El poeta Lucreci (99 BCE – 55 BCE) , de qui no se sap gaire, compon un poema de 7400 versos per divulgar la filosofia d’Epicur.<\/p>\n
Les edicions modernes (Lachman i Munro) es basen en c\u00f3dexs del s. IX conservats a Leiden. L’editio princeps de 1473 i seg\u00fcents sembla que han alterat bastant el contingut. Totes es remunten a un c\u00f3dex del s IV.<\/p>\n
Text en llat\u00ed<\/a><\/p>\n Llibre I<\/p>\n [Elogi d’Epicur, que allibera els homes del termor dels d\u00e9us. Res no neix del no-res ni res no torna al no-res. Hi ha una mat\u00e8ria fonamental i eterna; la naixen\u00e7a i mort de les coses s\u00f3n agregaci\u00f3 i desagregaci\u00f3 de les parts. L’espai \u00e9s infinit i buit excepte on hi ha \u00e0toms. ]<\/p>\n Llibre II<\/p>\n [ Els \u00e0toms no reposen mai, els lliures es mouen en el buit, els agrupats tenen un moviment regular [ la f\u00edsica moderna coincidir\u00e0\u00a0 es confirmar\u00e0, els gasos ], es mourien tots verticalment sense tocar-se si no fos que es desvien. tenen multiplicitat de formes. Color, sabor, so, calor, s\u00f3n propietats dels agregats, no dels \u00e0toms individuals. Origen de la vida. Els d\u00e9us no intervenen en la natura.]<\/p>\n Elogi de la filosofia<\/p>\n Veiem que cal ben poc a la natura corp\u00f2ria, car tot aix\u00f2 que li pot llevar dolor li d\u00f3na ensems gran plaer. La natura mateixa no reclama res m\u00e9s grat; si no hi ha a les cases nostres \u00e0uries imatges de joves, portant a la m\u00e0 dreta ll\u00e0nties enceses per il\u00b7luminar els \u00e0pats nocturns, si la casa no refulgeix d’argent ni brilla d’or ni ressonen les c\u00edtares a les cambres daurades i enteixinades; no obstant, aja\u00e7ats entre nosaltres, sonre la mols tendra, vora l’aigua d’un rierol, sota les branques d’un gran arbre, podem almenys complaure el nostre cos, sense grans despeses, quan el temps somriu i l’estaci\u00f3 sembra de flors les herbes verdejants.<\/p>\n El moviment dels \u00e0toms<\/p>\n Unes esp\u00e8cies augmenten, altres minven, i en un breu espai es muden generacions d’\u00e9ssers animats, passant-se de m\u00e0 en m\u00e0, com els corredors, l’antorxa de la vida.<\/p>\n Les imatges i l’espill del que et dic, estan sempre presents i persisteixen davant dels nostres ulls. en egecte; contempla com s’est\u00e9n un raig de llum de sol penetrant en la foscor de les cases. Veur\u00e0s multitud de cossos menuts barrejar-se de mil maneres dins la mateixa llum del raig de sol, i, talment una lluita eterna, lliurar combats, guerrejar per esquadrons, sense rep\u00f2s, moguts cont\u00ednuament per unions i separacions: aix\u00ed podr\u00e0s imaginar-te com s’agiten els elements primordials en mig del buit immens.<\/p>\n Del lliure albir<\/p>\n Finalment, si sempre s\u00f3n connexes tots els moviments i sempre un de nou neix d’un de vell segons un ordre determinat, i en desviar-se els elements primordials no prenen la iniciativa de cap moviment que trenqu\u00e9s le slleis del fat, per les quals la causa segueix a la causa indefinidament, \u00bfd’on sorgeix eb mig de la terra aquesta llibertat dels animats? \u00bfD’on surt, pregunto, aquest poder, pres als fats, que ens fa caminar endavant i que ens porta all\u00ed on vol la seva voluntat? \u00bfI com el moviment dels elements primordials es devia, per\u00f2 no en un temps determinat ni en determinat indret, sin\u00f3 all\u00ed on el mateix esperit els porti? S\u00f3c lluny de dubtar que aix\u00f2 t\u00e9 el seu origen en la voluntatd e casdasc\u00fa, d’on s’est\u00e9n el movment pels membrs. \u00bfNo veus tamb\u00e9 que, tan bon punt les quadres s\u00f3n obertes, la cobejosa for\u00e7a dels cavalls no pot llen\u00e7ar-se tan s\u00fabita com reclama el seu mateix esperit? Cal que s’exciti per tot el cos el conjunt de la mat\u00e8ria i sigui excitada en tots els membres, perqu\u00e8 segueixi amb el mateix \u00edmpetu el desig de l’esperit; per on veur\u00e0s que el principi del moviment \u00e9s creat en el cor i que de la voluntat de l’esperit \u00e9s d’on procedeix primer, i d’all\u00ed es comunica despr\u00e9s al conjunt del cos i dels membres. Per\u00f2 no s’esdev\u00e9 aix\u00ed quan som impulsats, quan procedim de cop, per la gran for\u00e7a d’un altre, per una gran coacci\u00f3. leshores tota la mat\u00e8ria del nostre cos sencer, \u00e9s evidentment enduta i arrabassada malgrat nostre, fins que la voluntat la refrena mitjant\u00e7ant els membres. Ara veus, doncs, com, per b\u00e9 que certa for\u00e7a externa empeny a molts, i malgrat ells sovint els obliga a