{"id":1698,"date":"2020-02-11T18:07:08","date_gmt":"2020-02-11T18:07:08","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1698"},"modified":"2023-02-16T11:39:49","modified_gmt":"2023-02-16T11:39:49","slug":"historia-visio-global","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/historia-visio-global\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria. Visi\u00f3 global"},"content":{"rendered":"

Hist\u00f2ria<\/a> |\u00a0\u00a0 Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000<\/a>\u00a0| Neol\u00edtic -8000 -330<\/a>0\u00a0| Primeres civilitzacions -3300 a -800<\/a>\u00a0| Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500<\/a>\u00a0| Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE<\/a>\u00a0| Moderna. 1500 \u2013 1800<\/a>\u00a0| Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1915<\/a>\u00a0| Actual 1915 \u2013 ara<\/a><\/p>\n

[Com es defineix i com s’ha conegut cada etapa? Quins s\u00f3n els seus reptes?]<\/p>\n

\n

ETAPES<\/p>\n

Paleol\u00edtic<\/a> -100.000 a -8000:
\nEstablert al s19\u00a0 amb l’estudi d’eines de pedra sense polir als jaciments ( \u201cdescobriment\u201d de la prehist\u00f2ria<\/a>), i al llarg del s20 amb els f\u00f2ssils d’hom\u00ednids i an\u00e0lisi gen\u00e8tica (Estudi de l’evoluci\u00f3 humana<\/a>) .
\nColonitzaci\u00f3 del m\u00f3n gr\u00e0cies als ponts de terra a l’\u00faltima era glacial, el foc, refugis, pintures, el llenguatge.<\/p>\n

Neol\u00edtic<\/a> -8000 a -3300:
\nEstablert al s19\u00a0 amb l’estudi d’eines de pedra polida als jaciments (\u201cdescobriment\u201d de la prehist\u00f2ria<\/a>). Al s20 Gordon Childe introdueix el concepte de la revoluci\u00f3 neol\u00edtica amb l’aparici\u00f3 i expansi\u00f3 de l’agricultura i ramaderia.
\n[Conrear la terra i ramaderia per augmentar la poblaci\u00f3 que pot suportar un territori. Cer\u00e0mica, conreu i ramaderia, regadiu, propietat privada. Des d’ara fins a l’actualitat, es tallaran boscos per obtenir terres cultivables. A l’edat mitjana ja s’havien aprofitat les del vell m\u00f3n. Al s18 s’incorpora el West d’Am\u00e8rica del Nord. A s20 i 21 es destrueixen les selves d’Am\u00e8rica llatina i \u00c0frica] [lluita per conquerir terres i recaptar impostos]<\/p>\n

Primeres civilitzacions<\/a> -3300 a -800:
\nExcavacions al s19, (expedicions arqueol\u00f2giques<\/a> ).
\n[Organitzar-se com a societat, sistema de creences, oficis,\u00a0 metal\u00b7l\u00fargia de bronze i ferro.] [lluita per conquerir terres i recaptar impostos]<\/p>\n

Antiguetat cl\u00e0ssica<\/a> -800 a 500:
\nCr\u00f2niques originals<\/a> gregues i romanes redescobertes al renaixement<\/a>. Hermen\u00e8utica de textos b\u00edblics (edat mitjana<\/a>).
\n[Interrogar i proposar qu\u00e8 ha de ser la vida, Confuci, Lao Tse, Budha, Plat\u00f3 i Arist\u00f2til, Jes\u00fas] Imperi Rom\u00e0 i imperi Han. Esclaus. [lluita per conquerir terres i recaptar impostos, dif\u00edcil equilibri entre recursos per desenvolupament econon\u00f2mic i protecci\u00f3 militar]<\/p>\n

Post-cl\u00e0ssica. Edat mitjana<\/a> 500 1500 (1453) :
\nTerme introdu\u00eft al renaixement<\/a> contraposant-lo a l’antiguitat cl\u00e0ssica.
\n[A occident 5 segles de col\u00b7lapse, es perd la civilitzaci\u00f3 romana, recuperar un ordre, que es mira de justificar en la gr\u00e0cia divina, fet que atorgar\u00e0 un gran poder a l’esgl\u00e9sia. Lluites entre nobles que competeixen per dominar un regne incipient, l’esgl\u00e9sia com a justificaci\u00f3 del poder. Conflicte entre civilitzaci\u00f3 i pobles b\u00e0rbars, relaci\u00f3 de poder entre terratinents i serfs] Poder dels propietaris de la terra. La regla impl\u00edcita \u00e9s seguir els dictats de la B\u00edblia. [limitat a Europa].<\/p>\n

Moderna<\/a> (Early Modern] 1453 1789:
\nAl s16<\/a> s’identifica l’\u00e8poca com a moderna, per contraposici\u00f3 a l’edat mitjana i l’antiguitat cl\u00e0ssica. Els regnes compilen les cr\u00f2niques.
\n[Es q\u00fcestiona el m\u00f3n precedent, impulsat pel redescobriment de l’antiguitat. Nous comen\u00e7aments per l’art, la literatura, el pensament que intentar\u00e0 conciliar fe i una ra\u00f3 que es vol independent (Descartes, Galileu), el territori que explora navegant noves rutes pel m\u00f3n. Impremta i acc\u00e9s al saber. Creen\u00e7a en el progr\u00e9s per la ra\u00f3, el projecte il\u00b7lustrat. El govern s’hauria de regir per la ra\u00f3. Segueix la relaci\u00f3 de poder entre terratinents i serfs.<\/p>\n

