{"id":1877,"date":"2020-05-25T09:47:46","date_gmt":"2020-05-25T09:47:46","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1877"},"modified":"2024-05-26T12:36:32","modified_gmt":"2024-05-26T12:36:32","slug":"swing-musica-i-dansa-1926-1940","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/swing-musica-i-dansa-1926-1940\/","title":{"rendered":"Swing, m\u00fasica i dansa, 1926  1940"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/4-inventari-tot\/42-cultura\/424-teatre-cinema-dansa\/424-dansa\/\">La Dansa<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<ul>\n<li>El naixement del swing 1926 &#8211; 1935: context | Harlem Renaissance | Canvis en la m\u00fasica i el ball<\/li>\n<li>L&#8217;escena a Harlem, hot swing i sweet swing<\/li>\n<li>La popularitat del swing<\/li>\n<li>El declivi<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>V\u00eddeos \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lindy-hop\/\">Lindy Hop<\/a>, v\u00eddeos <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/jazz-dance-bebop\/\">Jazz dance. Bebop<\/a>, <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/swing-steps\/\">Steps<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>[ continguts proposats a la bcnswing]<\/p>\n<p>antecedents del swing<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"American dancers in 1914, jazz dance in a black club with Kid Ory&#039;s &#039;Ballin&#039; the Jack&#039;\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/NpEVCiAG70c?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Harold lloyd i el shimmy<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Shimmy Dancing is Prohibited - 1920\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/kGEksQvMeYg?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>black bottom dance<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El context: migraci\u00f3 de negres del sud, feli\u00e7os 20, la llei seca (1920 &#8211; 1933), crack de la Borsa de 1929 depressi\u00f3 i New Deal, 1939-1945 WWii<\/p>\n<p>La guerra civil havia acabat el 1865 i s&#8217;havia abolit l&#8217;esclavatge. Per\u00f2 aquest va ser substitu\u00eft per la segregaci\u00f3 racial i les lleis &#8220;Jim Crown&#8221;. Aix\u00f2 va fer que primers del segle XX, bona part de la poblaci\u00f3 negra que vivia al sud, emigr\u00e9s cap al nord, el que es coneix com la <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Great_Migration_%28African_American%29\">Great migration<\/a>. Es calcula que 1.6 milions van emigrar del sud rural al nord entre 1916 i 1940. Hi havia for\u00e7a oportunitats de feina a la ind\u00fastria degut a la primera guerra mundial.<\/p>\n<p>El 1920 es promulga <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Prohibition_in_the_United_States\">Llei seca<\/a> prohibint la venda de begudes alcoh\u00f2liques, que duraria fins el 1933. Va sorgir un mercat negre controlat per la m\u00e0fia i una s\u00e8rie de locals clandestins, els speakeasies (speakeasies = parla fluix), on sovint hi actuaven grups de jazz.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d&#8217;una d\u00e8cada relativament pr\u00f2spera, el 1929 tenia lloc al crac a la borsa i els Estats Units entrarien en una gran depressi\u00f3 econ\u00f2mica que va ser combatuda amb el New Deal de Roosevelt. L&#8217;economia es comen\u00e7aria a recuperar a mitja d\u00e8cada dels &#8217;30 per\u00f2 no ho faria del tot fins a l&#8217;esfor\u00e7 industrial de la segona guerra mundial. Amb tot, als estats del sud la pobresa va seguir i entre 1940 i 1970 hi hauria una segona onada migrat\u00f2ria de 5 milions.<\/p>\n<p>Harlem Renaissance<\/p>\n<p>La concentraci\u00f3 de d&#8217;afroamericans buscant una vida millor, en unes condicions m\u00e9s lliures que les del sud, tot i que no exemptes de racisme, van permetre que aparegu\u00e9s una cultura pr\u00f2piament afroamericana en que s&#8217;anomenaria <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Harlem_Renaissance\">Harlem Renaissance<\/a>, amb aportacions en literatura, moda, m\u00fasica i teatre musical.<\/p>\n<p>El 1925 apareix l&#8217;antologia d&#8217;Alain Locke&#8217;s <a title=\"The New Negro\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/The_New_Negro\">The New Negro<\/a> amb escriptors com <a title=\"Langston Hughes\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Langston_Hughes\">Langston Hughes<\/a>, <a title=\"Zora Neale Hurston\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Zora_Neale_Hurston\">Zora Neale Hurston<\/a>, o <a title=\"Claude McKay\" href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Claude_McKay\">Claude McKay<\/a>, Els negres prenen conci\u00e8ncia del valor de la pr\u00f2pia cultura. Per exemple, aquest poema de Langston Hugues:<\/p>\n<p>Weary Bues<\/p>\n<p><em>Swaying to and fro on his rickety stool<\/em><br \/>\n<em>He played that sad raggy tune like a musical fool.<\/em><br \/>\n<em>Sweet Blues!<\/em><br \/>\n<em>Coming from a black man\u2019s soul.<\/em><br \/>\n<em>O Blues!<\/em><br \/>\n<em>In a deep song voice with a melancholy tone<\/em><br \/>\n<em>I heard that Negro sing, that old piano moan\u2014<\/em><br \/>\n<em>\u201cAin\u2019t got nobody in all this world,<\/em><br \/>\n<em>Ain\u2019t got nobody but ma self.