{"id":1990,"date":"2020-08-13T13:40:18","date_gmt":"2020-08-13T13:40:18","guid":{"rendered":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/?p=1990"},"modified":"2023-05-28T11:25:42","modified_gmt":"2023-05-28T11:25:42","slug":"hegel-georg-wilhem-1770-1831","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/hegel-georg-wilhem-1770-1831\/","title":{"rendered":"Hegel, Georg Wilhem. 1770 &#8211; 1831"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/hegel-la-rao-en-la-historia\/\">La ra\u00f3 en la hist\u00f2ria<\/a> \u00a0 <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/el-mes-antic-programa-de-lidealisme-alemany\/\" rel=\"bookmark\">El m\u00e9s antic programa de l\u2019idealisme alemany. 1795<\/a> , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/la-mirada-a-la-historia-i-lefimer\/\" rel=\"bookmark\">La mirada a la hist\u00f2ria i l\u2019ef\u00edmer<\/a>\u00a0 , <a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/una-cosmovisio-sense-ordre-ni-sentit-global\/\" rel=\"bookmark\">Una cosmovisi\u00f3 sense ordre ni sentit global<\/a><\/p>\n<hr \/>\n<p>1770 Neix a Stuttgart en una fam\u00edlia amb c\u00e0rrecs a la cort de W\u00fcrttemberg. Quan entra a l&#8217;escola amb tres anys ja sap declinar llat\u00ed.<\/p>\n<p>1788 &#8211; 1793 Entra al seminari protestant T\u00fcbinger Stift on trobar\u00e0 com a companys a H\u00f6lderlin i Schelling. Senten una nost\u00e0lgia pels ideals de la civilitzaci\u00f3 grega i reben amb entusiasme la revoluci\u00f3 francesa. (Although the violence of the 1793 Reign of Terror dampened Hegel&#8217;s hopes, he continued to identify with the moderate Girondin faction and never lost his commitment to the principles of 1789, which he expressed by drinking a toast to the storming of the Bastille every fourteenth of July.)<\/p>\n<hr \/>\n<p>1793 &#8211; 1801 Hofmeister (preceptor) d&#8217;una fam\u00edlia aristocr\u00e0tica a Berna i despr\u00e9s, amb l&#8217;ajuda de H\u00f6lderlin, un lloc similar a Frankfurt.<\/p>\n<ul>\n<li>1795 Das Leben Jesu, Positivit\u00e4t der Christlichen Religion [ com reconciliar l&#8217;anhel de la ra\u00f3 que tot sigui l\u00f2gic, amb la realitat hist\u00f2rica de la religi\u00f3 cristiana?]<\/li>\n<li>1797 Systemprogramm, esb\u00f3s potser escrit amb Schelling i H\u00f6lderlin (&#8221;\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\">Finalment la idea que ho uneix tot, la idea de la <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\"><i>bellesa<\/i><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\">, entesa en el sentit m\u00e9s alt, plat\u00f2nic. Estic conven\u00e7ut que el m\u00e9s alt acte de la Ra\u00f3, en tant que ella abarca totes les idees, \u00e9s un acte est\u00e8tic, i que la <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\"><i>veritat<\/i><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\"> i el <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\"><i>b\u00e9<\/i><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\">, nom\u00e9s <\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\"><i>en la bellesa<\/i><\/span><\/span><\/span><span style=\"color: #000000;\"><span style=\"font-size: small;\"><span lang=\"es-ES\"> estan agermanats. El fil\u00f2sof ha de posseir tanta for\u00e7a est\u00e8tica com el poeta.<\/span><\/span><\/span>&#8220;<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>1801 &#8211; 1816 Jena, Bamberg i N\u00fcrnbeg.<\/p>\n<p>Es trasllada a Jena al costat de Schelling. Presenta la seva tesi De orbitis planetarum. Amb Schelling funda un Journal de filosofia. Tindr\u00e0 un c\u00e0rrec de professor sense salari.\u00a0 T\u00e9 un fill il\u00b7leg\u00edtim amb la seva dispesera. Completa la Fenomenologia coincidint amb la batalla de Napole\u00f2 a Jena.<\/p>\n<ul>\n<li>1807 Die Ph\u00e4nomenologie des Geistes [ un intent, formidable, d&#8217;estudiar els estats de la ment o l&#8217;\u00e0nima, com un desplegament l\u00f2gic. No hi ha la persona ideal i la persona real, hi ha tots dels modes de la condici\u00f3 humana, tots els seus nivells, que se succeeixen: <strong>Consci\u00e8ncia<\/strong> (sensible, percepci\u00f3), <strong>Autoconsci\u00e8ncia<\/strong> (amo i esclau, esto\u00efcisme, escepticisme, consci\u00e8ncia dissortada), <strong>Ra\u00f3<\/strong> (idealisme, estudi de la natura, els organismes, la psicologia, plaer, virtut).