{"id":184,"date":"2017-11-13T11:18:08","date_gmt":"2017-11-13T11:18:08","guid":{"rendered":"http:\/\/192.168.1.40\/museu\/?p=184"},"modified":"2026-07-21T07:27:26","modified_gmt":"2026-07-21T07:27:26","slug":"rarsibreus-scheler","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/","title":{"rendered":"Rars i breus. Scheler"},"content":{"rendered":"

Vida<\/a> \u00a0\u00a0\u00c8tica dels valors<\/a>\u00a0 \u00a0 L’etern en l’home<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 Ess\u00e8ncia i formes de la simpatia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Sociologia del coneixement<\/a> \u00a0\u00a0 \u00a0El lloc de l’home en el cosmos<\/a><\/p>\n

\n

Quina coincid\u00e8ncia afortunada, quan en aquest m\u00f3n el qui t\u00e9 bona voluntat obt\u00e9 algun \u00e8xit i m\u00e9s encara si assoleix el que anomenem “grandesa hist\u00f2rica”, \u00e9s a dir, \u00a0efectivitat i vig\u00e8ncia en la hist\u00f2ria! Rars i breus s\u00f3n els per\u00edodes on la cultura floreix en la hist\u00f2ria de la humanitat. Rar i breu \u00e9s el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.<\/p>\n

Welch seltener Gl\u00fccksfall, wenn in dieser Welt der sittlich Gutwillige und Gutgesinnte auch Erfolg hat \u2013 das erreicht, was wir \u00bbhistorische Gr\u00f6\u00dfe\u00ab nennen, d. h. erhebliche Wirkmacht auf die Geschichte. Kurz und selten sind die Bl\u00fcteperioden der Kultur in der menschlichen Geschichte. Kurz und selten das Sch\u00f6ne in seiner Zartheit und Verletzlichkeit.<\/p>\n

Short-lived and rare are the flowering periods of culture in human history. Short-lived and rare is beauty in its tenderness and vulnerability.<\/p>\n

Die Stellung des Menschen Im Kosmos<\/p>\n

\n

Vida<\/h2>\n

1874-1928<\/p>\n

Neix a Munic en una fam\u00edlia jueva molt respectada. Comen\u00e7a estudiant medicina per\u00f2 despr\u00e9s es trasllada a la Universitat de Berl\u00edn on la deixa per la\u00a0 la filosofia i la sociologia, estudiant amb Wilhelm Dilthey, Carl Stumpf i Georg Simmel. A Jena estudia amb Rudolf Eucken i s’interessa pel pragmatisme de William James.
\nD\u00f3na classe a Jena, Munic i G\u00f6ttingen. Coneix Husserl indirectament i s’uneix al cercle Fenomenol\u00f2gic de Munic. Amb ells el 1912 funda el “Jahrbuch f\u00fcr Philosophie und ph\u00e4nomenologische Forschung”, amb Husserl com a editor principal. El 1913 publica “Zur Ph\u00e4nomenologie und Theorie der Sympathiegef\u00fchle und von Liebe und Hass”.
\nDespr\u00e9s de la WWI d\u00f3na classe a la universitat de K\u00f6ln. Despr\u00e9s de 1921 es va desvincular en p\u00fablic de l’ensenyament cat\u00f2lic i fins i tot del D\u00e9u judeocristi\u00e0, comprometent-se amb el panteisme i l’antropologia filos\u00f2fica. Es va convertir en l’\u00fanic erudit de rang a la Rep\u00fablica de Weimar que va advertir en els discursos p\u00fablics dels perills tant del nacionalsocialisme com del comunisme.<\/span><\/p>\n

El 1927 en una confer\u00e8ncia a Darmstadt, prop de Frankfurt, organitzada pel fil\u00f2sof de la nova era Hermann Keyserling, Scheler va pronunciar una llarga confer\u00e8ncia titulada El lloc particular de l’home (‘Die Sonderstellung des Menschen’), publicada m\u00e9s tard en forma molt abreujada com a Die Stellung des Menschen im Kosmos. El seu conegut estil oratori i el seu lliurament van captivar el seu p\u00fablic durant unes quatre hores.<\/p>\n

