{"id":1857,"date":"2020-05-10T09:12:24","date_gmt":"2020-05-10T09:12:24","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1857"},"modified":"2024-09-15T16:48:55","modified_gmt":"2024-09-15T16:48:55","slug":"homer-la-il%c2%b7liada-lodissea","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%c2%b7liada-lodissea\/","title":{"rendered":"Homer. La Il\u00b7l\u00edada. L&#8217;Odissea"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/grecia\/\">Gr\u00e8cia<\/a>\u00a0 \u00a0 Cites a <a href=\"https:\/\/www.dropbox.com\/s\/ddmlm0p6gb43b3s\/C880Grecia.odt?dl=0\">dropbox<\/a>.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/42-llibres-biblioteca\/llibres-cdu\/?cdu=88&amp;nomtema=Literatura%20grega.\">88 Literatura grega<\/a>.\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/literatura-grega\/#homer\">Homer<\/a>\u00a0 Mites: <a style=\"font-size: 1rem;\" href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/religio-i-mites-a-lantiga-grecia\/#troia\">La guerra de Troia<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#resum\">Il\u00edada: Resum dels cants<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#i1\">Hefest el ferrer fa un trespeus i uns robots<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#i2\">Hefest forja l&#8217;escut d&#8217;Aquil\u00b7les<\/a>\u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#i2\">Aquil\u00b7les i Pr\u00edam<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o1\">L&#8217;Odissea: Resum dels cants<\/a>.\u00a0<a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o2\">Conta&#8217;m Musa<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o3\">L&#8217;Aurora<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o4\">Transformacions del Vell de la mar<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o5\">El son dol\u00e7<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o6\">El ventre avorrible<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o7\">El meu nom \u00e9s Ning\u00fa<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o8\">Un son com una mort tranquil\u00b7la<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o9\">La pobre condici\u00f3 humana<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o10\">Els somnis<\/a>. <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#o11\">Resum de l&#8217;Odissea<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%C2%B7liada-lodissea\/#fonts\">Fonts<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<h2>La Il\u00edada<\/h2>\n<p><strong id=\"resum\">Resum dels cants<\/strong><\/p>\n<p>(51 dies)<\/p>\n<p>I.- (1) Ultratge d&#8217;Agam\u00e9mnon a Aquil.les en prendre-li Briseida, bot\u00ed de guerra. Aquil.les es retira de l&#8217;ex\u00e8rcit grec. Tetis demana venjan\u00e7a a Zeus.<br \/>\nII.- (2) Zeus provoca, per un somni, la marxa de l&#8217;ex\u00e8rcit grec contra Troia. Descripci\u00f3 dels components dels dos ex\u00e8rcits.<br \/>\nIII.- Pacte per decidir la guerra per un combat entre Menelau, l&#8217;of\u00e8s, i Paris, raptor d&#8217;Helena. Ven\u00e7 Menelau.<br \/>\nIV.- Els d\u00e9us fan que els Troians violin el pacte. Primera abraonada dels ex\u00e8rcits.<br \/>\nV.- Gestes de Diomedes que arriba a ferir Afrodita i Ares. Contraatac dels troians.<br \/>\nVI.- Continua el combat. H\u00e8ctor amb Andr\u00f2maca i Ast\u00edanax, el fillet.<br \/>\nVII.- H\u00e8ctor i Paris tornen al combat. H\u00e8ctor repta els troians i s&#8217;enfronta en combat a Aias. Els herois es despedeixen amistosament. Els aqueus construeixen un mur al voltant de les naus.<br \/>\nVIII.- (3) Es repr\u00e8n el combat amb la vict\u00f2ria dels troians que es deturen en arribar la nit. Zeus prohibeix la intervenci\u00f3 dels de\u00fas.<br \/>\nIX .- Els aqueus, reunits en assamblea, resolen demanar a Aquil.les que torni. Aquest refusa.<br \/>\nX.- Nou consell nocturn dels aqueus. Ulisses i Diomedes fan una incursi\u00f3 nocturna a l&#8217;ex\u00e8rcit Troi\u00e0 i maten un espia.<br \/>\nXI.- (4) Recomen\u00e7a el combat amb gestes d&#8217;Agam\u00e9mnon, Ulisses i Diomedes fins que, ferits, els grecs retrocedeixen. H\u00e9ctor fa retrocedir Aias. Aquil.les envia Patrocle a informar-se sobre els ferits.<br \/>\nXII.- Els troians assalten el mur defensat pels dos Aies. Sarp\u00e9don obre i els troians travessen el mur.<br \/>\nXIII.