\u00a0 <strong>Esperit<\/strong> (l&#8217;home en la societat, lleis humanes i divines, l&#8217;estat de dret, la il\u00b7lustraci\u00f3, la moral). <strong>La religi\u00f3<\/strong> (la religi\u00f3 natural, la trag\u00e8dia i la com\u00e8dia, la religi\u00f3 revelada). <strong>El saber absolut<\/strong>. [ Hegel se situa al mateix temps &#8220;dins&#8221; l&#8217;experi\u00e8ncia sujectiva, com alg\u00fa que va anotant els successius estats, i alhora &#8220;fora&#8221; del sistema, com qui veu el desplegar-se de l&#8217;univers -aqu\u00ed sense bigbang ni evoluci\u00f3- i culminar en l&#8217;home del segle XIX que ho pensa. \u00c9s un intent de fer compatible l&#8217;esfera subjectiva, les etapes aparentment irracionals de la hist\u00f2ria i de l&#8217;evoluci\u00f3 personal, amb l&#8217;esfera absoluta del conjunt de tot el que existeix, la natura de Spinoza.] [ la idea que l&#8217;Absolut s&#8217;ha de concretar en subjectes finits [i que tinguin una experi\u00e8ncia de llibertat] deixant deixar de ser aix\u00ed com una natura \u00fanica indiferenciada , fins que aquests el retrobin en l&#8217;estat modern, evidentment \u00e9s una racionalitzaci\u00f3 de l&#8217;encarnaci\u00f3 cristiana] La subst\u00e0ncia absoluta \u00e9s subjecte. El desplegament dial\u00e8ctic \u00e9s que cada etapa, quan es du fins al final, acaba esgotant-se i negant-se a si mateixa, per donar lloc a la nova; aix\u00f2 val pel subjecte, i per les civilitzacions en la hist\u00f2ria. [ no va pensar en la possibilitat d&#8217;un univers nom\u00e9s de mat\u00e8ria? planetes de pedra sense vida?]<\/li>\n<\/ul>\n<p>Amb pocs ingressos, es trasllada a Bamberg a editar un diari. El 1808 un amic aconsegueix que el facin director d&#8217;un Gymnasium a N\u00fcrnberg. Es casa i t\u00e9 dos fills.<\/p>\n<ul>\n<li>1812 <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Science_of_Logic\">Wissenschaft der Logik<\/a>, els volums 2 i 3 el 1813 i 1816 ( Hegel&#8217;s logic is a system of dialectics, i.e., a dialectical metaphysics: it is a development of the principle that thought and being constitute a single and active unity. Since for Hegel the underlying structure of all of reality is ultimately rational, logic is not merely about reasoning or argument but rather is also the rational, structural core of all of reality and every dimension of it. Thus Hegel&#8217;s Science of Logic includes among other things analyses of being, nothingness, becoming, existence, reality, essence, reflection, concept, and method. As developed, it included the fullest description of his dialectic. ) [ com que el real \u00e9s racional, l&#8217;evoluci\u00f3 de l&#8217;\u00e9sser, les coses concretes, \u00e9s el mateix que una deducci\u00f3 o el desplegament d&#8217;un concepte. I aix\u00f2 es concreta en etapes dial\u00e8ctiques].<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>1816 &#8211; 1831 Heidelberg Berlin<\/p>\n<p>Professor a la universitat de Heidelberg<\/p>\n<ul>\n<li>1817 Enzyclop\u00e4die der Philosophischen Wissenschaften<\/li>\n<\/ul>\n<p>Professor a Berlin<\/p>\n<ul>\n<li>1821 Grundlinien der Philosophie des Rechts<\/li>\n<li>1830 Die Vernunft in der Geschichte<\/li>\n<\/ul>\n<p>1831 Mor de c\u00f2lera<\/p>\n<ul>\n<li>Lli\u00e7ons sobre Est\u00e8tica, Religi\u00f3 i Hist\u00f2ria (compilades p\u00f2stumament pels seus deixebles)<\/li>\n<\/ul>\n<hr \/>\n<p>[ pendent de fer els continguts. Durant el viatge pel Neckar el 2007, quan vaig llegir la Fenomenologia de l&#8217;esperit, imaginava un &#8220;recorregut Hegel&#8221; que partiria del concret l&#8217;ara i aqu\u00ed, com per exemple una poma que tenim davant, percebre la poma, entendre la poma com a fruit d&#8217;un arbre, entendre la meva percepci\u00f3 i concepte de la poma (autoconsci\u00e8ncia), saber-me resultat de generacions d&#8217;hist\u00f2ria i d&#8217;evoluci\u00f3 de l&#8217;univers fins arribar ara i aqu\u00ed a [ una part de ] l\u00a1univers que es pensa a si mateix.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La ra\u00f3 en la hist\u00f2ria \u00a0 El m\u00e9s antic programa de l\u2019idealisme alemany. 1795 , La mirada a la hist\u00f2ria i l\u2019ef\u00edmer\u00a0 , Una cosmovisi\u00f3 sense ordre ni sentit global 1770 Neix a Stuttgart en una fam\u00edlia amb c\u00e0rrecs a la cort de W\u00fcrttemberg. Quan entra a l&#8217;escola amb tres anys ja sap declinar llat\u00ed. &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/hegel-georg-wilhem-1770-1831\/\" class=\"more-link\">Continue reading<span class=\"screen-reader-text\"> &#8220;Hegel, Georg Wilhem. 1770 &#8211; 1831&#8221;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[165],"tags":[127,593],"anotacio":[],"civilitzacio":[],"spec":[],"aspecies":[],"Tema poesia":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1990"}],"collection":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1990"}],"version-history":[{"count":0,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1990\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1990"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1990"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1990"},{"taxonomy":"anotacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/anotacio?post=1990"},{"taxonomy":"civilitzacio","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/civilitzacio?post=1990"},{"taxonomy":"spec","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/spec?post=1990"},{"taxonomy":"aspecies","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/aspecies?post=1990"},{"taxonomy":"Tema poesia","embeddable":true,"href":"http:\/\/meumon.synology.me\/museu\/wp-json\/wp\/v2\/Tema poesia?post=1990"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}