{"id":1837,"date":"2020-04-24T20:49:42","date_gmt":"2020-04-24T20:49:42","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1837"},"modified":"2022-11-04T08:27:48","modified_gmt":"2022-11-04T08:27:48","slug":"contemplacio-discussio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/contemplacio-discussio\/","title":{"rendered":"Contemplaci\u00f3. Discussi\u00f3"},"content":{"rendered":"

La meditaci\u00f3<\/a>, ens les seves diferents versions, \u00e9s una pr\u00e0ctica per canviar l’estat de l’\u00e0nima, o la ment,\u00a0 ja sia per arribar a una pau interior, o fins i tot a una uni\u00f3 amb la divinitat.<\/p>\n

Funciona, ens guareix o ens salva?<\/p>\n

La gent que ho practica, a qu\u00e8 arriba, \u00e9s un creixement o una fugida?<\/p>\n

Hauria de ser una pr\u00e0ctica i un estat permanent, deixant de fer la resta d’activitats? O ha de ser com un tractament temporal? Ho hauria de fer tothom o nom\u00e9s aquells que hi estiguin interessats? En aquest cas, \u00bftenen una funci\u00f3 per a la resta de la comunitat? \u00bf o els concerneix nom\u00e9s a ells?<\/p>\n

\n

Guarir-nos ara o una reserva pel m\u00e9s enll\u00e0?<\/p>\n

El diagn\u00f2stic budista que som infeli\u00e7os perqu\u00e8 ansiem coses que no s\u00f3n necess\u00e0ries, \u00e9s evident. Potser el treball budista per fer desapar\u00e8ixer l’ego, i el treball dels cristians per evitar el pecat s\u00f3n dues versions del mateix, per\u00f2 sense la c\u00e0rrega de culpa. Els cinc obstacles descrits al C\u00e0non Pali<\/a> (desig, mal voler hostilitat, peresa, estr\u00e9s, dubte o confusi\u00f3) es poden fer correspondre una mica amb els set pecats capitals: (gula lux\u00faria avar\u00edcia, ira enveja orgull, peresa, –, –). \u00a0La difer\u00e8ncia \u00e9s que el budisme ho fa per que ens sentim millor ara i aqu\u00ed,\u00a0 i el cristianisme ho fa per evitar la condemnaci\u00f3 eterna. Notem que l’estr\u00e8s i la confusi\u00f3 no apareixen a la llista; al cristianisme no li importa si ara ens sentim b\u00e9 o no, nom\u00e9s l’importa no caure en el pecat. Alguns m\u00edstics apunten que la pr\u00e0ctica ens permet arribar a la uni\u00f3 amb D\u00e9u, un pas m\u00e9s enll\u00e0 encara que la il\u00b7luminaci\u00f3 budista. I tamb\u00e9 \u00e9s cert que sovint, la tasca dels confessors pretenia aportar una pau d’esperit amb el sagrament del perd\u00f3. Per\u00f2 no deixa de ser cert que primer s’ha afirmat la culpa b\u00e0sica de l’home, com una malaltia cong\u00e8nita, i que l’esgl\u00e9sia t\u00e9 l’\u00fanica medecina bona.<\/p>\n

En un cas l’objectiu \u00e9s guarir-nos; en l’altre aconseguir una reserva segura per les vacances perp\u00e8tues en el m\u00e9s enll\u00e0. No aconseguir el ticket implica la condemnaci\u00f3 eterna. I el cristianisme es presenta com l’\u00fanica ag\u00e8ncia de viatges que pot expedir bitllets v\u00e0lids.<\/p>\n

\n

Creixement o fugida?<\/p>\n

En un primer moment pot ser bo retirar-se del mund\u00e0, de la televisi\u00f3, els chats de whatsapp, twitter, les xafarderies. \u00c9s com fer neteja i llen\u00e7ar andr\u00f2nimes innecess\u00e0ries deixant espai pel que realment \u00e9s important i ampliant la perspectiva.<\/p>\n

