{"id":1746,"date":"2020-03-24T11:07:19","date_gmt":"2020-03-24T11:07:19","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1746"},"modified":"2024-06-22T19:52:53","modified_gmt":"2024-06-22T19:52:53","slug":"meditacio-al-cristianisme","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-cristianisme\/","title":{"rendered":"Meditaci\u00f3 al cristianisme"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/428-religio\/428-meditacio\/\">Meditaci\u00f3<\/a> Qu\u00e8 \u00e9s? Qu\u00e8 pret\u00e9n?\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemplacio-a-la-natura\/\">Contemplaci\u00f3 a la natura<\/a>\u00a0 | [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mirada-interior\/\">La mirada endins<\/a>]\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/practiques-meditatives\/\">pr\u00e0ctiques a diferents religions<\/a> , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ioga-i-meditacio-a-lhinduisme\/\">hinduisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-budisme\/\">budisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-zen\/\">zen<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-judaisme\/\">judaisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-cristianisme\/\">cristianisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-a-lislam\/\">islam<\/a> \u00a0 | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/espais-de-lanima\/\">Els espais de l&#8217;\u00e0nima<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/musiques-contemplatives\/\">M\u00fasica contemplativa<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/art-del-silenci\/\">Art del silenci<\/a> \u00a0 | \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemplacio-materials-i-lectures\/\">Lectures i materials<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemplacio-discussio\/\">Discussi\u00f3<\/a> \u00a0 |\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-meva-contemplacio\/\">Personal<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<div>\n<div>El pares del desert<\/div>\n<div>Occident: la regla de Sant Benet, lit\u00fargia de les hores i lectio divina<\/div>\n<div>Contemplaci\u00f3 a Orient: Hesicasme, Icones<\/div>\n<div>M\u00edstics castellans: Ignacio de Loyola, Teresa de Jes\u00fas, Juan de la cruz<\/div>\n<div>Ermitans i kenosi<\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<div>Cristianisme: <a title=\"History of Christian meditation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/History_of_Christian_meditation\">History of Christian meditation<\/a>\u00a0, <a title=\"Christian contemplation\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Christian_contemplation\">Christian contemplation<\/a><\/div>\n<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Els pares del desert, segles III i IV<\/div>\n<div>Al segle III, els <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Desert_Fathers\">pares<\/a> (i <a title=\"Desert Mothers\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Desert_Mothers\">mares<\/a>) del desert, eren ermitans i ascetes que es van retirar a desert d&#8217;Egipte. Alguns dels seus escrits es recullen a <i><a title=\"Apophthegmata Patrum\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Apophthegmata_Patrum\">Apophthegmata Patrum<\/a><\/i> . <a title=\"Anthony the Great\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Anthony_the_Great\">Antoni el Gran<\/a>, (251 &#8211; 356) va ser el m\u00e9s conegut. Es trasllad\u00e0 al desert cap el 270 i fund\u00e0 les primeres comunitats mon\u00e0stiques. L&#8217;escena de les temptacions ser\u00e0 un <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Temptation_of_Saint_Anthony_in_visual_arts\">motiu cl\u00e0ssic<\/a> a la pintura.<\/div>\n<div><\/div>\n<div><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/tebaida.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/tebaida.jpg\" alt=\"\" width=\"2500\" height=\"880\" \/><\/a><\/div>\n<div>La Tebaida, Fra Angelico, Convent de Sant Marc, 1420<\/div>\n<div><\/div>\n<div><\/div>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/albrecht-dc3bcrer-st-jerome-in-his-study-a-copperplate-engraving-1514.