{"id":1751,"date":"2020-03-27T15:33:16","date_gmt":"2020-03-27T15:33:16","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1751"},"modified":"2022-08-27T09:21:13","modified_gmt":"2022-08-27T09:21:13","slug":"meditacio-a-lislam","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-a-lislam\/","title":{"rendered":"Meditaci\u00f3 a l&#8217;islam"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/428-religio\/428-meditacio\/\">Meditaci\u00f3<\/a> Qu\u00e8 \u00e9s? Qu\u00e8 pret\u00e9n? | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemplacio-a-la-natura\/\">Contemplaci\u00f3 a la natura<\/a> | [<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mirada-interior\/\">La mirada endins<\/a>] | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/practiques-meditatives\/\">pr\u00e0ctiques a diferents religions<\/a> , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/ioga-i-meditacio-a-lhinduisme\/\">hinduisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-budisme\/\">budisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-zen\/\">zen<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-judaisme\/\">judaisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-al-cristianisme\/\">cristianisme<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-a-lislam\/\">islam<\/a> | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/espais-de-lanima\/\">Els espais de l\u2019\u00e0nima<\/a> | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/musiques-contemplatives\/\">M\u00fasica contemplativa<\/a> | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/art-del-silenci\/\">Art del silenci<\/a> | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemplacio-materials-i-lectures\/\">Lectures i materials<\/a> | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemplacio-discussio\/\">Discussi\u00f3<\/a> | <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-meva-contemplacio\/\">Personal<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<div><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/dervitxos.jpg\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone size-large\" src=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/fonsimatges\/fotos\/dervitxos.jpg\" width=\"800\" height=\"450\" \/><\/a><\/div>\n<div><a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Islam#Creences_i_pr%C3%A0ctiques\">La pr\u00e0ctica de l&#8217;Islam<\/a> suposa:<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<ul>\n<li>La professi\u00f3 de fe (<i><a title=\"Xahada\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Xahada\">xahada<\/a><\/i>\u00a0)<\/li>\n<li>La preg\u00e0ria ritual (<i><a title=\"Preg\u00e0ria salat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Preg%C3%A0ria_salat\">salat<\/a><\/i>): cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcci\u00f3 a la Meca, els fidels s&#8217;han de dirigir a D\u00e9u amb la preg\u00e0ria. Una sola preg\u00e0ria, la del migdia del divendres, ha de ser feta en com\u00fa i a la mesquita. Es reciten <i><a class=\"mw-redirect\" title=\"Sures\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sures\">sures<\/a><\/i> de l&#8217;<a title=\"Alcor\u00e0\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Alcor%C3%A0\">Alcor\u00e0<\/a> i sovint es repeteix la invocaci\u00f3 <i>\u00ab<a title=\"Takbir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Takbir\">Al\u00b7lahu \u00e0kbar<\/a>\u00bb<\/i> (\u00abD\u00e9u \u00e9s el m\u00e9s gran!\u00bb), coneguda com a <i><a title=\"Takbir\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Takbir\">takbir<\/a><\/i>.<\/li>\n<li>L&#8217;almoina (<i><a title=\"Zakat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Zakat\">zakat<\/a><\/i>)<\/li>\n<li>El dejuni durant el mes de ramad\u00e0 (<i><a title=\"Sawm\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sawm\">sawm<\/a><\/i>)<\/li>\n<li>El pelegrinatge (<i><a title=\"Hajj\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hajj\">hajj<\/a><\/i>)<\/li>\n<\/ul>\n<\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<p>Sufisme<\/p>\n<\/div>\n<div>La pr\u00e0ctica contemplativa dins de l&#8217;islam correspon a la branca del <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sufisme\">sufisme<\/a> o <i>tass\u00e0wwuf<\/i>, que va apar\u00e8ixer al s.XI. Va elaborar t\u00e8cniques de meditaci\u00f3 detallades insistint en la respiraci\u00f3 i repetici\u00f3 de certes frases. L&#8217;erudit persa <a class=\"mw-redirect\" title=\"Al-Ghazal\u00ed\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Al-Ghazal%C3%AD\">Al-Ghazal\u00ed<\/a> va aconseguir introduir el moviment en l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;ortod\u00f2xia Sunnita.