{"id":184,"date":"2017-11-13T11:18:08","date_gmt":"2017-11-13T11:18:08","guid":{"rendered":"http:\/\/192.168.1.40\/museu\/?p=184"},"modified":"2026-07-21T07:27:26","modified_gmt":"2026-07-21T07:27:26","slug":"rarsibreus-scheler","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/","title":{"rendered":"Rars i breus. Scheler"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/#vida\">Vida<\/a> \u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/#eticavalors\">\u00c8tica dels valors<\/a>\u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/#eternenlhome\">L&#8217;etern en l&#8217;home<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/#simpatia\">Ess\u00e8ncia i formes de la simpatia<\/a>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/#sociologiaconeixement\">Sociologia del coneixement<\/a> \u00a0\u00a0 \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/#homecosmos\">El lloc de l&#8217;home en el cosmos<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>Quina coincid\u00e8ncia afortunada, quan en aquest m\u00f3n el qui t\u00e9 bona voluntat obt\u00e9 algun \u00e8xit i m\u00e9s encara si assoleix el que anomenem &#8220;grandesa hist\u00f2rica&#8221;, \u00e9s a dir, \u00a0efectivitat i vig\u00e8ncia en la hist\u00f2ria! Rars i breus s\u00f3n els per\u00edodes on la cultura floreix en la hist\u00f2ria de la humanitat. Rar i breu \u00e9s el bell en la seva delicadesa i vulnerabilitat.<\/p>\n<p>Welch seltener Gl\u00fccksfall, wenn in dieser Welt der sittlich Gutwillige und Gutgesinnte auch Erfolg hat \u2013 das erreicht, was wir \u00bbhistorische Gr\u00f6\u00dfe\u00ab nennen, d. h. erhebliche Wirkmacht auf die Geschichte. Kurz und selten sind die Bl\u00fcteperioden der Kultur in der menschlichen Geschichte. Kurz und selten das Sch\u00f6ne in seiner Zartheit und Verletzlichkeit.<\/p>\n<p>Short-lived and rare are the flowering periods of culture in human history. Short-lived and rare is beauty in its tenderness and vulnerability.<\/p>\n<p>Die Stellung des Menschen Im Kosmos<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"vida\">Vida<\/h2>\n<p>1874-1928<\/p>\n<p>Neix a Munic en una fam\u00edlia jueva molt respectada. Comen\u00e7a estudiant medicina per\u00f2 despr\u00e9s es trasllada a la Universitat de Berl\u00edn on la deixa per la\u00a0 la filosofia i la sociologia, estudiant amb Wilhelm Dilthey, Carl Stumpf i Georg Simmel. A Jena estudia amb Rudolf Eucken i s&#8217;interessa pel pragmatisme de William James.<br \/>\nD\u00f3na classe a Jena, Munic i G\u00f6ttingen. Coneix Husserl indirectament i s&#8217;uneix al cercle Fenomenol\u00f2gic de Munic. Amb ells el 1912 funda el &#8220;Jahrbuch f\u00fcr Philosophie und ph\u00e4nomenologische Forschung&#8221;, amb Husserl com a editor principal. El 1913 publica &#8220;Zur Ph\u00e4nomenologie und Theorie der Sympathiegef\u00fchle und von Liebe und Hass&#8221;.<br \/>\nDespr\u00e9s de la WWI d\u00f3na classe a la universitat de K\u00f6ln. Despr\u00e9s de 1921 es va desvincular en p\u00fablic de l&#8217;ensenyament cat\u00f2lic i fins i tot del D\u00e9u judeocristi\u00e0, comprometent-se amb el panteisme i l&#8217;antropologia filos\u00f2fica. E<span style=\"font-size: 1rem;\">s va convertir en l&#8217;\u00fanic erudit de rang a la Rep\u00fablica de Weimar que va advertir en els discursos p\u00fablics dels perills tant del nacionalsocialisme com del comunisme.