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/art\/albrecht-dc3bcrer-st-jerome-in-his-study-a-copperplate-engraving-1514.jpg\" \/><\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/421-art\/421a-durer-albrecht\/\">D\u00fcrer<\/a>, sant Jeroni, 1514<\/p>\n<hr \/>\n<div>Edat mitjana. La lectio divina i la lit\u00fargia de les hores a Occident. Hesicasme a Orient<\/div>\n<div><\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Benet_de_N%C3%BArsia\">Benet de Nursia<\/a> (480 -543) organitzar\u00e0 ordes mon\u00e0stiques amb la <a href=\"http:\/\/www.cervantesvirtual.com\/obra-visor\/regla-per-als-monjos-text-catala-pels-monjos-de-montserrat--0\/html\/000e3dc6-82b2-11df-acc7-002185ce6064_1.html\">regla per als monjos<\/a> que es resumeix com a <em>Ora et Labora<\/em>. La preg\u00e0ria comuna es feia amb els oficis de la lit\u00fargia de les hores, la preg\u00e0ria privada amb la pr\u00e0ctica de la lectura contemplativa (<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lectio_divina\">lectio divina<\/a>).<\/div>\n<div><\/div>\n<div>La regla prescriu el silenci (VI), la humilitat (VII), la lit\u00fargia de les hores, quins salms s&#8217;han de dir (VIII &#8211; XVIII), la disciplina i els c\u00e0stigs ( &#8211; XXXI), l&#8217;organitzaci\u00f3 pr\u00e0ctica i el servei a la cuina (- XLVII), els horaris (LXVIII):<\/div>\n<div><\/div>\n<div><em>Aix\u00ed, creiem que ambdues ocupacions poden ser regulades d&#8217;aquesta manera: 3 De Pasqua fins al 14 de setembre, al mat\u00ed, en sortir de prima, han de treballar en all\u00f2 que calgui, fins a prop de l&#8217;hora quarta. 4 Des de l&#8217;hora quarta fins a l&#8217;hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. 5 Despr\u00e9s de sexta, en aixecar-se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o b\u00e9, si alg\u00fa per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ning\u00fa. 6 S&#8217;ha de celebrar la nona m\u00e9s aviat, cap a la mitja hora vuitena, i que tornin a treballar en el que calgui fins a vespres. 7 Si les condicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessin les collites, que no s&#8217;entristeixin, 8 perqu\u00e8 \u00e9s aleshores que s\u00f3n veritables monjos, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els ap\u00f2stols. 9 Que totes les coses, per\u00f2, es facin amb moderaci\u00f3 pensant en els m\u00e9s febles.<\/em><\/div>\n<div><\/div>\n<div>La <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lit%C3%BArgia_de_les_hores\">lit\u00fargia de les hores<\/a>\u00a0s\u00f3n set oficis:<\/div>\n<div>\n<p>Hores majors, o principals, que s\u00f3n els oficis m\u00e9s llargs:<\/p>\n<ul>\n<li>Matines, o vig\u00edlia o ofici de lectures: al mat\u00ed, durant la nit o en sortir el sol<\/li>\n<li>Laudes, al mat\u00ed, cap a les set o vuit del mat\u00ed<\/li>\n<li>Vespres, a mitja tarda, cap a les sis<\/li>\n<li>Completes, a primera hora de la nit, abans del descans nocturn<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hores menors, o oficis m\u00e9s breus:<\/p>\n<ul>\n<li>Ter\u00e7a, habitualment entre laudes i la missa conventual, a mig mat\u00ed<\/li>\n<li>Sexta, cap al migdia<\/li>\n<li>Nona, a primera hora de la tarda<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<p>[ la correspond\u00e8ncia amb les <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mesura-del-temps\/\">hores can\u00f2niques romanes<\/a>, la duocedima de la nit -&gt; Matines 5, (prima 6), Secunda -&gt; Laudes 7, (ter\u00e7a 8), (Sexta 12), (Nona 3), Duodecima 5-&gt; Vespres, Tertia nit 9 -&gt; Completes ]<\/p>\n<div>\n<p>Es llegeixen els salms i un passatge de la B\u00edblia ( textos de la <a href=\"http:\/\/liturgiadeleshores.cat\/menu.php\">Lit\u00fargia de les hores<\/a> al llarg de l&#8217;any).<\/p>\n<p><a title=\"Gregory the Great\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Gregory_the_Great\">Gregori el Gran<\/a> (540 &#8211; 604), Papa reforma la lit\u00fargia i consolida la pr\u00e0ctica mon\u00e0stica de Sant Benet. Se li atribueix la invenci\u00f3 del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cant_gregori%C3%A0\">cant &#8220;gregori\u00e0&#8221;<\/a> que en realitat \u00e9s del segle IX.