caminar i els precipita i emporta, tamb\u00e9 tenim en el nostre esperit qualque cosa amb la qual poder combatre aquella for\u00e7a i resistir? A l’albir d’aquesta voluntat, de vegades el conjunt de la mat\u00e8ria es veu obligat a retre’s pel cos i pels membres i refrenar els seus desitjos i romandre enrera. Per tant, cal recon\u00e8ixer tamb\u00e9 la mateixa cosa en els elements primordials, en el qual es troba, ultra les topades i el pes, una altra causa de moviment, de la qual nosaltres tenim la natural potestat, car b\u00e9 hem vist que no res pot n\u00e9ixer del no res. \u00c9s indubtable que el pes impideix que les topades, \u00e9s a dir, una for\u00e7a externa, ho fassin tot. Per\u00f2, si el mateix esperit no obeeix en tots els seus actes a una necessitat interna, gaireb\u00e9 com un ven\u00e7ut, obligat a \u00e9sser sempre passiu, \u00e9s perqu\u00e8 l’escassa desviaci\u00f3 dels elements primordials ho produeix, per\u00f2 no en lloc ni en temps determinats.<\/p>\n Cada cos \u00e9s format d’\u00e0toms variats<\/p>\n Tamb\u00e9, arreu dels nostres mateixos versos, veur\u00e0s moltes lletres comunes a moltes paraules i, no obstant, cal confessar que s\u00f3n entre s\u00ed diferents, els versos i les paraules, i que els uns estan formats d’elements distints dels altres; per\u00f2 no \u00e9s que estiguin formats de poques lletres comunes ni que dues paraules no estiguin mai compostes de le smateixes lletres, sin\u00f3 que els conjunts no s\u00f3n semblants en general.<\/p>\n Llibre III Psicologia<\/p>\n [Psicologia. L’esperit i l’\u00e0nima, relacions amb el cos, l’\u00e0nima \u00e9s mortal. “L’\u00e0nima no \u00e9s una simple harmonia de les parts corp\u00f2ries, sin\u00f3 una realitat substancial que consta de dos components: l’\u00e0nima o el principi vital i l’animus o esperit, la ment. L’\u00e0nima s’est\u00e9n per tot el cos i \u00e9s la receptora de les sensacions corp\u00f2ries; l’animus, no mesclat amb els \u00e0toms corporis, resideix en el pit, on es troba tota la nostra vida p\u00edsquica, les sofrences i le, que l’“anima no sent.” (Edici\u00f3 Laia p. 31). No cal tenir por de la mort perqu\u00e8 no patirem, l’\u00e0nima desapareix.]<\/p>\n Naturalesa dels elements espirituals<\/p>\n 183. Aix\u00ed, doncs, l’esperit \u00e9s m\u00e9s r\u00e0pid que qualsevol altra cosa que vegem davant dels ulls, de la qual tot seguit esbrinem la naturalesa. Per\u00f2, essent m\u00f2bil en grau tan alt, cal que estigui format d’elements primordials extremadament rodons i extremadament menuts, els quals puguin moure’s impulsts per una empenta petita.<\/p>\n Relacions de l’\u00e0nima i el cos<\/p>\n 374. Car, essent molt menors els elements primordials de l’\u00e0nima que els que composen el nostre cos i els seus \u00f2rgans, per aix\u00f2 cedeixen en nombre i estan escampats, clars, pels membres; d’on pots esbrinar, en tot cas, que la mida m\u00e9s petita dels cossos, que colpejant poden desvetllar en el nostre cos els primers moviments sensibles, correspon a la grand\u00e0ria dels intervals que serven els elements primordials de l’\u00e0nima. Per aix\u00f2, de vegades, no sentim l’adher\u00e8ncia de la pols en el cos, ni el posar-se del guix llen\u00e7at sobre els membres, ni la boira en la nit, ni sentim la teranyina t\u00e8nue de l’aranya que ens surt al pas i ens agafa amb el seu filat quan caminem, ni caure’ns sobre el cap llur tela lleu, ni les plomes de les aus, ni els borrissols que volen de l’escardot i que per llur lleugeresa extrema davallen molt a poc a poc; ni sentim el caminar de qualsevol bestiola ni les petjades de cadascuna de les potes que posen damunt nostre els mosquits i altres animalons.<\/p>\n La mort no \u00e9s cap sofriment<\/p>\n 931. Si, per fi, la natura aixeca de sobte la seva veu i ella mateixa aix\u00ed increpa alg\u00fa de nosaltres: “\u00bfqu\u00e8 \u00e9s per tu de tanta valor, oh mortal, que t’abandones a dolors i dols sense mida? Per qu\u00e8 gemegues i plores la mort? Car, si et fou grata la vida ja passada, si tots aquests benestars, aplegats, no s’escolaren com en un vas foradat, ni es perderen eixorcament; per qu\u00e8, com un convidat tip, no et retires de la vida i prens, estult, la quietud segura? I si aquests fruits, malgastats, s’esvaeixen i la vida t’\u00e9s adversa, \u00bfper qu\u00e8 procures afegir-hi m\u00e9s temps, el qual finir\u00e0, a son torn, en malhauran\u00e7a i tot ell morir\u00e0 endebades? no fora millor que posessis, a la vida i als sofriments, una fi? Car, no \u00e9s possible que inventi altra novetat que et plagu\u00e9s: tot ser\u00e0 sempre igual. Si el teu cos no \u00e9s ja marcit pels anys, ni, magres, els membres, s’esllangueixin, tot roman tanmateix sempre igual, \u00e0dhuc si, vivint, arribessis a v\u00e8ncer totes les generacions; i \u00e9s encara, f\u00f3ra igual, si no haguessis maid e morir”. \u00bfQu\u00e8 respondrem, sin\u00f3 que la natura ens mou un proc\u00e9s just, i defensa la causa de la veritat?