<\/em><\/p>\n<p>En moda, les dones van comen\u00e7ar a anar amb faldilles m\u00e9s curtes, amb plomes; els homes amb vestits Zoot d&#8217;amples espatlles, pantalons de cintura alta, grans barrets, sovint de colors vius. En aquesta escena de MalcomX de Spike Lee, que per cert va ajudar a coreografiar Frankie Manning, podem veure Denzel Washington vestit aix\u00ed:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Lindy Hop Swing Dance Scene in &quot;Malcolm X&quot; 1992\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/OapkoQEzQS0?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>En m\u00fasica, pianistes com James P. Johnson, Fats Waller i Lucky Roberts van comen\u00e7ar a tocar en un estil diferent del Ragtime. La ma esquerra saltava fent una nota greu als temps 1-3 i un acord als 2-4 mentre la dreta improvisava. Es va acabar anomenant &#8220;Stride&#8221;, o &#8220;Harlem stride&#8221;. Tot i que la Depressi\u00f3 va posar en dificultats alguns clubs, va ser una \u00e8poca brillant pel Jazz. Louis Armstrong havia gravat feia poc les sessions amb els Hot Five i Hot Seven i tocava al Connie&#8217;s Inn. El Cotton Club va fitxar Duke Ellington el 1927. Count Basie arribaria a New York a mitjans dels &#8217;30. El jazz es valorava no nom\u00e9s per part del p\u00fablic negre sin\u00f3 pel blanc i tamb\u00e9 amants de la m\u00fasica a Europa. Els compositors blancs per a shows de Broadway es van interessar per la m\u00fasica i la vida negra. Gershwin estrenaria l&#8217;\u00f2pera Porgy and Bess el 1935. La influ\u00e8ncia de la m\u00fasica negra es trobar\u00e0 en molt\u00edssims temes de shows de Broadway, escrits per compositors com Gershwin, Cole Porter o Irving Berlin. Despr\u00e9s aquests temes passaran a ser repertori dels m\u00fasics de jazz , el que s&#8217;acabar\u00e0 anomenant <em>American Songbook<\/em>.<\/p>\n<p>Am\u00e8rica seguia essent un pa\u00eds racista per\u00f2 els negres podien reclamar la seva identitat i la seva cultura. No eren els ximples que retrataven els minstrel shows, ignorants que entretenien amb m\u00fasica i balls primitius. La seva literatura mereixia ser publicada i llegida, la seva m\u00fasica, escoltada i estudiada. A Par\u00eds, la ballarina procedent del vodevil Josephine Baker triomfava als teatres, creava tend\u00e8ncia i era admirada per artistes d&#8217;avantguarda com Jean Cocteau, Fernand L\u00e9ger o Matisse. L&#8217;arquitecte Alexander Loos que va arribar a dissenyar una casa per a ella.<\/p>\n<p>En el m\u00f3n de l&#8217;espectacle, a m\u00e9s dels Minstrel shows que estaven basats en estereotips humiliants, hi havia espectacles de vodevil, alguns d&#8217;ells amb int\u00e8rprets negres i orientats a un p\u00fablic exclusivament negre. Aqu\u00ed es podia veure dalt d&#8217;un escenari un personatge negre que no era rid\u00edcul. En el vodevil hi van actuar artistes tan importants com les cantants de blues Bessie Smith o Ma Rainey i ballarins com Bill &#8220;Bojangles&#8221; Robinson. El 1921 es va estrenar a Broadway el musical <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Shuffle_Along\">Shuffle Along<\/a> , de Noble Sissle i Eubie Blake, amb m\u00fasica i ball negre, que va tenir una gran acollida.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Nova m\u00fasica<\/p>\n<p>\u00bfCom passem de la m\u00fasica de bandes de New Orleans<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Eureka Brass Band: New Orleans, LA 1950\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/dU5Lyxfpdek?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>a la m\u00fasica swing?<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"COUNT BASIE Swingin&#039; the Blues, 1941 HOT big band swing jazz\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/TYLbrZAko7E?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>De les bandes de carrer, als locals de prostituci\u00f3 al barri de Storyville de New Orleans, als vaixells que recorrien el Mississipi, tot\u00a0 seguint la gran onada migrat\u00f2ria, les bandes de jazz es van anar establint a New York, Chicago i a Kansas City. Els propers anys el jazz evolucionaria molt, tant pel que fa els solistes com pel conjunt de l&#8217;orquestra.<\/p>\n<p>Els solistes explorarien noves possibilitats seguint el cam\u00ed inaugurat per Louis Armstrong. Sobre una mateixa base harm\u00f2nica, els solos podien ser molt m\u00e9s rics i complexos. Per la part de conjunt, el jazz de New Orleans tenia una corneta fent la melodia principal mentre que clarinets i trombons hi responien tot entrella\u00e7ant-s&#8217;hi. Tots improvisaven pr\u00e0cticament sense arranjaments. Ara les orquestres tenen m\u00e9s m\u00fasics i les parts de conjunt s&#8217;han d&#8217;organitzar, en blocs de trompetes i trombons d&#8217;una banda, i saxos per l&#8217;altra. Seguiran arranjaments preparats, escrits o b\u00e9 memoritzats. Ho podem comparar amb el canvi de la m\u00fasica del renaixement, amb veus que s&#8217;entrellacen entre elles gaireb\u00e9 en pla d&#8217;igualtat, als concerts barrocs, on contrasta el llu\u00efment del solista sobre uns blocs d&#8217;acomanyament de l&#8217;orquestra.