every note. The concert hall is a frame\u2014a palace for listening\u2014and when you frame silence there, incidental sounds may froth to the foreground. The hum of the lighting. The ticking of your wristwatch. The mad ringing in your ear. If you stop and contemplate the world buzzing around you, you may realize how rich and interesting it can be.<\/p>\n
\n
\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/tajmahal.JPG\")
<\/p>\n
\n
\n![](\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/cuina\/pinxoxai.JPG\")
<\/p>\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n