<\/span><\/p>\n<p>El 1927 en una confer\u00e8ncia a Darmstadt, prop de Frankfurt, organitzada pel fil\u00f2sof de la nova era Hermann Keyserling, Scheler va pronunciar una llarga confer\u00e8ncia titulada El lloc particular de l&#8217;home (&#8216;Die Sonderstellung des Menschen&#8217;), publicada m\u00e9s tard en forma molt abreujada com a Die Stellung des Menschen im Kosmos. El seu conegut estil oratori i el seu lliurament van captivar el seu p\u00fablic durant unes quatre hores.<\/p>\n<p>(La seva segona esposa era la germana del director Wilhem F\u00fcrtwangler. El fill que havia tingut amb la primera va ser diagnosticat psic\u00f2pata. Va morir d&#8217;un atac de cor, fumava uns 70 cigarrets al dia).<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium\" src=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/c8\/Max_Scheler.jpg\" width=\"300\" \/><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"eticavalors\">Der Formalismus in der Ethik und die materiale Wertethik (1913\u20131916)<\/h2>\n<p>El formalisme en l&#8217;\u00e8tica i l&#8217;\u00e8tica material dels valors<\/p>\n<p>\u00c9s la seva obra \u00e8tica fonamental. Scheler critica l&#8217;\u00e8tica formal de Kant perqu\u00e8 considera que es basa exclusivament en el deure i en principis abstractes. En canvi, defensa una \u00e8tica material dels valors, segons la qual els valors (com la just\u00edcia, la bellesa o la santedat) s\u00f3n objectius i es capten mitjan\u00e7ant una intu\u00efci\u00f3 emocional. L&#8217;acci\u00f3 moral consisteix a preferir els valors superiors als inferiors segons una jerarquia objectiva. La moral no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 intel\u00b7lectual com ho sembla a Kant [no ho descobrirem analitzant si ens ajustem a l&#8217;imperatiu categ\u00f2ric] , m\u00e9s aviat atenent a les nostres emocions, com deia Pascal: Le c\u0153ur a ses raisons que la raison ne conna\u00eet point.<\/p>\n<p>Coincidiria amb Hume en el sentit que els sentiments intervenen en la moral, per\u00f2 per a Scheler s\u00f3n objectius, existeixen independentment de les nostres prefer\u00e8ncies. Hume sost\u00e9 que el b\u00e9 i el mal depenen de la manera com reaccionem sentimentalment davant les accions. Scheler, en canvi, afirma que els sentiments no creen els valors, sin\u00f3 que els descobreixen. [A difer\u00e8ncia dels 20 segles de filosofia precedents] els afectes no s\u00f3n obstacles al coneixement moral, sin\u00f3 una via privilegiada d&#8217;acc\u00e9s a la realitat moral. [queda pendent explicar el paper del desig i la cobd\u00edcia en les violacions i corrupci\u00f3 econ\u00f2mica] Per a Hume, la bellesa \u00e9s bella perqu\u00e8 desperta en nosaltres un determinat sentiment. Per a Scheler, la bellesa \u00e9s una qualitat real, i el sentiment est\u00e8tic \u00e9s la facultat que ens permet percebre-la. El mateix passa amb la bondat, la just\u00edcia o la santedat. Scheler aplica el m\u00e8tode fenomenol\u00f2gic al m\u00f3n dels valors i defensa que hi ha una intu\u00efci\u00f3 emocional (F\u00fchlen) capa\u00e7 de captar-los amb la mateixa objectivitat amb qu\u00e8 la percepci\u00f3 capta els colors.[Si Husserl du a terme el projecte plat\u00f2nic de les Idees quant a la matem\u00e0tica i les ess\u00e8ncies, Scheler ho far\u00e0 per l&#8217;altra part de les idees plat\u00f2niques, la bellesa en si, el b\u00e9 en si].