{"id":1839,"date":"2020-04-26T09:23:20","date_gmt":"2020-04-26T09:23:20","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1839"},"modified":"2023-01-01T20:22:03","modified_gmt":"2023-01-01T20:22:03","slug":"la-meva-contemplacio","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-meva-contemplacio\/","title":{"rendered":"La meva contemplaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Totes les tradicions espirituals han proposat alguna forma de contemplaci\u00f3 o meditaci\u00f3<\/a>. A la discussi\u00f3<\/a> em plantejava si potser cadascu havia de trobar la “dieta” contemplativa que li anava millor. Quina seria la meva?<\/p>\n

\n
Curiositat, contemplaci\u00f3 i inventari<\/div>\n
<\/div>\n
37 el meu recorregut<\/a>, gaireb\u00e9 tota la meva vida, des de la curiositat pels insectes i plantes quan tenia uns 9 anys, fins al treball que faig ara en aquest museu virtual, passant per les carreres que he volgut estudiar, \u00e9s el resultat del meravellament davant tot el que existeix. L’espiritualitat franciscana que m’han transm\u00e8s els pares tamb\u00e9 hi deu haver tingut a veure. Potser la meva manera de contemplar \u00e9s con\u00e8ixer, entendre, classificar. Des de la llista de tot el que voldria saber, el CRC Handbook per saber les propietats de tots els materials del m\u00f3n, l’aspiraci\u00f3 a saber cada objecte artifical de quina mat\u00e8ria prima \u00e9s fet, la idea d’un inventari, la idea d’un museu que ho catalogui tot, les idees, els sentiments, igual que es cataloguen els escarabats a un museu de biologia. [ hist\u00f2ria d ela meva curiositat: insectes, la r\u00e0dio als 15 anys per sentir en ona curta tot el m\u00f3n, la biblioteca de casa, del barri, la herder i la llibreria francesa, sicos universitat, la tv per sat\u00e8lit a castellar, internet]<\/div>\n
\n
Referents i influ\u00e8ncies<\/div>\n
<\/div>\n
A l’adolesc\u00e8ncia, el llibre del te<\/a>, que m’impulsaria\u00a0 a intentar fer una cabana. La idea de buscar la bellesa en el quotidi\u00e0 m’acompanyaria tota la vida. El primer post que vaig fer al blog el 2007 era entendre la cerim\u00f2nia del te com buscar\u00a0 truita zen<\/a>.<\/div>\n
<\/div>\n
Les vespres a Solius, i la fe que em transmetien els pares em van atraure. Vaig copiar a m\u00e0 els salms per fer-los servir. Als 18 anys deixaria de creure en el m\u00e9s enll\u00e0 per\u00f2 encara batejar\u00edem les filles. Despr\u00e9s deixar\u00edem d’anar a missa. Suposo que durant uns anys encara m’hauria pogut identificar com a cristi\u00e0 “no practicant”. La religi\u00f3 i el sagrat m’interessaven i em segueixen interessant. Vaig fer el treball “La religi\u00f3 des del pragmatisme”, m’he llegit la B\u00edblia i des de 2015 estic treballant la idea de religi\u00f3 com a ficci\u00f3 conscient en la l\u00ednia del que suggereix Wallace Stevens. No he resat mai de manera regular per\u00f2 fins fa poc, quan corrents arribava al Bes\u00f3s, o quan acabava la nedada, deia un parenostre. Encara ho faig quan entro a una esgl\u00e9sia., que segueix essent un espai on m’hi trobo b\u00e9.<\/div>\n
<\/div>\n
Les caminades “m\u00edstiques” per les Gavarres a Solius, a l’adolesc\u00e8ncia.<\/div>\n
<\/div>\n
Escoltar m\u00fasica, ajagut, fins a gaireb\u00e9 deixar de notar el cos.<\/div>\n
<\/div>\n
\n

Vida contemplativa en imatges<\/p>\n

El 2007, quan vaig posar en marxa el primer blog, em fascinava la idea de les ef\u00edmeres<\/a>, que viuen un sol dia i durant aquest temps ho fan tot. Vaig dibuixar la capa\u00e7alera del bloc representant-ho:<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

M\u00e9s tard vaig fer un dibuix d’un home susp\u00e8s al cel contemplant el m\u00f3n.<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