<\/p>\n Per\u00f2 si \u00e9s un vell carregat d’anys el que es plany, i, dissortat, es dol sens mida de la mort, no tindr\u00e0 ra\u00f3 de cridar m\u00e9s encara i increpar-lo amb veu m\u00e9s dura? “Deixa ja les ll\u00e0grimes, baladrer, i posa terme als plans. Tu, una vegada assolits, marceixes tots els plaers de la vida. Desitges sempre el que no tens, menysprees els bens presents, s’escola la teva vida incompleta i sense goigs, i et surt de sobte la mort, reta, al cap\u00e7al del llit, abans que puguis anar-te’n amb el cor saciat i ple. abandona, doncs, totes les coses impr\u00f2pies de l’edat teva i deixa sense pena el lloc als altres: cal fer-ho”.<\/p>\n Llibre IV\u00a0 Teoria de la sensaci\u00f3<\/p>\n [ (35 quae rerum simulacra vocamus, ) Els simulacres, la vista, l’audici\u00f3, el gust, l’olfacte, la fam i la set, el son, els somnis, l’amor. Els sentits no enganyen, en tot cas els judicis de la ment. (Ed. Laie 32)El nombre de simulacres \u00e9s infinit, l’\u00e0nima en copsa nom\u00e9s una part sotmetent-los a un acte de voluntat, selecci\u00f3 o coher\u00e8ncia. Durant el son, que \u00e9s un desordre dels \u00e0toms del cos i de l’\u00e0nima, l\u00e0nima surt en part del cos, en part es replega en els punts m\u00e9s interns, en part s’espargeix aqu\u00ed i all\u00e0 pel cos, se suspenen els moviments rec\u00edporcs que generen la sensibilitat. Lucreci fa una despietada, brutal i llarga an\u00e0lisi psicofisiol\u00f2gica de la passi\u00f3 er\u00f2tica, concebuda com una sofren\u00e7a tediosa, rid\u00edcula i vergonyant.<\/p>\n Rapidesa de formaci\u00f3 dels simulacres [fotons]<\/p>\n 183 En primer lloc, els cossos lleugers i compostos de parts menudes s\u00f3n, ben sovint, r\u00e0pids, com ens \u00e9s llegut de veure. En el nombre d’aquests, hi ha la llum i la claror del sol: s\u00f3n subst\u00e0ncies fets d’elements primordials menuts, que colpejant-se, per a dir-ho aix\u00ed, m\u00fatuament, no dubten de travessar les regions de l’aire a impulsos de les topades successives.<\/p>\n La visi\u00f3 de l’esperit<\/p>\n 723. I ara, veges quins s\u00b4\u00b4on els objectes que commouen el nostre \u00e0nim, i escolta en poques paraules d’on v\u00e9nen le sidees que arriben al nostre esperit. En primer lloc dic aix\u00f2, que van err\u00edvols pertot una multitud de simulacres de moltes menes, subtils, que es solden f\u00e0cilment entre ells en l’aire, que s’encontren, com teranyines o fulloles d’or. En efecte, aqustes element s\u00f3n d’un teixit molt m\u00e9s subtil que el d’aquells que fereixen els nostres ulls i provoquen la visi\u00f3, perqu\u00e8 penetren a trav\u00e9s dels porus del cos i deixondeixen en el seu fons la subst\u00e0ncia t\u00e8nue de l’\u00e0nima, de la qual exciten la sensibilitat. Aix\u00ed \u00e9s com veiem centaures, i formes d’Escil\u00b7les i cares de gos cerber i fantasmes dels difunts, dels quals la terra estotja els ossos dintre el seu si. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 simulacres de tota mena s\u00f3n emportats arreu: els uns, es formen espont\u00e0niament dins el mateix air; els altres, es desprenen de diversos objectes, i d’altres es componen de les figures reunides dels precedents. Cert \u00e9s que la imatge del centaure no prov\u00e9 d’un de viu, puix que mai ha existit tal mena d’\u00e9sser; amb tot, quan per atzar la iamtge d’un cavall s’acosta a la d’un home, tot seguit s’adhereixen f\u00e0cilment l’una a l’altra…<\/p>\n 779 En primer lloc, on es pregunta com \u00e9s que quan ve a alg\u00fa desig d’un objecte, immediatament el seu esperit en t\u00e9 la idea. \u00bf\u00c9s que els simulacres s\u00f3n amatents a la nostra voluntat i, al mateix moment que ho volem, la imatge acudeix a nosaltres, tant si desitgem el mar, com la terra o fins i tot el cel? Assemblees, comitives, \u00e0pats, combats, \u00bftot la natura ens ho crea i ens ho aparella aix\u00ed que pensem el mot? I aix\u00f2, malgrat que cada esperit concep objectes molt dissemblants d’aquells que, en la mateixa contrada i en el mateix lloc, conceben els altres. \u00bfQu\u00e8 direm, doncs, quan en somnis veiem simulacres avan\u00e7ar r\u00edtmicament i moure els membres flexibles; i quan estenen \u00e0gilment en altern\u00e0ncia els bra\u00e7os flexibles i reprodueixen, als nostres ulls, el gest de la dansa harmoniosa?