[ esborrany ]<\/p>\n
https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Budisme\u00a0 El canon pali<\/a>\u00a0|\u00a0\u00a0 els 5 obstacles<\/a> \u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 Bardo Thodol<\/a> el llibre tibet\u00e0 dels morts\u00a0 \u00a0|\u00a0 Meditaci\u00f3 al budisme<\/a>\u00a0 \u00a0|\u00a0 \u00a0Discussi\u00f3<\/p>\n Theravada: cam\u00ed dels ancians, de la tradicio Hinayana. Personal ENlighment a trav\u00e9s de disciplina mon\u00e0stica i estudi de les sutras.<\/p>\n Mahayana. El gran cam\u00ed. Il\u00b7luminaci\u00f3 per a tots, el bodistva ajorna el seu Nirvana per ajudar els altres. M\u00e9s popular, es basas en la devoci\u00f3 i la meditaci\u00f3. S’introdueixen deitats per ajudar a la meditaci\u00f3.<\/p>\n Vajrayana. El cam\u00ed del tro. semblant al mahayana per\u00f2 m\u00e9s directe, El coneixement passa del guru al deixeble. amb l’ensenyament dels tantras. Combinent els chanting, t\u00e8cniques de ioga avan\u00e7a des i meditaci\u00f3 creant imatges a la ment.<\/p>\n <\/p>\n Budisme Siddharta Gautama<\/p>\n El segle I la tradici\u00f3 oral es recull al C\u00e0non Pali<\/a>\u00a0 (llengua Pali) que regir\u00e0 el budisme Theravada<\/strong> seguit al sudest asi\u00e0tic.<\/p>\n Segles m\u00e9s tard els Sutras en s\u00e0nscrit al nordoest de la \u00cdndia donen lloc a la branca Mahayana<\/strong>, que ser\u00e0 predominant a Xina i Jap\u00f3. [S’escampa al segle V al llarg de la ruta de la seda]. En aquesta tothom pot aspirar a ser un buda, bodhisattva [ el que cerca la il\u00b7luminaci\u00f3. [ el budisme es va originar a la \u00cdndia per\u00f2 \u00e9s vigent a Xina i sudest asi\u00e0tic ].<\/p>\n Del Mayahana a Xina durant la dinastia Tang al sVI en sortir\u00e0 el budisme zen (en japon\u00e8s: \u7985, ‘meditaci\u00f3 silenciosa’) \u00e9s el nom d’una variant del budisme mahayana practicat primer a la Xina amb el nom de ch\u00e1n. M\u00e9s tard, arrib\u00e0 al Jap\u00f3 sota el guiatge del monjo Eisai (1191) i va ser perfeccionat pel monjo Dogen (1227).<\/p>\n Les principals escoles del budisme zen pr\u00f2piament japon\u00e8s s\u00f3n rinzai<\/a>, soto<\/a> i obaku<\/a>. Es distingeixen per la especialitzaci\u00f3 en les diferents t\u00e8cniques de meditaci\u00f3, com el koan<\/a> o el zazen<\/a>. Influ\u00eft pel Taoisme, els ensenyaments dels textos tradicionals queden m\u00e9s en un segon pla i es proposa la meditaci\u00f3 per arribar directament a la il\u00b7luminaci\u00f3 interior o satori.<\/p>\n [ El budisme zen va influir en la ritualitzaci\u00f3 de servir el te, convertint en art un acte quotidi\u00e0. Tot i que no es pot dir que fossin creats expressament per meditar, l’est\u00e8tica de jardins gaireb\u00e9 buits tamb\u00e9 es pot considerar un resultat del budisme zen].<\/p>\n [ la meva cerim\u00f2nia del te, el tangram de molsa a la terrassa ]<\/p>\n Kamo No Chomei (1155-1216). Hojoki Primera Noble Veritat: tota exist\u00e8ncia est\u00e0 impregnada de patiment, de pena i de frustraci\u00f3 per la caducitat d’un m\u00f3n en constant canvi. Tot \u00e9s essencialment fugisser. Les vuit passes s\u00f3n:<\/p>\n [Saviesa, Pali] [conducta recta, Sila] [Samadhi, entrenament de la ment] [discussi\u00f3, si el budisme implica la dissoluci\u00f1o del jo, relacionar amb kenosi a meditaci\u00f3 cristiana, Hume i Kant]<\/p>\n [si cristians i musulmans “escapen” de la vida pensant que seran recompensats en el m\u00e9s enll\u00e0<\/p>\n Monjos budistes radicals (Ma Ba Tha) a Myanmar encoratjant la persecuci\u00f3 de la minoria rohingya (considerats immigrants il\u00b7legals).<\/p>\n
\n
\nMahayana: no preocupar-se de si mateix i volcr-se e totes les coses vives: Xina, Jap\u00f3. Tail\u00e0ndia
\nHinayana: Primer la il\u00b7luminaci\u00f3 i despr\u00e9s tornar a la terra per ajudar la gent (Tibet).<\/p>\n
\n
\n
\nKeno. Assaigs sobre l’oci<\/p>\n
\n
\nSegona Noble Veritat: l’origen del patiment es troba a l’afany de viure, al desig d’actuaci\u00f3, de plaer, de possessi\u00f3.
\nTercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d’actuar. L’extirpaci\u00f3 radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil\u00b7litat absolutes. \u00c9s el nirvana.
\nQuarta Noble Veritat: el cam\u00ed que condueix al nirvana \u00e9s el noble cam\u00ed de les vuit passes. Qui el segueix s’acosta a la il\u00b7luminaci\u00f3.<\/p>\n
\nConeixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
\nActitud recta: allunyar-se d’odis i enveges.<\/p>\n
\nParaula recta: no mentir ni parlar in\u00fatilment.
\nAcci\u00f3 recta: bona conducta moral.
\nOcupaci\u00f3 recta: guanyar-se la vida sense fer mal.<\/p>\n
\nEsfor\u00e7 recte: fomentar tend\u00e8ncies bones.
\nPensament recte: no cedir als desigs.
\nConcentraci\u00f3 recta: meditaci\u00f3.<\/p>\n
\nDiscussi\u00f3<\/h2>\n