{"id":1907,"date":"2020-06-14T10:39:58","date_gmt":"2020-06-14T10:39:58","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1907"},"modified":"2022-03-30T08:20:57","modified_gmt":"2022-03-30T08:20:57","slug":"discriminacio-i-racisme-als-usa","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/discriminacio-i-racisme-als-usa\/","title":{"rendered":"Discriminaci\u00f3 i racisme als USA"},"content":{"rendered":"

Esclavatge i Guerra civil. 1783 \u2013 1865<\/span><\/strong><\/p>\n

L\u2019esclavatge havia estat pr\u00e0ctica habitual a l\u2019\u00c0frica durant segles. Els presoners fets a un estat eren esclavitzats i a vegades venuts a pa\u00efsos musulmans, o Europa. Al segle XVI els van comen\u00e7ar a vendre a traficants portuguesos i espanyols. Aquests rarament s\u2019aventuraven a l\u2019interior del continent. Els capturadors africans els obtenien de l\u2019interior i els transportaven a la costa occidental on els intercanvien per mercaderies. La poblaci\u00f3 ind\u00edgena d\u2019Am\u00e8rica del sud havia estat extraordin\u00e0riament redu\u00efda per la verola i altres plagues transmeses pels colonitzadors. Els africans no n\u2019estaven afectats i a m\u00e9s eren m\u00e9s resistents a les malalties tropicals que no pas els europeus. Eren m\u00e0 d\u2019obra barata per a les plantacions. ( article sobre un traficant d\u2019esclaus nigeri\u00e0<\/a> )<\/p>\n

Es calcula que al llarg de deu segles de tr\u00e0fic d\u2019esclaus, uns 15 milions van ser lliurats cap al nord d\u2019\u00c0frica i l\u2019orient i uns 15\u00a0 milions a trav\u00e9s de l\u2019oce\u00e0 Atl\u00e0ntic. Molts morien pel cam\u00ed o al cap d\u2019un temps d\u2019arribar. S\u2019estima que uns 470.000 van anar a parar a les col\u00f2nies a l\u2019est del Mississipi que acabarien pertanyent als Estats Units el 1783 (amb la compra de Louisiana el 1802 i l\u2019expansi\u00f3 cap a l\u2019Oest).
\nEls qu\u00e0quers van liderar l\u2019oposici\u00f3 a l\u2019esclavatge tant a Gran Bretanya com als Estats Units i el tr\u00e0fic acaria essent prohibit el 1807 i 1808 respectivament. L\u2019esclavatge en s\u00ed, la \u201cpropietat de persones\u201d, va quedar abolit al nord per\u00f2 va seguir vigent al sud, principalment als camps de cot\u00f3 que era una economia molt lucrativa. Cap el 1860 hi havia uns 4 milions d\u2019esclaus. Quan Abraham Lincoln va ser elegit amb l\u2019abolici\u00f3 de l\u2019esclavatge al seu programa, uns quants estats del sud es va segregar i confederar, comen\u00e7ant una guerra civil que acabaria el 1865 amb la vict\u00f2ria del nord. Les esmenes a la Constituci\u00f3\u00a013<\/a>, \u00a014<\/a>\u00a0i\u00a015<\/a>\u00a0abolien l\u2019esclavatge, atorgaven ciutadania als negres i preveien que podrien votar.<\/p>\n