<\/p>\n El son<\/p>\n 916 Per comen\u00e7ar, el son es produeix quan l’energia de l’\u00e0nima es troba dispersada per tot l’organisme, i una part dels seus elements fugen llan\u00e7ats a fora, i una part, m\u00e9s amuntegada, es retira al fons del nostre cos. Aleshores, finalment, els membres es relaxen i es dixen anar. Perqu\u00e8 no hi ha dubte que en nosaltres la sensibilitat \u00e9 sobra d el’\u00e0nima; i aix\u00ed, quan el son la t\u00e9 impedida, aleshores cal admetres que l’\u00e0nima ha estat petorbada i llan\u00e7ada fora de nosaltres: no del tot, per\u00f2; peru`q el cos jauria eternament amarat del fred de la mort.<\/p>\n Els somnis<\/p>\n 962 Els afanys a qu\u00e8 ordin\u00e0riament est\u00e0 lligat cadasc\u00fa, o els objectes que ens han tingut ocupats molt de temps i als quals l’esperit ha prestat una atenci\u00f3 particular, s\u00f3n els mateixos que, sovint, ens sembla trobar en els nostres somnis: els advocats creuen pledejar causes i confrontar lleis, els generals combatre i tenir casa a perills, els mariners passar-se la vida sostenint guerra amb els vents i nosaltres, \u00e0dhuc, dur endavant aquesta obra i explorar sense treva la natura i exposar les nostres descobertes en la llengua dels pares.<\/p>\n 1015 Molts es debateguen i fan gemecs de dolor, i com si fossin mossegats per les dents d’una pantera o d’un cruel lle\u00f3, ho omplen tot de grans clams.<\/p>\n 1027 Sovint els m\u00e9s nets, encadenats pel son, creient aixecar-se el vestit davant d’una bassa o d’una bota escap\u00e7ada, escampen tot el l\u00edquid filtrat dins llur cos i arrossen el magn\u00edfic esplendor de les tapisseries babil\u00f2niques. Tamb\u00e9 l’adolescent, quan la sement comen\u00e7a a escampar-se pels vasos del seu cos, el dia en qu\u00e8 esdev\u00e9 madura dins l’organis,e v\u00e9nen a visitar-lo simulacres destacats de diverses persones nuncis d’un rostre bell i d’un color avinent, que commouen i estimulen en ell les parts inflades per l’abundor de sement, fins que, com si hagu\u00e9s realitzat l’acte, llan\u00e7a el l\u00edquid a llargues onades i solla el vestit.<\/p>\n Perills de la passi\u00f3 d’amor<\/p>\n 1074 Qui evita l’amor no est\u00e0 mancat dels plaers de Venus; ans, al contrari, pren els seus avantatges sense pena … En realitat, en el moment de la possessi\u00f3 l’ardor dels amants fluctua en incerts errabundeigs, i no saben si fruir de primer amb els ulls o amb les mans. Subten del que cerquen, estrenyen violentament, fan mal i sovint claven les dents sobre els llavis gentils, hi aixafen besades: tot perqu\u00e8 el paler no \u00e9s pur, i sota d’ell hi ha uns fiblons que els instiguen a ferir l’objecte, qualsevol que sigui … \u00c9s l’\u00fanic cas en qu\u00e8, com m\u00e9s tenim, m\u00e9s crema de cruel desig el nostre cor, la menja i la beguda penetren dins el nostre organisme; i com que hi poden ocupar llocs fixos, \u00e9s f\u00e0cil per aix\u00f2 de satisfer el desig de beure i menjar. Per\u00f2 d’un rostre hum\u00e0 i d’un bell color, res no entra en el nostre cos, per a gaudir-ne, sin\u00f3 uns simulacres t\u00e8nues: m\u00edsera esperan\u00e7a sovint emportada pel vent. Tal com un que, assedegat en somnis, cerca de beure i no troba aigua amb la qual pogu\u00e9s apaivagar l’ard\u00e8ncia en els seus membres, per\u00f2 est\u00e9n la m\u00e0 cap a simulacres d’aig\u00fces i malda in\u00fatilment, i sedeja tot bevent en mig d’un riu impetu\u00f3s: aix\u00ed, en l’amor, Venus es val de simulacres per a jugar amb els amants, i aquests no poden sadollar-se contemplant davant d’ells la persona amada, ni les mans llurs podrien arrencar res d’aquells tendres membres quan van err\u00edvoles i inquietes arreu del cos. Per \u00faltim, quan, units els cossos, frueixen de la flor de l’edat, quan el cos ja prsagia el gaudi i Venus est\u00e0 a punt d’ensementar el camp femenil, estrenyen \u00e0vidament el cos, barregen llurs salives, omplen amb llur al\u00e8 una boca que premen amb les dents: debades, perqu\u00e8 res no poden arrencar d’aquell cos que abracen, ni penetrar-hi, i fondre-s’hi amb tot el cos enterament; car hi ha moments que semblen voler fer aix\u00f2 i esfor\u00e7ar-s’hi;: tanta passi\u00f3 posen a estr\u00e8nyer els bra\u00e7os de Venus, quan els membres es liquiden allanguits per la for\u00e7a de la voluptat. Per \u00faltim, quan el desig aplegat en els nervis troba sortida, per un moment es fa una petita pausa en la violenta ardor. Despr\u00e9s torna el mateix frenes\u00ed i esl repr\u00e8n aquella f\u00faria; perqu\u00e8 no saben qu\u00e8 \u00e9s el que desitgen assolir, ni poden trobar el mitj\u00e0 que vencer\u00e0 llur mal: fins a tal punt ignorants es corsequen per la secreta ferida!