<\/p>\n<p>Per a Scheler, un valor (com la bellesa, la just\u00edcia, la noblesa o la utilitat) no \u00e9s una projecci\u00f3 subjectiva, sin\u00f3 que existeix en l&#8217;objecte i es revela a trav\u00e9s de l&#8217;emoci\u00f3. Quan diem que una acci\u00f3 \u00e9s &#8220;noble&#8221;, no estem projectant un sentiment, sin\u00f3 que captem la noblesa com una qualitat real de l&#8217;acci\u00f3, gr\u00e0cies a un acte de &#8220;sentir&#8221; que \u00e9s tan cognitiu com veure. [Es tractaria d&#8217;una &#8220;percepci\u00f3 de valors&#8221;].<br \/>\nNoesi: L&#8217;acte de &#8220;sentir emocional&#8221; (estimar, odiar, preferir, sentir repulsi\u00f3).<br \/>\nNoema: El &#8220;valor&#8221; captat en l&#8217;objecte (per exemple, &#8220;all\u00f2 sagrat&#8221;, &#8220;all\u00f2 bell&#8221;, &#8220;all\u00f2 \u00fatil&#8221;). Per tant, l&#8217;emoci\u00f3 sempre t\u00e9 un objecte-valor, encara que sigui dif\u00fas.<\/p>\n<p>Hi ha una jerarquia objectiva de valors (del m\u00e9s baix al m\u00e9s alt):<\/p>\n<ul>\n<li>Valors sensibles (plaer\/dolor)<\/li>\n<li>Valors vitals (noblesa\/vulgaritat)<\/li>\n<li>Valors espirituals (bell\/lleig, just\/injust)<\/li>\n<li>Valors sagrats (sant\/prof\u00e0)<\/li>\n<\/ul>\n<p>A cada nivell li correspon un tipus d&#8217;emoci\u00f3: el plaer, la vitalitat, l&#8217;estima intel\u00b7lectual i l&#8217;amor espiritual.<\/p>\n<p>[Tot i que sembla que Scheler descrigui m\u00e9s aviat la &#8220;contemplaci\u00f3&#8221; de valors m\u00e9s que no pas emocions com la tristesa, el disgust, l&#8217;alegria, que a vegades\u00a0 semblarien que no tenen objectes intencional] per\u00a0a Scheler, no hi ha emocions sense objecte, perqu\u00e8 l&#8217;objecte \u00e9s el &#8220;valor&#8221;. Si est\u00e0s trist &#8220;sense motiu&#8221;, el que passa \u00e9s que has captat un valor negatiu (p\u00e8rdua, falta de sentit) que pot ser molt general (per exemple, la fugacitat de la vida) i que no est\u00e0 lligat a un objecte f\u00edsic concret, per\u00f2 s\u00ed a un valor objectiu que es manifesta en el teu entorn.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"eternenlhome\">Vom Ewigen im Menschen (1921)<\/h2>\n<p>(De l&#8217;etern en l&#8217;home) Desenvolupament de la filosofia de la persona, de l&#8217;amor i de la religi\u00f3.<\/p>\n<p>Aquesta obra aprofundeix en la dimensi\u00f3 religiosa de l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0. Scheler sost\u00e9 que l&#8217;home est\u00e0 orientat naturalment cap a l&#8217;absolut i que l&#8217;experi\u00e8ncia religiosa constitueix una forma espec\u00edfica de coneixement. Analitza la relaci\u00f3 entre la persona, D\u00e9u i els valors espirituals, mostrant com l&#8217;obertura a all\u00f2 etern forma part de l&#8217;ess\u00e8ncia humana.<\/p>\n<p>Scheler defensa que l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 est\u00e0 estructuralment orientat cap a l&#8217;absolut. La recerca de D\u00e9u, de la veritat i dels valors suprems no \u00e9s un afegit cultural, sin\u00f3 una dimensi\u00f3 constitutiva de la persona. Si aquesta orientaci\u00f3 es reprimeix, no desapareix: busca altres objectes.<\/p>\n<p>[A &#8220;Nostalgia for the Absolute&#8221; (1974), George Steiner parteix d&#8217;un diagn\u00f2stic semblant. Sost\u00e9 que, amb el declivi de la religi\u00f3 tradicional a Occident, la necessitat humana d&#8217;un sentit absolut no s&#8217;ha extingit. El que ha passat \u00e9s que ha estat transferida a altres sistemes de pensament: el marxisme, la psicoan\u00e0lisi freudiana o fins i tot certes formes d&#8217;antropologia estructural funcionen com a &#8220;mitologies substitutes&#8221;. \u00c9s a dir, ocupen el lloc que abans ocupava la religi\u00f3. El punt de partida \u00e9s similar tot i que Steiner no cita tant Scheler com Nietzsche, Marx, Freud, L\u00e9vi-Strauss, Weber, Kierkegaard.