<\/a><\/p>\n

O b\u00e9 enmig del no-res<\/a><\/p>\n

<\/p>\n

A les reunions de feina seguia tenint aquesta idea al cap, mig d’estar sol enmig de l’espai, mig la idea de cada dia com un paper en blanc a omplilr, les parets d’un cub que es desplega, 6 cares de 4 hores, dormir, el mat\u00ed, la tarda, el vespre.<\/p>\n

<\/a>
\n<\/a><\/p>\n

La meva targeta de “negoci” es diu justament vida contemplativa<\/p>\n

<\/a>
\n<\/a>
\n<\/a><\/p>\n

El silenci i el buit com a condici\u00f3 de l’espiritual, Feldman, Rothko, Mir\u00f3, Mompou<\/a>.<\/p>\n

Veure tamb\u00e9 els espais de l’\u00e0nima<\/a> \/ personal<\/p>\n

\n
\n<\/div>\n
La vida finita i l’instant<\/div>\n
<\/div>\n
M’he trobat a gust amb la idea d’una vida finita, especialment amb un text de Saul Bellow<\/a> i Nabokov<\/a>. Ho complementa la idea de l’ef\u00edmer, primer amb les ef\u00edmeres de Tisza<\/a>, que nom\u00e9s viuen un dia i m\u00e9s tard amb el fragment del Nadika<\/a> , amb els monjos que en tindrien prou de viure un dia, una tarda, o el temps d’una respiraci\u00f3. La vida \u00e9s finita<\/a> per\u00f2 hi ha prou temps per a viure moltes coses, val la pena. I est\u00e0 b\u00e9 desapar\u00e8ixer sense deixar rastre, haver estat com una pluja<\/a>.<\/div>\n
\n
He intentat recollir aquests moments ( 37 els meus llocs i experi\u00e8ncies<\/a>) , caminar per un bosc, mirar els n\u00favols; com si recoll\u00eds minerals, els identifiqu\u00e9s i els guard\u00e9s en una capsa amb una etiqueta.<\/div>\n<\/div>\n
\n
\n<\/div>\n
Quina \u00e9s la meva pr\u00e0ctica?<\/div>\n
<\/div>\n
Cap on vaig? No m’he plantejat mai cap objectiu de\u00a0 purificaci\u00f3” , “uni\u00f3 amb la divinitat” o “salvaci\u00f3”. M’agrada pensar i adonar-me de la meva vida individual finita en el marc del que hem pogut reconstruir de la vida del m\u00f3n, la hist\u00f2ria de l’univers. Ser part del tot per\u00f2 no una “sopa”, sin\u00f3 conservant la individualitat<\/a>. Quan concebia l’exposici\u00f3 de 150 km<\/a>, em fascinava pensar en el meu 1 mm d’hist\u00f2ria, tan petit, per\u00f2 no pas inexistent, en els 150km. L’el\u00b7laboraci\u00f3 de l’inventari de tot el que existeix on m’ha emp\u00e8s la curiositat, m’ha dut finalment a estendre trobar-me en l’ara i aqu\u00ed<\/a>, i anar estenent el que contemplo en l’espai i el temps; i les sis contemplacions<\/a>.<\/div>\n
S\u00ed que s\u00e9 recon\u00e8ixer que em satisf\u00e0 no “perdre el temps” en reunions, o fent z\u00e0pping, les \u00e0nsies quotidianes, i alhora, que “perdre el temps” mrant els n\u00favols, preparant un jard\u00ed, em fa sentir b\u00e9. Detecto en mi els 5 obstacles del Canon Pali<\/a>, \u00e0nsia, mal voler, peresa, confusi\u00f3, estr\u00e8s i dubte, i miro de calmar-los. He anat recollint notes<\/a> sobre la vida.<\/div>\n
<\/div>\n
No reso, no sec en meditaci\u00f3 ( crec que hauria de ser qualcom temporal i alternat<\/a>, i que \u00e9s m\u00e9s ric si el jo no desapareix<\/a>). Cada dia treballo en el meu museu i, de tant en tant, m‘aturo<\/a> uns segons, miro els n\u00favols. Alternar<\/a> l’estudi amb la m\u00fasica, les tasques de la casa, el brogit i el recolliment, el cansament i el rep\u00f2s. Aquesta “dieta”, que no \u00e9s sin\u00f3 una regla de Sant Benet Ora et labora, relaxada, em va b\u00e9.<\/div>\n
\n
\n

[ com faig real l’experi\u00e8ncia del museu imaginat?<\/em><\/p>\n