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<p>En lloc de voler arribar a D\u00e9u a trav\u00e9s de la reflexi\u00f3 teol\u00f2gica i l&#8217;especulaci\u00f3 <a class=\"mw-redirect\" title=\"Filosofia isl\u00e0mica\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Filosofia_isl%C3%A0mica\">filos\u00f2fica<\/a> , treballa m\u00e9s l&#8217;experi\u00e8ncia intuitiva per arribar a les realitats espirituals (<i><a class=\"new\" title=\"Tahqiq (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Tahqiq&amp;action=edit&amp;redlink=1\">tahqiq<\/a><\/i>) mitjan\u00e7ant el desvetllament (<i><a class=\"new\" title=\"Kaixf (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Kaixf&amp;action=edit&amp;redlink=1\">kaixf<\/a><\/i>) i la inspiraci\u00f3 (<i><a class=\"new\" title=\"Ilham (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Ilham&amp;action=edit&amp;redlink=1\">ilham<\/a><\/i>). Aix\u00ed es treballa la proximitat a D\u00e9u (<i><a class=\"new\" title=\"Qurba (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Qurba&amp;action=edit&amp;redlink=1\">qurba<\/a><\/i>) o la <a class=\"mw-redirect\" title=\"Santedat\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Santedat\">santedat<\/a> <i>(<a class=\"new\" title=\"Walaya (encara no existeix)\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/w\/index.php?title=Walaya&amp;action=edit&amp;redlink=1\">walaya<\/a>)<\/i>. Es diu que el <i>tass\u00e0wwuf<\/i> \u00e9s &#8216;cortesia amb cada instant, en tota circumst\u00e0ncia i en tot moment.&#8217; [ que ve a ser una manera d&#8217;estar present, com el budisme ].<\/p>\n<hr \/>\n<p>Muraqaba<\/p>\n<\/div>\n<div>La meditaci\u00f3 suf\u00ed s&#8217;anomena <a title=\"Muraqaba\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Muraqaba\">Muraqaba<\/a> que voldria dir &#8220;observar, estar alerta, atent&#8221;.\u00a0 Deriva de l&#8217;observaci\u00f3 del cel estrellat per detectar qualsevol canvi.\u00a0 El que contempla est\u00e0 atent al que passa en ell, al seu voltant i alhora \u00e9s\u00a0 conscient que D\u00e9u est\u00e0 tamb\u00e9 atent i mirant, creant una relaci\u00f3 rec\u00edproca.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Es proposen diferents tipus:<\/div>\n<ul>\n<li>Inicials: que es centren en la llum i els diferents colors, el so (l&#8217;inaudible so del cosmos), els noms de \u00a8D\u00e9u.<\/li>\n<li>Mitjans: familiaritzaci\u00f3 amb la vida despr\u00e9s de la mort, la unitat dels cosmos i D\u00e9u, el no-res.<\/li>\n<li>Superiors: identificaci\u00f3 amb el mestre, amb el profeta, amb D\u00e9u<\/li>\n<\/ul>\n<div>Hi ha sis etapes<\/div>\n<div><\/div>\n<ul>\n<li>Somnol\u00e8ncia: (ghanood \u063a\u0646\u0648\u062f) inicialment quedem en una estat entre el son i la vetlla.<\/li>\n<li>\u02beIdr\u0101k: (Arabic: \u0625\u062f\u0631\u0627\u0643 &#8211; coneixement) baixa la somnol\u00e8ncia ens arriba coneixement espiritual de la ment inconscient.<\/li>\n<li>Wur\u016bd: (Arabic: \u0648\u0631\u0648\u062f\u00a0 inici) quan es consolida l&#8217;anterior desapareix la son i s&#8217;activa la visi\u00f3 espiritual. La ment es va acostumant a les visions fins sent que forma part de l&#8217;experi\u00e8ncia.<\/li>\n<li>Gnosi de l&#8217;univers, en que es pot arriba a veure, oir, olorar, tocar, qualsevol part de l&#8217;univers.<\/li>\n<li>Gnosi d&#8217;Allah. desapareix el jo (<i>fana<\/i>) , el que ens limita per la nostra auto-imatge i el nostre paper social, esdevenim <i>insanul-kamil<\/i>, l&#8217;home perfecte; com una gota d&#8217;aigua en l&#8217;oce\u00e0. Aqu\u00ed comen\u00e7a el el Sair illallah, el viatge cap a D\u00e9u i la realitat \u00faltima de l&#8217;univers.