<\/p>\n<p>Scheler \u00e9s un creient i creu que D\u00e9u \u00e9s el valor final [de fet si connectem els valors de l&#8217;\u00e8tica amb Vom Ewigen in Menschen tenim quelcom equivalent al banquet de Plat\u00f3, comencem cotnemplant la Bellesa i acabem contemplant el div\u00ed. Nom\u00e9s que en Scheler qui recorre aquesta escala no \u00e9s la ra\u00f3 sin\u00f3 l&#8217;afecte &#8220;Liebe&#8221;] Existeix una obertura de la persona cap a D\u00e9u o l&#8217;Absolut; la religi\u00f3 \u00e9s una forma genu\u00efna de coneixement.<br \/>\nSteiner no es pronuncia sobre l&#8217;exist\u00e8ncia de D\u00e9u. \u00c9s una analista de la cultura i la societat i mostra que les societats modernes continuen generant sistemes que fan la mateixa funci\u00f3 que les religions tradicionals. \u00c9s un diagn\u00f2stic hist\u00f2ric i cultural m\u00e9s que no pas metaf\u00edsic.<\/p>\n<p>Scheler pregunta: &#8220;Per qu\u00e8 l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 est\u00e0 orientat cap a l&#8217;absolut?&#8221; (resposta antropol\u00f2gica i metaf\u00edsica).<br \/>\nSteiner pregunta: &#8220;Qu\u00e8 passa quan una cultura perd l&#8217;Absolut?&#8221; (resposta hist\u00f2rica i cultural).<\/p>\n<p>La idea que l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u00e9sser que no pot deixar de buscar sentit i transcend\u00e8ncia forma part del clima intel\u00b7lectual de l&#8217;\u00e8poca, compartit tamb\u00e9 per autors com Max Weber (el &#8220;desencantament del m\u00f3n&#8221;), Karl Jaspers (les situacions l\u00edmit), Paul Tillich (la &#8220;preocupaci\u00f3 \u00faltima&#8221;) o Mircea Eliade (l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 com a &#8220;homo religiosus&#8221;).<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sis-contemplacions\/\">Sis contemplacions<\/a>: \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sis-contemplacions\/#sagrat\">El sagrat en mi<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"simpatia\">Wesen und Formen der Sympathie (1923)<\/h2>\n<p>(Ess\u00e8ncia i formes de la simpatia)<\/p>\n<p>Estudia els fen\u00f2mens afectius que ens relacionen amb els altres. Distingeix entre simpatia, empatia, compassi\u00f3, amor i contagi emocional, i argumenta que l&#8217;amor \u00e9s un acte intencional que revela el valor \u00fanic de cada persona. Aquesta obra \u00e9s una contribuci\u00f3 important a la fenomenologia de la intersubjectivitat i a la filosofia de les emocions.<\/p>\n<p>Analitza com els \u00e9ssers humans es connecten emocionalment amb els altres, rebutjant la idea que la simpatia sigui un simple contagi cec o una imitaci\u00f3. L&#8217;autor defensa que els sentiments tenen una funci\u00f3 cognitiva que ens permet con\u00e8ixer el valor de les persones i del m\u00f3n.<br \/>\nCr\u00edtica al reduccionisme: Scheler s&#8217;oposa a les teories de psic\u00f2legs com Theodor Lipps, que explicaven la simpatia com una mera &#8220;empatia per imitaci\u00f3&#8221; o projecci\u00f3 (Einf\u00fchlung).<br \/>\nIndepend\u00e8ncia del Jo: Per simpatitzar amb alg\u00fa no cal fusionar-se amb l&#8217;altre ni perdre la pr\u00f2pia identitat; es requereix una clara distinci\u00f3 entre el &#8220;Jo&#8221; i l&#8217;altre.<br \/>\nL&#8217;amor com a fonament: La simpatia no \u00e9s el sentiment m\u00e9s elevat; est\u00e0 subordinada a l&#8217;amor, que \u00e9s l&#8217;acte passional suprem que descobreix els valors m\u00e9s alts de l&#8217;altre.