{"id":1689,"date":"2020-01-31T18:52:42","date_gmt":"2020-01-31T18:52:42","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1689"},"modified":"2023-04-21T10:27:01","modified_gmt":"2023-04-21T10:27:01","slug":"neolitic-8000","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/","title":{"rendered":"Neol\u00edtic -10000 -3000"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/historia-zero\/\">Hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/prehistoria-migracions\/\">Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000<\/a>\u00a0| Neol\u00edtic -8000 -3300\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/primeres-civilitzacions-3300-a-800\/\">Primeres civilitzacions -3300 a -800<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/antiguetat-classica-800-a-500\/\">Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/edat-mitjana-500-1500-ce\/\">Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/moderna-1500-1800\/\">Moderna. 1500 \u2013 1800<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemporania-1800-1915\/\">Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1915<\/a>\u00a0| <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/actual-1915-ara\/\">Actual 1915 \u2013 ara<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/recorregut-historia\/?temps=-10000&amp;tipus=ara\">Inici<\/a>-10000 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/recorregut-historia\/?temps=-3000&amp;tipus=ara\">final<\/a> -3000<\/p>\n<ul>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/#agricultura\">Agricultura<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/#expansio\">Expansi\u00f3<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/#llenguatges\">Llenguatges<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/#discussio\">Discussi\u00f3<\/a><\/li>\n<li><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/#desenvolupament\">Desenvolupaments<\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/neolitic1.png\" width=\"600\" height=\"492\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"agricultura\">\n<h2>Agricultura<\/h2>\n<\/div>\n<p>[inicialment el per\u00edode es definia per les eines de pedra polida neos &#8211; litos, pedra nova]. El 1936 Gordon Childe introdueix el concepte de la <em>revoluci\u00f3 del neol\u00edtic<\/em> quant a l&#8217;aparici\u00f3 de l&#8217;agricultura i la ramaderia que hauria aportat els excedents que permetrien la civilitzaci\u00f3.<br \/>\nEn algun punt entre Turquia i Iran es van domesticar animals i va comen\u00e7ar l&#8217;agricultura, primer el blat i les cabres (9000Bc), p\u00e8sols i llenties (8000 Bc), oliveres (5000BC), cavalls (4000BC), vinyes (3500BC). Des d&#8217;aleshores no s&#8217;han &#8220;domesticat altres plantes o animals. Si els nostres gens i ments s\u00f3n de ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors, el nostre aliment \u00e9s el dels antics pagesos del neol\u00edtic. En contra del que es pensava inicialment, l&#8217;agricultura va apar\u00e8ixer tamb\u00e9 simult\u00e0niament a sudam\u00e8rica, amb blat de moro i llamas, i a Xina amb arr\u00f2s, mill i porcs. (A nordam\u00e8rica carabasses, a Nova Guinea canya de sucre i bananes, a \u00c0frica occidental, mill, arr\u00f2s, blat i sorgo).(Yuval Harari, Sapiens)<\/p>\n<div>Es van formar assentaments all\u00e0 on hi havia aigua, als rius a Mesopot\u00e0mia, el Nil, la vall de l&#8217;Indus, rius a Xina (el Huang he o riu groc, a la conca del qual hi ha Xi&#8217;an i Beijing, i el Yang Ts\u00e9, amb ChengDu i ShangHai) . Va apar\u00e8ixer la divisi\u00f3 del treball i una jerarquia de classes.\u00a0 La complexitat de la societat i els intercanvis faran necessari sistemes d&#8217;anotaci\u00f3.<\/div>\n<div>Jeric\u00f3 tenia uns centenars d&#8217;habitants el 8500 i \u00c7atal Uyuk, entre 5000 i 10000.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>[Amb l&#8217;agricultura es comen\u00e7a a viure el temps no pas en el dia a dia, sin\u00f3 en el cicle de les estacions. Apareixer\u00e0 el calendari, l&#8217;observaci\u00f3 dels astres i l&#8217;astrologia].