<\/p>\n<p>\u00c9s interessant comprarar dues gravacions del mateix any 1927, El <em>Potato Head Blues<\/em> de Louis Armstrong amb els Hot Seven i el <em>Rocky Mountain Blues<\/em> de l&#8217;orquestra de Fletcher Henderson. En el <em>Potato Head Blues<\/em> hi trobem les parts de <em>tutti<\/em> t\u00edpiques de l&#8217;estil de New Orleans, on trompeta, clarinet i tromb\u00f3 entrellacen les l\u00ednies mel\u00f2diques gaireb\u00e9 en peu d&#8217;igualtat mentre que en els breaks, queda\u00a0 nom\u00e9s amb la secci\u00f3 r\u00edtmica amb el solista. Aqu\u00ed hi tenim un dels millors solos de la hist\u00f2ria del jazz.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Louis Armstrong - Potato Head Blues\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/n7ccXJ0Y-CI?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>En el <em>Rocky Mountain Blues<\/em> de l&#8217;orquestra de Fletcher Henderson els solos s\u00f3n similars; el seu trompetista Tommy Ladnier tamb\u00e9 era de New Orleans, com Armstrong, per\u00f2 les seccions amb l&#8217;orquestra sencera estan organitzades en arranjaments molt precisos.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Fletcher Henderson - Rocky Mountain Blues - N.Y.C. 21.01.1927\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/OMkeiv9eoFg?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>L&#8217;orquestra de Henderson i el seu arranjador Don Redman van definir una mica com sonarien les orquestres de jazz a la d\u00e8cada seg\u00fcent. Tot i aix\u00ed, amb la Depressi\u00f3 despr\u00e9s del crac del &#8217;29, tenia problemes econ\u00f2mics i va vendre els seus arranjaments a l&#8217;orquestra de Benny Goodman. El 1934 va haver de dissoldre l&#8217;orquestra i va passar a treballar amb Benny Goodman com a pianista i arranjador.<\/p>\n<p>A Kansas City, l&#8217;orquestra de Bennie Moten, amb Count Basie al piano i fent arranjaments, va crear un estil influ\u00eft pel blues, molt sincopat, i amb uns motius musicals curts molt ben definits, els <em>riffs<\/em>, sovint alternats entre els metalls i les canyes. Els riffs van passar al llenguatge musical de la majoria d&#8217;arranjaments. Aqu\u00ed amb el Moten Swing:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Bennie Moten&#039;s Kansas City Orchestra - Moten&#039;s Swing (Moten Swing)  Victor 23384 1933\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/hr42hm6GvkQ?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Cada orquestra, amb el seu arranjador i els seus m\u00fasics va anar desenvolupant el seu propi estil. Els arranjaments eren escrits, memoritzats i a vegades improvisats i tot.<br \/>\nAl Cotton Club, l&#8217;orquestra de Duke Ellington t\u00e9 una personalitat singular, uns arranjaments molt originals i sofisticats i un so que m\u00e9s&#8221;rug\u00f3s&#8221; i menys &#8220;llis&#8221;, un estil que s&#8217;anomenaria &#8220;jungle&#8221;.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Duke Ellington &amp; his Cotton Club Band - Old Man Blues (1930) Check and Double Check\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/ih97QJmkgUo?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Una altra de les caracter\u00edstiques \u00e9s que el ritme va canvia una mica, de dividir les notes en dues iguals, o fer un sol beat, a fer-ho en una llarga i una curta en un ritme de treset. \u00c9s el que s&#8217;acabar\u00e0 anomenant justament &#8220;ritme swing&#8221;. Aqu\u00ed en un v\u00eddeo did\u00e0ctic:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Basic Swing Groove For Drums\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/eSZOyd_q9YE?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/globalguitarnetwork.com\/wp-content\/uploads\/2014\/06\/Rhythm_Swing.png\" \/><\/p>\n<p>Aqu\u00ed Wynton Marsalis mostra com es construeix la pulsaci\u00f3 amb la secci\u00f3 r\u00edtmica, baix als temps 1 i 3, guitarra al 2 i 4, i la bateria amb el shuffle, &#8220;el fonament del swing&#8221;.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Wynton at Harvard, Chapter 12: How the Rhythm Section Swings\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/THtVFuAap-c?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>A New York, hi havia l&#8217;orquestra de Fletcher Henderson al Roseland Ballroom, Cab Calloway i Duke Ellington al Cotton Club, i Chick Webb al Savoy Ballroom, que s&#8217;havia inaugurat el 1926. El 1935 arribaria a New York l&#8217;orquestra de Count Basie, abans Bennie Moten, procedent de Kansas City. Tamb\u00e9 a Kansas City hi havia Andy Kirk amb Mary Lou Williams al piano i arranjaments. Jimmy Lunceford comen\u00e7\u00e0 a Memphis i es trasllad\u00e0 m\u00e9s tard a New York. Des de 1928, Earl Hines actua al Grand Terrace Cafe a Chicago.<\/p>\n<p>La d\u00e8cada dels 30 comen\u00e7ava amb unes orquestres extraordin\u00e0ries desenvolupant una nova m\u00fasica.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Nou ball<\/p>\n<p>Al llibre &#8220;Frankie Manning Ambassador of Lindy Hop&#8221; de Franklie Manning i Cynthia Millman s&#8217;explica com el lindy es va anar formant a partir de tres balls que es feien a Harlem a finals dels anys 20, el Charleston, el Collegiate i el Breakaway.<\/p>\n<p><strong>El Charleston<\/strong>: Amb arrels centre africanes, es diu que va comen\u00e7ar a la ciutat de Charleston, South Carolina i hauria arribat a Harlem amb la gran migraci\u00f3. Es va fer molt popular amb la pe\u00e7a del pianista de stride James P. Johnson al show de Broadway <em>Runnin&#8217; Wild<\/em> de 1923. Era un ball molt alegre que van adoptar tamb\u00e9 els blancs. Josephine Baker el va presentar a Par\u00eds amb gran \u00e8xit. Les faldilles curtes de les &#8220;flappers&#8221;, els passos desinhibits, obrint i tanant les cames, fent kicks, van acabar simbolitzant els feli\u00e7os <em>roaring twenties<\/em>, que acabarien amb el crack del 1929.