<\/p>\n 1154 Perqu\u00e8 sovint els homes cecs per la passi\u00f3 imaginen i atribueixen encisos que elles no tenen. Aix\u00ed veiem dones estrafetes i lletges de diverses maneres, fer les del\u00edcies d’alg\u00fa i brillar en el m\u00e0xim honor. I els enamorats es riuen l’un de l’altre i m\u00fatiament s’aconsellen d’apaivagar Venus (amb sacrificis), perqu\u00e8 s\u00f3n afligits d’una passi\u00f3 vergonyosa; i els m\u00edsers no s’adonen de llur pr\u00f2pia desgr\u00e0cia, sovint grand\u00edssima. La negra \u00e9s de color de mel, la deixada i pudent \u00e9s negligida, la d’ulls verds, una Minerva; tota ella de cordes i fusta, una gasela; la nana, la pigmea, \u00e9s una de les Gr\u00e0cies, un granet de sal; l’alta i gegantina, \u00e9s un esbala\u00efment i plena de majestat. La balbu\u00e7a, que no pot dir paraula, xerroteja; la muda, \u00e9s modesta; la geni\u00fcda, odiosa i xerraire, \u00e9s una flama. Esdev\u00e9 un gr\u00e0cil amoret aquella que no pot viure de magror; i la que ja \u00e9s morta per la tos, una delicada. Per\u00f2, una de grossa i mamelluda, \u00e9s la mateixa Ceres despr\u00e9s d’infantar Bacus; la camusa \u00e9s una SIlena i una S\u00e0tira; la llavi\u00fcda, el pet\u00f3 mateix. Per\u00f2 f\u00f3ra llarg si volgu\u00e9s dir la resta d’aquest g\u00e8nere.<\/p>\n Llibre V Cosmogonia<\/p>\n [El m\u00f3n i l’univers no s\u00f3n eterns, el sol, la lluna, origen de la vida animal i vegetal, origens de la civilitzaci\u00f3, el llenguatge, el foc, mals de la religi\u00f3, el bronze, el plom, el ferro, l’agricultura. Els d\u00e9us no intervenen. ] [ en ua hist\u00f2ria de la hist\u00f2ria, sembla un dels primers intents d’interrogar-se sobre el progr\u00e9s i evoluci\u00f3 humana]<\/p>\n Argument del llibre cinqu\u00e8<\/p>\n 64 Per altra banda, com ara l’ordre del meu raonament m’ha dut ac\u00ed, em cal explilcar la ra\u00f3 per qu\u00e8 el m\u00f3n \u00e9s constitu\u00eft amb un cos mortal i, alhora, sotm\u00e8s a naixen\u00e7a; i per quins mitjans aquell agrupament de mat\u00e8ria form\u00e0 la terra, el cel, el mar, els astres, el sol i el disc de la lluna; aleshores, quins \u00e9ssers animats srotiren de la terra i quins altres no han nascut mai; i de quina manera el g\u00e8nere hum\u00e0 comen\u00e7\u00e0 a servir-se entre ell d’un llenguatge de sons diversos mitjant\u00e7ant els noms de les coses; i com s’esmuny\u00ed dins els cors aquella temen\u00e7a dels d\u00e9us que, per tota la terra, protgeix i fa sacres els temples, els llacs, els boscos, les ares i les matges dels d\u00e9us. A m\u00e9s, explicar\u00e9 per quina virtut la natura sobirana governa el curs del sol i els passos de la lluna; que per ventura no cregu\u00e9ssim que aquests cossos, lliures entre el cel i la terra, acompleixen volut\u00e0riament llur cura perenne, pel plaer d’afavorir la creixen\u00e7a de les messes i dels animals, ni pens\u00e9ssim que giren segons algun ordr establert pels d\u00e9us.<\/p>\n El m\u00f3n no \u00e9s creaci\u00f3 dels d\u00e9us ni aquests res no tenen a veure amb ell<\/p>\n 195 Perqu\u00e8 encara que jo ignor\u00e9s la natura dels elements primordials, amb tot gosaria confirmar i demostrar a base dels mateixos fen\u00f2mens del cel i de moltes altres coses, que la natura no ha estat de cap manera disposada per a nosaltres per obra dels d\u00e9us: de tants defectes \u00e9s dotada!<\/p>\n De primer, de tot aix\u00f2 que cobreix la immens estesa del cel, una part \u00e9s \u00e0vidament posse\u00efda per les muntanyes i els boscos, recer de les feres; n’ocupen tamb\u00e9 les roques, i els vastos aiguamolls, i el mar que amplament separa les ribes de les terres. Despr\u00e9s, gaireb\u00e9 dues parts s\u00f3n robades als mortals per una ardent xardor i per la cont\u00ednua caiguda del gel. El que resta de conrad\u00eds, la natura, abandonada a ella mateixa, ho cobriria d’esbarzers, si no li ho disput\u00e9s per viure l’esfor\u00e7 de l’home habituat a pl\u00e0nyer-se sobre el feixuc aixadell i a fendre la terra amb l’arada enfonsada.