(La seva segona esposa era la germana del director Wilhem F\u00fcrtwangler. El fill que havia tingut amb la primera va ser diagnosticat psic\u00f2pata. Va morir d’un atac de cor, fumava uns 70 cigarrets al dia).<\/p>\n

<\/p>\n

 <\/p>\n

\n

Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (1913\u20131916)<\/h2>\n

El formalisme en l’\u00e8tica i l’\u00e8tica material dels valors<\/p>\n

\u00c9s la seva obra \u00e8tica fonamental. Scheler critica l’\u00e8tica formal de Kant perqu\u00e8 considera que es basa exclusivament en el deure i en principis abstractes. En canvi, defensa una \u00e8tica material dels valors, segons la qual els valors (com la just\u00edcia, la bellesa o la santedat) s\u00f3n objectius i es capten mitjan\u00e7ant una intu\u00efci\u00f3 emocional. L’acci\u00f3 moral consisteix a preferir els valors superiors als inferiors segons una jerarquia objectiva. La moral no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 intel\u00b7lectual com ho sembla a Kant [no ho descobrirem analitzant si ens ajustem a l’imperatiu categ\u00f2ric] , m\u00e9s aviat atenent a les nostres emocions, com deia Pascal: Le c\u0153ur a ses raisons que la raison ne conna\u00eet point.<\/p>\n

Coincidiria amb Hume en el sentit que els sentiments intervenen en la moral, per\u00f2 per a Scheler s\u00f3n objectius, existeixen independentment de les nostres prefer\u00e8ncies. Hume sost\u00e9 que el b\u00e9 i el mal depenen de la manera com reaccionem sentimentalment davant les accions. Scheler, en canvi, afirma que els sentiments no creen els valors, sin\u00f3 que els descobreixen. [A difer\u00e8ncia dels 20 segles de filosofia precedents] els afectes no s\u00f3n obstacles al coneixement moral, sin\u00f3 una via privilegiada d’acc\u00e9s a la realitat moral. [queda pendent explicar el paper del desig i la cobd\u00edcia en les violacions i corrupci\u00f3 econ\u00f2mica] Per a Hume, la bellesa \u00e9s bella perqu\u00e8 desperta en nosaltres un determinat sentiment. Per a Scheler, la bellesa \u00e9s una qualitat real, i el sentiment est\u00e8tic \u00e9s la facultat que ens permet percebre-la. El mateix passa amb la bondat, la just\u00edcia o la santedat. Scheler aplica el m\u00e8tode fenomenol\u00f2gic al m\u00f3n dels valors i defensa que hi ha una intu\u00efci\u00f3 emocional (F\u00fchlen) capa\u00e7 de captar-los amb la mateixa objectivitat amb qu\u00e8 la percepci\u00f3 capta els colors.[Si Husserl du a terme el projecte plat\u00f2nic de les Idees quant a la matem\u00e0tica i les ess\u00e8ncies, Scheler ho far\u00e0 per l’altra part de les idees plat\u00f2niques, la bellesa en si, el b\u00e9 en si].<\/p>\n

Per a Scheler, un valor (com la bellesa, la just\u00edcia, la noblesa o la utilitat) no \u00e9s una projecci\u00f3 subjectiva, sin\u00f3 que existeix en l’objecte i es revela a trav\u00e9s de l’emoci\u00f3. Quan diem que una acci\u00f3 \u00e9s “noble”, no estem projectant un sentiment, sin\u00f3 que captem la noblesa com una qualitat real de l’acci\u00f3, gr\u00e0cies a un acte de “sentir” que \u00e9s tan cognitiu com veure. [Es tractaria d’una “percepci\u00f3 de valors”].
\nNoesi: L’acte de “sentir emocional” (estimar, odiar, preferir, sentir repulsi\u00f3).
\nNoema: El “valor” captat en l’objecte (per exemple, “all\u00f2 sagrat”, “all\u00f2 bell”, “all\u00f2 \u00fatil”). Per tant, l’emoci\u00f3 sempre t\u00e9 un objecte-valor, encara que sigui dif\u00fas.<\/p>\n

Hi ha una jerarquia objectiva de valors (del m\u00e9s baix al m\u00e9s alt):<\/p>\n