- Aquests s\u00f3n encoratjats per Posid\u00f3. Gestes d&#8217;Idomeneu, Ant\u00edloc, Menelau, Eneas i De\u00edfob. Els dos Aies resisteixen per\u00f2 H\u00e9ctor avan\u00e7a.<br \/>\nXIV.- Hera sedueix Zeus per que Posid\u00f3 pugui ajudar els aqueus que, finalment, fan retrocedir els troians. H\u00e9ctor \u00e9s ferit i els troians s\u00f3n repel.lits.<br \/>\nXV.- Zeus es desperta, irritat, i socorre els troians que arriben a les naus.<br \/>\nXVI.- H\u00e8ctor cala foc a les naus. Aquil.les consent que Patrocle i els mirm\u00eddons intervinguin. Les gestes de Patrocle fan retrocedir els troians. Mor Sarp\u00e8don [estimat de Zeus]. Patrocle persegueix els troians, fins que \u00e9s mort per H\u00e8ctor, amb l&#8217;ajuda dels d\u00e9us.<br \/>\nXVII.- Menelau defensa el cos de Patrocle. H\u00e8ctor s&#8217;apodera de les armes d&#8217;Aquil.les. Hi ha una lluita entorn el cad\u00e0ver de Patrocle, que s&#8217;enduen els aqueus. Els troians tornen a avan\u00e7ar.<br \/>\nXVIII.- Aquil.les, en saber la mort de Patrocle, fa un crit que frena els troians. S&#8217;acaba el dia. Assamblea dels troians i Aquil.les es lamenta. Tetis encarrega unes noves armes per a Aquil.les a Hefest. Aquest forja les noves armes.<br \/>\nXIX.- (5) Aquil.les i Agam\u00e9mnon es reconcilien (deessa error). Discurs del prudent Ulisses.<br \/>\nXX.- Combat d&#8217;Aquil.les i Eneas. Gestes d&#8217;Aquil.les.<br \/>\nXXI.- Aquil.les prop del riu Escamandre, que l&#8217;ataca irat. Lluita del foc i de l&#8217;aigua.<br \/>\nXXII.- Aquil.les arriba a Troia. Lament de Pr\u00edam com a vell. Persecuci\u00f3 i combat d&#8217;H\u00e9ctor i Aquil.les. Mort d&#8217;H\u00e8ctor. Dol d&#8217;Andr\u00f2maca: qui cuidar\u00e0 del fill?<br \/>\nXXIII.- (6) Dol d&#8217;Aquil.les i funerals de Patrocle amb (7) cursa de carros, pugilat, lluita, cursa a peu, combat, llan\u00e7ament de disc, tir a l&#8217;arc i git de la javelina.<br \/>\nXXIV.- (8) Els d\u00e9us decideixen rescatar el cad\u00e0ver d&#8217;H\u00e8ctor. Pr\u00edam, ajudat per Hermes arriba al campament dels aqueus amb dons per rescatar el cad\u00e0ver. Aquil.les l&#8217;acull, parlen, preparen el sopar, mengen plegats i Pr\u00edam dorm en el llit que li ha fet preparar Aquil.les. (9) Pr\u00edam torna a Troia i es fan els funerals d&#8217;H\u00e8ctor.<\/p>\n<p>Atena, Hera, Posid\u00f3, Hermes i Hefest donen suport als aqueus. Apol\u00b7lo, Afrodita, Ares i \u00c0rtemis, als troians.<\/p>\n<p>Els herois grecs:<\/p>\n<ul>\n<li>Ulisses: \u00cdtaca, illa del mar j\u00f2nic<\/li>\n<li>Agamemnon: Micenes (Pelopon\u00e8s)<\/li>\n<li>Menelaus: Esparta (Pelopon\u00e8s), germ\u00e0 d&#8217;Agamemnon<\/li>\n<li>Aquil\u00b7les i Patrocle: Phtia aTess\u00e0lia (NE tocant a Maced\u00f2nia)<\/li>\n<li>Diomedes: Argos (Pelopon\u00e8s)<\/li>\n<li>\u00c0iax: Salamis (illa prop d&#8217;Atenes)<\/li>\n<li>N\u00e8stor: Pylos (Pelopon\u00e8s)<\/li>\n<li>Idomeneu: Creta<\/li>\n<li>\u00c0iax menor: Locris<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong id=\"i1\">Hefest el ferrer fa un trespeus i uns robots<\/strong><\/p>\n<p>XVIII 372<br \/>\nVa trobar-lo suant i movent-se, apressat, entre manxes,<br \/>\ncar uns trespeus fabricava, vint en conjunt, que volia<br \/>\nque s&#8217;aixequessin voltant les parets de l&#8217;espl\u00e8ndida sala.<br \/>\nRodes d&#8217;or a cada un havia posat a la base.<br \/>\nD&#8217;esta fais\u00f3, al propi impuls, a l&#8217;aplec dels d\u00e9us entrarien<br \/>\nper a tornar-se&#8217;n despr\u00e9s a l&#8217;estatge. Un enc\u00eds de la vista!<br \/>\nJa els estava acabant, sols les nanses obrades calia<br \/>\nque hi afeg\u00eds, les quals preparava forjant-ne les juntes.<\/p>\n<p>XVIII 410<br \/>\nF\u00e9u-li i, monstre coix i fog\u00f3s, s&#8217;aixec\u00e0 de l&#8217;enclusa<br \/>\nmentre ses primes cames sota seu s&#8217;agitaven.<br \/>\nVa separar les encluses del foc i totes les eines,<br \/>\nque manejava al treball, va aplegar dintre capsa de plata.<br \/>\nVa passar-se una esponja a la cara, al fort coll, als dos bra\u00e7os<br \/>\ni a la pitrera peluda, la t\u00fanica va revestir-se,<br \/>\nva agafar un gros bast\u00f3 i sort\u00ed coixejant a la porta.<br \/>\nDues serventes fetes d&#8217;or vers llur amo es llan\u00e7aren<br \/>\ncom aut\u00e8ntiques joves vivents; en llur cor tenen pensa,<br \/>\ntenen \u00fas de paraula, estant dotades de for\u00e7a<br \/>\ni de destresa al treball, rebuda dels d\u00e9us imperibles.