<\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/e9\/Centres_of_origin_and_spread_of_agriculture.svg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/e\/e9\/Centres_of_origin_and_spread_of_agriculture.svg\" width=\"940\" height=\"415\" \/><\/a><\/p>\n<p>El m\u00f3n es divideix en (AT6):<\/p>\n<ul>\n<li>ca\u00e7adors de c\u00e8rvols al nord<\/li>\n<li>pastors a les estepes de r\u00fassia i mong\u00f2lia, am\u00e8rica del nord, sahara<\/li>\n<li>tropical root crops: sudest asi\u00e0tic, amazonas, africa central<\/li>\n<li>l&#8217;agricultura s&#8217;escampa a m\u00e8xic, per\u00fa \/ est xina, europa i nord mediterr\u00e0, orient mitj\u00e0 i \u00edndia W<\/li>\n<li>ca\u00e7adors isolats a\u00a0 Asud sud, africa S, Austr\u00e0lia (AT10 amb el canvi de clima queden a\u00efllats pel mar o pel desert)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div id=\"expansio\">\n<h2>Expansi\u00f3<\/h2>\n<\/div>\n<ul>\n<li>Orient creixent f\u00e8rtil -10000, pastors Ar\u00e0bia (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NOA0\">2NOA0<\/a> ), Anat\u00f2lia, Mesopot\u00e0mia i Jeric\u00f3 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NOT0\">2NOT0<\/a>) , P\u00e8rsia (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NOP0\">2NOP0<\/a> ), Egipte i Magrib 5000 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NFN0\">2NFN0<\/a> )<\/li>\n<li>Europa: Balcans -6000 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEB0\">2NEB0<\/a> balcans, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEG0\">2NEG0<\/a>\u00a0 Gr\u00e8cia, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEI0\">2NEI0<\/a> It\u00e0lia), -4500 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/europa-i-russia\/#agricultura\">resta d&#8217;Europa<\/a>\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NES0\">2NES0<\/a> escandin\u00e0via,<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEC0\">2NEC0<\/a> Europa Central ,<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEA0\">2NEA0<\/a> Illes brit\u00e0niques,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NEE0\">2NEE0<\/a> Ib\u00e8ria) ,<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NR00\">2NR00<\/a> Pastors Sib\u00e8ria<\/li>\n<li>Xina: -9000-7000\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/List_of_Neolithic_cultures_of_China\">cultures neol\u00edtiques a Xina<\/a>\u00a0(<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NAX1\">2NAX1<\/a>\u00a0 Xina Grans rius, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NAXK\">2NAXK<\/a>\u00a0 manx\u00faria Corea, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NAX2\">2NAX2<\/a> Pastors Mong\u00f2lia i Tibet, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NAJ0\">2NAJ0<\/a> Jap\u00f3,\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NASI\">2NASI<\/a> Sudest Asi\u00e0tic)<\/li>\n<li>India: Vall Indus (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NAI0\">2NAI0<\/a> )<\/li>\n<li>Mesoam\u00e8rica 8000, <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Andean_civilizations\">civilitzacions andines<\/a> 8000 (<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/pagina\/fitxa-historia\/?codi=2NMS1\">2NMS1<\/a> Am\u00e8rica central i Per\u00fa), la resta ca\u00e7adors<\/li>\n<\/ul>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/43-historia\/43-cronologia\/?condicio=t1%3E13699990022%20AND%20t1%3C13699996000&amp;titol=Neol\u00edtic\">Cronologia Neol\u00edtic<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"llenguatges\">\n<h2><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/evolucio-dels-llenguatges\/\">Llenguatges<\/a><\/h2>\n<\/div>\n<p>Les principals divisions ja han tingut lloc durant el paleol\u00edtic. L&#8217;evoluci\u00f3 de l&#8217;indoeuropeu aquesta \u00e8poca \u00e9s:<\/p>\n<ul>\n<li>Centre: Pre-<a title=\"Anatolian languages\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Anatolian_languages\">Anatolian<\/a> (4200 BC), Hitita, extingit cap el 1500, Pre-Armenian (2800 BC),Pre-Greek (2500 BC)<\/li>\n<li>Oest: <a title=\"Germanic parent language\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Germanic_parent_language\">Pre-Germanic<\/a> (3300 