Per\u00f2 quan veig imatges de monjos budistes recitant sutres tot el dia, o quan llegeixo els escrits dels m\u00edstics castellans exhortant a renunciar a tot, o quan veig les sessions de meditaci\u00f3 zen on passen hores asseguts respirant, tinc la impressi\u00f3 que es tracta m\u00e9s d’una fugida que no pas d’un creixement o plenitud. Llegir Sant Joan de la Creu no fa pensar en una persona sana, sin\u00f3 en un pertorbat mental. No estem canviant l’espai abans ocupat per foteses per un espai m\u00e9s net i buit, o un espai nou. \u00c9s com si canvi\u00e9ssim tots els quadres que ten\u00edem, no pas per uns quadres millors, sin\u00f3 per imatges de Buda i creus. En el cas del cristianisme, gaireb\u00e9 els trobo com uns estafadors que em volen fer renunciar a la vida ara i aqu\u00ed, venent-me unes accions per a un resort de vacances que, en realitat, no existeix. En el cas del budisme o el zen, eliminem les angoixes a base d’eliminar-nos a nosaltres mateixos, com si ens anestesi\u00e9ssim.<\/p>\n

Hi ha tamb\u00e9 un risc de banalitzaci\u00f3. L’espectacle els ioguis indis, exhibint les seves habilitats de flexibilitat recorden m\u00e9s un concurs de culturisme que no pas un tipus de vida amb pau interior.\u00a0 La majoria del zen modern i les sessions de mindfulness s\u00f3n una mena d’homeopatia espiritual, \u00e9s a dir un frau que ocasionalment funciona, un no res dins d’una c\u00e0psula de falsa espiritualitat.<\/p>\n

\n

Ampliar i estendre<\/p>\n

\n
La pau interior no s’hauria d’aconseguir anul\u00b7lant la nostra capacitat de percebre o raonar, com per exemple sota els efectes d’una droga, sin\u00f3 m\u00e9s aviat essent capa\u00e7os de situar el que percebem i pensem en un context m\u00e9s ample. Potser l’allunyament de la vida quotidiana ha de ser per poder tenir una perspectiva m\u00e9s ampla, i despr\u00e9s tornar-hi. Com quan observem un jard\u00ed des d’un punt elevat i despr\u00e9s baixem a admirar-ne els detalls. O com quan fem un viatge lluny de casa i valorem algunes coses de la nostra vida que don\u00e0vem per descomptat mentre que altres que semblaven m\u00e9s importants ens adonem que no ho s\u00f3n tant.<\/div>\n
<\/div>\n
A Joan de la Creu de la noche oscura del alma<\/em> hi contraposaria Francesc d’Ass\u00eds i el C\u00e0ntic al sol<\/a>. D\u00e9u i l’espiritual no \u00e9s la negaci\u00f3, \u00e9s la totalitat, la naturalesa, les seves criatures i la gent del barri i la ciutat. Sembla empobridor anul\u00b7lar-ho tot per concentrar-nos en la respiraci\u00f3 i en canvi no fer cas del tacte d’un car\u00edcia, d’un moviment de ball, d’unes llenties, d’una copa de vi, d’un caf\u00e8 i un cigarret.<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n
Potser haur\u00edem de saber trobar D\u00e9u, o la bellesa, en totes les coses. La cerim\u00f2nia del te<\/a> no seria altra cosa que aix\u00f2, fer bonic un berenar amb amics. I “ora et labora” que proposa Sant Benet, \u00e9s m\u00e9s equilibrat. No hi ha una negaci\u00f3 de la vida per aspirar a un m\u00e9s enll\u00e0 que no existeix; o esborrar el jo per deixar de pensar en nosaltres mateixos i nom\u00e9s ser conscients que respirem.<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n