\n

Black-codes i Jim Crow. 1865 \u2013 1966<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode breu que feia creure en una plena ciutadania dels afroamericans, els estats del sud van anar legislant per negar els drets de vot i imposar la segregaci\u00f3 en educaci\u00f3, transport, restaurants i totes les \u00e0rees de la vida. Aquest conjunt de lleis<\/a>, anomenades\u00a0 Jim Crow<\/a>, va estar vigent de 1876 a 1965. Es basava en la doctrina\u00a0\u201cseparate but equal<\/a>\u201d\u00a0que pretenia que la segregaci\u00f3 no violava la igualtat dels ciutadans establerta per la Constituci\u00f3.
\nMolts negres van emigrar del sud cap al nord, dels camps de cot\u00f3 a les ind\u00fastries, amb l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una vida millor. Es van trobar amb un racisme molt semblant.
\nA l\u2019\u00e8poca de la reconstrucci\u00f3, amb l\u2019emancipaci\u00f3, molts negres van rebre o adquirir terres per fer de pagesos. En no deixar testaments escrits, moltes d\u2019elles van ser arrabassades als que havien de ser els hereus leg\u00edtims. Els bancs, a m\u00e9s, no concedien hipoteques als negres, o ho feien amb tipus d\u2019inter\u00e8s molt m\u00e9s elevats que als blancs. El resultat \u00e9s que entre 1910 i 1997, els afroamericans van perdre el 90% de les seves terres. (Kicked off the land<\/a> , How black people lose their land<\/a>) Algun historiador considera que a efectes pr\u00e0ctics el sud va acabar, de fet, guanyant la guerra (How the south won the civil war<\/a>). A m\u00e9s de la discriminaci\u00f3, la poblaci\u00f3 negra va ser objecte d\u2019atacs per part de grups supremacistes blancs com el KuKluxKlan, amb linxaments. Aquests s\u00f3n evocats a l\u2019estremidora \u201cStrange Fruit\u201d cantada per Billy Holiday o Nina Simone. A l\u2019hora de jutjar acusats negres, els jurats blancs solien ser enormement parcials. \u00c9s el que retrata la c\u00e8lebre novel\u00b7la de 1960\u00a0To Kill a Mockingbird<\/a>.<\/p>\n

El moviment de drets civils va comen\u00e7ar a reivindicar pac\u00edficament els drets dels negres. El 1955 Rosa Parks<\/a> va refusar cedir el seu seient del bus, de la part reservada als negres, a un passatger blanc que no tenia lloc a la part dels blancs que estava plena del tot.<\/p>\n

La segregaci\u00f3 deixaria de ser legal amb la\u00a0 Civil Rights Act of 1964<\/a>\u00a0per\u00f2 encara havien de passar dos anys de lluita del moviments de drets civils per que els negres poguessin votar lliurement. El 1965 van tenir lloc les tres marxes de Selma a Montgomery, la capital d\u2019Alabama.<\/p>\n

\n

1966 \u2013 actualitat<\/strong><\/p>\n

El racisme de dret podia haver desaparegut, per\u00f2 no de fet. El 1968\u00a0Martin Luther King Jr.<\/a>\u00a0era assassinat. La discriminaci\u00f3 econ\u00f2mica, l\u2019acc\u00e9s a l\u2019educaci\u00f3 es va haver d\u2019anar guanyant pas a pas. A cada insituci\u00f3 hi ha va haver\u00a0 una \u201cprimera vegada\u201d que un negre hi aconseguia entrar, un primer pilot de guerra, un primer cirurgi\u00e0, etc.
\nPer part de la policia els negres han estat vistos autom\u00e0ticament com a sospitosos i sotmesos a detencions arbitr\u00e0ries, a vegades amb resultats fatals. El moviment\u00a0BlackLivesMatter<\/a>\u00a0\u00a0ho denuncia. El 2017 els negres eren un 12% del total de la poblaci\u00f3 per\u00f2 un 33% de la poblaci\u00f3 de reclusos. El 2020, es registrat per un m\u00f2bil l\u2019assassinat de George Floyd en ser asfixiat per un policia que li va pressionar el coll amb el genoll durant 9 minuts.
\nEl sistema de votacions als Estats Units requereix que els votants es registrin abans. Mentre que a molts estats aquest \u00e9s un tr\u00e0mit f\u00e0cil i alguns permeten fer-ho online, d\u2019altres, i en particular alguns del sud, exigeixen fer-ho presencialment amb una data l\u00edmit d\u2019entre dues i quatre setmanes abans de la votaci\u00f3. El resultat d\u2019aquesta normativa, pr\u00f2pia de cada estat, \u00e9s que bona part dels votants negres o pobres en general, que potser votarien els dem\u00f2crates, es queden a casa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Esclavatge i Guerra civil. 1783 \u2013 1865 L\u2019esclavatge havia estat pr\u00e0ctica habitual a l\u2019\u00c0frica durant segles. Els presoners fets a un estat eren esclavitzats i a vegades venuts a pa\u00efsos musulmans, o Europa. Al segle XVI els van comen\u00e7ar a vendre a traficants portuguesos i espanyols. Aquests rarament s\u2019aventuraven a l\u2019interior del continent. Els capturadors … <\/p>\n

Continue reading “Discriminaci\u00f3 i racisme als USA”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33,119],"tags":[490,489],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1907"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1907"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1907\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1907"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1907"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1907"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1907"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1907"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1907"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1907"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1907"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}