<\/p>\n<p>Les quatre formes de relaci\u00f3 afectiva:<\/p>\n<ul>\n<li>El sentiment comunitari o con-sentiment (Mitgef\u00fchl): \u00c9s la simpatia aut\u00e8ntica. Consisteix a patir amb l&#8217;altre o alegrar-se amb l&#8217;altre, compartit de forma intencional. Per exemple, dos pares que ploren junts davant el cad\u00e0ver del seu fill experimenten un con-sentiment real de la mateixa pena.<\/li>\n<li>El contagi afectiu (Gef\u00fchlsteckung): \u00c9s un proc\u00e9s involuntari i cec. No hi ha una vertadera comprensi\u00f3 de l&#8217;altre. Un exemple cl\u00e0ssic \u00e9s el riure encomanad\u00eds en un grup o el p\u00e0nic col\u00b7lectiu en un estadi, on els sentiments es transmeten com una infecci\u00f3 sense con\u00e8ixer-ne la causa profunda.<\/li>\n<li>La uni\u00f3 afectiva o identificaci\u00f3 (Einsf\u00fchlung): \u00c9s una fusi\u00f3 on l&#8217;individu perd la seva pr\u00f2pia identitat i absorveix la de l&#8217;altre (o viceversa). Es dona en fen\u00f2mens de misticisme primitiu, en l&#8217;\u00e8xtasi dion\u00edsiac o en la relaci\u00f3 d&#8217;absorci\u00f3 absoluta entre una mare i el seu nad\u00f3.<\/li>\n<li>El sentiment compartit o reprodu\u00eft (Nachf\u00fchlen): \u00c9s la capacitat purament cognitiva d&#8217;entendre el que l&#8217;altre sent, per\u00f2 sense arribar a commoure&#8217;s. Un metge pot &#8220;saber&#8221; perfectament el dolor que sent el seu pacient sense necessitat de patir realment amb ell.<\/li>\n<\/ul>\n<p>L&#8217;obra es divideix originalment en tres grans seccions que consoliden la seva teoria de l&#8217;antropologia filos\u00f2fica:<\/p>\n<ul>\n<li>Part A (La simpatia): Dedicada a desgranar les quatre formes esmentades i a demostrar que la simpatia \u00e9s un acte intencional orientat cap al valor de l&#8217;altre \u00e9sser hum\u00e0.<\/li>\n<li>Part B (L&#8217;amor i l&#8217;odi): Scheler descriu l&#8217;amor com un moviment espiritual cap endavant. L&#8217;amor no reacciona a un valor que ja es veu, sin\u00f3 que \u00e9s el motor que &#8220;fa apar\u00e8ixer&#8221; els valors m\u00e9s alts i amagats d&#8217;una persona. L&#8217;odi, per contra, destrueix aquesta visi\u00f3 i encega l&#8217;esperit.<\/li>\n<li>Part C (El Jo ali\u00e8): Un estudi epistemol\u00f2gic sobre com percebem l&#8217;exist\u00e8ncia de les altres ments. Scheler afirma que l&#8217;evid\u00e8ncia del &#8220;Tu&#8221; \u00e9s tan immediata i prim\u00e0ria com l&#8217;evid\u00e8ncia del &#8220;Jo&#8221;.<\/li>\n<\/ul>\n<p>(Psicologia. Sensacions i percepci\u00f3. \u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/sensacions-i-percepcio\/#realitat\">la percepci\u00f3 de la realitat<\/a> : la realitat social)<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"sociologiaconeixement\">Versuche zu einer Soziologie des Wissens (1924)<\/h2>\n<p>(Recerques d&#8217;una sociologia del coneixement) Aplicaci\u00f3 de la fenomenologia a la sociologia del coneixement<\/p>\n<p>Scheler \u00e9s un dels fundadors de la sociologia del coneixement. Hi analitza com les condicions socials, hist\u00f2riques i culturals influeixen en la producci\u00f3 i difusi\u00f3 del coneixement, sense reduir la veritat als factors socials. Defensa que el context social condiciona qu\u00e8 es coneix i quins interessos orienten la recerca, per\u00f2 no determina necess\u00e0riament la validesa dels coneixements.