<\/p>\n<p>Aqu\u00ed tenim Josephine Baker el 1927, ballant el Charleston, guap\u00edssima i fent la pallassa (recordem que venia del vodevil):<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Josephine Baker - Dancing Up A Storm in &#039;The Charleston&#039; (1926-27)\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/XBPHceq_6jQ?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><strong>El Collegiate<\/strong>. Frankie Manning diu que el veia ballar a l&#8217;Alhambra, &#8220;de vuit temps amb el patr\u00f3 de peus similar al Charleston i el Breakaway, per\u00f2 sense separaci\u00f3 entre els balladors. M\u00e9s aviat estaven en una posici\u00f3 relativament estreta, gaireb\u00e9 abra\u00e7ats de cintura cap amunt i enfocat a un r\u00e0pid treball de peus&#8221;.<\/p>\n<p>Aqu\u00ed en un concurs del Harvest Moon:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Collegiate Shag    Late 1930&#039;s   (Harvest Moon Ball)\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/-Wg4V_GOEj8?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p><strong>El Breakaway<\/strong>. Tot i mantenint la connexi\u00f3, els balladors se separaven una mica, i a vegades es deixaven anar d&#8217;una m\u00e0 (d&#8217;aqu\u00ed el nom <em>break away<\/em>); ni junts del tot com en el collegiate, ni separats del tot com en el Charleston.<br \/>\nMarshall Stearns, al llibre <em>Jazz Dance<\/em>, explica que el 17 juny de 1928 va comen\u00e7ar una marat\u00f3 de ball al Manhattan Casino, inicialment amb 80 parelles. Ballaven una hora i descansaven 15 minuts, dia i nit. Aix\u00f2 va durar fins el 4 de juliol. Quedaven quatre parelles d&#8217;empeus, una d&#8217;elles George &#8220;Shorty&#8221; Snowden, amb el n\u00famero 7 a l&#8217;esquena. Les quatre parelles es repartirien un premi de 5000$. A les tardes, els espectadors podien oferir un premi de 5 o 10$ per que competissin entre s\u00ed alguna de les parelles que quedaven. I en una d&#8217;aquestes Snowden diu que va decidir fer un breakaway, projectar la parella com en un swingout i improvisar unes passes. Aix\u00f2 va trencar la monotonia de la marat\u00f3, b\u00e0sicament Collegiate, i l&#8217;efecte va ser el\u00e8ctric, tant pel p\u00fablic com pels m\u00fasics. &#8220;Shorty havia posat en marxa alguna cosa&#8221;.<\/p>\n<p>En el curt After Seben de 1929 es veu molt b\u00e9 barreja de Collegiate shag i passes inicials de lindy, encara en una posici\u00f3 molt vertical:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"After Seben 1929 Shorty George Snowden\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/22igp-ihYN4?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>El breakaway s&#8217;aniria modificant, incorporant m\u00e9s passos del Charleston i en lloc de ser una variaci\u00f3 del Collegiate, acabaria convertint-se en el Lindy Hop.<\/p>\n<p>S&#8217;han recollit diferents testimonis sobre el nom del ball. La majoria coincideixen a indicar que es va unir &#8220;lindy&#8221; i &#8220;hop&#8221;, fent refer\u00e8ncia a la travessa de l&#8217;At\u00e0ntic per part de l&#8217;aviador Charles Lindbergh el 1927. Incidentalment, cal recordar que Lindbergh estava fermament conven\u00e7ut de la superitat de la ra\u00e7a \u00e0ria i de la necessitat de preservar la puresa de la sang. No deixa de ser una trista ironia que un ball que \u00e9s un producte de la cultura afroamericana hagi estat batejada amb el nom d&#8217;un racista.<\/p>\n<p>El 1934, amb 20 anys, Frankie Manning comen\u00e7a a ballar amb els Whitey Lindy Hoppers i modifica el Lindy prenent una <strong>postura m\u00e9s horitzontal<\/strong>, com la d&#8217;un corredor. Al llibre esmentat explica que als anys &#8217;90, quan assessorava ballarins professionals a fer el lindy hop, aquests aprenien els passos r\u00e0pidament per\u00f2 els costava molt canviar la postura erecta m\u00e9s pr\u00f2pia del ballet a una m\u00e9s horitzontal, menys vertical i m\u00e9s de propera al terra: &#8220;the challenge was to get them to change from an upright position to <strong>dancing down<\/strong>&#8220;:<\/p>\n<p>El 1935 Frankie Manning comen\u00e7a a fer passos aeris com els que apareixen al c\u00e8lebra fragment de Hellzapoppin de 1941. El lindy era un ball social per\u00f2 alhora un ball d&#8217;exhibici\u00f3. El p\u00fablic quedava bocabadat amb les figures acrob\u00e0tiques i el ritme rapid\u00edssim.<\/p>\n<p>Hellzapoppin 1941<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Hellzapoppin&#039; in full color |\u00a0Colorized with DeOldify\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/qzc7vY9VTnk?