{"id":1908,"date":"2020-06-14T11:58:08","date_gmt":"2020-06-14T11:58:08","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1908"},"modified":"2020-07-14T10:34:56","modified_gmt":"2020-07-14T10:34:56","slug":"el-racisme-al-mon-de-lespectacle","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-racisme-al-mon-de-lespectacle\/","title":{"rendered":"El racisme al m\u00f3n de l’espectacle"},"content":{"rendered":"

Minstrel Shows i Black face<\/strong><\/p>\n

Durant tot el segle XIX un dels espectacles d\u2019entreteniment m\u00e9s populars van ser els Minstrel shows<\/a>\u00a0 ( m\u00e9s info<\/a> ) un seguit de n\u00fameros c\u00f2mics, ball, can\u00e7ons, que b\u00e0sicament feien burla dels negres presentant-los com a ganduls, ignorants, supersticiosos i ximples, amb personatges com Jim Crow i Zip Coon. Els n\u00fameros eren executats per blancs amb la cara pintada de negre ( blackface<\/a>\u00a0). Ocasionalment tamb\u00e9 hi havia int\u00e8rprets negres. El g\u00e8nere seguiria essent popular fins ben entrat el s.XX, amb int\u00e8rprets tant famosos com Al Johnson<\/a>. S\u2019escriurien can\u00e7ons i es muntarien coreografies expressament per a aquests tipus d\u2019espectacle. El que en circumstancies normals hauria pogut ser una broma, com quan alg\u00fa es riu de si matiex, durant d\u00e8cades va ser una humiliaci\u00f3 constant.<\/p>\n

Als anys 20 i 30, ocasionalment el talent de m\u00fasics i ballarins negres va comen\u00e7ar a ser valorat seriosament. Per\u00f2 la segregaci\u00f3 seguia vigent. Un m\u00fasic negre podia ser una estrella popular per\u00f2 no podia prendre una copa al mateix local on actuava, tret que fos un local nom\u00e9s per a negres. \u00c9s impossible llegir la biografia de cap music o ballar\u00ed afroameric\u00e0 sense trobar-hi episodis de discriminaci\u00f3 i abusos.<\/p>\n

Estereotips d\u2019inferioritat<\/strong><\/p>\n

La discriminaci\u00f3 presentava tamb\u00e9 aspectes m\u00e9s subtils. En els films destinats a audi\u00e8ncies en general, rarament es podia veure mai un personatge negre ben vestit, elegant com Fred Astaire en frac, per exemple. Sempre apareixien com cambrers, mossos de mudances, cirabotes. Tant Louis Armstrong com Bill Bojangles Robinson apareixen en alguns n\u00fameros vestits amb una pell de lleopard, (Un n\u00famero excel\u00b7lent, d\u2019altra banda<\/a>) com enviant el missatge que els negres s\u00f3n un poble primitiu, salvatges de l\u2019\u00c0frica, potser amb cert talent per entretenir, per\u00f2 mai un igual. Ha de ser en films destinats a p\u00fablic negre, com Stormy Weather<\/em>, on podem veure els insuperables Nicholas Brothers vestits de frac. L\u2019extraordin\u00e0ria pianista Hazel Scott<\/a> va acabar vetada per refusar interpretar personatges que la mostraven sota estereotips, com una cambrera. En general, es voldr\u00e0 impedir que es vegi un negre superant un blanc. Jesse Owens no va ser felicitat per Roosevelt despr\u00e9s de guanyar quatre medalles d\u2019or davant de Hitler als jocs ol\u00edmpics de 1936.<\/p>\n

El llegat cultural afroameric\u00e0<\/strong><\/p>\n

Els negres hauran de conquerir pas a pas el dret a ser considerats com iguals. Jessie Norman va demostrar que una negra podia cantar \u00f2pera igual o millor que els blancs. Alvin aIley, que els negres podien crear un ballet que incorpor\u00e9s les arrels afroamericanes i la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica. Toni Morrison, que una hist\u00f2ria sobre esclaus negres escrita per una dona negra, mereixia el premi Nobel de literatura.<\/p>\n

Possiblement, la m\u00fasica de jazz, creada b\u00e0sicament per afroamericans, sigui una de les aportacions principals a la cultura universal per part d\u2019Am\u00e8rica. No obstant, no va ser fins el 1987 que va quedar consolidat com a llegat cultural al Jazz at Lincoln Center<\/em> i el 1988 es creava la Jazz Lincoln Center Orchestra<\/em> sota l\u2019impuls de Wynton Marsalis. De la mateixa manera que la Filharm\u00f2nica de Viena conserva el llegat musical dels segles XVIII i XIX, la JLCO conserva i promou el llegat del jazz, de Duke Elington, a Thelonius Monk i Coltrane.<\/p>\n

Finalment cal esmentar el debat sobre appropiaci\u00f3 cultural en l\u2019escena actual del swing sobre si s\u2019oblida deliberadament que tant la m\u00fasica com la dansa que gaudim van ser producte de la creativitat d\u2019afroamericans; com si tot el que tenim avui fos gr\u00e0cies a que el lindy hop va ser \u201crescatat\u201d per blancs.<\/p>\n

\n

Discriminaci\u00f3 i racisme als USA<\/a> |\u00a0\u00a0 El swing<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Minstrel Shows i Black face Durant tot el segle XIX un dels espectacles d\u2019entreteniment m\u00e9s populars van ser els Minstrel shows\u00a0 ( m\u00e9s info ) un seguit de n\u00fameros c\u00f2mics, ball, can\u00e7ons, que b\u00e0sicament feien burla dels negres presentant-los com a ganduls, ignorants, supersticiosos i ximples, amb personatges com Jim Crow i Zip Coon. Els … <\/p>\n

Continue reading “El racisme al m\u00f3n de l’espectacle”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[20],"tags":[490,489],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1908"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1908"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1908\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1908"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1908"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1908"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1908"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1908"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1908"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1908"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1908"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}