<\/p>\n 218 A m\u00e9s d’aix\u00f2 \u00bfper qu\u00e8 la natura nodreix i multiplica per terres i mars i el g\u00e8nere horrible de les feres, enemic de la humana nissaga? \u00bfPer qu\u00e8 les estacions porten llurs malalties? \u00bfPer qu\u00e8 la mort prematura roda d’ac\u00ed i d’all\u00e0? I aleshores, encara l’infant, com un mariner escopit per les onades cruels, jeu nu a terra, sense paraula, fretur\u00f3s de tot auxili vital, des del moment en qu\u00e8 la natura, arrencant-lo amb esfor\u00e7 del ventre de la mare, l’exposa a les riberes de la llum; omple l’espai amb el seu vagit plany\u00edvol, com \u00e9s just, si li resten tants de mals a travessar en el curs de la vida! En canvi, el bestiar petit i gros i les salvatgines creixen, i no els calen bergansins, ni \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de proclar-los la xerroteria manyaga i entratallada d’una tendra dida; ni van en cerca de vestits que varien segons les \u00e8poques de l’any; per \u00faltim, no els calen armes, ni altes muralles per a protegir llurs b\u00e9ns, perqu\u00e8 la mateixa terra i la natura industriosa infanta pr\u00f2digament de tot per a tots.<\/p>\n Naixen\u00e7a del m\u00f3n i de les seves parts<\/p>\n 417 Per\u00f2, \u00bfde quna manera aquesta acumulacio de mat\u00e8ria ha format la terra i el cel, i els abismes del mar i el curs del sol i de la lluna? Ho explicar\u00e9 seguint l’ordre. Perqu\u00e8, certament, no \u00e9s pas per designi d’una intel\u00b7lig\u00e8ncia saga\u00e7 que els elements primordials de les coses s’han col\u00b7locat cadascun en el seu ordre, ni en realitat podrien convenir entre ells cap moviment, ans els elements innombrables dels cossos, llan\u00e7ats per les topades de moltes maneres i des de l’infinit del temps, i emportats per llur propi pes, no han cessat de moure’s i d’aplegar-se de totes les maneres i d’assajr tot all\u00f2 que poguessin crear per llurs combinacions entre ells: per aix\u00f2 s’esdev\u00e9 que anat d’ac\u00ed i d’all\u00e0 per la immensa durada, i a c\u00f2pia de provar tota mena d’unions i de moviments, a l’\u00faltim fan els aplecs que, confegits de sobte. esdevenen sovint l’origen d’aquests grans cossos de la terra, del mar, del cel i de les esp\u00e8cies animades.<\/p>\n Aleshores, en aquestes condicions, no es podia veure ni aquesta roda del sol que vola amb pr\u00f2diga llum per amunt de l’espai, ni els astres de la gran volta, ni el mar, ni el cel, ni \u00e0dhuc la terra, ni l’aire, ni res de semblant a les coses que veiem. No hi havia en l’origen sin\u00f3, formada de poc, una certa massa tempestuosa d’elements primordials de tota mena, la disc\u00f2rdia dels quals torbava totes les dist\u00e0ncies, els trajectes, les combinacions, els pesos, els xocs, els aplecs, els moviments, tot barrejant-ho en una guerra, perqu\u00e8 amb la disemblan\u00e7a de llurs formes i la varietat de llurs figures era impossible que romanguessin units aix\u00ed ni comunicar-se entre ells moviments que fossin concordes. Despr\u00e9s, les diverses parts comencen a destriar-se, i els elements semblants a unir-se amb els semblants i a dividir amb barreres el m\u00f3n, a distribuir-ne els membres i a disposar en ordre les seves grans parts; aix\u00f2 \u00e9s: a separar el cel profund de la terra, i a posar de banda el mar, a fi que les seves aig\u00fces apareguessin en un llit separat; i a banda igualment els focs purs, i sense mescla, de l’\u00e8ter.<\/p>\n 471 Despr\u00e9s segu\u00ed la naixen\u00e7a del sol i de la lluna, els globus dels quals roden pels aires entre la terra i l’\u00e8ter: ni la terra pogu\u00e9 incorporar-los a la seva subst\u00e0ncia ni l’\u00e8ter immens tampoc, perqu\u00e8 no eren ni prou pesants per a assolar-se al fons ni prou lleugers oer a poder esmunyir-se a trav\u00e9s de les regions m\u00e9s altes. Amb tot, suspesos en l’espai intermedi, giren com uns cossos vivents, i s\u00f3n unes parts del conjunt del m\u00f3n: d’igual manera que en nosaltres certs membres poden romandre en rep\u00f2s, mentre que d’altres s\u00f3n en moviment.<\/p>\n Els moviments dels astres<\/p>\n 526 Determinar mab certitud quina d’aquestes causes obra en aquest m\u00f3n on som, \u00e9s dif\u00edcil; jo ensenyo solament el que \u00e9s possible i el que s’esdev\u00e9 en el tot, en mig d’aquests diversos mons creats de tan diversa manera, i m’aplico a fer veure les m\u00faltiples causes que poden produir els moviments dels astres en l’univers; d’aquestes causes cal que sigui una solament la que animi el moviment dels astres; per\u00f2 quina d’elles \u00e9s, no pot de cap manera afirmar-ho qui avan\u00e7a passa a passa.