SCHELER, MAX,<\/p>\n
Quina coincid\u00e8ncia afortunada, quan en aquest m\u00f3n el qui t\u00e9 bona voluntat obt\u00e9 algun \u00e8xit i m\u00e9s encara si assoleix el que anomenem “grandesa hist\u00f2rica”, \u00e9s a dir, \u00a0efectivitat i vig\u00e8ncia en la hist\u00f2ria! Rars i breus s\u00f3n els per\u00edodes on la cultura floreix en la hist\u00f2ria de la humanitat. Rar i breu \u00e9s el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.<\/p>\n
Welch seltener Gl\u00fccksfall, wenn in dieser Welt der sittlich Gutwillige und Gutgesinnte auch Erfolg hat \u2013 das erreicht, was wir \u00bbhistorische Gr\u00f6\u00dfe\u00ab nennen, d. h. erhebliche Wirkmacht auf die Geschichte. Kurz und selten sind die Bl\u00fcteperioden der Kultur in der menschlichen Geschichte. Kurz und selten das Sch\u00f6ne in seiner Zartheit und Verletzlichkeit.<\/p>\n
Short-lived and rare are the flowering periods of culture in human history. Short-lived and rare is beauty in its tenderness and vulnerability.<\/p>\n
Die Stellung des Menschen Im Kosmos<\/p>\n
Resum de Claude<\/p>\n
“El lloc de l’home en el cosmos” (1928)<\/p>\n
Aquesta obra breu per\u00f2 densa \u00e9s una de les peces fonamentals de l’antropologia filos\u00f2fica del segle XX. Scheler hi planteja una pregunta radical: “qu\u00e8 \u00e9s, essencialment, l’\u00e9sser hum\u00e0?”<\/p>\n
El problema de partida
\nScheler observa que mai no hem tingut tanta informaci\u00f3 sobre l’home com en la seva \u00e8poca \u2014ci\u00e8ncies naturals, psicologia, etnologia\u2014 i, paradoxalment, mai no hem sabut tan poc “qu\u00e8 \u00e9s” l’home. Les tres tradicions dominants (la religiosa judeocristiana, la grecoracionalista i la naturalista-evolucionista) ofereixen imatges incompatibles entre si.<\/p>\n
L’escala dels \u00e9ssers vius<\/p>\n
Scheler proposa una jerarquia de les formes de vida ps\u00edquica:<\/p>\n
1. Impuls afectiu \u2014 present fins i tot en les plantes; tend\u00e8ncia cega cap a la nutrici\u00f3 i la reproducci\u00f3.
\n2. Instint \u2014 comportament r\u00edgid, hereditari, orientat a finalitats espec\u00edfiques.
\n3. Mem\u00f2ria associativa i h\u00e0bit \u2014 capacitat d’aprendre per assaig i error.
\n4. Intel\u00b7lig\u00e8ncia pr\u00e0ctica \u2014 present en els grans primats; resoluci\u00f3 de problemes nous sense assaig previ.<\/p>\n
L’home comparteix tots aquests nivells amb els animals, per\u00f2 hi afegeix quelcom radicalment nou.<\/p>\n
El “Geist”: l’esperit com a ruptura<\/p>\n
El que distingeix l’home no \u00e9s la intel\u00b7lig\u00e8ncia superior, sin\u00f3 el Geist (“esperit”). Les seves caracter\u00edstiques essencials s\u00f3n:<\/p>\n
– Obertura al m\u00f3n (“Weltoffenheit”): l’animal viu tancat en el seu entorn biol\u00f2gic (“Umwelt”); l’home pot prendre dist\u00e0ncia de la realitat immediata i contemplar-la com a tal. No \u00e9s presoner dels seus impulsos. [podem tenir contacte amb les nostres esperances]
\n– Capacitat d’ideaci\u00f3: l’home pot captar “ess\u00e8ncies”, all\u00f2 universal i necessari, m\u00e9s enll\u00e0 dels fets particulars.
\n– Consci\u00e8ncia de si mateix (“Selbstbewusstsein”): l’home es pot fer a si mateix objecte de reflexi\u00f3.
\n– Ascetisme vital: l’esperit t\u00e9 la capacitat de dir “no” als impulsos i necessitats biol\u00f2giques. L’home \u00e9s “l’animal que pot negar-se a si mateix”.<\/p>\n
La paradoxa fonamental
\nAqu\u00ed rau la tensi\u00f3 dram\u00e0tica de l’obra: l’esperit, per naturalesa, no t\u00e9 energia pr\u00f2pia. \u00c9s la vida \u2014els impulsos, els instints, la vitalitat\u2014 la que t\u00e9 for\u00e7a. L’esperit per si sol \u00e9s impotent; necessita la vida per actualitzar-se. I la vida, sense l’esperit, \u00e9s cega.<\/p>\n
L’home \u00e9s, doncs, un \u00e9sser en tensi\u00f3 permanent entre dos principis: el vital (impuls, cos, eros) i l’espiritual (ra\u00f3, amor, obertura). No \u00e9s \u00e0ngel ni animal, sin\u00f3 la cru\u00eflla on ambd\u00f3s s’enfronten i es necessiten m\u00fatuament.<\/p>\n
La relaci\u00f3 amb D\u00e9u<\/p>\n
Scheler acaba amb una reflexi\u00f3 teol\u00f2gica: l’home \u00e9s el lloc on D\u00e9u \u2014ent\u00e8s com a esperit pur\u2014 arriba a la consci\u00e8ncia de si mateix a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria. D\u00e9u necessita l’home tant com l’home necessita D\u00e9u; \u00e9s un proc\u00e9s mutu d’autocreaci\u00f3 i autorrealitzaci\u00f3.<\/p>\n
[Aqu\u00ed es podria assimilar al desenvolupament de l’Esperit de Hegel, amb al difer\u00e8ncia que l’Esperit de Hegel es desplega inexorablement, com una deducci\u00f3 l\u00f2gica, mentre que per Scheler l’home no \u00e9s nom\u00e9s una consci\u00e8ncia superposada, la hist\u00f2ria dep\u00e8n d’ell, D\u00e9u arriba a ser en l’home]<\/p>\n
Scheler parlar\u00e0 de l’home com a “liebendes Wesen”(homo amans) contraposat a “homo sapiens”. Amor s’ent\u00e9n no com a sentiment psicol\u00f2gic sin\u00f3 com un acte espiritual [que valora]. Ho exposa a l’obra “Ordo Amoris”: cada persona t\u00e9 un ordre intern d’estimacions i amors que constitueix el nucli m\u00e9s profund de la seva identitat moral. Con\u00e8ixer una persona de deb\u00f2 \u00e9s con\u00e8ixer el seu “ordo amoris”. Concep la persona com a una estructura de tres parts, el cos viscut, l’\u00e0nima i l’esperit. [Com si tingu\u00e9s una possibilitat o impuls de participar en el m\u00e9s elevat]. Aqu\u00ed hi ha una influ\u00e8ncia cristiana que despr\u00e9s Helmuth Plessner desconnectar\u00e0. Juntament amb Arnold Gehlen, aquests tres pensadors s\u00f3n el nucli del que es considera antropologia filos\u00f2fica.<\/p>\n