<\/p>\n<p>[ Ho vaig viure a Solius, acompanyant els pares. A l&#8217;adolesc\u00e8ncia em vaig copiar salms en una carpeta, atret per la vida contemplativa. De gran, i ja allunyat de la pr\u00e0ctica cat\u00f2lica, asistia o obstant a Laudes i Vespres quan anava a Montserrat, i pensava en els pares que seguien les Vespres per internet quan ja no podian anar-hi a Solius. Fins i tot s&#8217;havien descarregat al m\u00f2bil una app que els donava els textos diaris ]<\/p>\n<p>La lectura contemplativa de la B\u00edblia, la <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Lectio_divina\">lectio divina<\/a>, es va consolidar com a pr\u00e0ctica. T\u00e9 quatre parts, que no s&#8217;han d&#8217;entendre com quatre passos, sin\u00f3 com quatre parts d&#8217;una \u00fanica lectura: lectura, meditaci\u00f3, preg\u00e0ria i contemplaci\u00f3. S&#8217;han de realitzar en silenci i contemplativament.<\/p>\n<p>Lectio: lectura, qu\u00e8 diu el text<br \/>\nMeditatio: meditaci\u00f3, qu\u00e8 ens diu D\u00e9u al text<br \/>\nOratio: preg\u00e0ria, qu\u00e8 volem dir a D\u00e9u sobre aquest text<br \/>\nContemplatio: contemplaci\u00f3, qu\u00e8 fer com a resultat de la preg\u00e0ria<\/p>\n<p>Exemples de lectura eren les Confessions d&#8217;<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/agusti-dhipona-confessions\/\">Agust\u00ed d&#8217;Hipona<\/a> (354 &#8211; 430), reflexions de Sant <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anselm_de_Canterbury\">Anselm de Canterbury<\/a> (1033 &#8211; 1109) en el <a title=\"Proslogion\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Proslogion\">Proslogion<\/a>\u00a0 , <a title=\"Hugh of Saint Victor\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hugh_of_Saint_Victor\">Hugh of Saint Victor<\/a>, (1096 &#8211; 1141), <a title=\"Guigo II\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Guigo_II\">Guigo II<\/a> que a la Scala Cluastralium descrivia la pr\u00e0ctica contemplativa com una ascenci\u00f3 a D\u00e9u, inspirat en la hist\u00f2ria de l&#8217;escala de Jacob.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_d%27Ass%C3%ADs\">Francesc d&#8217;Ass\u00eds<\/a>, (1182 &#8211; 1226) fund\u00e0 l&#8217;orde francisc\u00e0, basat en la pobresa i en la vida itinerant. Volia seguir de prop la vida de Jes\u00fas. Alternava entre la vida p\u00fablica, organitzant l&#8217;orde, amb viatges a terra santa, i el silenci i la meditaci\u00f3. El <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/st-francesc-cantic-al-sol\/\">c\u00e0ntic al sol<\/a>, els episodis de la pr\u00e8dica als ocells o com va amansir el llop a Gubbio revelen una obertura a la naturalesa que no tindran els m\u00edstics castellans.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ramon_Llull\">Ram\u00f3n Llull<\/a> (1232- 1316) &#8220;Des del punt de vista teol\u00f2gic, considera que l&#8217;home pot utilitzar l&#8217;enteniment. La teologia \u00e9s en realitat un doble procediment: el d&#8217;ajudar l&#8217;home en la seva tend\u00e8ncia natural vers (D\u00e9u), i el de possibilitar viure una experi\u00e8ncia m\u00edstica. Tanmateix, reconeix els principis i misteris de la revelaci\u00f3 com a postulats metodol\u00f2gics, sense els quals no es podria viure. Seguidor, com a bon francisc\u00e0, del pensament de <a title=\"Roger Bacon\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Roger_Bacon\">Roger Bacon<\/a> i <a title=\"Bonaventura de Bagnoregio\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Bonaventura_de_Bagnoregio\">sant Bonaventura<\/a>, <sup id=\"cite_ref-FOOTNOTERubio199754-55_24-0\" class=\"reference\"><\/sup>Llull va introduir una gran innovaci\u00f3 en incloure el pensament moral cavalleresc en la filosofia i la teologia del seu temps. Per aix\u00f2 Llull es va embarcar en una croada a favor del pensament m\u00edstic i cavalleresc i en contra del racionalisme a ultran\u00e7a representat pel pensador musulm\u00e0 <a title=\"\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Averrois\">Averrois<\/a>&#8220;. En l&#8217;Ars Magna proposa &#8220;descobrir tots els termes simples i trobar la regla que permet\u00e9s combinar-los. Llull a\u00eflla nou predicats absoluts, que s\u00f3n els nou atributs divins \u2014 bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, amor, virtut, veritat i gl\u00f2ria\u2014, i nou relacions \u2014difer\u00e8ncia-concordan\u00e7a-contrarietat, comen\u00e7ament-mitj\u00e0-fi, majoritat-igualtat-minoritat\u2014, a