<br \/>\nAqueferades llavors llur senyor sostenien.<\/p>\n<p><strong id=\"i2\">Hefest forja l&#8217;escut d&#8217;Aquil\u00b7les<\/strong><\/p>\n<p>XVIII 468<br \/>\nF\u00e9u-li, va deixar-la all\u00e0 i part\u00ed vers les manxes,<br \/>\nles decant\u00e0 cap al foc i orden\u00e0 que es posessin a l&#8217;obra.<br \/>\nTot el conjunt de vint manxes llavors al gresol alenaven<br \/>\nbo i engegant un buf variat i ardor\u00f3s que l&#8217;aidava,<br \/>\nara d&#8217;ac\u00ed despr\u00e9s d&#8217;all\u00e0 mentre ell s&#8217;afanyava,<br \/>\nde la manera que Hefest i l&#8217;avan\u00e7 de la feina volien.<br \/>\nVa tirar al foc l&#8217;estany, el bronze inflexible, la plata,<br \/>\nuna enclusa gegant, despr\u00e9s les seves tenalles<br \/>\nva engrapar amb una m\u00e0 i amb l&#8217;altra un martell indomtable.<br \/>\nVa comen\u00e7ar per forjar un escut enorme i compacte,<br \/>\nque ell obr\u00e0 de cap a cap. A l&#8217;entorn va posar-hi<br \/>\ntriple vorell espitllant. Hi afeg\u00ed un baldric fet de plata.<br \/>\nConstitu\u00efen cinc capes el gruix de l&#8217;escut. De seguida<br \/>\nva formar-hi amb art consumat nombrosos obratges.<br \/>\nVa figurar-hi la terra, el cel, el p\u00e8lag, la lluna<br \/>\nplena, el sol incansable, aix\u00ed com tamb\u00e9 tots els astres<br \/>\nde la corona que envolta el cel, d&#8217;Ori\u00f3 la puixan\u00e7a,<br \/>\nPl\u00e8iades, H\u00edades, l&#8217;Ossa, que sol tamb\u00e9 designar-se<br \/>\namb el vocable de Carro, la qual en son lloc giravolta<br \/>\nmentre va espiant Ori\u00f3 i jamai en les aig\u00fces<br \/>\nde l&#8217;Oce\u00e0 no pren part al bany com fan tots els altres.<br \/>\nDues belles ciutats d&#8217;humans parladors va afegir-hi.<br \/>\nUn casament i grans festins en l&#8217;una hi havia.<br \/>\nHom s&#8217;hi enduia ciutat a trav\u00e9s amb grans himnes de boda<br \/>\ndes de llurs cambres les n\u00favies a la claror de les atxes.<\/p>\n<p>XVIII 497 [ciutat en pau]<br \/>\nS&#8217;atape\u00efa l&#8217;\u00e0gora d&#8217;homes. Hi havia un conflicte:<br \/>\nes disputaven dos homes pel preu de sang d&#8217;un altre home<br \/>\nassassinat. L&#8217;un deia, cridant, al poble que estava tot pagat.<\/p>\n<p>XVIII 509 [ciutat en guerra]<br \/>\nL&#8217;altra ciutat dos ex\u00e8rcits voltaven, els quals resplendien<br \/>\nper l&#8217;armadura dels homes. Un doble designi els atreia:<br \/>\nenderrocar-la del tot o entre els dos ex\u00e8rcits partir-se<br \/>\ntots els b\u00e9ns que dins seu l&#8217;amable ciutat enclo\u00efa.<\/p>\n<p>XVIII 541<br \/>\nVa posar-hi, endem\u00e9s, un tou guaret, un camp f\u00e8rtil,<br \/>\nample, de tres llaurades. Hi feien tirar llurs parelles<br \/>\nmolts llauradors, anant i venint d&#8217;un cap a l&#8217;altre.<br \/>\nQuan, arribats a l&#8217;extrem del conreu, mitja volta donaven,<br \/>\nse&#8217;ls acostava un home i posava a llurs mans una copa<br \/>\nplena d&#8217;un vi exquisit. Es giraven pels solcs delerosos<br \/>\nde travessar el profund guaret i arribar a l&#8217;altra banda.<br \/>\nRera d&#8217;ells s&#8217;ennegria el guaret, com si fos veritable<br \/>\ncamp llaurat baldament \u00e9sser d&#8217;or, amb un art admirable.<br \/>\nVa posar-hi tamb\u00e9 una hisenda reial, on segaven<br \/>\nuns jornalers que al puny tenien llurs fal\u00e7s talladores.<br \/>\nPart dels manats espessos queien a terra pels rengles,<br \/>\nmentre d&#8217;altres eren lligats amb vencills pels feixaires.<br \/>\nTres feixadors hi havia, drets, rera els quals la canalla<br \/>\narreplegava manats i, portant-los als bra\u00e7os, els duia<br \/>\nals feixadors. Entre ells, al mig del rengle, es trobava,<br \/>\nmut, el rei, portant el ceptre, amb el cor ple de joia.<br \/>\nSota un roure els heralds preparaven l&#8217;\u00e0pat a banda,<br \/>\natrafegats a l&#8217;entorn d&#8217;un gran brau immolat, i les dones<br \/>\nfor\u00e7a blanca farina al dinar dels obrers escampaven.<br \/>\nVa afegir-hi una vinya de molts ra\u00efms carregada,<br \/>\nbella i d&#8217;or. Negres brots hi penjaven. Uns aspres de plata<br \/>\nla sostenien d&#8217;un cap a l&#8217;altre. Un rec l&#8217;envoltava,<br \/>\nfet d&#8217;esmalt. A l&#8217;entorn una cleda d&#8217;estany va tra\u00e7ar-hi.