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>I aqu\u00ed un ball m\u00e9s relaxat, m\u00e9s representatiu del que podia ser el lindy social, amb l&#8217;orquestra de Lucky Millinder, &#8220;I want a big fat mama&#8221;, 1941:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"I Want A Big Fat Mama (1941) - Lucky Millinder and his Orchestra &amp; Trevor Bacon\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/Xr1kvxThe_4?start=63&#038;feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>[ una p\u00e0gina amb un recull m\u00e9s complet de <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/lindy-hop\/\">lindy hop<\/a> ]<\/p>\n<hr \/>\n<p>L&#8217;Escena a Harlem | hot swing i sweet swing<\/p>\n<p>Quina era l&#8217;escena a Harlem a principis dels &#8217;30? Podr\u00edem fer servir de guia aquest <a href=\"https:\/\/www.loc.gov\/item\/2016585261\/\">mapa<\/a>:<br \/>\n<a href=\"https:\/\/1843magazine.static-economist.com\/sites\/default\/files\/styles\/il_node_article_full\/public\/Harlem%20club%20map_web.jpg\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" class=\"alignnone\" src=\"https:\/\/1843magazine.static-economist.com\/sites\/default\/files\/styles\/il_node_article_full\/public\/Harlem%20club%20map_web.jpg\" alt=\"\" width=\"1280\" height=\"720\" \/><\/a><\/p>\n<p>La llegenda diu &#8220;Un mapa dels night-clubs a Harlem. Les estrelles indiquen els llocs oberts tota la nit &#8230; L&#8217;\u00fanica omissi\u00f3 important \u00e9s la ubicaci\u00f3 dels diferents speakeasies, per\u00f2 com que n&#8217;hi ha uns 500, no tindreu gaires problemes&#8221;.<\/p>\n<p>Hi apareixen les sales:<\/p>\n<ul>\n<li>Cotton club, Cab Calloways band<\/li>\n<li>Savoy Ballroom, Doing the Lindy Hop<\/li>\n<li>Lafayette Theatre, amb Don Redman&#8217;s band<\/li>\n<li>Small&#8217;s Paradise<\/li>\n<\/ul>\n<p>Hi surten tamb\u00e9 grans ballarins com Bill &#8216;Bojangles&#8217; Robinson, fam\u00f3s pel seu n\u00famero en unes escales, o &#8216;Snake Hips&#8217; Tucker.<\/p>\n<p>Al seu llibre Frankie Manning esmenta el Savoy ballroom, l&#8217;Alhambra Ballroom, l&#8217;Apollo Theater, El morocco, Small&#8217;s Paradise, Dunbar Ballroom, Audubon Ballroom, Rockland Palacei el Lafayette Theather.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Frankie Manning dancing Lindy Hop at the Savoy (Late 1930s?)\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/ZQIWFOU-bp4?start=48&#038;feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Hi havia doncs una espl\u00e8ndida escena d&#8217;entreteniment amb dansa i m\u00fasica.<\/p>\n<p>La m\u00fasica es vivia tamb\u00e9 a trav\u00e9s de la r\u00e0dio. Els discos eren un luxe perqu\u00e8 les gramoles costaven una fortuna.<\/p>\n<p>L&#8217;altra manera de viure la m\u00fasica i el ball era en jams a cases particules, les &#8220;Rent parties&#8221;. Els llogaters contractaven un pianista i a vegades m\u00e9s m\u00fasics i muntaven una jam per recaptar fons i pagar el lloguer. Ho podem veure en aquest espl\u00e8ndid soundie de Fats Waller:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Fats Waller   Joint is Jumpin&#039;\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/kp9WYXavR1U?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Aquesta era l&#8217;escena en la comunitat afroamericana. Quina era l&#8217;escena en el m\u00f3n dels blancs? La m\u00fasica que sonava era m\u00e9s suau i menys r\u00edtmica, i es ballava m\u00e9s el foxtrot:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"The Fox Trot in the Jazz Age\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/DrLqM8mZhis?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Aquest \u00e9s el &#8220;sweet swing&#8221;, contraposat al &#8220;hot swing&#8221; dels negres. \u00c9s una m\u00fasica agradable, que permet tamb\u00e9 una dansa elegant i de primera categoria com la d&#8217;un Fred Astaire, per\u00f2 \u00e9s un altre m\u00f3n. Les orquestres m\u00e9s populars eren les de Guy Lombardo &amp; His Royal Canadians i Les Brown &amp; His Band of Renown. M\u00e9s endavant triomfaria la Glenn Miller Orchestra.<\/p>\n<p>A vegades hi havia punts de contacte, com per exemple quan Guy Lombardo\u00a0 va actuar, amb gran expectaci\u00f3 de p\u00fablic, al Savoy Ballroom. Per\u00f2 Shorty George comentava que &#8220;no podies ballar lindy de deb\u00f3 amb la m\u00fasica de Lombardo&#8221;.<\/p>\n<hr \/>\n<p>Val la pena aturar-nos un moment per adonar-nos de la relaci\u00f3 entre la m\u00fasica i el ball. Evolucionaven alhora. Hi havia una demanda de m\u00fasica i orquestres perqu\u00e8 la gent anava a ballar a les sales, i la gent hi anava perqu\u00e8 el m\u00fasica els engrescava.<\/p>\n<p>A &#8220;Jazz Dance&#8221; Marshall Stearns explica com l&#8217;arribada de l&#8217;orquestra de Bennie Moten amb Count Basie al piano va suposar m\u00e9s impuls i alhora m\u00e9s flu\u00efdesa: &#8220;en cert sentit, el Lindy \u00e9s m\u00fasica swing coreografiada. A difer\u00e8ncia del jazz Dixieland i el Toddle amb qu\u00e8 es ballava, un estil com de botar amunt i avall, la m\u00fasica swing i el Lindy fu\u00efen m\u00e9s suau i horitzontalment. Hi havia m\u00e9s continu\u00eftat r\u00edtmica.&#8221;<\/p>\n<p>El 1933 Willie Bryant va rellevar Lucky Millinder per dirigir la banda al Lafayette Theater i va ensenyar a tots els m\u00fasics de la banda a fer el Shim Sham. HI havia Teddy Wilson, Benny Carter, Ben Webster i Cozy Cole. Va ser el primer cop que els m\u00fasics deixaven la tarima per fer un n\u00famero de ball. (JD 196)<\/p>\n<p>Els balladors escoltaven la m\u00fasica atentament. Leon James explica que quan Dizzy Gillespie actuava amb la banda de Tewdy Hill, abans del bebop, molts l&#8217;etiquetaven de pallasso per les seves extravag\u00e0ncies, per\u00f2 que els balladors estaven encantats. &#8220;Cada vegada que feia un lick esbojarrat, nosaltres mir\u00e0vem d&#8217;improvisar un pas boig que hi lligu\u00e9s. I ell seguia i tocava encara coses m\u00e9s boges encara a veure si \u00e9rem capa\u00e7os de seguir-lo, com un joc, amb els m\u00fasics i balladors desafiant-se els uns als altres.