les quals ha d&#8217;afegir nou q\u00fcestions, nou subjectes, nou virtuts i nou vicis. &#8221; [la influ\u00e8ncia de la <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/kabbalah\/\">C\u00e0bala<\/a> \u00e9s evident]. Va escriure el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Llibre_de_contemplaci%C3%B3_en_D%C3%A9u\">Llibre de Contemplaci\u00f3<\/a>, &#8220;Est\u00e0 dividit en diverses secci\u00f3ns; el contingut dels cinc llibres es basen en les vivences de l&#8217;autor, la B\u00edblia, el <a title=\"Cant de la Sibil\u00b7la\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Cant_de_la_Sibil%C2%B7la\">cant de la Sibil\u00b7la<\/a>, filosofies gregues i arabigues, l&#8217;escol\u00e0stica, els <a title=\"Pare de l'Esgl\u00e9sia\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pare_de_l%27Esgl%C3%A9sia\">Pares de l&#8217;Esgl\u00e9sia<\/a>, la descripci\u00f3 de la realitat natural a trav\u00e9s dels sentits externs (vista, o\u00efda, olfacte, gust, tacte) i interns (cogitaci\u00f3, apercebiment, consci\u00e8ncia, subtilesa, fervor), etc. El que parla de la <a title=\"Sant\u00edssima Trinitat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sant%C3%ADssima_Trinitat\">Trinitat<\/a> divina: consta de 365 cap\u00edtols, un per cada dia de l&#8217;any, enlla\u00e7at en tres volums, els quals engloben cinc llibres i aquests, quaranta distincions.&#8221; I el <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Blanquerna\">Llibre de Blanquerna<\/a>, dins del qual hi ha el llibre d&#8217;Amic e Amat, on parla de l&#8217;amor a D\u00e9u en termes de l&#8217;amor trobadoresc (com ja havia fet el C\u00e0ntic dels c\u00e0ntics).<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hortulus_Animae\">Hortulus animae<\/a> [ el jard\u00ed de l&#8217;\u00e0nima] . La impremta va permetre imprimir llibres de petit format amb textos similars als de la lit\u00fargia de les hores, i bonics gravats en fusta. Aix`permetia la pr\u00e0ctica privada de la preg\u00e0ria i la contemplaci\u00f3. Es van fer molt populars en edicions alemanyes i llatines a primers del s16. [en vaig veure un a a la biblioteca de ST. Gallen. El nom \u00e9s inspirador, igual que de les caplles privades en deien lo spazio de l&#8217;anima].<\/p>\n<div id=\"fridolin\"><\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/de.wikipedia.org\/wiki\/Stephan_Fridolin\">Stephan Fridolin<\/a> al Schatzbehalter de 1470 proposava fins a 100 punts per pregar i meditar i com a recurs de mem\u00f2ria feia servir les mans [ vist a la biblioteca de St.Gallen].<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/sfridolin.jpg\" width=\"402\" height=\"600\" \/><\/p>\n<p><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/illustracions\/mansstephanfridolin.jpg\" width=\"864\" height=\"600\" \/><\/p>\n<hr \/>\n<\/div>\n<div>Contemplaci\u00f3 a Orient: Hesicasme, Icones<\/div>\n<div><\/div>\n<div>A partir del s.X a Bizanci, les tradicions dels pares del desert donen lloc a un estil de preg\u00e0ria que consisteix en repetir la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Jesus_Prayer\">preg\u00e0ria de Jes\u00fas<\/a>, &#8220;Senyor Jesucrist, tingueu pietat de mi&#8221;, una frase curta amb un ritme relaxat de respiraci\u00f3, l&#8217;<a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hesicasme\">hesicasme<\/a>.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Karen Armstrong a A history of God observa:<\/div>\n<div><\/div>\n<div>&#8220;Greek Christians had discovered for themselves techniques that had been practised for centuries in the oriental religions. They saw prayer as a psychosomatic activity, whereas Westerners like Augustine and Gregory thought that prayer should liberate the soul from the body. Greek Christians had discovered for themselves techniques that had been practised for centuries in the oriental religions. They saw prayer as a psychosomatic activity, whereas Westerners like Augustine and Gregory thought that prayer should liberate the soul from the body. &#8230;\u00a0 As we have seen, the Greeks saw this &#8216;deification&#8217; as an enlightenment that was natural to man. They found inspiration in the transfigured Christ on Mount Tabor, just as Buddhists were inspired by the image of the Buddha, who had attained the fullest realisation of humanity. The Feast of the Transfiguration is very important in the Eastern Orthodox Churches; it is called an &#8216;epiphany&#8217;, a manifestation of God. Unlike their Western brethren, the Greeks did not think that strain, dryness and desolation were an inescapable prelude to the experience of God: these were simply disorders that must be cured. Greeks had no cult of a dark night of the soul. The dominant motif was Tabor rather than Gethsemane and Calvary.