Separar-nos per sentir-nos m\u00e9s units?<\/p>\n

El moviment d’apartar-nos una mica de la vida quotidiana tamb\u00e9 serveix per sentir-nos formant part de tot el que existeix<\/a>. La met\u00e0fora d’una ona al mig del mar, o una veu en un cor. Per\u00f2 aquesta integraci\u00f3 no \u00e9s a expenses de l’anul\u00b7laci\u00f3 del jo. La contribuci\u00f3 de la meva veu al cor consisteix en que sigui la meva veu.<\/p>\n

\n
Pot semblar contradictori que per sentir-nos formant m\u00e9s part de tot ens haguem d’allunyar i a\u00efllar. En la vida religiosa hi ha un moviment en direcci\u00f3 a la comunitat, a la trobada, a la preg\u00e0ria en com\u00fa, i un altre moviment cap a la solitud i el recollliment. L’un ens fa sentir part de la comunitat humana, i l’altre part del m\u00f3n i la natura.<\/div>\n
<\/div>\n
[Sempre he tingut present l\u2019observaci\u00f3 del professor Llu\u00eds a prop\u00f2sit de Dilthey, en el sentit que les cosmovisions depenien de l\u2019entorn, a la natura, l\u2019home \u00e9s pante\u00efsta, al desert, teista, i a la ciutat, ateu. [desenvolupar en un altre post].] ;<\/div>\n
Reduir els est\u00edmuls, el silenci i l’espai, potser deixen lloc per a aquesta pres\u00e8ncia subtil que \u00e9s la panor\u00e0mica de la vida com un seguit d’afanys d‘un jo fragil\u00edssim<\/a> enmig de 500 generacions<\/a>, compartint les solucions de la vida<\/a> amb tots els altres \u00e9ssers vivents, amb una mat\u00e8ria vella com l’univers<\/a>.<\/div>\n
El contrari d’aquest silenci i espai buits, d’eliminar est\u00edmuls \u00e9s omplir-ho tot i que hi c\u00e0piga res m\u00e9s, potser perqu\u00e8 aquesta visi\u00f3 ens resulta insuportable. \u00c9s el que trobem en una discoteca: saturaci\u00f3 de llum, de so, d’espai, i d’intoxicaci\u00f3 de l’organisme.\u00a0 En menor mesura, la m\u00fasica, la r\u00e0dio, la televisi\u00f3 enceses tota l’estona. l’est\u00f3mac ple tota l’estona a base d’anar picant entre hores. A una banda tenim el desert, el buit, el silenci i, amb una mica de sort, la pau d’esperit. A l’altra passem de l’estr\u00e8s de la feina de dilluns a divendres, a l’estr\u00e8s del lleure el cap de setmana.<\/div>\n
<\/div>\n<\/div>\n
L’efecte marc<\/a>, que \u00e9s un dels mecanismes principals de l’art i la poesia, tamb\u00e9 entraria en joc aqu\u00ed. Nom\u00e9s en un marc prou ample d’espai i silenci podem contemplar el m\u00e9s ample, l’univers i els temps llargs, i el m\u00e9s petit, l’herba com creix, les nostres c\u00e8l\u00b7lules renovant-se, la nostra respiraci\u00f3.<\/div>\n
\n

La contemplaci\u00f3, potser hauria de ser c\u00edclica?<\/p>\n

Quan penso si la contemplaci\u00f3 l’hauria de fer tothom i tota l’estona, crec que no. No haur\u00edem de superar les nostres mis\u00e8ries tancant-nos en un m\u00f3n m\u00e9s\u00a0 petit sin\u00f3 modificant els nostres h\u00e0bits i la vida quotidiana perqu\u00e8 ho poguin contenir tot, la contemplaci\u00f3 del transcendent i els grans espais i ritmes de l’univers, i la truita de patata, i escombrar el terra. Potser alternar les dues coses seria el que resulta millor, el ora et labora<\/em> de Sant Benet.<\/p>\n