<br \/>\nSols hi havia un cam\u00ed, pel qual els portaires passaven,<br \/>\nquan a la vinya arribava el moment de fer la verema.<br \/>\nPlens d&#8217;acudits joven\u00edvols, fadrins i fadrines portaven<br \/>\ndintre cistelles trenades els dol\u00e7os ra\u00efms. A llur centre<br \/>\nun infant els tocava, air\u00f3s, una lira sonora<br \/>\nbo i modulant una bella can\u00e7\u00f3 amb sa veu delicada,<br \/>\nmentre els altres amb cants i crits colpejaven la terra<br \/>\ntots alhora i amb peus saltadors anaven seguint-lo.<br \/>\nVa figurar-hi tamb\u00e9 un folc de vaques de banyes al\u00e7ades.<br \/>\nHi eren les vaques fetes d&#8217;or i d&#8217;estany. Se n&#8217;anaven<br \/>\na pasturar sortint, llan\u00e7ant braols, de la quadra<br \/>\nvers un riu soroll\u00f3s al llarg de canyars vincladissos.<br \/>\nQuatre pastors, fets d&#8217;or, avan\u00e7aven en rengle amb les vaques,<br \/>\nmentre els anaven seguint nou gossos de cames lleugeres.<\/p>\n<p>XVIII 587<br \/>\nVa figurar-hi il.lustre baldat tamb\u00e9 una pastura<br \/>\ntota espaiosa, en bonica canal, d&#8217;ovelles blanquines<br \/>\namb els estables, les pletes i, en fi, les barraques cobertes.<br \/>\nVa modelar-hi il.lustre Baldat una pla\u00e7a de dansa<br \/>\ncom aquella que D\u00e8dal a Cnossos ampla una volta<br \/>\nva construir a l&#8217;honor d&#8217;Ariadna de r\u00ednxols formosos.<br \/>\nDignes d&#8217;un dot de molts bous lla fadrines dansaven<br \/>\namb els fadrins, agafant-se la m\u00e0 pel canell uns als altres.<br \/>\nElles portaven fines teles i els joves vestien<br \/>\nt\u00faniques ben teixides, on, t\u00edmid, l&#8217;oli llu\u00efa.<br \/>\nElles portaven formoses corones i els joves espases,<br \/>\nfetes d&#8217;or, que estaven penjades de xarpes de plata.<\/p>\n<p>XVIII 607<br \/>\nVa posar-hi per fi del riu Oce\u00e0 la gran for\u00e7a<br \/>\nprop de l&#8217;\u00faltim vorell de l&#8217;escut de compacta estructura.<\/p>\n<p><strong id=\"i3\">Aquil\u00b7les i Pr\u00edam<\/strong><\/p>\n<p>XXIV 507<br \/>\nF\u00e9u-li i Aquil\u00b7les sent\u00ed el desig de gemir pel seu pare.<br \/>\nVa agafar la m\u00e0 del vell i lleument va apartar-la.<br \/>\nRememoraven tot dos: llargament el vell plorava H\u00e8ctor,<br \/>\nl&#8217;interfector de guerrers, arraulit a les plantes d&#8217;Aquil\u00b7les,<br \/>\nmentre Aquil\u00b7les plorava el seu pare i a estones Patrocle.<br \/>\nVan escampar-se els gemecs de tots dos per tota la casa.<br \/>\nXXIV 587<br \/>\nQuan les captives l&#8217;hagueren rentat, ungit d&#8217;oli i amb bella<br \/>\npe\u00e7a de lli embolcat i amb la t\u00fanica, Aquil\u00b7les va al\u00e7ar-lo<br \/>\npersonalment i el va posar sobre un llit.<br \/>\nXXIV 621<br \/>\nF\u00e9u-li. Aquil\u00b7les div\u00ed s&#8217;aixec\u00e0 i degoll\u00e0 un xai blanqu\u00edssim.<br \/>\nSos companyons el van escorxar i adornar com calia.<br \/>\nL&#8217;esmicolaren amb tra\u00e7a i van travessar-lo amb els astos,<br \/>\nvan rostir-lo amb destresa i del foc el conjunt retiraren.<br \/>\nAutodemont llavors prengu\u00e9 el pa i va posar-lo a la taula<br \/>\ndintre formosos paners, mentre Aquil\u00b7les la carn repartia.<br \/>\nVers els menjars preparats i servits ell les mans allargaven.<br \/>\nQuan ja prou satisfets de mutus esguards estigueren,<br \/>\nPr\u00edam, fill de D\u00e0rdan, estava admirant-se d&#8217;Aquil\u00b7les.<br \/>\nQuina estatura i paren\u00e7a! Es diria un d\u00e9u, vist de cara.<br \/>\nI eix del dard\u00e0nida Pr\u00edam d&#8217;igual fais\u00f3 s&#8217;admirava,<br \/>\ntot contemplant son noble aspecte i oint ses paraules.<br \/>\nXXIV 643<br \/>\nF\u00e9u-li i Aquil\u00b7les man\u00e0 als companys i captives que anessin<br \/>\na posar un llit sota el p\u00f2rtic, que belles flassades de porpra<br \/>\nhi col.loquessin, damunt hi estenguessin tapissos i a sobre,<br \/>\nper a servir d&#8217;embolcalls, hi possessin mantells d&#8217;alta llana.<br \/>\nXXIV 656<br \/>\nAra digues, respon amb franquesa la meva pregunta:<br \/>\nquants jorns vols dedicar a celebrar les f\u00fanebres honres<br \/>\nd&#8217;H\u00e8ctor div\u00ed? Jo aquest temps no em mour\u00e9 i retindr\u00e9 el meu ex\u00e8rcit.