{"id":1943,"date":"2020-07-18T12:22:01","date_gmt":"2020-07-18T12:22:01","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1943"},"modified":"2020-09-03T06:47:52","modified_gmt":"2020-09-03T06:47:52","slug":"musicals-1900-1920","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/musicals-1900-1920\/","title":{"rendered":"Musicals 1900 – 1920"},"content":{"rendered":"

La Dansa<\/a>\u00a0 |\u00a0\u00a0\u00a0 El musical<\/a><\/p>\n

\n

ANTECEDENTS<\/p>\n

El teatre grec i rom\u00e0, els joglars permeten dir que sempre hi ha hagut com\u00e8dia amb m\u00fasica i ball. M\u00e9s tard tenim John Gay’s The Beggar’s Opera (1728), les s\u00e0tires de Jacques Offenbach, les com\u00e8dies de Johan Strauss, les operetes com Die Lustige Witve de Franz Leh\u00e1r, la Zarzuela, el music Hall angl\u00e8s amb les operetes de Gilbert i Sullivan com el Mikado.<\/p>\n

Al segle XIX a Am\u00e8rica hi havia els humiliants Minstrel Shows, on actor i ballarins tant blancs com negres, amb la cara pintada, feien una caricatura dels negres presentant-los com a ximples ignorants, amb personatges com Jim Crow i Zip Coon. El g\u00e8nere seguiria fins ben entrat el s.XX amb int\u00e8rprets tant famosos com Al Jonson. S’escriurien can\u00e7ons expressament per a ell. [ el racisme al m\u00f3n de l’espectacle<\/a>]. A m\u00e9s, alguns negres actuaven als Medicine Shows<\/a> i en espectacles per a audi\u00e8ncia exclusivament negra, de com\u00e8dia i circ, que van posar en marxa al sud l’associaci\u00f3 T.O.B.A<\/a> , en particular les Whitman sisters. [MS] . Els negres fusionaven balls ancestrals amb el que es trobaven d’origen europeu, la Mazurka, la polca, el vals i la quadrilla, la irish Jig i el Lancashire Clog. Marshall Stearns va aplegar Al Minns i Leon James del Savoy, i ballarins de Sierra Leone, \u00c0rica Ocidental i trinidad. I van descobrir afinitats de passos, com el charleston.<\/p>\n

El g\u00e8nere de Vaudeville<\/strong> tenia un seguit d’atraccions de circ, equilibristes, jocs de mans, tamb\u00e9 cantants i ballarins, i escenes curtes. Del Vaudeville en van sortir artistes extraordinaris com Judy Garland, els Nicholas Brothers. Podien tenir blancs i negres actuant. Alguns Vaudevilles , eren d’int\u00e8rprets negres per a audi\u00e8ncia negra. I d’aqu\u00ed en van sortir Ethel Waters (a.k.a. “Sweet Mama Stringbean”), Ma Rainey, Bert Williams – Ziegfeld Follies star, Bessie Smith i Bill “Bojangles” Robinson. Hi havia n\u00fameros de blues amb lletres de doble sentit. Va decaure i es va acabar a mitjans dels ’20.<\/p>\n

El Burlesque<\/strong> era un seguit d’acudits amb escenes de com\u00e8dia i n\u00fameros musicals. Quan va decaure es va intentar reanimar amb n\u00fameros de Strip tease.<\/p>\n

https:\/\/musicals101.com\/1890-1900.htm<\/a><\/p>\n

\n

1900s http:\/\/www.musicals101.com\/1900to10.htm<\/a>\u00a0 \u00e8poca encara dominada per musicals importats d’Anglaterra. 1907 The Merry widow de Franz Lehar amb el seu vals posaria m\u00e9s de moda els balls de sal\u00f3<\/p>\n