<\/p>\n Or\u00edgens de la vida vegetal i animal<\/p>\n 773 Despr\u00e9s d’aix\u00f2, puix que he escatit de quina manera pot cada fenomen esdevenir-se a trav\u00e9s de l’atzur del vast univers, a fi que pogu\u00e9ssim saber quina for\u00e7a i quina causa engega els cursos variats del sol, i els passatges de la lluna, i de quina manera oiden prsentar-se’ns amb la llum aturada i cobrir de tenebres la terra que no s’ho espera, quan, per dir-ho aix\u00ed, acluquen els ulls per obrir-los novament i passejar la mirada per tots els llocs, brillants d’una clara llum, ara torno al temps en qu\u00e8 el m\u00f3n era nou i els camps de la terra eren tendres, i dir\u00e9 quines noves produccions decidiren de fer n\u00e9ixer per primera vegada a les riberes de la llum i de confiar als vents incerts. De bell antuvi la terra produ\u00ed tota mena d’herbes i la verda brillantor en el flanc dels pujols i per totes les planes; els prats florits refulgiren amb un esclat verdejant, despr\u00e9s fou donada als arbrs diversos una gran rivalitat de cr\u00e9ixer aire amunt amb les regnes amolaldes. I com la ploma, els p\u00e8ls i les cerres neixen primer que tot en els membres dels qu\u00e0drupedes i en el cos dels ocells, aix\u00ed la terra novella aleshores comen\u00e7\u00e0 per llevar les herbes i els arbustos; despr\u00e9s infant\u00e0 les esp\u00e8cies vivents, que es formaren en gran multitud, de mil maneres, sota variats aspectes. Perqu\u00e8 ni els animals poden haver caigut del cel, ni les esp\u00e8cies terrestres haver sortit dels salabrosos fondals. [ doncs s\u00ed!].<\/p>\n La vida dels primers homes<\/p>\n 925 I aleshores vivia en els camps una ra\u00e7a humana m\u00e9s dura, com s’esqueia, ja que els havia creat la dura terra; una ra\u00e7a bastida interiorment d’\u00f2ssos m\u00e9s grans i m\u00e9s s\u00f2lids, amb v\u00edsceres lligades per m\u00fasculs vigorosos, que no es blegava f\u00e0cilment per la calor, ni pel fred, ni pel canvi d’aliment ni per cap malaltia. Durant moltes revolucions del sol per l’espai. arrossegaven una vida err\u00edvola a la manera de b\u00e8sties.<\/p>\n 954 Ni sabien encara tractar els objectes pel foc, ni servir-se de pells ni vestir el cos amb despulles de salvatgina, per\u00f2 habitaven els boscos, i les coves de les muntanyes i les selves i abrigaven llurs rasposos membres entre la brossa, obligats a evitar les fuetades dels vents i les pluges. Ni podien albirar el b\u00e9 com\u00fa, ni sabien usar entre ells de costums i de lleis. Tot all\u00f2 quela fortuna oferia de presa a cadasc\u00fa, s’ho emportava a grat seu, ensenyat a usar de les seves forces i a viure cadasc\u00fa per ell mateix.<\/p>\n La creen\u00e7a en els d\u00e9us<\/p>\n 1170 ja aleshores, en efecte, els mortals veien amb la imaginaci\u00f3, estant desperts, figures de d\u00e9us d’una extraordin\u00e0ria bellesa, les quals, encara m\u00e9s en els somnis, apareixien d’una meravellosa creixen\u00e7a. Els atribu\u00efen, doncs, sensibilitat i vida, perqu\u00e8 els semblava que movien els membres i emetien paraules altives en harmonia amb llur bellesa excelsa i llur magn\u00edfica for\u00e7a. Els donaven una vida eterna, perqu\u00e8 llur aspecte es renovellava sempre i llur forma romania, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 creien que, fornits de tanta vigoria, no podien \u00e9sser ven\u00e7uts f\u00e0cilment per cap for\u00e7a. Creien, per aix\u00f2, que llur ventura ultrapassava de molt la dels altres, perqu\u00e8 la temen\u00e7a de la mort no ha turmentat mai cap d’aquests \u00e9ssers, i, al mateix temps, perqu\u00e8 els veien en somnis acomplir mil accions prodigioses sense que els n’agaf\u00e9s cap fatiga.<\/p>\n A m\u00e9s, observaven els fen\u00f2mens del cel acomplir-se en un ordre immutable, i tornar les variades estacions de l’any, sens epoder con\u00e8ixer les causes per les quals aix\u00f2 s’esdevenia. Aix\u00ed, doncs, tenien com un refugi emetre-ho tot a les mans dels d\u00e9us i fer que tot gir\u00e9s a un senyal de llur testa. posaren en elc el els estatges i els palaus dels d\u00e9us, perqu\u00e8 en el cel veu hom rodolar la nit i la lluna, el dia i la nit i els astres severs de la nit i els focs err\u00edvols del cel nocturn, i les flames que volen, els n\u00favols, el sol, les pluges, la neu, els vents, els llamps, la calamarsa, i els sobtats estr\u00e8pits i els grans murmuris amena\u00e7adors.<\/p>\n Mals de la religi\u00f3<\/p>\n 1195 Oh llinateg malaurat dels humans, d’haver atribu\u00eft als d\u00e9us tots aquests efectes i d’haver-hi afegit encare ires curels! Que gemecs es procuraren aleshores per a ells, que ferides per a nosaltres, que\u00a0 ll\u00e0grimes per als nostres descndents!