No seria aquest un principi general? L’alternan\u00e7a<\/a> de de la gana i el saciament amb el menjar, l’esfor\u00e7 i cansament amb el descans, embrutar-nos i netejar-nos. Ja ho deia la Tirallonga dels monos\u00edl\u00b7labs<\/a> de Pere Quart.<\/p>\n

\n
Igual per a tots, o a mida?<\/div>\n
<\/div>\n
Karen Armstrong apunta que cada cultura ha elaborat la religi\u00f3 que necessitava, un d\u00e9u de la guerra o un d\u00e9u compassiu. William James a “Les Varietats de l’experi\u00e8ncia relligiosa” apunta que diferents car\u00e0cters psicol\u00f2gics responen a diferents tipus de religiositat.<\/div>\n
<\/div>\n
Aix\u00f2 podria suggerir que no hi ha un \u00fanic model bo de vida contemplativa. I se m’acut que pot ser com la cuina, la dieta o l’exercici. Mentre que hi pot haver uns principis generals com no menjar en exc\u00e9s i fer una dieta variada, no hi ha una \u00fanica dieta o un \u00fanic r\u00e8gim d’exercicis. Els podem triar segons els que s’adaptin millor a les nostres necessitats. O b\u00e9 podem tenir en compte el nostre entorn natural i cultural. Al meditarrani ser\u00e0 m\u00e9s natural una cuina de farina i oli, al sudest asi\u00e0tic, d’arr\u00f2s i soja. En pa\u00efsos de tradici\u00f3 cristiana, apartar del tot les pr\u00e0ctiques cristianes \u00e9s un esnobisme tan absurd com deixar de menjar arr\u00f2s a la cassola per menjar sempre sushi. Al mateix temps, benvinguda la llibertat d’explorar i tastar altres receptes espirituals.<\/div>\n
<\/div>\n
Jo tinc la meva<\/a>.<\/p>\n
\n

2022<\/p><\/div>\n

Tinc reserves sobre les propostes Zen, o de guies d’autoajuda de viure l’Ara i aqu\u00ed.\u00a0 Si b\u00e9 pot ser una mesura per corregir una obsessi\u00f3 pel passat o per expectatives inassolibles, l’experi\u00e8ncia humana \u00e9s m\u00e9s rica si som capa\u00e7os de viure i revisar el passat, i d’imaginar futurs possibles (la imaginaci\u00f3, \u00e9ssers amfibis<\/a>, Fer desapar\u00e8ixer el jo<\/a>).<\/div>\n
Igualment trobo d’efic\u00e0cia molt limitada les propostes de “retirs per desconnectar” en un entorn natural i relaxant. S\u00ed que serveix per recordar-nos que \u00e9s possible una altra manera de viure, per introduir una mica de silenci i natura a la nostra vida. Per\u00f2 si la nostra vida \u00e9s un estr\u00e8s continu i nom\u00e9s estem b\u00e9 els caps de setmana de festa o quan fem un retir a les vacances, la majoria dels dies viscuts seran infeli\u00e7os. Hem d’aconseguir un entorn habitable per anar passant alegrement la trista vida<\/a>. Una proposta ambiciosa de vida espiritual no hauria de ser a un retir a la natura, hauria de ser al metro anant a la feina<\/strong>, o conduint per la ronda de dalt.<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La meditaci\u00f3, ens les seves diferents versions, \u00e9s una pr\u00e0ctica per canviar l’estat de l’\u00e0nima, o la ment,\u00a0 ja sia per arribar a una pau interior, o fins i tot a una uni\u00f3 amb la divinitat. Funciona, ens guareix o ens salva? La gent que ho practica, a qu\u00e8 arriba, \u00e9s un creixement o una … <\/p>\n

Continue reading “Contemplaci\u00f3. Discussi\u00f3”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[102],"tags":[452],"anotacio":[471],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1837"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1837"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1837\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1837"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1837"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1837"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1837"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1837"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1837"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1837"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1837"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}