Contempor\u00e0nia 2<\/a> [late modern] 1789 1915 (1950?)50:
\n[Ja des del comen\u00e7ament s’identifiquen els canvis que suposa la industrialitzaci\u00f3 s19<\/a>]
\nEl resultat de l’anterior: el progr\u00e9s per la revoluci\u00f3 industrial, tecnologies, colonitzaci\u00f3, revolucions de 1789 i 1838: cau l’antic r\u00e8gim basat en la propietat de la terra, el nou ser\u00e0 el del capital, vida regulada pel temps a les escoles i les f\u00e0briques.\u00a0 Occident voldr\u00e0 aconseguir territoris colonitzats per tenir mat\u00e8ries primeres barates, desenvolupar tecnologies, aprofitar els recursos. L’humanitarisme aspira a construir una societat m\u00e9s justa, es planteja el comunisme. Alhora, el creixement econ\u00f2mic i l’acumulaci\u00f3 de riquesa del capitalisme sense control\u00a0 explota els obrers, els colonitzats i els recursos naturals.<\/p>\n

Actual3<\/a>? 1915 1950 2020 :
\n[Potser la reflexi\u00f3 m\u00e9s rellevant seria la mirada enrere que fa l’Escola de Frankfurt que certifica el frac\u00e0s del projecte il\u00b7lustrat despr\u00e9s de les guerres mundials] [ Ja no hi ha m\u00e9s utopies ].
\n[ les ambicions de les nacions i la tensi\u00f3 per l’explotaci\u00f3 dels obrers porten a una inestabilitat que dur\u00e0 a dues guerres mundials i la revoluci\u00f3 russa i la guerra freda. La revoluci\u00f3 russa fracassa. El capitalisme es modera amb la regulaci\u00f3 estatal, primer amb el New Deal als USA\u00a0 i hi ha certa prosperitat despr\u00e9s de la WWII per\u00f2 a partir dels ’80 el conservadorisme ho trenca i tornen les desigualtats.
\nEl 1991 cau el mur i semblaria que entrem en una etapa de pau, per\u00f2 no ser\u00e0 aix\u00ed. La globalitzaci\u00f3 augmenta les desigualtats i la gent est\u00e0 insatisfeta i es radicalitza. Xina i R\u00fassia creixen com a poders totalitaris. El m\u00f3n isl\u00e0mic es radicalitza. Apareix internet i la possibilitat de compartir informaci\u00f3. Semblaria que aix\u00f2 ens hauria de permetre prendre decisions m\u00e9s racionals per\u00f2 deriva en la creaci\u00f3 de bombolles informatives esbiaixades que es realimenten. L’\u00fas de combustibles f\u00f2ssils altera el clima per\u00f2 es reacciona tard degut a pressions de les empreses. Es busca una vida m\u00e9s lliure menys lligada a una feina fixa amb horaris fixos, menys lligada a una parella fixa, per\u00f2 aix\u00f2 porta tamb\u00e9 a inestabilitat econ\u00f2mica, solitud i inestabilitat a l’hora de criar els fills. [si durant l’economia agr\u00edcola calia conquerir territoris a conrear, durant l’era industrial territoris amb recursos minerals, ara cal conquerir el territori de la informaci\u00f3, de la visi\u00f3 del m\u00f3n, i per aix\u00f2 cada b\u00e0ndol, com a m\u00ednim amaga les seves maldats i les bondats de l’altre] [problemes actuals<\/a> reptes actuals, desigualtats, radicalisme i odi, infelicitat personal, inseguretat en les condicions de vida, canvi clim\u00e0tic, fake news i abs\u00e8ncia de veritat compartida]<\/p>\n

\n
(WK<\/a>), Com acabar\u00e0 la humanitat? Doomsdayclock<\/a><\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ria |\u00a0\u00a0 Prehist\u00f2ria, migracions, Paleol\u00edtic -100.000 a -8000\u00a0| Neol\u00edtic -8000 -3300\u00a0| Primeres civilitzacions -3300 a -800\u00a0| Antiguetat cl\u00e0ssica -800 a 500\u00a0| Edat mitjana. 500 \u2013 1500 CE\u00a0| Moderna. 1500 \u2013 1800\u00a0| Contempor\u00e0nia 1800 \u2013 1915\u00a0| Actual 1915 \u2013 ara [Com es defineix i com s’ha conegut cada etapa? Quins s\u00f3n els seus reptes?] ETAPES Paleol\u00edtic … <\/p>\n

Continue reading “Hist\u00f2ria. Visi\u00f3 global”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[80,427],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1698"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1698"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1698\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1698"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1698"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1698"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1698"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1698"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1698"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1698"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1698"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}