<\/p>\n<hr \/>\n<h2>L&#8217;Odissea<\/h2>\n<p><strong id=\"o1\">Resum dels cants<\/strong><\/p>\n<p>EL VIATGE DE TELEMAC<\/p>\n<p>(23) Assamblea dels d\u00e9us. On es debat la sort d&#8217;Ulisses, que encara no ha pogut tornar de Troia, retingut ara per Calipso. Es determina d&#8217;ajudar-lo.<\/p>\n<p>(28) Consells d&#8217;Atena. Atenea parteix al costat de Tel\u00e8mac i l&#8217;insta a viatjar en cerca de noves del seu pare.<\/p>\n<p>(34) Fest\u00ed dels pretendents.<\/p>\n<p>(38) Junta dels Itaquesos sobre l&#8217;espera de Pen\u00e8lope i el retorn d&#8217;Ulisses. Tel\u00e8mac s&#8217;embarca.<\/p>\n<p>(52) A Pilos, Tel\u00e8mac va a casa de N\u00e8stor. Hist\u00f2ria del retorn de N\u00e8stor. Hostatgia.<\/p>\n<p>(65) A Esparta, Tel\u00e8mac visita Menelaos. Hist\u00f2ria del retorn de Menelaos, els enganys del vell del mar. Hostatgia.<\/p>\n<p>(87) L&#8217;emboscada dels pretendents que resolen matar Tel\u00e8mac. Laments de Pen\u00e8lope. Consol d&#8217;Atena.<\/p>\n<p>LES AVENTURES D&#8217;ULISSES<\/p>\n<p>(97) La cova de Calipso. Hermes va a la cova de Calipso per ordenar la parten\u00e7a d&#8217;Ulisses.<\/p>\n<p>(105) El raig d&#8217;Ulisses, que construeix un rai amb vint avets. S&#8217;embarca per\u00f2 Posid\u00f3 el fa Naufragar. Se salva gr\u00e0cies a l&#8217;ajut d&#8217;una nimfa.<\/p>\n<p>(114) Arribada entre els Feacis: Nausica anava a rentar roba i acull Ulisses.<\/p>\n<p>(125) Entrada al palau d&#8217;Alc\u00ednous, hostatgia, narraci\u00f3 del naufragi de la nau on anaven els companys, amb el salvament d&#8217;Ulisses a l&#8217;illa d&#8217;Og\u00edgia que habita Calipso.<\/p>\n<p>(136) Presentaci\u00f3 d&#8217;Ulisses als Feacis. Li preparen un vaixell de tornada i s&#8217;organitzen uns jocs. Els feacis destaquen en l&#8217;art de la dansa. Banquet. El cantor glossa els amors d&#8217;Ares i Afrodita. Obsequis a Ulisses. El cantor comen\u00e7a a cantar la guerra de Troia i Ulisses s&#8217;entristeix.<\/p>\n<p>[Narraci\u00f3 d&#8217;Ulisses] que es presenta i explica les seves aventures.<\/p>\n<p>(155) C\u00edcons i Lot\u00f2fags.<br \/>\nUlisses i els companys saquegen la ciutat, per\u00f2 en retardar la fugida s\u00f3n atacats pels C\u00edcons i pateixen danys. Els lotus que mengen els lot\u00f2fags tenen efectes dopants.<\/p>\n<p>(159) El C\u00edclop.<br \/>\nArriben a l&#8217;illa del gegant que els tanca a la cova i es menja alguns companys. Ulisses l&#8217;adorm amb un vi esp\u00e8s i diu anomenar-se &#8220;Ning\u00fa&#8221;. Amb una estaca roent a l&#8217;ull el deixen cec i fugen sota els xais gegants.<\/p>\n<p>(174) Eol i els Lestr\u00edgons.<br \/>\nEl senyor dels vents els don\u00e0 el favorable tot tancant els altres en un sac. Els companys d&#8217;Ulisses van obrir-lo per cobd\u00edcia, es van desfermar i es van perdre quan ja eren prop d&#8217;Itaca, anant a parar al pa\u00eds dels gegants Lestr\u00edgons on alguns foren devorats.<\/p>\n<p>(179) Circe i els porcs.<br \/>\nCirce, la metzinera, convert\u00ed els companys en porcs: Hermes aconsella a Ulisses per resistir l&#8217;encanteri. Hi restaren un any.<\/p>\n<p>(190) La consulta dels morts.<br \/>\nGuiats per Circe van al final de l&#8217;Oce\u00e0 i a la terra dels morts, els atrauen amb un ritu (p.194) i pregunten a Tir\u00e8sias. Ulisses parla amb la seva mare per\u00f2 no la pot abra\u00e7ar perqu\u00e8 \u00e9s un fantasma. Altres, com Agam\u00e8mnon (Orestes i Climmenestra) li expliquen la seva fi, Aquil.les li demana pel seu fill, parla amb Aias, amb qui estava enemistat, Ori\u00f3, veu els suplicis de T\u00e0ntal i S\u00edsif. Tornen a l&#8217;illa de Circe i emprenen el cam\u00ed.<\/p>\n<p>(214) Les sirenes.<br \/>\nUlisses mana que el lliguin per escoltar el cant de les sirenes, Escil.la, monstre de sis caps que engolir\u00e0 sis companys, i Caribdis, que empassa i escup aigua tres cops al dia.<\/p>\n<p>(224) Les vaques del sol.<br \/>\nArribats a aquesta illa, esperen el vent favorable. Per\u00f2 maten les vaques del sol i s\u00f3n castigats per Zeus.<\/p>\n<p>[Fi de la narraci\u00f3 d&#8217;Ulisses]<\/p>\n<p>(229) El darrer pas de mar.<br \/>\nEls feacis condueixen Ulisses a Itaca i el deixen a terra amb els presents.<\/p>\n<p>LA VENJAN\u00c7A D&#8217;ULISSES<\/p>\n<p>(237) Arribada a Itaca.<br \/>\nUlisses no reconeix la terra. Se li presenta Atena en forma d&#8217;home a qui conta una hist\u00f2ria falsa. Cal cautela. Atena va a cercar Tel\u00e8mac a Esparta. Ulisses troba el porquer Eumeos.