&#8221;<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<div>La contemplaci\u00f3 d&#8217;icones va ser una pr\u00e0ctica caracter\u00edstica de l&#8217;esgl\u00e9sia d&#8217;Orient. Una pr\u00e0ctica accessible als que no aguantaven amb l&#8217;hesicasme. Malgrat les objeccions els iconoclastes, en el sentit que D\u00e9u no es podia representar, &#8220;the icon was not meant to re-present anything in this world but was an attempt to portray the ineffable mystical experience of the hesychasts in a visual form to inspire the non-mystics. [&#8230;] The piety of the Greeks was so dependent upon icons that by 820 the iconoclasts had been defeated by popular acclaim.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>In his Greater Apology for the Holy Images, the monk Nicephoras claimed that icons were &#8216;expressive of the silence of God, exhibiting in themselves the ineffability of a mystery that transcends being. Without ceasing and without speech, they praise the goodness of God in that venerable and thrice-illumined melody of theology&#8217;. Instead of instructing the faithful in the dogmas of the Church and helping them to form lucid ideas about their faith, the icons held them in a sense of mystery. When describing the effect of these religious paintings, Nicephoras could only compare it to the effect of music, the most ineffable of the arts and possibly the most direct. Emotion and experience are conveyed by music in a way that bypasses words and concepts. In the nineteenth century, Walter Pater would assert that all art aspired to the condition of music; in ninth-century Byzantium, Greek Christians saw theology as aspiring to the condition of iconography. They found that God was better expressed in a work of art than in rationalistic discourse. After the intensely wordy Christological debates of the fourth and fifth centuries, they were evolving a portrait of God that depended upon the imaginative experience of Christians.<\/div>\n<\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<div>\n<p>M\u00cdSTICS CASTELLANS<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ignacio_de_Loyola\">Ignasi de Loiola<\/a> (1491 &#8211; 1556), militar primer, fundaria l&#8217;orde dels Jesuites. A Manresa, i despr\u00e9s d&#8217;estar-se a Montserrat,\u00a0 va redactar uns<a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Ejercicios_espirituales\"> exercicis espirituals<\/a> com a preparaci\u00f3. Es prescriu silenci i la lectura d&#8217;una s\u00e8rie de meditacions (<a href=\"https:\/\/ejerciciosive.org\/\">versi\u00f3 online<\/a>):\u00a0<em> La primera semana de actuaci\u00f3n es el principio y fundamento. | \u00a0segunda es el llamado del rey temporal y ayuda a contemplar la vida del rey eterno. \u00a0| \u00a0La tercera semana es la primera contemplaci\u00f3n (c\u00f3mo fue Jesucristo de Bethania a Jerusal\u00e9n) \u00a0 |\u00a0 La cuarta semana es la primera contemplaci\u00f3n de c\u00f3mo Cristo nuestro se\u00f1or le apareci\u00f3 a nuestra se\u00f1ora.<\/em><\/p>\n<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Teresa_de_Jes%C3%BAs\">Teresa de \u00c1vila<\/a>\u00a0 (1515 &#8211; 1582). Fund\u00e0 l&#8217;orde dels carmelites descal\u00e7os. Va escriure <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Las_moradas\">Las moradas<\/a>, &#8220;describe el alma como un castillo de diamante o de cristal puro. En este castillo hay varias estancias, al igual que en el Cielo. La oraci\u00f3n es la puerta de ese castillo. Las tres primeras moradas siven de preparaci\u00f3n. Es el periodo de la ascesis. La cuarta morada son los dos primeros grados de la oraci\u00f3n: la oraci\u00f3n de recogimiento y la oraci\u00f3n de quietud. La quinta morada es la oraci\u00f3n de uni\u00f3n, la uni\u00f3n de la voluntad y del entendimiento. En la sexta morada el alma celebra sus esponsales con Dios. La s\u00e9ptima morada es el matrimonio espiritual, donde el alma se une y se hace una con Dios.