Rumi 1207 1273<\/p>\n
El tresor de Bagdad<\/p>\n
L’elefant<\/p>\n
La dansa c\u00f2smica<\/p>\n
El tresor de Bagdad<\/p>\n
Ali, de Bagdad, havia dilapidat la fortuna que havia heretat i demanava a D\u00e9u que l\u2019ajud\u00e9s. En somnis va veure que hi havia un tresor amagat a terra, a la vil\u00b7la del Caire. Hi va anar, va recon\u00e8ixer el lloc que se li havia aparegut en somnis. Anava a cavar la terra quan el va sorprendre una patrulla de la policia que el va arrestar (no es podia sortir de nit pel toc de queda) i li va fer confessar que si ho feia era per trobar un tresor. El tinent de policia se\u2019n burl\u00e0: \u201cja veig que no ets un lladre, sin\u00f3 un imb\u00e8cil. Jo tamb\u00e9 he somiat sovint que un tal Ali, de Bagdad, de tal carrer, tenia un tresor enterrat a casa seva. Per\u00f2 no soc pas tan boig com per fer aquest viatge. Al\u00ed va tornar a casa seva i va descobrir-hi les riqueses que posaven fi a la seva mis\u00e8ria. Per\u00f2 va haver de sortir fora per descobrir-les.<\/p>\n
L’elefant<\/p>\n
Uns indus havien portat un elefant; i el tenien en una casa fosca.
\nMoltes persones hi van entrar, una per una, a les fosques, per veure\u2019l.
\nNo podent veure\u2019l amb els ulls, ho van provar amb la m\u00e0.
\nL\u2019un pos\u00e0 la ma a la trompa i digu\u00e9: \u201caquesta criatura \u00e9s com una canal d\u2019aigua\u201d.
\nL\u2019altre li toc\u00e0 l\u2019orella: li va semblar com un gran bano.
\nUn altre li va agafar la cama i va dir: \u201cL\u2019elefant t\u00e9 forma de columna\u201d.
\nDespr\u00e9s d\u2019haver-li posat la ma a l\u2019esquena, un altre va dir \u201cBen b\u00e9 que aquest elefant \u00e9s com un tron\u201d.
\nI de la mateixa manera, cada vegada que alg\u00fa escoltava alguna cosa sobre l\u2019elefant, l\u2019entenia segons la part que havia tocat.
\nLes seves afirmacions variaven segons el que havien percebut; l\u2019un en deia dal, l\u2019altre alif.
\nSi cadascun d\u2019ells hagu\u00e9s pogut dur una ll\u00e0ntia, les seves paraules no haurien estat diferents.
\nL\u2019ull de la percepci\u00f3 \u00e9s tant limitat com la palma de la m\u00e0 que no podia copsar-ne la totalitat (de l\u2019elefant).
\nL\u2019ull de la mar \u00e9s una cosa, l\u2019escuma n\u2019\u00e9s una altra; deixa l\u2019escuma i mira amb l\u2019ull de la mar.
\nDia i nit, venint de la mar, es mouen els rissos (flocons) d\u2019escuma; veus l\u2019escuma, no pas la mar. Que n\u2019\u00e9s d\u2019estrany!
\nEns movem (heurtons) els uns contra els altres com si fossim barques [individualitats separades, no integrades]; els nostres ulls s\u00f3n cecs; l\u2019aigua, per\u00f2, \u00e9s clara.
\nOh tu que t\u2019has adormit en el vaixell del cos, has vist l\u2019aigua; mira l\u2019Aigua de l\u2019aigua.<\/p>\n
La dansa c\u00f2smica<\/p>\n
Cent onades es trenquen a l\u2019oce\u00e0 sota el vent del sam\u00e2\u2019
\nNo pas quelsevol cor \u00e9s digne de viure el sam\u00e2\u2019
\nel cor que s\u2019uneix a l\u2019oce\u00e0 dels cors
\nsota aquest vent es posa a tremolar i reclamar el sam\u00e2\u2019.<\/p>\n
Som els teus hostes i els hostes del sam\u00e2\u2019.
\nOh \u00e0nima dels companys i sult\u00e0 del sam\u00e2\u2019!
\nEts l\u2019oce\u00e0 de la dolcesa i la mina del sam\u00e2\u2019:
\nQue sigui ornada per tu el pati del sam\u00e2\u2019!<\/p>\n
Oh dia, aixeca\u2019t! Els \u00e0toms dansen
\nles \u00e0nimes, perdudes en l\u2019\u00e8xtasi, dansen.
\nA l\u2019orella, et dir\u00e9 on du la dansa.<\/p>\n
Tots els \u00e0toms que poblen l\u2019aire i el desert
\ns\u00e0pigues b\u00e9 que s\u00f3n sentits com nosaltres
\ni que cada \u00e0tom feli\u00e7 o infeli\u00e7
\n\u00e9s omplert pel sol de l\u2019\u00e0nima universal.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Rumi 1207 1273 El tresor de Bagdad L’elefant La dansa c\u00f2smica El tresor de Bagdad Ali, de Bagdad, havia dilapidat la fortuna que havia heretat i demanava a D\u00e9u que l\u2019ajud\u00e9s. En somnis va veure que hi havia un tresor amagat a terra, a la vil\u00b7la del Caire. Hi va anar, va recon\u00e8ixer el lloc … <\/p>\n