<br \/>\n(246) Conversa d&#8217;Ulisses i Eumeos.<br \/>\nAquest acull Ulisses, que sembla un captaire, elogia l&#8217;antic amo i explica els fets dels precendents. Ulisses li diu que procedeix de Creta.<br \/>\n(259) Al camp, maten un porc per l&#8217;hostatgia [tamb\u00e9 en fan els humils!]<\/p>\n<p>(263) El retorn de Tel\u00e8mac de casa de Menelaos. Presents d&#8217;hostatgia. Tornen d&#8217;amagat de N\u00e8stor que no l&#8217;hauria deixat partir.<br \/>\n(274) Al camp Ulisses diu voler anar a captar al casal. Eumeos explica la seva hist\u00f2ria, arriba Tel\u00e8mac.<br \/>\n(282) Ulisses \u00e9s reconegut per Tel\u00e8mac.<\/p>\n<p>(297) A la ciutat. Tel\u00e8mac conta a Pen\u00e8lope el que ha sabut. Melanti fa burla d&#8217;Ulisses i Eumeos que anaven a la ciutat (304). Ulisses fa la capta entre els pretendents. Ant\u00ednous li d\u00f3na un cop. Pen\u00e8lope el crida.<\/p>\n<p>(316) Pugilat d&#8217;Ulisses contra el pretendent Iros.<br \/>\n(320) Discurs d&#8217;Ulisses sobre la natura de l&#8217;home. Pen\u00e8lope d\u00f3na llargues als predentes amb alegria d&#8217;U. Invectives de cambreres i pretendents. Pla d&#8217;Ulisses i Tel\u00e8mac per amagar les armes.<\/p>\n<p>(331) Conversa d&#8217;Ulisses i Pen\u00e8lope al lavatori. Reconegut per Euriclea. Pen\u00e8lope explica els seus infortunis i Ulisses una hist\u00f2ria falsa, i prediu el retorn de l&#8217;amo.<br \/>\n(349) Abans de la matan\u00e7a U. s&#8217;adorm pensant en la venjan\u00e7a i parla amb Atena. Pen\u00e8lope invoca Artemis. S&#8217;aixeca el dia.<\/p>\n<p>(362) El concurs de l&#8217;arc. Intents fracassats dels pretendents.<br \/>\n(375) Matan\u00e7a dels pretendents sota les sagetes d&#8217;Ulisses. Melanti d\u00f3na armes als pretendents. Ataquen Ulisses, Tel\u00e8mac, Eumeos i el bover.<\/p>\n<p>(389) Finalment Ulisses \u00e9s reconegut per Pen\u00e8lope. Neteja de la casa, penjament de les serventes, torment de Melanti. Pen\u00e8lope no es creu encara el retorn d&#8217;Ulisses que li diu Euriclea. Per evitar repres\u00e0lies, arreglen la casa per simular un casament en lloc d&#8217;una matan\u00e7a. La retrobada es fa per la refer\u00e8ncia al llit fet de soca d&#8217;olivera massissa.<br \/>\n(402) Marit i muller, Ulisses explica les seves desventures.<\/p>\n<p>(405) Segona evocaci\u00f3 dels morts. Els pretendents arriben a l&#8217;Hades on comenten la trista mort sense funerals.<\/p>\n<p>(412) Ulisses i Laertes.<br \/>\nU. troba el seu pare afligit, treballant les terres. Reconeixement.<br \/>\n(419) Les paus. Els familiars dels pretendents. Atena atura la baralla.<\/p>\n<hr \/>\n<p><strong id=\"o2\">Conta&#8217;m Musa<\/strong><br \/>\nI, 1-10<br \/>\nConta\u2019m, Musa, aquell home de gran ardit, que tant\u00edssim<br \/>\nerr\u00e0, despr\u00e9s que de Troia el sagrat alc\u00e0sser va prendre;<br \/>\nde molts pobles vei\u00e9 les ciutats, l\u2019esperit va con\u00e8ixer;<br \/>\nmolts de dolors el que \u00e9s ell, pel gran mar pat\u00ed en el seu \u00e0nim,<br \/>\nfent per guany\u00e0\u2019 el seu al\u00e8 i el retorn de la colla que duia;<br \/>\nmes ni aix\u00ed els companys no salv\u00e0, tanmateix desitjant-ho,<br \/>\ncar tots ells es perderen per llurs mateixes follies,<br \/>\nels insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l\u2019Altura,<br \/>\nvan menjar-se; i el d\u00e9u va llevar-los el dia en qu\u00e8 es torna.<br \/>\nParla\u2019ns-en, filla de Zeus, des d\u2019on vulguis, tamb\u00e9 a nosaltres.<\/p>\n<p><strong id=\"o3\">L&#8217;Aurora<\/strong><\/p>\n<p>III, 404 (p.65)<br \/>\nQuan es mostr\u00e0 en el mat\u00ed, amb dits de rosa, l&#8217;Aurora,<br \/>\nva aixecar-se del llit el vell N\u00e8stor, mestre dels carros.<\/p>\n<p><strong id=\"o4\">Transformacions del Vell de la mar<\/strong><\/p>\n<p>IV, 443 (p. 82)<br \/>\nAleshores nosaltres, cridant, arrem\u00edrem, els bra\u00e7os<br \/>\ntirant-li l&#8217;entorn; per\u00f2 el Vell no oblid\u00e0 ses manyes astutes.<br \/>\nF\u00f3ra cas! De primer es torn\u00e0 un lle\u00f3 de grans barbes<br \/>\ni despr\u00e9s un drag\u00f3, una pantera, un senglar que imposava,<br \/>\ni es va fer aigua corrent, i un arbre amb la copa florida.<br \/>\nNosaltres, a peu ferm, el tem\u00edem, amb cor incansable.