<\/p>\n<p>Analitza com les estructures socials i hist\u00f2riques influeixen en la producci\u00f3 i difusi\u00f3 del saber hum\u00e0.<\/p>\n<p>El saber no \u00e9s purament te\u00f2ric<\/p>\n<p>El coneixement hum\u00e0 est\u00e0 lligat a interessos socials. La societat no crea la veritat del saber. La societat s\u00ed que determina quan i com es descobreix un saber. Les condicions socioecon\u00f2miques actuen com a factors reguladors (obren o tanquen comportes al coneixement).<\/p>\n<p>Els tres tipus de coneixement<\/p>\n<ul>\n<li>Saber de salvaci\u00f3: Busca la uni\u00f3 de la persona amb el que \u00e9s div\u00ed (propi de la religi\u00f3).<\/li>\n<li>Saber de cultura: Busca el desenvolupament de la persona i dels valors humans (propi de la filosofia).<\/li>\n<li>Saber de dominaci\u00f3: Busca el control pr\u00e0ctic de la naturalesa i la societat (propi de la ci\u00e8ncia i la t\u00e8cnica).<\/li>\n<\/ul>\n<p>Els factors reals i els factors ideals<br \/>\nL&#8217;evoluci\u00f3 hist\u00f2rica est\u00e0 determinada per la interacci\u00f3 de dues forces. Factors ideals (l&#8217;esperit), les idees, la filosofia, la religi\u00f3 i la l\u00f2gica pura. Factors reals (els impulsos): L&#8217;economia, la pol\u00edtica, la demografia i les relacions de poder. Les idees tenen contingut propi, per\u00f2 necessiten els factors reals per materialitzar-se en la hist\u00f2ria.<\/p>\n<p>Cr\u00edtica al positivisme de Comte<br \/>\nAuguste Comte afirmava que la humanitat progressa de la religi\u00f3 a la filosofia, i d&#8217;aqu\u00ed a la ci\u00e8ncia. Scheler rebutja aquesta llei lineal dels tres estadis i defensa que la religi\u00f3, la filosofia i la ci\u00e8ncia s\u00f3n formes de saber permanents. Totes tres conviuen simult\u00e0niament en qualsevol \u00e8poca hist\u00f2rica. [I les arts?]<\/p>\n<p>El &#8220;substrat conceptual com\u00fa&#8221; (Relativisme relatiu)<br \/>\nCada grup social comparteix una visi\u00f3 del m\u00f3n compartida (Weltanschauung). Aquestes visions depenen de la posici\u00f3 social del grup (classes, institucions, nacions). Tot i que el coneixement est\u00e0 condicionat socialment, Scheler mant\u00e9 que existeixen veritats objectives absolutes que l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 descobreix gradualment.<\/p>\n<p>[Relaci\u00f3 amb el m\u00f3n3 de Popper]<br \/>\nCom en el m\u00f3n3 de Popper, les veritats objectives tenen una exist\u00e8ncia independent de la ment i societat humanes (realisme epistemol\u00f2gic) per\u00f2 dep\u00e8n de les condiciosn socials per descobrir-la [i de la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia. Per a Scheler l&#8217;aparici\u00f3 dels continguts va de dalt a baix (determinisme social). Les idees estan &#8220;esperant&#8221; en una mena de cel plat\u00f2nic de valors i veritats. La societat actua com una comporta hidr\u00e0ulica: obre o tanca el pas perqu\u00e8 aquestes veritats es manifestin en la hist\u00f2ria. [Hegel?]. Per Poper \u00e9s un proc\u00e9s d&#8217;evoluci\u00f3 bottom-up, un proc\u00e9s actiu de assaig i error. Els humans creen teories per resoldre problemes, i el M\u00f3n 3 reacciona mostrant contradiccions inesperades que obliguen a millorar el coneixement.