<\/li>\n<li>Baqaa Bilah: l&#8217;home torna a la seva exist\u00e8ncia normal al m\u00f3n, per guiar els altres per\u00f2 indiferent a les recompenses o seu lloc en el m\u00f3n.<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<div>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES-u-co-trad\">Rumi els dervitxos gir\u00f2vags<\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES-u-co-trad\">A Turquia en va ser un exponent destacat &#8221; <a class=\"mw-redirect\" title=\"Jalal ad-Din Muhammad Rumi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Jalal_ad-Din_Muhammad_Rumi\">Jalal-ad-Din Rumi<\/a> (1207 &#8211;\u00a0 1273). La seva escola, coneguda per ser la dels <a class=\"mw-redirect\" title=\"Dervixos gir\u00f2vags\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Dervixos_gir%C3%B2vags\">dervixos gir\u00f2vags<\/a> (<a class=\"mw-redirect\" title=\"Mevlevi\" href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mevlevi\">mevlevi<\/a>), \u00e9s ben coneguda a Occident, i els <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rumi-textos\/\">textos de Rumi<\/a> continuen suscitant gran inter\u00e8s&#8221;.\u00a0 (De Mircea Eliade): tots els esperits havien format part d\u2019una mateixa unitat, en un parad\u00eds div\u00ed \u201ctots hem format part del cos d\u2019Adam i tots hem escoltat aquestes melodies en el parad\u00eds. Encara que l\u2019aigua i l\u2019argila hagin vessat el dubte en nosaltres, encara recordem una mica tot all\u00f2\u201d. [se suposa que l\u2019estat pur de les \u00e0nimes es va perdre i vam entrar en els nostres cossos] gr\u00e0cies a la m\u00fasica i la dansa, l\u2019esprit es pot despertar, recordar la seva p\u00e0tria de deb\u00f3 i prendre consci\u00e8ncia del seu fi \u00faltim] . Els derviches van vestits de blanc, com el sudari dels morts, i es cobreixen amb un mantell negre que simbolitza la tomba, coberts per un barret que simbolitza l\u2019estela funer\u00e0ria. Hi ha un sheik que fa de mediador entre el cel i la terra. Els m\u00fasics toquen la flauta de canya, acompanyats de timbals. La sala on giren els derviches representa l\u2019univers, \u201cel gir dels planetes al voltant del sol i a si mateixos. Els tambors evoquen les trompetes del judici final. El cercle dels dansants est\u00e0 dividit en dos semicercles, dels quals un representa l\u2019arc del descens , o la baixada de les \u00e0nimes a la mat\u00e8ria, i l\u2019altre l\u2019arc d\u2019ascens de les \u00e0nimes cap a D\u00e9u. Quan el ritme es torna molt r\u00e0pid, el sheik entra a la dansa i gira el centre del cercle; representa el sol. R\u00fbm\u00ee deia: \u201cdins de les cad\u00e8ncies de la m\u00fasica hi ha un secret amagat; si el revel\u00e9s, tot el m\u00f3n trontollaria\u201d.<\/p>\n<\/div>\n<div>[sufi.odt. dervitxos turquia, flauta]<\/div>\n<div><\/div>\n<div>\n<hr \/>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Meditaci\u00f3 Qu\u00e8 \u00e9s? Qu\u00e8 pret\u00e9n? | Contemplaci\u00f3 a la natura | [La mirada endins] | pr\u00e0ctiques a diferents religions , hinduisme, budisme, zen, judaisme, cristianisme, islam | Els espais de l\u2019\u00e0nima | M\u00fasica contemplativa | Art del silenci | Lectures i materials | Discussi\u00f3 | Personal La pr\u00e0ctica de l&#8217;Islam suposa: La professi\u00f3 de fe &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/meditacio-a-lislam\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Meditaci\u00f3 a l&#8217;islam&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[575],"tags":[457,452],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1751"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1751"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1751\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1751"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1751"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1751"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1751"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1751"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1751"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1751"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1751"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}