<\/p>\n<p><strong id=\"o5\">El son dol\u00e7<\/strong><\/p>\n<p>IV, 791 (p. 92)<br \/>\nTant com rumia un lle\u00f3 espaordit al mig d&#8217;una turba<br \/>\nde ca\u00e7adors, que li menen un cercle, entorn, de perf\u00eddia,<br \/>\ntant cavil.lava ella quan, dol\u00e7, el son va acudir-li.<br \/>\ni s&#8217;adorm\u00ed de sobines, i tots els seus junts s&#8217;afluixaren.<\/p>\n<p><strong id=\"o6\">El ventre avorrible<\/strong><\/p>\n<p>VII, 218 (p. 131)<br \/>\n[Ara deixeu-me sopar, baldament la pena m&#8217;acori;<br \/>\ncar no hi ha cosa m\u00e9s gossa del que \u00e9s aquest ventre avorrible,<br \/>\nsempre manant-nos que fem mem\u00f2ria d&#8217;ell, a la for\u00e7a,<br \/>\nper cruixits que estiguem i que ens ompli el cor la tristesa,<br \/>\ncom jo tinc ara el cor de tristesa ple; i ell tothora<br \/>\ncrida a menjar i a beure i em fa oblid\u00e0&#8217; els infortunis,<br \/>\ntots els que he patit, i omplir-lo: aix\u00f2 \u00e9s el que em mana.<br \/>\nXV, 343 (p. 274)<br \/>\nPels moridors no hi ha cosa m\u00e9s dura que fer de captaire.<br \/>\n\u00c9s el ventrell male\u00eft, que d\u00f3na tan males cab\u00f2ries<br \/>\na la gent, quan ens v\u00e9nen l&#8217;errar i el tribull i la pena.<\/p>\n<p><strong id=\"o7\">El meu nom \u00e9s Ning\u00fa<\/strong><\/p>\n<p>IX, 367 (p. 167)<br \/>\nC\u00edclop, \u00bfem preguntes l&#8217;il.lustre nom? Vaig a dir-te&#8217;l.<br \/>\nTu, per\u00f2, fes-me el present que tanmateix, com a hoste,<br \/>\nm&#8217;has prom\u00e8s. Doncs em dic Ning\u00fa, i Ning\u00fa m&#8217;anomenen,<br \/>\ns\u00ed, la mare i el pare i la colla que m&#8217;acompanya.<br \/>\nIX, 408 (p. 168)<br \/>\n-Doncs, Polifem, qu\u00e8 et passa que tant t&#8217;aclapara, que crides<br \/>\naix\u00ed en la nit immortal i ens poses que no dormir\u00edem?<br \/>\n\u00bfEs el teu bestiar, que ha vingut un hum\u00e0 i se l&#8217;emmena?<br \/>\n\u00bfO \u00e9s que et maten a tu amb ardit o b\u00e9 per la for\u00e7a?<br \/>\nI el puixant Polifem de dintre l&#8217;espluga cridava:<br \/>\n-\u00bfQue si em maten? Ning\u00fa! I qu\u00e8 ha de ser per la for\u00e7a!<br \/>\nI ells, responent, digueren aquestes paraules alades:<br \/>\n-Doncs si ning\u00fa no et fa viol\u00e8ncia, sol com habites,<br \/>\nel que \u00e9s un mal que ha enviat el gran Zeus, no sabem que s&#8217;esquivi.<\/p>\n<p><strong id=\"o8\">Un son com una mort tranquil.la<\/strong><\/p>\n<p>XIII, 78 (p. 231)<br \/>\nQuan, vinclant-se, ja feien saltar l&#8217;escuma amb les pales,<br \/>\nli va caure damunt les parpelles un son sense pena,<br \/>\nsense surt, que talment semblava una mort molt tranquil.la.<\/p>\n<p><strong id=\"o9\">La pobre condici\u00f3 humana<\/strong><\/p>\n<p>XVIII, 130 (p. 320)<br \/>\nDoncs, una cosa et puc dir, i tu recull-la i escolta&#8217;m.<br \/>\nRes de m\u00e9s poc aguant no cria la terra que l&#8217;home,<br \/>\nde tot quant per la terra veiem que alena i camina.<br \/>\nNo, ell no pensa que mai haur\u00e0 de sofrir desventura,<br \/>\nmentre els d\u00e9us li procuren virtut i pot moure les cames.<br \/>\nAra, quan ve que els d\u00e9us benaurats aparellen tristeses,<br \/>\nell tamb\u00e9 les endura, per for\u00e7a, amb cor incansable.<br \/>\nCar l&#8217;esperit dels homes terrals canvia amb el dia<br \/>\ni \u00e9s segons que els duu el Pare dels d\u00e9us i dels homes.<br \/>\nVeus, jo tamb\u00e9 havia de ser feli\u00e7 entre els homes:<br \/>\nara, he fet molt el boig, cedint al meu urc i als meus bra\u00e7os<br \/>\ni refiat que el meu pare i els meus germans em valdrien.<br \/>\nNo, que ning\u00fa mai no sigui desmoderat en cap cosa,<br \/>\nans gaudeixi, callant, dels dons que el cel li dispensi.<\/p>\n<p><strong id=\"o10'\">Els somnis<\/strong><\/p>\n<p>XIX, 559 (p. 346)<br \/>\n-Hoste, hi ha somnis que s\u00f3n impossibles, talment d&#8217;un llenguatge<br \/>\nindestriable, i no tot se n&#8217;arriba a complir per als homes.<br \/>\nCar s\u00f3n dos tanmateix els portals dels somnis inanes:<br \/>\ns\u00ed, un que t\u00e9 els batents de banya i l&#8217;altre de vori.<br \/>\nDoncs, quan el somni ens ve pel portal de vori serr\u00edvol,<br \/>\n\u00e9s un engany i porta paraules que en res no acaben;<br \/>\ni els que v\u00e9nen per l&#8217;altre portal de banya polida,<br \/>\nen veritat acaben, qui sigui dels homes que els vegi.