BC),Pre-Italic and Pre-Celtic (3000 BC),Pre-Balto-Slavic (2800 BC)<\/li>\n<li>Est:Proto-<a title=\"Indo-Iranian languages\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Indo-Iranian_languages\">Indo-Iranian<\/a> (2200 BC); split between Iranian and Old Indic 1800 BC,Pre-<a title=\"Tocharian languages\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Tocharian_languages\">Tocharian<\/a> (3700 BC) zona del NW de Xina, documents escrits, extingit<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div id=\"discussio\">\n<h2>Discussi\u00f3<\/h2>\n<\/div>\n<p>Yuval Harari argumenta que l&#8217;agricultura i la vida sedent\u00e0ria no va ser necess\u00e0riament un progr\u00e9s. S\u00ed que hi havia m\u00e9s menjar disponible, per\u00f2 en general la vida dels pagesos era menys satisfact\u00f2ria que dels ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors. Va donar lloc a una explosi\u00f3 de poblaci\u00f3 i a elits. I el culpable no van ser reis o sacerdots: &#8220;els culpables van ser una colla de plantes, blat, ar\u00f2s i patates. Aquestes plantes van domesticar l&#8217;Homo sapiens, i no pas a l&#8217;inrev\u00e9s.[&#8230;] Aquesta \u00e9s l&#8217;ess\u00e8ncia de la revoluci\u00f3 agr\u00edcola, la possibilitat de mantenir m\u00e9s gent viva en pitjors condicions. (La cerca d&#8217;una vida m\u00e9s f\u00e0cil va dur a penes, i no pas per darrera vegada. Ens segueix passant avui. Qunta llicenciats joves agafen llocs de treball en despatxos de pestigi esperant que si treballen dur guanyaran prou dinbers per poderse retirar i fer el que realment els agrada quan en facin trenta-cinc? Per\u00f2 quan arriben a aquesta edat tenen hipoteques, nens a escola, cases a les afores que suposen alments dos cotxes per fam\u00edlia, i no sabrien viure sense bons vins i vacances cares [&#8230;] Abans suposava una feinada escriure una carta , posar-la en un sobre amb l&#8217;adre\u00e7a i el segell i dur-la a una b\u00fastia. Una resposta podia tardar dies, setmanes i mesos. Avui podem enviar un correu electr\u00f2nic que d\u00f3na la volta al m\u00f3n i si el destinatari \u00e9s en l\u00ednia, la resposta arribar\u00e0 un minut despr\u00e9s. Hem estalviat esfor\u00e7 i temps. Per\u00f2 tenim una vida m\u00e9s relaxada? Lamentablement, no. A l&#8217;era del snail-mail era, la gent nom\u00e9s escrivia cartes quan tenia alguna cosa important a explicar. En comptes d&#8217;escriure la primera cosa que els venia al cap, consideraven atentament qu\u00e8 volien dir i com redactar-ho. Esperaven rebre una resposta igualment cuidada. La majoria de la gent escrivia i rebia unes poques cartes al mes i rarament tenien la necessitat de respondre de seguida. Avui rebem dotzenes de correus al dia, tots de gent que esperen una resposta aviat. Cr\u00e8iem que an\u00e0vem a estalviar temps, i en canvi hem augmentat la velocitat de la cinta de c\u00f3rrer de la vida deu vegades, fent que els nostres dies siguin tinguin m\u00e9s ansietat.&#8221;<\/p>\n<p>[\u00c9s el que podr\u00edem anomenar la trampa del luxe: en buscar una vida m\u00e9s f\u00e0cil posem en marxa uns canvis que potser no aporten el que haur\u00edem volgut.] Curiosament, la hip\u00f2tesi que primer es va descobrir l&#8217;agricultura i amb els excedents de temps es van poder construir temples \u00e9s q\u00fcestionada. Les estructures de G\u00f6bekli Tepe de 9500BC, van ser constru\u00efdes per ca\u00e7adors-recol\u00b7lectors.<\/p>\n<p>La selecci\u00f3 del bestiar fa que els m\u00e9s dif\u00edcils quedin descartats i seleccionem els m\u00e9s mansos. Un pollastre salvatge viu entre 7-12 anys, el bestiar fins a 20 anys. Amb la ramaderia industrial els animals es sacrifiquen al cap d&#8217;uns mesos, perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s rendible.<\/p>\n<p>A l&#8217;inici del neol\u00edtic hi havia 5-8 milions de ca\u00e7adors recol\u00b7lectors. A l&#8217;any 100, en quedaven 1-2 a Austr\u00e0lia, Am\u00e8rica i \u00c0frica, mentre que el m\u00f3n tenia 250M de pagesos. Els primers no pensaven gaire m\u00e9s enll\u00e0 de setmanes o mesos. Els pagesos projectaven anys i d\u00e8cades en el futur [somiant qu\u00e8 podrien fer si acumulaven bones collites]<\/p>\n<hr \/>\n<p>[El pas d&#8217;un temps en qu\u00e8 la natura ho prove\u00efa tot, a un temps que hem de treballar la terra hauria quedat reflectit en la mitologia.