&#8221;<\/p>\n<p>Grans m\u00fasics inspiren grans balladors i a l&#8217;inrev\u00e9s. Lester Young ho diu molt b\u00e9: &#8220;M&#8217;agradaria que el jazz es toqu\u00e9s m\u00e9s sovint per ballar. El ritme dels balladors et retorna quan est\u00e0s tocant.&#8221; Una de les raons per les que va crear-se un jazz de primera categoria a les bandes del Savoy va ser la pres\u00e8ncia de grans balladors.<\/p>\n<p>Aquesta influ\u00e8ncia m\u00fatua entre m\u00fasica i ball s&#8217;ha donat sempre. A primers dels anys &#8217;20, quan balladors de claqu\u00e9 negres van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer a Broadway, els bateries de jazz en treien idees. O si anem enrera al 1600 trobem que les peces que integren una Suite barroca, com les famoses suites per a cello de Bach, s\u00f3n danses: l&#8217;Alemanda, la Courante, la Sarabanda (per cert, una dansa d&#8217;origen afroameric\u00e0, ja \u00e9s estrany com va acabar essent un moviment lent meditatiu) , la gavota, la Bourr\u00e9e, el Minuet i la Giga. Alguns cursos d&#8217;interpretaci\u00f3 de m\u00fasica barroca ofereixen classes de dansa per que els m\u00fasics s\u00e0piguen millor com interpretar-les.<\/p>\n<p>Durant uns anys, el jazz feia una m\u00fasica d&#8217;alta qualitat i molt ballable. A la d\u00e8cada dels &#8217;40 i seg\u00fcents per\u00f2, la m\u00fasica tornaria a canviar, amb el bebop i el Rhythm&amp;blues, i els balls tamb\u00e9 canviarien. Al seu llibre Frankie Manning explica que quan es va llicenciar de l&#8217;ex\u00e8rcit la majoria de grups i bandes tocaven bebop &#8220;que era un so tan estrany per les meves orelles que no el podia entendre. Jo estava acostumat a m\u00fasica per ballar, per\u00f2 aquest nou so nom\u00e9s era per escoltar&#8221;.<\/p>\n<hr \/>\n<p>La popularitat del swing, Benny Goodman<\/p>\n<p>Aix\u00ed com les comunitats estaven segregades, la m\u00fasica i el ball de negres i blancs, tot i \u00e9sser m\u00e9s o menys coneguts per tots, tamb\u00e9 seguien camins separats.<\/p>\n<p>El productor musical John Hammond, coneixedor del jazz dels negres, va suggerir a Benny Goodman de fer servir els arranjaments de Fletcher Henderson i m\u00e9s endavant l&#8217;encoratj\u00e0 a contractar m\u00fasics negres com el pianista Teddy Wilson, el guitarrista Charlie Christian o el vibrafonista Lionel Hampton. Aix\u00ed, era una de les primeres orquestres integrades del pa\u00eds i el seu so era m\u00e9s &#8220;negre&#8221; que el d&#8217;altres orquestres populars del moment com la de Guy Lombardo, cosa que feia que no sempre fos ben acollida per part d&#8217;un p\u00fablic acostumat al &#8220;sweet swing&#8221;.<br \/>\nEl 1934 va comen\u00e7ar una programa de r\u00e0dio patrocinat per l&#8217;empresa de galetes Nabisco que es deia <em>Let&#8217;s Dance<\/em>. S&#8217;emetia els dissabtes a les 10:30 del vespre. Durava tres hores i hi actuaven l&#8217;orquestra de Kel Murray, Xavier Cugat i Benny Goodman al final. A aquesta hora ja era molt tard a la costa est, per\u00f2 en canvi era una bona hora a la costa oest, amb tres hores de difer\u00e8ncia. Aix\u00ed, quan en una gira per l&#8217;oest el 19 d&#8217;agost de 1935 l&#8217;orquestra va actuar al McFadden&#8217;s Ballroom a Oakland, va ser rebuda per per una colla d&#8217;entusiastes balladors que havien estat escoltant el programa de r\u00e0dio <em>Let&#8217;s Dance<\/em>. El &#8220;hot swing&#8221;, ni que fos en la versi\u00f3 m\u00e9s adaptada de l&#8217;orquestra de Goodman, va comen\u00e7ar a tenir \u00e8xit entre el p\u00fablic blanc. Potser el concert que va fer el 16 de gener de 1938 al Carnegie Hall de New York, simbolitza el moment en que el &#8220;hot swing&#8221;, el jazz creat pels negres, va ser reconegut i popular pel p\u00fablic en general. Els anys trenta acabarien essent coneguts com l&#8217;<em>era del swing<\/em>.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Benny Goodman Orchestra &quot;Sing, Sing, Sing&quot; Gene Krupa - Drums, from &quot;Hollywood Hotel&quot; film (1937)\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/3mJ4dpNal_k?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>No sabem si avui coneixer\u00edem el swing sense les intervencions de John Hammond, un productor blanc de fam\u00edlia acomodada, i sense el programa de r\u00e0dio de les galetes Nabisco. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies lamentables de la discriminaci\u00f3 racial \u00e9s que, a m\u00e9s de ser una injust\u00edcia, ens perdem les aportacions d&#8217;una cultura, en aquest cas l&#8217;afroamericana, perqu\u00e8 no acceptem que la puguin crear, o posem barreres per que la donin a con\u00e8ixer i explotar comercialment. Molts temes musicals creats per negres van ser apropiats per blancs sense recon\u00e8ixer-ne l&#8217;autoria. Va passar amb el swing, amb el Rhythm&amp;blues i segueix ara amb el Hip Hop. No sabem quines m\u00fasiques i quins balls m\u00e9s ens hem perdut, per culpa de la discriminaci\u00f3 dels afroamericans, de la mateixa manera que no sabem la ci\u00e8ncia, art, m\u00fasica i literatura creada per dones, o que hauria pogut haver estat creada per dones, que ens hem perdut per culpa de la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere.<\/p>\n<hr \/>\n<p>El declivi<\/p>\n<p>A partir de 1940, acabada la segona guerra mundial, l&#8217;\u00e8poca del swing i les grans orquestres va declinar. Es poden identificar diferents factors, la vaga de m\u00fasics, la dificultat de mantenir econ\u00f2micament les orquestres, i el canvi en la m\u00fasica.<\/p>\n<p>Els m\u00fasics afiliats als sindicats feia temps que demanaven a les discogr\u00e0fiques el pagament de royalties. Com que no cedien van comen\u00e7ar una <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/1942%E2%80%9344_musicians%27_strike\">vaga el juliol de 1942 que duraria fins el 1944<\/a>. Els programes de r\u00e0dio que es basaven en novetats de discos es van quedar sense material. Les discogr\u00e0fiques van reaccionar reeditant material antic i gravant a vocalistes acompanyats per un grup vocal per\u00f2 finalment van capitular. Per\u00f2 aleshores el focus havia canviat de l&#8217;orquestra als vocalistes com Frank Sinatra, Bing Crosby, Perry Como. En lloc de tenir un vocalista ocasional a una orquestra famosa, ara hi hauria un grup de m\u00fasics acompanyant un vocalista fam\u00f3s. Pels clubs resultava m\u00e9s econ\u00f2mic un grup petit acompanyant un vocalista que no pas una big band sencera.<\/p>\n<p>L&#8217;orquestra de Fletcher Henderson ja havia plegat el 1934 i havia passat a escriure els arranjaments per a Benny Goodman. Chick Webb, que estava molt malament de salut, havia mort el 1939. El 1940 es van desfer per problemes econ\u00f2mics les orquestres de Cab Calloway i Jimmy Lunceford. A Chicago Earl Hines tamb\u00e9 va plegar el 1940 i va estar de gira amb un grup fins el 1947. Andy Kirk a Kansas City va aguantar fins el 1948. Benny Goodman va resistir un temps.<\/p>\n<p>Count Basie va haver de desfer la banda i va estar actuant i gravant amb petits grups fins que va tornar a formar una orquestra i es va reinventar. Va fer servir arranjaments de Neal Hefti amb qui va fer el fam\u00f3s <em>Atomic Basie<\/em> de 1958. Va incorporar novetats com la flauta travessera i alguns solos tenien caracter\u00edstiques del bebop, per\u00f2 sempre va mantenir una pulsaci\u00f3 swing. Va mantenir la banda fins que moria el 1984.<\/p>\n<p>Duke Ellington va aconseguir aguantar la banda fent gires per Europa tot i que la seva popularitat va minvar i, com passava amb altres big bands, es pensava que el seu estil havia quedat antiquat. Per\u00f2 el fam\u00f3s concert de Newport de 1956, amb el Diminuento i Crescendo in blue i els 27 chorus de Paul Gonsalves, van revitalitzar l&#8217;orquestra i va seguir en actiu fins la seva mort el 1974, sense parar de compondre i concebre peces m\u00e9s complexes.<\/p>\n<p>Per \u00faltim, molts m\u00fasics es trobaven inc\u00f2modes havent de tocar els mateixos arranjaments dels mateixos est\u00e0ndards una i altra vegada. Amb menys feina a les big bands i alhora amb ganes d&#8217;experimentar, m\u00fasics com Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Charles Mingus, Thelonius Monk i altres van provar a fer un jazz m\u00e9s independent del ball. Els tempos podien ser rapid\u00edssims, amb breaks i interrupcions m\u00e9s dif\u00edcils de seguir. Els solos i les harmonies tamb\u00e9 eren menys previsibles.<br \/>\nPotser aix\u00f2 \u00e9s el que va fer dir a Frankie Manning dient que el bebop era una m\u00fasica m\u00e9s per escoltar que no pas per ballar. El lloc del jazz ja no era tant les sales de ball com el Savoy sin\u00f3 clubs com Minton&#8217;s, el Birdland o el Village Vanguard.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Charlie Parker and Dizzy Gillespie Hot House 1951\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/tJYO6_t4d08?start=46&#038;feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>En tot cas, si el bebop es balla, \u00e9s d&#8217;una altra manera. Despr\u00e9s de la guerra Frankie Manning va seguir ballant uns anys per\u00f2 a primers dels &#8217;50 ho va deixar i el 1955 va comen\u00e7ar a treballar a correus. No va ser fins el 1984 que un bon dia Norma Miller el va trucar per dir-li que al Smalls&#8217; Paradise, l&#8217;antic nightclub de Harlem, havien tornat a organitzar jams de swing els dilluns al vespre.<\/p>\n<p>Paral\u00b7lelament a aquest jazz m\u00e9s intel\u00b7lectual, es pot dir que del swing se&#8217;n va derivar tamb\u00e9 una m\u00fasica molt ballable, que no tenia l&#8217;etiqueta de &#8220;jazz&#8221; sin\u00f3 de &#8220;Rhythm and blues&#8221;, amb una estructura basada en els 12 compassos del blues i una pulsaci\u00f3 similar a la del swing per\u00f2 tamb\u00e9 incorporant altres ritmes, amb bandes com la de Louis Jordan o Big Joe Turner. Aviat van incorporar les guitarres el\u00e8ctriques que van anar agafant m\u00e9s protagonisme per sobre dels metalls. Inicialment eren bandes i discos dirigits nom\u00e9s a una audi\u00e8ncia negra, amb segells com Chess records que van enregistrar a m\u00fasics com Bo Diddley, Willie Dixon, Chuck Berry, Howlin Wolf, Muddy Waters o Buddy Guy. Tal com havia passat als anys &#8217;30 amb el swing, ara als &#8217;50 i &#8217;60 aquesta m\u00fasica que inicialment era feta per negres i consumida per negres, va acabar essent valorada tamb\u00e9 pels blancs. Elvis Presley vindria a ser com el Benny Goodman del rock and roll. El R&amp;B tamb\u00e9 va ser la influ\u00e8ncia principal del pop brit\u00e0nic, amb Beatles i Rolling Stones.