<\/p>\n Ni la pietat \u00e9s mostrar-se tothora cobert amb un vel i fer evolucions davant d’una pedra i acostar-se a tots els altars, ni inclinar-se prosternat fins a terra ni estendre oberts els palmells de cara als santuaris dels d\u00e9us ni amarar les ares amb la sang dels quadr\u00fapedes, ni penjar ex-vots damunt d’ex-vots; no, m\u00e9s aviat \u00e9s poder mirar tot amb esperit tranquil.<\/p>\n L’art de la guerra<\/p>\n 1297 I primer fou pujar un home tot armat sobre els flancs d’un cavall i regir-lo per mitj\u00e0 del fre mentre combatia amb la dreta, que no pas de tenir cara als perills de la guerra dalt d’un carro de dos cavalls. I es junyiren dos cavalls abans de junyir unt ir de quatre, i de pujar armat de cap a peus dalt d’un carro fal\u00e7at. Despr\u00e9s, els cartaginesos ensinistraren els bous de Luc\u00e0nia, ll\u00f2bregues b\u00e8sties, amb l’esquena munida d’una torre, amb una m\u00e0 qie sembla una serp, a sofrir les ferides de la guerra i a desbaratar els grans escamots de Mart. Aix\u00ed la disc\u00f2rdia funesta infant\u00e0 un mitj\u00e0 darrera l’altre per a dur l’horror als pobles en armes, i de dia en dia afeg\u00ed un augment als terrors de la guerra.<\/p>\n 1380 Imitar amb la boca la l\u00edmpida veu dels ocells fou molt abans que els homes sabessin amb llur cant expandir versos harmoniosos i delitar les orelles. I els xiulets del z\u00e8fir a trav\u00e9s de les buides canyes enseny\u00e0 als camperols de bufar dins els buits canons. Despr\u00e9s, de mica en mica, aprengueren les dolces complantes que escampa la flauta animada pels dits dles m\u00fasics, la flauta inventada en els boscos fora cam\u00ed, en les selves i en les deveses per les solituds que cerquen els pastors i durant llurs ocis divins. \u00c9s aix\u00ed com poc a poc el temps treu al mig de tothom cada descoberta, i que la ci\u00e8ncia d’eleva a les riberes de la llum.<\/p>\n Aquests plaers els acariciaven i els encisaven l’\u00e0nima quan ja eren sadolls de menjar; perqu\u00e8 \u00e9s aleshores que totes aquestes coses s\u00f3n grates. Aix\u00ed, sovint, aja\u00e7ats entre ells sobre una gespa tendra, vora l’aigua d’un rierol, sota les branques d’un arbre encelat, podien donar plaer al cos, sense grans despeses, sobretot quan el temps somreia i l’estaci\u00f3 pintava de flors les herbes verdejants. Aleshores era l’ocasi\u00f3 dels jocs, de les converses, de les dolces riallades. Aleshores, doncs, prenia ufana la camperola Musa; aleshores l’enjogassada alegria els persuadia de cenyir-se el cap i les espatlles amb corones de flors i de fulles enrella\u00e7ades, i avan\u00e7ar, fora de tota mesura, movent els membres feixugament, ide percudir la terra mare amb peu feixuc; d’on naixien els enriolaments i les dolces riallades, perqu\u00e8 aleshores tot floria per a ells m\u00e9s nou i m\u00e9s meravell\u00f3s.<\/p>\n En les vetlles, trobaven per a consol de l’insomni sotmetre la veu a les m\u00faltiples modulacions del cant i rec\u00f3rrer amb el llavi corb els forats d’una canya; d’on encara avui els que vetllen conserven aquesta tradici\u00f3, nom\u00e9s que han apr\u00e8s a servar la difer\u00e8ncia de ritmes; per\u00f2 tanmateix, no assaboreixen un fruit de dol\u00e7or m\u00e9s intens del que assaboria aquella ra\u00e7a boscana de fills de la terra. Perqu\u00e8 tot all\u00f2 que \u00e9s a l’abast de la m\u00e0, si no coneix\u00edem abans res de m\u00e9s agrad\u00f3s, ens plau sense reserva i ens sembla que ho ultrapassa tot; per\u00f2 una descoberta posterior i millor fa malb\u00e9 els anteriors i canvia els nostres sentiments envers tot all\u00f2 que \u00e9s antic. Aix\u00ed s’agaf\u00e0 desmenjament per les glans, aix\u00ed foren abandonats els ja\u00e7os fets d’herbes i guarnits de fullatge. Igualment el vestit de pell de fera caigu\u00e9 en el menyspreu … Perqu\u00e8 el fred torturava els fills de la terra, nus, sense pells; en canvi, a nosaltres no ens fa cap mal de no posseir un vestit de porpra i or guarnit amb grans brodadures, mentre en tinguem un de plebeu que pugui defensar-nos del fred.<\/p>\n Aix\u00ed, doncs, el g\u00e8nere hum\u00e0 treballa sense profit i debades, sempre, i consum la seva vida en buits dalers, perqu\u00e8 indubtablement no coneix quin \u00e9s el terme de la possessi\u00f3 i ben b\u00e9 fins on pot cr\u00e9ixer el veritable plaer. Aquesta ignor\u00e0ncia ha endinsat de mica en mica la nostra vida en l’alta mar i ha sollevat des del pregon les grans marors de la guerra.<\/p>\n
\n
\n
\n
\n
\n