&#8221;<\/div>\n<div><\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Juan_de_la_Cruz\">Juan de la Cruz<\/a>\u00a0 ( 1542 &#8211; 1591), va pert\u00e0nyer a l&#8217;orde dels carmelites i va escriure <i><a title=\"Noche oscura del alma\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Noche_oscura_del_alma\">Noche oscura<\/a><\/i>, <i><a title=\"C\u00e1ntico espiritual\" href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/C%C3%A1ntico_espiritual\">C\u00e1ntico espiritual<\/a><\/i> y <i>Llama de amor viva.<\/i> Su poema narra el viaje del alma desde su casa corporal hasta su uni\u00f3n con Dios. El viaje ocurre durante la noche, que representa las dificultades que el alma afronta en viajar desde el mundo y llegar a la luz de la uni\u00f3n con el Creador. Hay unos cuantos pasos en esta noche, que se relacionan en sucesivas estrofas. La idea principal del poema se puede ver como la experiencia dolorosa que la gente soporta cuando procura crecer en madurez espiritual y uni\u00f3n con Dios. El poema se divide en dos libros que reflejan las dos fases de la noche oscura. La primera es una purificaci\u00f3n de los sentidos. La segunda y m\u00e1s intensa de las etapas es la de la purificaci\u00f3n del esp\u00edritu, que es la menos com\u00fan de las dos. Noche oscura del alma adem\u00e1s describe los diez pasos en la escala de amor m\u00edstico, previamente descrito por Santo Tom\u00e1s de Aquino y en parte por Arist\u00f3teles. [ una negaci\u00f3 de la vida oferint una escapada a un suposat nou regne que no existeix. Que diferent de Sant Francesc. Potser \u00e9s perqu\u00e8 ho va escriure a la pres\u00f3?]<\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n<div>ERMITANS<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Abans d&#8217;organitzar-se en comunitats, els que cercaven una vida espiritual s&#8217;apartaven del m\u00f3n vivint en coves o refugis naturals. \u00c9s el que van fer els pares del desert. Els ermitans o <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Anacoreta\">anacoretes<\/a>, podien construir un petit refugi o capella, en un lloc apartat: <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ermita\">ermita<\/a>\u00a0,\u00a0 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hermitage_(religious_retreat)\">(hermitage)<\/a>\u00a0.<\/div>\n<div>A l&#8217;edat mitjana n&#8217;hi havia prop dels monestirs. Els rics feien donatius i encarregaven preg\u00e0ries.<\/div>\n<div>Els monjos de l&#8217;orde de <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Orde_de_la_Cartoixa\">cartoixa<\/a>, cerquen D\u00e9u en la solitud &#8220;l&#8217;objectiu d&#8217;un cartoix\u00e0 \u00e9s la contemplaci\u00f3 pura, en una vida mon\u00e0stica d&#8217;oraci\u00f3 pura i continuada. T\u00e9 un car\u00e0cter mig erem\u00edtic, ja que els monjos viuen en comunitat, per\u00f2 separats i en solitud, com a ermitans. &#8220;<\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/totmontserrat.cat\/religio\/vida-eremitica\/\">Eremites a Montserrat<\/a><\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<p>Poustinia:A poustinia (Russian: \u043f\u0443\u0441\u0442\u044b\u043d\u044c) is a small sparsely furnished cabin or room where a person goes to pray and fast alone in the presence of God. The word poustinia has its origin in the Russian word for desert (\u043f\u0443\u0441\u0442\u044b\u043d\u044f). A person called to live permanently in a poustinia is called a poustinik (plural: poustiniki).<\/p>\n<p>A poustinik is one who has been called by God to live life in the desert (poustinia), alone with God in the service of humanity through prayer, fasting, and availability to those who might call upon him or her. Those called to life in the poustinia were not uncommon in Russia prior to the suppression of Christianity in the early 20th century.