<\/p>\n<p>D&#8217;una banda al llibre del g\u00e8nesi, 3 17-19 Adam i Eva s\u00f3n expulsats del Parad\u00eds, &#8220;I a l&#8217;home, li digu\u00e9: \u00abPerqu\u00e8 has escoltat el que et deia la dona i has menjat de l&#8217;arbre sobre el qual t&#8217;havia manat que no en mengessis, la terra ser\u00e0 male\u00efda per culpa teva. Tota la vida passar\u00e0s penes per poder menjar d&#8217;ella; 18 et produir\u00e0 espines i cards, i menjar\u00e0s verdures; 19 menjar\u00e0s el pa amb la suor del teu front, fins que tornis a la terra, que \u00e9s d&#8217;on has estat tret: perqu\u00e8 ets pols, i a la pols tornar\u00e0s\u00bb.&#8221;<\/p>\n<p>Virgili al Llibre I de les Ge\u00f2rgiques (145): La primera, Ceres enseny\u00e0 els mortals a girar amb el ferro la terra, quan ja mancaven les glans i les arboces de la forest sagrada i Dodona&#8217; refusava tot aliment, Despr\u00e9s, a llur torn, els blats tingueren llur treball, talment que el funest rovell&#8217; devor\u00e0 els brins i el card est\u00e8ril eri\u00e7\u00e0 els sembrats; moren les messes; en lloc d&#8217;elles es drecen, aspre boscatge, les bardanes i els abri\u00fclls, i enmig de brillants conreus dominen el jull improductiu i la folla cugula. Si doncs no t&#8217;acarnisses incansablement amb el rampill contra les herbes, si no esveres amb sorolls els ocells, si no escapces amb la fal\u00e7 les ombres que t&#8217;obscureixen l&#8217;heretat, si no pregues invocant la pluja, ai!, haur\u00e0s de contemplar vanament el gran munt d&#8217;altri i, per espassar-te la fam, haur\u00e0s d&#8217;espolsar l&#8217;alzina dins els boscos.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/Historia\/cogul.png\" width=\"1024\" height=\"739\" \/><\/p>\n<p>Cogul<\/p>\n<hr \/>\n<div id=\"desenvolupament\">\n<h2>Desenvolupament<\/h2>\n<\/div>\n<ul>\n<li>-10000 Agricultura<\/li>\n<li>Assentaments urbans, protociutats de Jeric\u00f3 i \u00c7atal Uyuk.<\/li>\n<li>Cer\u00e0mica. Teixits. La roda. Irrigaci\u00f3<\/li>\n<li>-5500 Bronze<\/li>\n<li>pintures m\u00e9s esquem\u00e0tiques<\/li>\n<li>[astronomia?] Megalits, tombes<\/li>\n<\/ul>\n<p>Queden fora Austr\u00e0lia, l&#8217;\u00c0frica subsahariana, separades Poblaci\u00f3 [5M inicial, 18M final segons c\u00e0lculs, altres diuen que es multiplica per 16 i serien 80M]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Hist\u00f2ria |\u00a0\u00a0 Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000\u00a0| Neol\u00edtic -8000 -3300\u00a0| Primeres civilitzacions -3300 a -800\u00a0| Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500\u00a0| Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE\u00a0| Moderna. 1500 \u2013 1800\u00a0| Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1915\u00a0| Actual 1915 \u2013 ara Inici-10000 final -3000 Agricultura Expansi\u00f3 Llenguatges Discussi\u00f3 Desenvolupaments Agricultura [inicialment el per\u00edode es definia per les &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/neolitic-8000\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Neol\u00edtic -10000 -3000&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[427,574],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1689"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1689"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1689\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1689"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1689"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1689"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1689"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1689"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1689"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1689"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1689"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}