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"BIG JOE TURNER.  Shake, Rattle &amp; Roll.  Live 1954 Performance from Rhythm &amp; Blues Revue\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/YhELpSeeipg?start=18&#038;feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>El llegat del swing<\/p>\n<p>Potser es pot dir que la m\u00fasica\u00a0 jazz swing de la d\u00e8cada dels 30 s&#8217;havia dividit en tres branques :<\/p>\n<ul>\n<li>un jazz per escoltar, el bebop<\/li>\n<li>una m\u00fasica per ballar, el Rhthm &amp; blues i despr\u00e9s rock &#8216;n roll<\/li>\n<li>una m\u00fasica popular dels vocalistes<\/li>\n<\/ul>\n<p>Si hi afegim el gospel, el soul, que ve a ser una fusi\u00f3 del gospel i el R&amp;B, el Motown i m\u00e9s tard el hip hop, no \u00e9s cap exageraci\u00f3 afirmar que la majoria de m\u00fasica que ens ha fet emocionar i ballar els darrers cent anys \u00e9s producte o influ\u00e8ncia de la creativitat afromericana, en gran part de la m\u00fasica swing.<\/p>\n<p>Si hom escolta els premis Grammy en les categories jazz, segons com costa de recon\u00e8ixer-ne les arrel. Aqu\u00ed el guanyador de millor \u00e0lbum instrumental de 2019, &#8220;Finding Gabriel&#8221; de Brad Mehldau.<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Brad Mehldau \u200e\u2013 Finding Gabriel (2019 - Album)\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/8Z4wLbS5WKo?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>I tamb\u00e9 pot costar de veure la continu\u00eftat en aquest tema de Kendrick Lamar, guanyador de 5 grammys el 2018 en la categoria de Hip hop,<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Kendrick Lamar - HUMBLE.\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/tvTRZJ-4EyI?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>Per\u00f2 hi ha una continu\u00eftat, igual que passa en biologia, que esp\u00e8cies aparentment allunyades comparteixen una bona part del DNA.\u00a0 Una de les maneres de veure aquest DNA compartit s\u00f3n les versions de temes moderns en clau de swing i a l&#8217;inrev\u00e9s, com resulta possible la transformaci\u00f3 nom\u00e9s canviant la base r\u00edtmica.<\/p>\n<p>Aqu\u00ed el Billy Jean de Michael Jackson en una versi\u00f3 swing de &#8220;Jazz de copes&#8221;<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"JAZZ DE COPES QUARTET &quot;Billie Jean&quot; (M.Jackson) Jazz Cover\" width=\"525\" height=\"295\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/wUrMhIndqAM?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>I aqu\u00ed Louis Armstrong fent hip hop:<\/p>\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Louis Armstrong Rapping\" width=\"525\" height=\"394\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/D5M9ZOatUZw?feature=oembed\" frameborder=\"0\" allow=\"accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share\" referrerpolicy=\"strict-origin-when-cross-origin\" allowfullscreen><\/iframe><\/p>\n<p>El 1988 es creava la Jazz Lincoln Center Orchestra sota l&#8217;impuls de Wynton Marsalis. De la mateixa manera que la Filharm\u00f2nica de Viena conserva el llegat musical dels segles XVIII i XIX, la JLCO conserva i promou el llegat del jazz de totes les \u00e8poques, de Duke Ellington, a Thelonius Monk i Coltrane. I als concerts el p\u00fablic \u00e9s acollit amb un &#8220;<strong>Welcome to the house of Swing<\/strong>&#8220;. El swing ha passat a simbolitzar el jazz en general.<\/p>\n<hr \/>\n<p>dansa popular<br \/>\n(JD intro)<br \/>\nbuit de 1945 a 1954<br \/>\n1955 rock n roll, els blancs descobrien el que els negres havien estat ballant des dels 20. Much of it was blues. It was played by economical jazz combos with a honking tenor saxophone, and characterized by a big (and often mushy and monotonous) off-beat.<br \/>\nElvis Presley, twist (earl tucker) Mashed potato (lliscar), chicken james brown, billy preston amb ray charles<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Dansa El naixement del swing 1926 &#8211; 1935: context | Harlem Renaissance | Canvis en la m\u00fasica i el ball L&#8217;escena a Harlem, hot swing i sweet swing La popularitat del swing El declivi V\u00eddeos \u00a0 Lindy Hop, v\u00eddeos Jazz dance. Bebop, Steps [ continguts proposats a la bcnswing] antecedents del swing Harold lloyd &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/swing-musica-i-dansa-1926-1940\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Swing, m\u00fasica i dansa, 1926  1940&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[188,481],"tags":[],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1877"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1877"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1877\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1877"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1877"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1877"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1877"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1877"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1877"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1877"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1877"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}