<\/p>\n<p>[no sembla fer una fenomenologia de les arts, els mites, la literatura, la iconologia, la m\u00fasica i la dansa]<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"homecosmos\">&#8220;Die Stellung des Menschen im Kosmos&#8221; (1928)<\/h2>\n<p>(*El lloc de l&#8217;home en el cosmos*)<\/p>\n<p>\u00c9s la seva obra m\u00e9s representativa d&#8217;antropologia filos\u00f2fica. Scheler compara l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0 amb els altres \u00e9ssers vius i sost\u00e9 que el que el caracteritza \u00e9s l&#8217;esperit (Geist): la capacitat de transcendir els instints, actuar lliurement, con\u00e8ixer objectivament i orientar-se pels valors. L&#8217;home no \u00e9s nom\u00e9s un \u00e9sser biol\u00f2gic, sin\u00f3 una persona oberta al m\u00f3n i capa\u00e7 d&#8217;autodeterminaci\u00f3.<\/p>\n<p>[Resum de Claude] Aquesta obra breu per\u00f2 densa \u00e9s una de les peces fonamentals de l&#8217;antropologia filos\u00f2fica del segle XX. Scheler hi planteja una pregunta radical: &#8220;qu\u00e8 \u00e9s, essencialment, l&#8217;\u00e9sser hum\u00e0?&#8221;<\/p>\n<p>El problema de partida<br \/>\nScheler observa que mai no hem tingut tanta informaci\u00f3 sobre l&#8217;home com en la seva \u00e8poca \u2014ci\u00e8ncies naturals, psicologia, etnologia\u2014 i, paradoxalment, mai no hem sabut tan poc &#8220;qu\u00e8 \u00e9s&#8221; l&#8217;home. Les tres tradicions dominants (la religiosa judeocristiana, la grecoracionalista i la naturalista-evolucionista) ofereixen imatges incompatibles entre si.<\/p>\n<p>L&#8217;escala dels \u00e9ssers vius<\/p>\n<p>Scheler proposa una jerarquia de les formes de vida ps\u00edquica:<\/p>\n<p>1. Impuls afectiu \u2014 present fins i tot en les plantes; tend\u00e8ncia cega cap a la nutrici\u00f3 i la reproducci\u00f3.<br \/>\n2. Instint \u2014 comportament r\u00edgid, hereditari, orientat a finalitats espec\u00edfiques.<br \/>\n3. Mem\u00f2ria associativa i h\u00e0bit \u2014 capacitat d&#8217;aprendre per assaig i error.<br \/>\n4. Intel\u00b7lig\u00e8ncia pr\u00e0ctica \u2014 present en els grans primats; resoluci\u00f3 de problemes nous sense assaig previ.<\/p>\n<p>L&#8217;home comparteix tots aquests nivells amb els animals, per\u00f2 hi afegeix quelcom radicalment nou.<\/p>\n<p>El &#8220;Geist&#8221;: l&#8217;esperit com a ruptura<\/p>\n<p>El que distingeix l&#8217;home no \u00e9s la intel\u00b7lig\u00e8ncia superior, sin\u00f3 el Geist (&#8220;esperit&#8221;). Les seves caracter\u00edstiques essencials s\u00f3n:<\/p>\n<p>&#8211; Obertura al m\u00f3n (&#8220;Weltoffenheit&#8221;): l&#8217;animal viu tancat en el seu entorn biol\u00f2gic (&#8220;Umwelt&#8221;); l&#8217;home pot prendre dist\u00e0ncia de la realitat immediata i contemplar-la com a tal. No \u00e9s presoner dels seus impulsos. [podem tenir contacte amb les nostres esperances]<br \/>\n&#8211; Capacitat d&#8217;ideaci\u00f3: l&#8217;home pot captar &#8220;ess\u00e8ncies&#8221;, all\u00f2 universal i necessari, m\u00e9s enll\u00e0 dels fets particulars.<br \/>\n&#8211; Consci\u00e8ncia de si mateix (&#8220;Selbstbewusstsein&#8221;): l&#8217;home es pot fer a si mateix objecte de reflexi\u00f3.<br \/>\n&#8211; Ascetisme vital: l&#8217;esperit t\u00e9 la capacitat de dir &#8220;no&#8221; als impulsos i necessitats biol\u00f2giques. L&#8217;home \u00e9s &#8220;l&#8217;animal que pot negar-se a si mateix&#8221;.<\/p>\n<p>La paradoxa fonamental<br \/>\nAqu\u00ed rau la tensi\u00f3 dram\u00e0tica de l&#8217;obra: l&#8217;esperit, per naturalesa, no t\u00e9 energia pr\u00f2pia. \u00c9s la vida \u2014els impulsos, els instints, la vitalitat\u2014 la que t\u00e9 for\u00e7a. L&#8217;esperit per si sol \u00e9s impotent; necessita la vida per actualitzar-se. I la vida, sense l&#8217;esperit, \u00e9s cega.