<\/p>\n<p><strong id=\"o11\">Resum de l&#8217;Odissea<\/strong><\/p>\n<p>XXIII, 310 (p. 402)<br \/>\nI coman\u00e7\u00e0 com havia domat els c\u00edcons d&#8217;antuvi<br \/>\ni com despr\u00e9s va fer cap al gras terrer dels lot\u00f2fags;<br \/>\ntot el que el C\u00edclop va fer i com ell va cobrar-se l&#8217;esmena<br \/>\npels robustos companys que s&#8217;havia menjat, implacable;<br \/>\ncom va fer cap a Eol, el qual de bon cor el va rebre<br \/>\ni l&#8217;envi\u00e0; per\u00f2 encara no era del fat que a la seva<br \/>\np\u00e0tria vingu\u00e9s; ans de nou el va arrabassar la tempesta<br \/>\ni se&#8217;l va endur gemegant per la mar poblada de peixos;<br \/>\ncom abord\u00e0 llavors a Tel\u00e8pil de Lestrig\u00f2nia,<br \/>\nque destrossaren les naus i els companys de les belles gamberes,<br \/>\n[tots; i Ulisses tot sol va escapar-ne, amb la seva nau negra.]<br \/>\nI de Circe cont\u00e0 l&#8217;ast\u00facia i la molta inventiva,<br \/>\ni com an\u00e0 tamb\u00e9 a l&#8217;estatge rom\u00e0tic de l&#8217;Hades<br \/>\nper demanar consell al buf de Tir\u00e8sias de Tebes,<br \/>\namb el vaixell de molts bancs; i hi va veure tots els seus homes<br \/>\ni la mare que l&#8217;infant\u00e0 i que el nodr\u00ed criatura;<br \/>\ncom de les sirenes marines sent\u00ed la cant\u00faria,<br \/>\ncom va fer cap als Esculls Errants i al terror de Caribdis<br \/>\ni d&#8217;Escil.la, que mai sense dany mariners no esquivaren;<br \/>\ncom a l&#8217;illa del Sol mat\u00e0 les vaques la colla<br \/>\ni com el r\u00e0pid vaixell li colp\u00ed amb fumosa centella<br \/>\nZeus, el qui alt retruny, i els companys generosos finaren<br \/>\ntots alhora i ell sol defug\u00ed les parques funestes;<br \/>\ncom va at\u00e8nyer l&#8217;illa d&#8217;Og\u00edgia i la nimfa Calipso,<br \/>\nla qual va retenir-lo, glatint perqu\u00e8 fos el marit d&#8217;ella,<br \/>\ndins de covals balmats, i li deia i tot de posar-lo<br \/>\na recer de mort i vellura per tots els seus dies;<br \/>\nara, que mai el seu cor dins el pit va deixar-se conv\u00e8ncer;<br \/>\ncom a Fe\u00e0cia arriba despr\u00e9s de moltes fatigues,<br \/>\ni aquella gent, de bon cor, talment com un d\u00e9u honorant-lo,<br \/>\nli donaren cam\u00ed en un vaixell al pa\u00eds dels seus pares,<br \/>\ncarregat de presents de bronze i or i de robes.<\/p>\n<hr \/>\n<h2 id=\"fonts\">Fonts<\/h2>\n<p>Despr\u00e9s de segles de tradici\u00f3 oral, estudiosos de la biblioteca d&#8217;Alexandria com Zenodotus, Arist\u00f2fanes de Bizanci i Aristarc de Samotr\u00e0cia en van estandaritzar el text i en van fer edicions en les quals es basen manuscrits posteriors.<\/p>\n<p>Papirs egipcis: Oxyrhynchus Papyri (Il\u00edada i Odissea), sI a IV. Chester Beatty Papyri, Il\u00edada sIII.<\/p>\n<p>Manuscrits medievals: Venetus A i B (Marcianus Graecus 453 i 454), sX, biblioteca Marciana a Ven\u00e8cia. Il\u00edada. Codex Ambrosianus, sX, Biblioteca Ambrosiana de Mil\u00e0, Il\u00edada i Odissea.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Gr\u00e8cia\u00a0 \u00a0 Cites a dropbox.\u00a088 Literatura grega.\u00a0\u00a0Homer\u00a0 Mites: La guerra de Troia Il\u00edada: Resum dels cants. Hefest el ferrer fa un trespeus i uns robots. Hefest forja l&#8217;escut d&#8217;Aquil\u00b7les\u00a0 Aquil\u00b7les i Pr\u00edam L&#8217;Odissea: Resum dels cants.\u00a0Conta&#8217;m Musa. L&#8217;Aurora. Transformacions del Vell de la mar. El son dol\u00e7. El ventre avorrible. El meu nom \u00e9s Ning\u00fa. &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/homer-la-il%c2%b7liada-lodissea\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Homer. La Il\u00b7l\u00edada. L&#8217;Odissea&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[479],"tags":[478,199],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1857"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1857"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1857\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1857"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1857"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1857"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1857"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1857"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1857"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1857"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1857"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}