<\/p>\n<p>Catherine Doherty ho popularitz\u00e0 a occident en un lllibre el 1975. Poustinia seria com &#8220;an entry into the desert, a lonely place, a silent place, where one can lift the two arms of prayer and penance to God in atonement, intercession, reparation for one&#8217;s sins and those of one&#8217;s brothers&#8230;. To go into the poustinia means to listen to God. It means entering into kenosis \u2014 the emptying of oneself.&#8221; She promotes the poustinia as a place where anyone \u2014 in any walk of life \u2014 can go for 24 hours of silence, solitude and prayer. Ultimately, however, the poustinik&#8217;s call is to the desert of one&#8217;s own heart wherein he dwells with God alone, whether in the workplace or in a solitary locale.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Kenosis\">Kenosi<\/a>: en teologia seria el buidat de si mateix de Jes\u00fas per fer-se receptiu a la voluntat del pare. Segueix l&#8217;Ep\u00edstola als filipencs, 2, 5: &#8220;Tingueu en vosaltres els mateixos sentiments que tingu\u00e9 el Crist Jes\u00fas, 6 el qual, essent de condici\u00f3 divina, no cregu\u00e9 haver-se d&#8217;aferrar gelosament a la seva igualtat amb D\u00e9u, sin\u00f3 que s&#8217;anorre\u00e0 prenent la condici\u00f3 d&#8217;esclau, esdevingut semblant als homes. I, trobat en el seu capteniment com un altre home,\u00a0 s&#8217;humili\u00e0 fent-se obedient fins a la mort, i una mort de creu.&#8221;<\/p>\n<p>Aqu\u00ed el sentit \u00e9s que Jes\u00fas es &#8220;buida&#8221; de la seva condici\u00f3 divina per esdevenir home, per\u00f2 tamb\u00e9 ho podem veure en el sentit que per arribar a unir-nos a D\u00e9u ens hem de &#8220;buidar&#8221; de nosaltres mateixos. [ Ho expressa de manera molt maca <a href=\"https:\/\/www.newyorker.com\/magazine\/2013\/09\/16\/my-dear-god\">Flannery Oconnor<\/a>: &#8220;Dear God, I cannot love Thee the way I want to. You are the slim crescent of a moon that I see and my self is the earth\u2019s shadow that keeps me from seeing all the moon. The crescent is very beautiful and perhaps that is all one like I am should or could see; but what I am afraid of, dear God, is that my self shadow will grow so large that it blocks the whole moon, and that I will judge myself by the shadow that is nothing.&#8221;\u00a0 Tamb\u00e9 podr\u00edem relacionar aquesta noci\u00f3 de &#8220;buidat&#8221; o &#8220;oblit&#8221; de nosaltres mateixos amb la ren\u00fancia al jo del <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/budisme\/\">budisme<\/a>.]<\/p>\n<div id=\"yuhanna\"><\/div>\n<p><a href=\"https:\/\/hermitary.com\/around\/\">Ermitans arreu del m\u00f3n<\/a> , El <a href=\"https:\/\/hermitary.com\/around\/?p=402\">pare Yuhanna<\/a> , un ermit\u00e0 liban\u00e8s que cada recorre el m\u00f3n pregant mentalment i repartint fins a 10.000 benediccions per tot arreu, comen\u00e7ant per Alaska, recorrent Am\u00e8rica i saltant despr\u00e9s a \u00c0frica, Europa i \u00c0sia. (<a href=\"https:\/\/www.nationalgeographic.com\/magazine\/article\/arab-christians\">National Geographic 2009<\/a>, The forgotten faithful)<\/p>\n<\/div>\n<hr \/>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Meditaci\u00f3 Qu\u00e8 \u00e9s? Qu\u00e8 pret\u00e9n?\u00a0 |\u00a0\u00a0 Contemplaci\u00f3 a la natura\u00a0 | [La mirada endins]\u00a0\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 pr\u00e0ctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam \u00a0 | Els espais de l&#8217;\u00e0nima\u00a0 |\u00a0\u00a0 M\u00fasica contemplativa\u00a0 |\u00a0\u00a0 Art del silenci \u00a0 | \u00a0 Lectures i materials\u00a0 |\u00a0\u00a0 Discussi\u00f3 \u00a0 |\u00a0 Personal El pares del desert Occident: &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-cristianisme\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Meditaci\u00f3 al cristianisme&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[575],"tags":[267,452],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1746"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1746"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1746\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1746"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1746"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1746"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1746"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1746"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}