<\/p>\n<p>L&#8217;home \u00e9s, doncs, un \u00e9sser en tensi\u00f3 permanent entre dos principis: el vital (impuls, cos, eros) i l&#8217;espiritual (ra\u00f3, amor, obertura). No \u00e9s \u00e0ngel ni animal, sin\u00f3 la cru\u00eflla on ambd\u00f3s s&#8217;enfronten i es necessiten m\u00fatuament.<\/p>\n<p>La relaci\u00f3 amb D\u00e9u<\/p>\n<p>Scheler acaba amb una reflexi\u00f3 teol\u00f2gica: l&#8217;home \u00e9s el lloc on D\u00e9u \u2014ent\u00e8s com a esperit pur\u2014 arriba a la consci\u00e8ncia de si mateix a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria. D\u00e9u necessita l&#8217;home tant com l&#8217;home necessita D\u00e9u; \u00e9s un proc\u00e9s mutu d&#8217;autocreaci\u00f3 i autorrealitzaci\u00f3.<\/p>\n<p>[Aqu\u00ed es podria assimilar al desenvolupament de l&#8217;Esperit de Hegel, amb al difer\u00e8ncia que l&#8217;Esperit de Hegel es desplega inexorablement, com una deducci\u00f3 l\u00f2gica, mentre que per Scheler l&#8217;home no \u00e9s nom\u00e9s una consci\u00e8ncia superposada, la hist\u00f2ria dep\u00e8n d&#8217;ell, D\u00e9u arriba a ser en l&#8217;home]<\/p>\n<p>Scheler parlar\u00e0 de l&#8217;home com a &#8220;liebendes Wesen&#8221;(homo amans) contraposat a &#8220;homo sapiens&#8221;. Amor s&#8217;ent\u00e9n no com a sentiment psicol\u00f2gic sin\u00f3 com un acte espiritual [que valora]. Ho exposa a l&#8217;obra &#8220;Ordo Amoris&#8221;: cada persona t\u00e9 un ordre intern d&#8217;estimacions i amors que constitueix el nucli m\u00e9s profund de la seva identitat moral. Con\u00e8ixer una persona de deb\u00f2 \u00e9s con\u00e8ixer el seu &#8220;ordo amoris&#8221;. Concep la persona com a una estructura de tres parts, el cos viscut, l&#8217;\u00e0nima i l&#8217;esperit. [Com si tingu\u00e9s una possibilitat o impuls de participar en el m\u00e9s elevat]. Aqu\u00ed hi ha una influ\u00e8ncia cristiana que despr\u00e9s Helmuth Plessner desconnectar\u00e0. Juntament amb Arnold Gehlen, aquests tres pensadors s\u00f3n el nucli del que es considera antropologia filos\u00f2fica.<\/p>\n<p>6. <a href=\"#sagrat\">El sagrat en mi<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vida \u00a0\u00a0\u00c8tica dels valors\u00a0 \u00a0 L&#8217;etern en l&#8217;home\u00a0 \u00a0 \u00a0 Ess\u00e8ncia i formes de la simpatia\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Sociologia del coneixement \u00a0\u00a0 \u00a0El lloc de l&#8217;home en el cosmos Quina coincid\u00e8ncia afortunada, quan en aquest m\u00f3n el qui t\u00e9 bona voluntat obt\u00e9 algun \u00e8xit i m\u00e9s encara si assoleix el que anomenem &#8220;grandesa hist\u00f2rica&#8221;, &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/rarsibreus-scheler\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Rars i breus. Scheler&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165,89],"tags":[127,91,252],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/184"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=184"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/184\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=184"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=184"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=184"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=184"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=184"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=184"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=184"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=184"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}